Homilia Diumenge 28 d'agost 2022

 

Diumenge XXII (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 14,1.7-14): Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús notà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: ‘Cedeix-li el lloc’, i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: ‘Amic, puja més amunt’. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».
Després digué al qui l'havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!».

HOMILIA

 

 

      

      El llibre de l’Eclesiàstic, primera lectura d’avui (3, 17-18.20.28-29) va ser escrit el segle II abans de Crist i forma part dels tres únics llibres sapiencials -llibres de consells, d’experiències assenyades- que reté la Bíblia hebrea (Eclesiàstic, Proverbis i Job).

            El text d’avui ens convida a la humilitat i a la prudència. Quan major sigui la dignitat i el rol social d’una persona, major necessitat tindrà de la humilitat, assenyala. Ho diu i ho repeteix. Alguns creuen que és degut a que l’autor d’aquest llibre, veient la influència que la cultura grega començava a tenir en la vida d’Israel,  prega, demana, aconsella, que no deixen de complir amb la Llei jueva que demana humilitat. Humilitat a tothom, també a les persones cultes.

            Ja ens va bé tenir-ho present també en aquesta època  nostra que presta tanta atenció a la ciència i a la tècnica. No perdem la saviesa dels llibres sapiencials. Com més ciència, com més cultura, com més experiència tècnica, com més responsabilitat, més humilitat. Sentir-nos persones, abans d’algú entés en ciència, en tècnica..., és prioritari. Qui no es desperta a aquesta realitat fonamental comú a tots, distancia als altres i es distancia, per manca de fraternitat i de mà estesa, dels més pobres culturalment i socialment. Ens ho accentuarà avui l’evangeli.

            La carta als hebreus, segona lectura, (Heb. 12, 18-19.22-24a), amb el seu estil simbòlic, recorda la teofania del Sinaí quan Moisès rep la Llei i el poble no vol escoltar Déu. El poble és capaç d’escoltar i fabricar-se molts de déus, però és incapaç d’escoltar un Déu, el Déu revelat a Moisès. I la carta manifesta que “qui escolta Déu aconsegueix la perfecció”. La perfecció la va aconseguint qui escolta el Déu revelat per Jesús.

            I l’evangeli de Lluc (14, 1.7-14) ens assenyala que mentre Jesús segueix caminant cap a Jerusalem, entra a menjar a casa d’uns dels principals fariseus. I hi entra, com ho dur ficat al cor,  amb ganes d’ensenyar, de catequitzar. Compartir taula, amb qui sigui, és propi de Jesús. És una de les seves característiques més seves. Jesús va fer de la taula compartida un espai privilegiat d’evangelització. Per açò ho hem de trobar normal que “si compartir taula” -que  vol dir compartir relació, mirades, paraules, el que cadascú porta al cor- és tan important per Jesús, d’aquest compartir taula sorgeixi el sagrament fonamental de la vida cristiana: l’Eucaristia.

            I què diu Jesús en aquesta ocasió i compartint taula?. Diu dues coses importants:

Primera: “No cerquis primers llocs ni t’hi posis perquè tothom que s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Segona: “Quan fas un dinar o un sopar, no convidis només els teus amics o familiars, convida-hi també pobres, gent marginada... Ells no tenen com agrair-t’ho, ja t’ho agrairà Déu”.

Compartint taula Jesús ensenya que no deixem mai al marge aquells que ja viuen el marge de la societat.

A vegades avui pensam: “I com catequitzar a tots aquells que no trepitgen parròquia mai o quasi mai? Com fer-los arribar l’evangeli de Jesús, els seus consells, les seves ensenyances?”.

Un dia i un altre Jesús ens recorda: “Aprofitau la taula!”. La taula compartida a ca vostra. La taula compartida entre familiars o amics. La taula compartida a qualsevol bar o restaurant una estona de descans o de festa.

Aprofitem també, de cor, els qui venim a celebrar l’Eucaristia cada dia, o almanco els diumenges, aprofitem la taula, la taula de l’eucarística.

Demanem perdó, amb ganes

Preguem a Déu, amb ganes

Escoltem amb ganes la Paraula de Déu

Combreguem amb ganes i fem-ho també amb ganes quan assistim a Funerals. Aquesta ocasió és una bona oportunitat per a viure i per ajudar a viure una taula compartida de ver.

