Homilia diumenge 27 de febrer 2022

Diumenge 8 (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 6,39-45): En aquell temps, Jesús els digué encara una paràbola: «¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: 'Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull', si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca».

 

 

 

HOMILIA

    

Tenint present que ahir acomiadàvem a la Catedral al Bisbe Francesc Conesa, avui les lectures ens conviden a tenir present vàries realitats importants que ens acompanyen mentre tots anam fent camí:

            La primera lectura del Llibre de Jesús, fill de Sira ens recorda: El fruit de l’arbre demostra el bon conreu. És a dir: Tots som segons com hem estat cuidats.

            La segona lectura, de la Primera carta de sant Pau als cristians de Corint, ens convida a confiar en el Senyor i ens diu: Si teniu present cada dia l’obra del Senyor, segur que el vostre treball no serà en va.

            I l’evangeli d’avui, que pertany a l’evangelista  Lluc, també ens deixa expressions que necessitam recollir per tenir-les present: “Cada arbre es coneix pels seus fruits” “L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat” “La boca parla d’allò que el cor desborda”.

            Quan aquests dies preparava l’article que surt avui el diari, tenia present el fruit que ens han deixat els darrers bisbes que han passat per Menorca. El seu fruit, certament, demostra que el seu treball no ha estat en va. El seu fruit demostra quin tipus d’arbre, quina ha estat la presència que ells han viscut entre noltros.

Durant cinc anys (2017-2022) el Bisbe Francesc Conesa –que és doctor en Teologia i Filosofia-  ens ha acompanyat amb la seva forma de ser i amb les seves capacitats humanes, pastorals i intel·lectuals. Molts l’hem vist i viscut incansable –ha estat un bisbe fainer i coherent amb la responsabilitat que va assumir el dia 7 de gener del 2017 a favor de la comunitat cristiana catòlica de Menorca. Caminant al nostre costat, ens ha gravat a l’ànima de tots la necessitat d’una formació constant a tots els nivells. Intel·lectual com és, ens ha sembrar al cor la importància de la formació constant. Cada bisbe que ens arriba ens enriqueix amb els seus dons i amb la seva forma de fer. El Bisbe Bartomeu Pasqual, d’edat avançada quan el vaig conèixer, ens va guiar durant els anys 1939-1967, cap a la renovació  que ens demanava el Concili Vaticà II després de restaurar la vida cristiana i els temples de la diòcesi. El bisbe Miquel Moncada (1969-1977), vivint i patint amb valentia el canvi polític espanyol, ens va ajudar a ser lliures front qualsevol tipus de govern i ens va fer avançar, seguint el Vaticà II, cap una pastoral més participada. El bisbe Antoni Deig (1977-1990), amb el seu tarannà senzill i agradós, ens va guiar cap a una pastoral més senzilla, propera i evangèlica, havent celebrat entre nosaltres el sèptim centenari de la restauració del cristianisme a Menorca. El bisbe Francesc Ciuraneta (1991-1999), que va consolidà i renovar l’edifici del Seminari, celebrant l’Assemblea Diocesana de 1996-98 ens va ajudar a prendre consciència que hem de caminar junts. El Bisbe Joan Piris (2001-2008), persona de paraula clara i d’accions decidides, va promoure la pastoral vocacional, va crear entre nosaltres el diaconat permanent, i va portar a terme la reforma de la Catedral. El Bisbe Salvador Giménez (2009-2015), a més de recolzar la beatificació del prevere Joan Huguet, es va guanyar el cor de molts vivint humilment, essent senzill i demostrant valentia en assumir decisions no fàcils com la nova gestió i direcció del Diari Menorca. De tots els bisbes aprenem i a tots els hi donam gràcies. Vivint al seu costat, ens sentim impulsats a renovar-nos, a ser lliures i propers, a caminar junts, a ser honrats i sincers, a ser humils i senzills, a formar-nos constantment. Bon mestratge aquest, bons fruits, que em ve de gust acollir i transmetre.

            Donem avui gràcies al bisbe Francesc Conesa, natural d’Elx - Alacant, que ens ha comunicat que li costa deixar Menorca, Diòcesi on après a estimar-la, i a estimar i valorar la seva cultura i, sobretot -ho ha publicat-, la seva gent. Quan ara el Papa li demana canviar de diòcesi i aterrar a Solsona, li desitjam que segueixi aportant el millor d’ell mateix com van fer en aquesta diòcesi els qui també foren, durant un temps, els nostres bisbes: Miquel Moncada i Antoni Deig.

Preguem avui també pel qui ha de ser el nostre nou bisbe. Necessitam testimonis, bisbes referents. Necessitam bisbes entregats que valorin el servei com a fruit de l’amor, i l’amor com a fruit del sentit de la vida.

         

  

Homilia diumenge 20 de febrer 2022

Diumenge 7 (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.
»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».

