Homilia diumenge 29 de gener 2023

Diumenge 4 (A) de durant l'any 

Text de l'Evangeli (Mt 5,1-12): En aquell temps, en veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: «Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

 

 

HOMILIA  

 

 

La lectura de la profecia de Sofonies avui accentua per tres vegades el verb cercar: Cercau el Senyor, cercau la bondat, cercau la humilitat.

            Sant Pau als cristians de Corint mos recorda: Mirau qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes sou poc els instruïts, pocs els poderosos o de famílies importants. Déu per confondre als savis i als forts ha escollit els qui el món té per dèbils i per ignorants.

            I l’evangeli d’avui, el de sant Mateu, ens recorda les benaurances i ens diu: Feliços els pobres en l’esperit, els humils, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els qui sembren pau.

            Aquests dies passats hem viscut la Setmana per la Unitat dels cristians. Entre els qui han vingut a l’Eucaristia de cada dia hem aportat actituds-pregàries, que tots noltros hauríem de viure si volem aconseguir la unitat, la pau, la bondat, la justícia entre tots els cristians, i entre els familiars i els membres de la nostra parròquia, arxiprestat, diòcesi, església.

            Així, idò, amb consonància amb les lectures d’avui que mos demanen cercar la bondat, la justícia, la humilitat, la pau..., i amb la pregària feta durant aquests dies, avui us voldria comentar el que hem  aportat entre tots durant aquesta Setmana per a la Unitat dels cristians:

1.    Aprendre a escoltar molt més i a dialogar sabent que tots podem enriquir-nos de tots ja que la raó es fa present en tots. Ningú la té amb exclusiva. Benaurats els qui aprenen a escoltar i a dialogar.

2.    Alegrar-nos en cadascuna de les nostres trobades familiars, parroquials, a favor de la unitat dels cristians. L’alegria crea un bon clima entre noltros i és una molt  bona aportació a favor de qualsevol trobada. Benaurats els qui aporten alegria, humor, un bon clima a qualsevol trobada.

3.    Ser positius i optimistes front les dificultats que vivim en les nostres relacions. Benaurats els qui són portadors d’esperança.

4.    Viure alliberats de prejudicis. Res sabem amb certesa del per què un diu i fa el que diu i fa. La paciència i acompanyament digne ens ajuden sempre per aconseguir ser respectuosos i amics. Benaurats els qui saben acompanyar amb paciència.

5.    Ser creadors de  vincles i pactes sabent que som diferents. Benaurats els qui saben pactar, consensuar, afluixar en bé de tots.

6.    La humilitat ha d’estar present en cadascú de noltros sempre. La humilitat ens ajuda a veure als altres com a germans que necessitam. Benaurats els humils que aconsegueixen que els altres es sentin valorats.

7.     Ser cada vegada més amants de l’austeritat per acollir i ajudar als altres en les seves necessitats. Benaurats els austers. Benaurats els qui comparteixen.

8.     Viure alliberats d’interessos creats només a favor nostre. Benaurats els qui viuen atents a l’interès dels altres.

9.     Orants a favor que hi hagi vocacions cristianes a tots els nivells: vocacions al Baptisme, a la celebració de l’Eucaristia, al Matrimoni, al Sacerdoci, a la Vida religiosa masculina i femenina. Benaurats els qui preguen a favor d’una Parròquia, d’una Església, d’una comunitat més viva de fe i vocacionalment.

10. Amants de la bondat, de la veritat, de la netedat, i de la justícia. Benaurats els qui no tenen doble cara, que saben dir, amb cordialitat, sí quan és sí, i no quan és no.

11. Persones capaces de perdonar i de demanar perdó.  Persones desitjoses de poder-se mirar als ulls amb pau. Benaurats els qui perdonen i demanen perdó. Benaurats els cristians de totes les religions que demanen perdó per les seves limitacions. Benaurats els qui freqüenten el Sagrament de la reconciliació o confessió.

 

Homilia diumenge 22 de gener 2023

Diumenge 3 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 4,12-23): Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra». Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

HOMILIA 

El tercer diumenge del temps de durant l’any és el diumenge dedicat a la Paraula de Déu. En paraules del Papa Francesc: “El fet de  dedicar un diumenge a la Paraula de Déu ens ha de fer reviure les ganes d’anunciar aquesta Paraula”. Paraula que, només segons les lectures d’aquest diumenge:

*Ens aporta llum enmig de la fosca que vivim, mos diu Isaïes. Llum que ens aporta alegria i ens alleugera, per açò, el pes que treginam a les espatlles. Isaïes es refereix a la situació en que es trobava Israel havent caigut en mans de l’Imperi Assiri. Aquesta situació que enfosquia els països de Zabuló i Neftali a Galilea, havia de ser acollida i superada per la Paraula de Déu que sempre aporta esperança.

Pregunta que em faig avui tenint present el text d’Isaïes: Quina esperança m’aporta la Paraula de Déu quan visc una situació familiar, econòmica, social, de salut... complicada?