 

Homilia Diumenge 21 d'agost 2022

 

Diumenge XXI (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 13,22-30): En aquell temps, tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?». Jesús els contestà: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: ‘Senyor, obre'ns’. Ell us respondrà: ‘No sé d'on sou’. Llavors us posareu a dir: ‘Hem menjat i hem begut amb vós, i heu ensenyat per les nostres places!’. Ell us respondrà: ‘No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!’. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers»

 

 

HOMILIA

 

            Mentre feia camí cap a Jerusalem, passant per viles i pobles ensenyant, algú li va demanar...

            Jesús no perd es temps. Ell sap que el missatge que porta al cor és el més important de tot, i aprofita els llocs per on passa per ensenyar. No desaprofitem cap moment dels 24 hores per a transmetre l’evangeli. Tot i que no serà fàcil per diferents actituds i respostes obtingudes, transmetem per allà on passam “evangeli”. No hi ha res que importi més.

            Mentre ell passa i ensenya, algú li demana: “Senyor, són pocs els qui es salven?”. Segur que qui li demana ha entès que el missatge de Jesús costa ser acollit. I costa perquè, ho sabem prou, és més fàcil caure en sa temptació de pensar en un mateix que fer l’opció de pensar amb els altres. És més fàcil dir: “És que jo tenc dret a... “ “És que el més interès és...” que no dir: “És que el dret dels altres és...” “El que els altres tenen necessitat de...”.

            Què li respon Jesús?

            Jesús li respon amb to cordial però vertader. No li respon dient que es salva tothom perquè les portes del Regne, de la salvació, són amples, molt amples. No! Jesús li respon dient: Els qui se salven travessen portes estretes, són exigents en tot allò que fan i pretenen, no cerquen solucions que per ser fàcils mai són solucions.

            A vegades, ho confès, qued amb el cor estret, perquè persones en concret que no es plantegen seriosament en canviar de vida, em demanen  que els ajudi donant-los doblers, i la meva resposta és: “T’ajudaré si et dic que no. Perquè si et dic sí et faràs mal perquè continuaràs vivint a costa dels altres”.

            La resposta de la salvació sempre passa “per portes estretes”, sempre reclama posar bona voluntat, ganes de sortir-ne de ver de circumstàncies concretes.

            Si jo avui tenc present aquests casos, Jesús responent en aquella ocasió tenia present aquells companys seus que per ser “jueus”, que per “pertànyer al poble elegit” creien que ja tenien la salvació assegurada. Jesús els diu: “No basta pertànyer al poble elegit, no basta... el que sigui, perquè molts dels qui creuen que són primers –ja que gaudeixen de privilegis i de comoditats-, pot ser passaran a ser darrers”.

            Les paraules de Jesús avui són exigents. Però és que aconseguir un amor autèntic, un matrimoni fidel, un sacerdoci entregat, un poble honrat, una persona equilibrada... no és fàcil. Demana esforç, bona voluntat, exigència personal.

            Possiblement qui li va demanar si són molts o pocs els qui es salven, esperava una resposta com: “No passis pena es salvarà tothom. Tu fer el que vulguis amb qui vulguis i com vulguis, Déu és bo i ell –sense cap esforç teu- ja et salvarà”. Açò no va així en cap camp de la nostra vida.

            Però, tot i que a tots ens convé passar “per la porta estreta” si volem arribar a ser persones dignes de la vida i de Déu, també és ver, com diu l’evangeli d’avui que:

            “Passar per la porta estreta, ens condueix a una festa, a seure a sa taula en el Regne de Déu”. I aquest és en el fons el seu missatge: “Posau voluntat en ser bones persones perquè el que desitj és que tots participeu de la festa que ens prepara Déu Pare: “I vindrà gent d’Orient i d’Occident, del nord i del Sud, i s’asseuran a sa taula en el Regne de Déu”.

            Visquem en l’esperança de que un dia participarem de Déu, Ell ho vol i noltros també. Però siguem conscients que Déu ens demana esforç, voluntat, ganes de participar-hi de ver.

Homilia Dilluns 15 d'agost 2022

15 d'Agost: L'Assumpció de la Mare de Déu

Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): En aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

 

HOMILIA

Assumpció de Maria 15 agost 2019

La tradició de l’Església vol celebrar en el centre de l’estiu una de les festes marianes més antigues i importants: l’Assumpció. Així com Jesús va ressuscitar d’entre els morts i seu a la dreta del Pare, també María, en finalitzar la seva vida mortal, va ser elevada en cos i ànima al cel.