HOMILIA 

Les expressions de les lectures d’avui que he recollit són:

-Del llibre primer de Samuel: Que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial.

-De la primera carta de sant Pau als cristians de Corint: Si ara som semblants a l’home que és de carn; tots som cridats a ser semblants a l’home que és del cel.

-De l’evangeli de Lluc 6: Si estimau, si feis el bé, si donau sense esperar res a canvi, la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim”.

            L’amor és l’experiència superior de la vida. La paraula de Déu, la vida mateixa mos convida a estimar: “Siguem magnànims i lleials”, “sigueu semblants a l’home del cel”, “si estimau sou fills de Déu”. I convidant-nos a estimar, la Paraula de Déu i la vida mateixa ens convida tenir present a un dels caus més importants on hi vida l’amor:  la família.

            La Conferència Episcopal Española ha fixat aquesta setmana, del 14 al 20 de febrer, com la setmana del matrimoni amb motiu d’aquest any de la família. I ens anima a la pregària i a tenir present la importància del sagrament del Matrimoni.

I m’ha semblat bé demanar a membres del Consell Parroquial, a Catequistes, a grups de matrimonis i a d’altres, que reflexionessin i em  comentessin que significa per ells la família i la vida en parella. Us dic aportacions que m’han arribat i que aclaren d’una manera evident, per aquests que m’ho han dit, que la família és el fonament de l’amor:

-Com a parella cristiana vam consagrar el nostre amor per fer-lo vida a la nostra família i fills.

-Som una parella que mos estimam i que mos hem compromès lliurement a estimar-nos amb total fidelitat.

-L’amor és un camí arriscat que val la pena viure.

-Sempre mos hem mirat amb amor sincer a partir des diàleg i des coneixement fent un pas rere s’altre. Aquest camí, que no sempre és fàcil, és un camí preciós. L’evangeli ens ha impulsat i acompanyat  fins ara.

-Viure en parella demana respecte, sinceritat, perdó, confiança, pregària, estimar i deixar-se estimar. Açò sí, confiant sempre en Déu. Res d’açò seria possible sense la pregària conjugal.

-Vivim el nostre matrimoni com una vocació sagrada i una experiència joiosa. El vivim com una trobada amorosa on el Senyor hi és present diàriament.

-El matrimoni ens demana viure en intimitat entre noltros però sobre tot amb Déu. En els moments difícils de la vida, hem plorat però sempre junts.

-El matrimoni és un camí de vida i d’amor, acompanyat sempre per Déu.

-El nostre matrimoni és un repte d'amor diari. És un aixecar-te cada dia amb el desig de voler estimar  a s'altre. És un projecte de vida en comú en el que Déu sempre hi aporta alguna cosa  per ajudar-nos  a seguir fent camí junts.

            Avui don gràcies a aquesta iniciativa de la Conferència Episcopal que ens anima a tots els cristians a prendre seriosament el valor d’aquesta unió matrimonial, d’aquest cau familiar, on la major part de la humanitat es juga el més important de la seva vida.

            Casar-se, formar parella no suposa només una realitat jurídica de drets i deures, és molt més. Assenyala que la parella constitueix una societat de dos que és i ha de ser referent pels altres, al mateix temps que ha de ser creadora d’una societat que visqui amb més respecte i amb més amor.

 En un món que té set, fam, necessitat d’amor, ses parelles, ses famílies que creen un entorn d’amor són del tot necessàries.

 

Homilia diumenge 13 de febrer 2022

Diumenge 6 (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 6,17.20-26): En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: «Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu! Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà! Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu! Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
»Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!».

 

HOMILIA

 

  

          

  Una carta del Pare Óscar Garcia Aguado, Viceconsiliari Nacional de Mans Unides, ens dóna les gràcies per la Campanya contra la fam del 2021 que, segons ens diu, va ser més favorable que la del 2020, a pesar de tot el viscut. I ens anima a ser més solidaris.

            I ens hi anima, perquè més de 811 milions de persones en el món viuen actualment impressionants misèries. I ens demana que no ens cansem, que volguem seguir lluitant junts com Església a fi d’aconseguir suprimir la fam de pa, la fam de cultura i la fam de Déu.

            La feina que tenim entre mans si com a cristians volem un món millor, no és poca: Hem de compartir el que tenim amb qui passa fam, hem d’optar per adquirir més cultura, més coneixements en tots els camps, i a favor de que Déu i el seu evangeli sigui conegut.

-Reflexionem i fem-ne cas de les paraules del profeta Jeremies, primera lectura d’avui: Beneït l’home que es refia de Déu, i troba en Ell la seva seguretat. Preguem a fi d’aconseguir les diferents fams.

-Reflexionem i fem-ne cas de les paraules del salm d’avui, el salm  primer del salteri: Feliç l’home que estima de cor la llei del Senyor i la repassa meditant-la de nit i dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua, mai no es marceix el seu fullatge.