*Ens aporta la necessitat que tenim de descobrir que la nostra vida s’alleugera quan anam units i no cream divisions, enfrontaments i conflictes, com mos diu sant Pau. La importància a dins d’una comunitat familiar, social, eclesial... només la té Crist. No la tenen els Paus o els Apol·lós de torn. En el fons i sempre, sols ens ha de moure la Paraula de Crist: els seus manaments, els seus consells, les seves advertències... Paraula que, davant possibles conflictes i tensions, ens demana dialogar, consensuar, acordar, “unitat!”.

Pregunta que em faig és: La Paraula de Déu m’orienta davant un conflicte? Escoltant la Paraula de Déu faig el que puc per a superar conflictes i tensions i no rompre la unitat?

*Ens aporta la necessitat de convertir-nos. La necessitat de sentir que ens crida a formar part del seu grup, com un dia va cridar a Pere i Andreu, a Jaume i Joan, per a ser persones que com ell ensenyin a reconèixer la presència de Déu arreu i a curar, a repartir salut a tots els nivells. La vida serà viscuda dignament, mos diu la Paraula de Déu, si

Homilia diumenge 15 de gener 2023

  Diumenge 2 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 1,29-34): En aquell temps, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: ‘Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia’. Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè Ell es manifestés a Israel».

Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'Ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu». 

 

HOMILIA 

Avui, hi ha varis aspectes que hem de tenir present: Crida, Missió i Identitat de Jesús.

            Isaïes sent la crida de Déu: “El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent”.

            Pau també sent la crida: “Per voler de Déu, amb el meu germà Sòstenes, hem estat cridats a ser apòstols de Jesucrist”. “Hem estat cridats a ser-li consagrats”

            I tant ells dos com Joan Baptista senten que aquesta crida comporta una “missió”, una feina, un missatge a proclamar, un testimoni a viure.

            Isaïes reconeix que es cridat no sols per a reunir al poble d’Israel, també ho és per “a ser llum de tots els pobles perquè la salvació de Déu arribi d’un cap a l’altre de la terra”.

            Pau, amb el seu germà Sòstenes, també senten la missió de ser apòstols de Jesucrist com tots aquells que arreu invoquen el nom de Jesucrist.

            I Joan Baptista, reconeixent qui és Jesús, també es sent cridat a donar testimoni d’Ell.

            Personalment, i gràcies al Baptisme que he rebut, m’he fet tres preguntes:

1. Valor com Isaïes la formació que he tingut en quant a la fe, en el cau de la família, de la catequesi, pel testimoni de diverses persones...

2. Com Pau i Sòstenes, em desperten l’apostolat el Baptisme i la formació cristiana que he tingut i que tenc? Em desperten les ganes d’anunciar Jesucrist constantment i arreu?

3. I, com Joan Baptista, he descobert qui és Jesús? Aquesta descoberta m’inquieta positivament a ser avui el seu testimoni?

I la pregunta final que m’he fet és: Si he sentit la crida i he optat per anunciar Jesucrist, Jesucrist qui és? Què anuncii d’Ell o què és el que he d’anunciar d’Ell?.

I m’he fixat en l’evangeli. I m’he demanat: Segons l’experiència que ha viscut Joan Baptista quan ha vist Jesús, quan se l’ha mirat fixament... Què ha descobert d’Ell? Qui és Jesús segons Joan Baptista? Quin anunci hem de fer de Jesús aquells que sentim la seva crida i optam per a ser els seus apòstols, els anunciadors del seu missatge? Segons mos diu Joan Baptista:

1)Jesús és l’Anyell de Déu que esborra el pecat del món. Jesús representa els anyells sacrificats a Déu i que van salvar d’Egipte al poble d’Israel. També, als anyells que els israelites oferien al Temple tot demanant perdó pels seus pecats.

Què hem d’anunciar de Jesús, idò? Que Ell és el qui mos perdona els pecats i mos assenyala el camí per aconseguir salut a tots els nivells. Avui hem de proclamar que Jesús mos vol lliures, salvats, sanejats, bons.

2) Jesús és, per a Joan Baptista, Déu, és el Fill de Déu: “Ell li passa davant perquè existeix des de sempre”. Jesús no és un simple profeta, una gran persona. Ell és el Fill de Déu. L’Esperit de Déu s’ha fet totalment present en Ell. Qui s’apropa a Jesús, qui el coneix, qui es deixa acompanyar per Ell, descobreix no sols la divinitat de Déu en Ell, també la seva crida a la santedat, a la perfecció, a la divinitat.

Els pecats que vivim personalment i socialment, l’absència de Déu i l’absència de santedat que vivim, ens criden als cristians d’avui, tot sabent que feim camí i que no mos hem sanejat prou des pecat, a anunciar Jesucrist. A anunciar que tots tenim una meta per aconseguir: Sa santedat!

Que ens acompanyin i ens animin les paraules del Papa Francesc:  “Millor una Església accidentada, ferida per sortir al carrer, abans que una Església malalta per la por i la comoditat”.