Diumenge tercer de Pasqua (30 d’abril 2017)
Sa primera carta de St. Pere ens diu avui clar i llampant : «Vetllau sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món”. Vigilar, saber qui som, què fem, … ha de ser un objectiu cristià importantíssim. Per açò no va malament que sempre ens recordem de fer examen de consciència, i examen de consciència diari. Sense vigilància no hi ha possibilitat de canvi, de conversió, d’intensificar el que és evangèlic en la nostra vida.
Vigilància, però, viscuda en pau. No per crear intranquil·litat en la nostra vida, sinó per arribar a ser millors del que som. S’altre dia parlant amb una persona gran me deia: “Em pot creure, voldria ser una molt bona persona”. La conec prou, per açó li vaig dir: “Sols en voler-ho ser, ja demostra que ho és”.
Qui vol ser bona persona, qui fa avaluació diària de la seva vida es posa en mans de Déu i en ell té confiança. Poc a poc Déu ens va mostrant el camí. És bo que en la nostra pregària diària pensem també amb els altres, amb algú altre. I demanem a Déu per ell. Jo sé que algunes persones ho fan per jo cada dia, i els ho agraeesc. I sé, ho not, que la seva pregària m’ajuda. Confiem també en la nostra pregària i en la pregària que altres fan a favor nostre per anar millorant.
La pregària, la conversa amb Déu, ens és totalment necessària per encendre en noltros la disponibilitat a millorar. Mirau avui com n’és d’interessant la conversa que mantenen amb Jesús els dos que caminaven cap a Emaús. Al principi sembla que no els afecta com a massa. Però després, quan la conversa o pregària els ha dut a compartir l’Eucaristia, s’adonen que la pregària encén al seu cor una satisfacció especial.
A l’escrit dels Fets dels apòstols d’avui, hi veiem amb lletres grosses: “Us he de parlar clar!”. I un es demana: Què ens volen dir els apòstols quan ens deixen escrit: “Us volem parlar clar!”? Ens volen dir, ni més ni manco, que estem atents “al camí que duu a la vida”.
I el salm 15 d’avui ens diu que el camí que duu a la vida no és altra que el camí que ens marca Jesús. El salm comença dient: “Guardau-me Déu meu, en vós trob refugi. Senyor, ningú com vós em fa feliç!”.
Aquests dies de Pasqua alguns constantment reben el baptisme i celebren la primera de les comunions. Alguns, i prest, celebraran el sagrament de la confirmació. Que la recepció d’aquests sagraments sigui cada vegada més, expressió de creure que “ningú més que Jesús ens pot fer feliç”.
Si ningú més que ell ens pot fer feliç, l’hem de conèixer, hem de tractar amb ell, hem de conversar amb ell com ho van fer els dos d’Emaus. Fem-ho, i després Déu dirà!.