-Reflexionem i fem-ne cas de les paraules de sant Pau als cristians de Corint, segona lectura d’avui: Crist ha ressuscitat d’entre els morts. Ell és el primer entre tots. No estem cridats a patir fam, mancances, misèria.  Estem cridats a viure una vida “en plenitud”.

-Reflexionem i fem-ne cas de les paraules de Jesús dirigides a una gentada del poble i que ens recorda avui l’evangeli de Lluc: Feliços sereu els pobres, els qui ara passau fam, els qui ara sou incompresos i fins i tot odiats a causa del meu nom. El dia de la resurrecció en fareu festa total.

I el Pare Oscar ens demana que tinguem present del nombre 18 al 21 de la Carta del Papa Francesc titulada: Germans tots! Fratelli tutti.

Què diuen aquests nombres que sorgeixen de la pregària feta pel Papa tenint present les benaurances?

-Nº 18: Llàstima que hi hagi persones que desitjant viure sense límits no respecten ni emparen els pobres, els discapacitats, els encara no nascuts, els ancians.

-Nº 19: No tenir contacte amb les persones grans és desconèixer les nostres arrels i la saviesa que ens regala la seva història.

-Nº 20: Ens ha d’avergonyir el racisme que encara  vivim i que demostra que no estem tan avençats socialment com molts creiem.

Nº 21: Les condicions de pobresa d’avui no són les mateixes d’ahir. Per a reconèixer els pobres d’avui hem de tenir present el temps d’avui i l’entorn actual.

Donem gràcies a Déu perquè la seva Paraula ens dóna constantment motius de reflexionar i de reconèixer la dignitat humana de tothom.

Homilia diumenge 06 de Febrer 2022

 

Diumenge 5 (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 5,1-11): En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes». Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.

Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: «Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: «No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes». Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

HOMILIA

 

 

La Paraula de Déu ens recorda avui -a partir de la crida d’Isaïes, de Pau, de Pere i dels seus companys-, la nostra vocació i ens convida a ser-hi fidels.

La primera pregunta que ens feim és “i quina és la nostra vocació?”. I observant bé les lectures descobrim que la vocació comuna de tots noltros, batiats, és: ser deixebles (aprenents constants de Jesús) i creure i viure la resurrecció.

I. La nostra vocació té aspectes comuns. Veiem dos aspectes que pertanyen a tots els batiats:

1)L’aspecte de l’atracció. Tot batiat viu, ha de viure, l’atracció per Déu.

a) Isaïes es sent atret per Déu quan, després d’haver reconegut el seu pecat (la impuresa dels seus llavis), i sentir-se perdonat, li surt del cor dir davant la compassió i bondat de Déu: “Aquí em teniu, envieu-m’hi!”.

b)Pau es sent atreu per Déu quan, havent reconegut també el seu pecat (he perseguit l’Església de Déu) reconeix que la gràcia de Déu ha fet feina en ell i per açò manifesta: “Som el que som perquè la gràcia de Déu en mi no ha estat infructuosa”.

c)Pere es sent atret per Déu quan, després d’haver passat tot un vespre sense pescar res, executant l’orde de Jesús (Tira endins i cala les xarxes!), s’adona que pesca tant de peix que les xarxes s’esqueixen.

Tots avui som convidats a demanar-nos: Som atrets per Déu? Déu ens és atraient? Quan ens hem sentit i ens sentim atrets per Ell?

-Jo em sent atret per Déu quan veig amor, amistat de ver amb les persones.

-M’hi sent atret quan la meva raó no sap respondre a moltes coses, i el cerc i li deman ajuda.

-M’hi sent atreu quan veig un grup ample de persones que fan un servei gratuït a favor d’altres.

-També quan veig un infant que depèn dels seus pares i entre ells es fan somriures i besades; o, també, quan veig tanta gent que acompanya amb amor a persones malaltes, mancades d’agilitat personal...

2. L’atracció per Déu és un aspecte comú de la nostra vocació, però també ho és el ser testimonis de la resurrecció. Un cristià estima, ajuda, serveix, confia... perquè ha trobat el sentit de la seva vida en Déu. Ho comentàvem dijous passat amb algú enterrant a sa mare: “Sense tenir fe és difícil comprendre el sentit de la vida. D’una vida que “aparentment” l’enterram.

II. I tots tenim una vocació pròpia, personal. Una crida particular a on viure l’atracció per Déu i la resurrecció. Uns la troben en la vida familiar, uns altres en la consagració religiosa o en els ministeris ordenats, d’altres en serveis o voluntariats dintre o fora de l’Església, d’altres atenent marginats, emigrants, infants, malalts, ancians... La llista la podem ampliar moltíssim perquè cadascú és cadascú i cadascú sent una crida concreta.

Visquem la nostra crida, la nostra vocació comuna i la nostra vocació particular amb ganes i amb pau interior.