És una celebració molt important enmig d’aquest temps d’estiu i de vacances per a molts que viatgen cercant pau i bellesa en la naturalesa, en les platges, en les muntanyes. La festa de l’Assumpció ens convida, però, a anar més enllà, i a obrir la nostra mirada a una bellesa superior. A contemplar el vertader destí del viatge de la nostra vida: el cel, estar i viure amb Déu.

Maria, la primera cristiana i model de tots els cristians, ha recorregut aquest viatge, aquest camí que ens condueix a la resurrecció. Ella és la nostra referent per dur a terme aquest viatge degudament.

Si ens fixam en Maria podem dir que el camí que ens condueix a la resurrecció:

1.Es un camí de servei. Maria sap que la seva cosina Elisabet està a punt de ser mare, de donar llum a Joan Baptista. Necessita ajuda. I què fa? Es posa en camí decidida, sense pensar-ho massa. No deixa per a més avant visitar-la. I va tot d’una ho sap. Servir a qui ho necessita és camí de resurrecció.

Deixar de fer el que sabem que hem de fer ja, no fa altra cosa que deixar-nos una espina clavada al cor. I més si, a causa de no haver fet el que hem de fer ja, arribam tard a la cita. No deixem per a més avant el que hem de fer a favor de la parella, dels fills, d’alguna persona que ho necessita. Fer el que hem de fer ja, és camí de resurrecció. Convé que ho tinguem present constantment. Els interessos dels altres sempre han de ser prioritaris, primers als nostres. Quan l’amor guanya el nostre egoisme caminam cap a la resurrecció.

2.És un camí que crea felicitat en el cor dels qui servim. Just Maria entra a casa d’Elisabet, la criatura que Elisabet porta a les seves entranyes salta de goig. Maria en la seva presència és causa de goig, de festa. És camí de resurrecció aconseguí que la nostra presència sigui esperada, sigui motiu d’alegria. És camí de resurrecció, de ser assumits per Déu, procurar que el nostre servei sigui motiu de goig. Com ha de ser la nostra presència quan visitam algú? Quin estil ha de tenir la nostra ajuda a qui més ho necessita: Càritas, ganes de ser escoltat, ...? Record el Sr. Oléo que em deia: Bosco, fer visites curtes, val més que diguin ja te’n vas que ... aquest plom no se’n va mai, és un cansat.

3. És un camí de fe. Elisabet en veure Maria li diu: Feliç tu que has cregut!. Feliç tu que t’has posat en mans de Déu. Feliç tu que sempre has confiat en Ell. Feliç tu que no t’has deixat decaure davant adversitats, sorpreses, coses que no pots controlar, ...

És un camí de felicitat i de resurrecció, confiar. Confiar amb els demés i confiar en Déu. Qui confia és una persona de talant positiu. Qui confia en Déu reconeix que la vida no està en les seves mans. Que la vida supera els nostres plans i desitjos. Que la vida és un misteri que hem de saber viure des de la humilitat i des de la confiança. Què bo, quina pau ens dóna, confiar a D´wu el que vivim. La confiança en Déu és camí de resurrecció, és camí que indica que tenim necessitat d’Ell. Que, com dei st. Agustí, el nostre cor no descansarà fins que no descansi en Vós.

4. És un camí d’agraïment. El càntic del magnífic el tindríem que saber de memòria tots i resar-lo constantment.

És camí de resurrecció tenir present el que el cant del Magníficat inclou:

-Déu em salva

-Som, si som humil davant de la Seva grandesa.

-Déu en mi ha obrat meravelles. Som algú. Puc participar a la construcció de molts.

-Déu és amor. Ell ens estima de generació en generació

-Déu dispersa els homes de cor altiu, els poderosos, els rics, ...

-Déu omple de béns els pobres

-Déu es recorda de cadascú perquè és el Déu Amor.

Maria, assumpta al Cel, és camí de resurrecció. Tinguem sempre present Maria en la nostra vida.

  

 

Homilia diumenge 14 d'agost 2022

 

Diumenge XX (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 12,49-53): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».

 

 

HOMILIA 

Avui tornam a descobrir un Jesús lúcid. Ell sap que moltes vegades resultarà incòmode segons la forma de pensar i de viure d’aquest món. I avui trobam exemples tant en les lectures del Nou com de l’Antic Testament.

Vegem com Jeremies rep l’encàrrec d’anunciar al rei Sedecies la seva derrota davant dels caldeus, i com Jesús denuncia les actituds errades dels principals d’Israel. Tan Jeremies com Jesús són coherents i fidels en anunciar el que Déu espera d’ells a pesar de les complicacions que els hi comporta aquest anunci.

Avui, l’anunci de la Paraula, l’homilia, la presència dels cristians, continua essent molesta, a vegades. Ja santa Teresa de Jesús reclama als predicadors més fervor missioner: “Inclús els predicadors –diu ella- van ordenant els seus sermons per a no descontentar. Tindran bona intenció, però així pocs s’esmenen”. És imprescindible la fidelitat del predicador i de qualsevol batiat.

Ser fidel a Jesús no comporta moltes vegades cap tipus de felicitacions. Allò que va predicar a la mare de Jesús el vell Simeó es compleix en tot temps: “Jesús i la seva predicació seran una senyera que trobarà contradicció, oposició”.

La paraula de Jesús, tot i que demana un món que sàpiga viure en pau i en bon clima de convivència, tantes vegades, amb ganes de corregir, sembrarà inquietud i fins i tot divisió començant pels membres d’una mateixa família. Avui, en una societat tan secularitzada, els cristians som cridats a ser, i amb passió, signes de contradicció. La creu, la passió sempre estan a l’horitzó de qui intenta la resurrecció de la societat i la personal.

Els creients que ens han precedit –un núvol tan gran de testimonis- ens han d’estar presents per a no cansar-nos tot intentant arribar a la meta. Per açò ens és necessari que la nostra mirada estigui fixa i atenta constantment en Jesús.

Hem d’estar atents sempre, vigilants, per a no caure en el mal ni molt manco per intensificar-lo.

No podem ser cristians amb un cor fred, sinó apassionat pel bé. Amb ganes de fer el bé.

El Papa ens convida constantment a no caure en la indiferència. Correm el risc de tornar-nos molt insensibles amb tanta informació que tenim a les mans. No hem de ser sols espectadors de tants drames humans. Aquests drames ens han d’arribar al cor. Si perdem l’empatia ens deshumanitzam.

Tot cristià coherent no poques vegades ha d’anar contracorrent, com els primers cristians. Ells van aconseguir que, poc a poc, la seva predicació calés. No ens hemn de cansar dient que la igualdad és important, però també ho és la fraternitat.

 

Homilia diumenge 7 d'agost 2022

 

Diumenge XIX(C) de durant l'any 

Text de l'Evangeli (Lc 12,32-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així! Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».

Aleshores, Pere li digué: «Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?». El Senyor continuà: «¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: ‘El meu amo tarda a venir’, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels. El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més..

 

HOMILIA

De la primera lectura (Saviesa 18) em qued amb aquesta expressió: “Tot el poble ha de participar dels béns, com participa dels perills”. Aquesta expressió sorgeix perquè el poble espera, sospira, la victòria sobre els enemics.

Som conscients dels enemics, dels perills de la nostra societat, però també hem de viure i hem de ser conscients que Déu ens acompanya, i que en Déu, els perills, els mals, tenen caducitat.

Els cristians hem de ser persones d’esperança. Allà on no hi ha esperança no hi ha presència de Crist.

Dijous celebràvem la festa del Cura d’Ars, de sant Joan Maria Vianney. Ell deia: “La felicitat sobre la terra consisteix en pregar i estimar”. Davant dificultats, preguem. Davant dificultats no deixem d’estimar.

La segona lectura, de la carta dels cristians hebreus, ens insisteix a ser persones de fe, de confiança, de comunió amb Déu. I ens posa l’exemple d’Abraham. Ens recorda: “Gràcies a la fe, Abraham va sortir del seu país sense saber on anava; va anar fent camí sentint-se estrany, foraster per allà on passava; va ser capaç, juntament amb Sara, que era estèril, fundà un gran poble; va ser capaç fins i tot d’oferir el seu propi fill...”.

Les persones de fe, les que confien en Déu, són capaces de fer i de viure el que a tants els sembla impossible. Aquesta setmana celebràvem la festa de santa Lídia. Escoltant a sant Pau al seu poble i casa de Filip (Grècia), va ser capaç de ser sa primera cristiana europea. El que sembla impossible és possible quan un té fe.

Per açò avui, Jesús a l’evangeli ens recorda: “Aconseguiu el tresor que no s’esgota. I pensau que cadascú posa el seu cor al tresor que cerca obtenir”. “Vetllau, reflexionau, pensau, discerniu, per aconseguir el tresor que més convé”.

Quin tresor cercam?

Avui, dissabte, un jove de tretze anys, en Simón Camps, durant un temps i dos dies cada setmana, ha cercat viure el tresor de sa comunió amb Déu. Ha entès, ha intuït, ha optat per a viure les 24 hores atent a Déu. Ha entès, ha intuït, que la celebració de l’Eucaristia és molt important. Quan li he demanat: On es troben els cristians que es dediquen a la cultura, a l’empresa, a la política, a la família, a l’esport...? Ell m’ha respost: A la celebració de l’Eucaristia.

Avui diumenge, celebrant el bateig de na Paula, tenc present el diàleg que vam viure junts, pares i padrins, dimarts passat on remarcàvem: “Despertem la fe, visquem la fe!” “Vigilem per a no caure en modes que ens aparten de la comunió i de la fe en Déu”.

Germans, tinguem present avui, que els cristians hem d’intensificar sempre l’esperança. L’esperança que avui la vivim present: en la fe d’Abraham, en la pregària i en la capacitat d’estimar de sant Joan Maria Vianney, en el coratge de Lídia, en l’opció de Simón, en la celebració del Baptisme de Paula.

 

Homilia diumenge 31 de Juliol 2022

Diumenge XVIII (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 12,13-21): En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Ell li respongué: «Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?». Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns».

I els explicà una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: ‘Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?’. I es va dir: ‘Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te’. Però Déu li digué: ‘Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?’. Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu».

HOMILIA

          

  Les tres lectures tenen avui la mateixa intenció. Les tres ens acompanyen a reflexionar a què donam valor en aquesta vida. Si el donam als béns temporals o als béns que ens assenyala Jesucrist i el nostre sentit comú. Vegem!

            La primera lectura (Cohèlet, cap. 1) diu clarament: “Vanitat i més vanitat és esforçar-se únicament o sobretot, i remarca: “Amb traça i eficàcia”, pels béns que no tenen cap pes transcendent, que sols tenen un pes temporal”. El Cohélet o Eclesiastés és un llibre sapiencial escrit l’any 300 abans de Crist.

            La segona lectura, que és de sant Pau als cristians de Colosses, el cap de tres-cents anys, remarca el mateix quan els diu: “Cercau allò que és de dalt, on hi ha el Crist, estimau allò que és de dalt i no allò que és de la terra”. I concreta quan diu: “No poseu el vostre cor amb la impuresa, els mals desitjos, l’amor al diner...”. I fins i tot, tenint present la nostra identitat cultural, social i econòmica els diu: “Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure...”. El que compta és, els diu clarament: “Que Crist sigui tot per noltros i per tots”.

            I la tercera lectura que pertany a l’evangeli de Lluc, cap. 12, Jesús respon així a “un de la gent” que li demanava que convencés al seu germà que parteixi amb ell l’herència: “Bon home, vigila!. Guarda’t de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que tinguessis doblers de sobres, els teus béns no et servirien per  assegurar la teva vida”. I donant força al que li transmet, explicant-li una paràbola, li recorda: “I si aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida, tot açò que vols guardar, de qui serà?”.

            Avui, diumenge XVIII del temps ordinari, la litúrgia d’aquesta celebració ens diu clarament que no confonguem amb el que és secundari el que és realment important en la nostra vida. Els vers “tenir, acaparar...”, actituds com: “egoisme, cercar només els meus interessos...” ens fan perdre el sentit de felicitat que dóna la vida i els valors del Regne.

            Avui he celebrat una Missa funeral i en ella tenia present el capítol 25 de sant Mateu: “Veniu, beneïts del meu Pare, perquè quan tenia fam, em vau donar menjar, quan tenia set, em vau donar de beure, quan era foraster em vau acollir...”.

            Pot ser la societat consumista fa creure a alguns que els béns temporals ens garanteixen la felicitat del nostre viure, però en el fons sabem que açò no és ver. En el fons sabem tots que el que ens dóna felicitat és no sols que ens sentim estimats sinó que incrementem la nostra capacitat a estimar.

            Avui, també, he celebrat unes noces, i he dit als nuvis: “Si  voleu viure una relació de parella feliç que no us importi tant passa temps i temps fent feina per adquirir una casa millor, sinó que us importi per fer-vos feliç mútuament. Cuidau entre voltros la bondat, els detalls, i les tres paraules que el Papa Francesc repeteix  constantment: Gràcies, Perdó i t’estim!”.

            Siguem intel·ligents, visquem conformes als béns millors.