V diumenge de Quaresma 2 abril 2017
D’aquest evangeli d’avui que ens narra la mort de Llàtzer -darrer miracle obrat per Jesús abans de ser presentat davant el Sanedrí i ser condemnat a mort-, en podem extreure varis punts de reflexió:
1. El primer, sobre noltros mateixos que vivim la mort d’algú quasi bé diàriament. I és clar, la mort d’algú -i més si és proper com era Llàtzer per Jesús- ens fa demanar-nos: Què és la vida? Què és la mort? Com convé viure? Com convé morir?... Preguntes que ens sorgeixen del fons de l’ànima a causa del dol, de les llàgrimes, del plor que ens produeix la seva pèrdua.
2. El segon, conseqüència del primer, m’aboca a prestar més atenció a les preguntes essencials i no passar tant de temps enredat en qüestions ordinàries (feina, família, escola,...). És allò de “El que és urgent no ens faci passar per alt el que és important”.
3. Arribat en aquest punt, m’adon que no sols vivim una vida biològica (una “bios”), vivim també una vida que raona i que necessita ser estimada (una “zoé”). Vivim certament una vida biològica, una vida formada per cèl·lules i organismes. Però la nostra vida no és sols biològica. Som uns organismes que ens obrim al coneixement i per açò ens interrogam i cercam respostes. Volem conèixer la realitat. Som uns organismes que vivim en relació d’amistat, d’amor, d’obertura total. No ens és suficient la medecina! Tot i que ella ens és un indicador clar que el que cercam veritablement és la medecina de les medecines: la immortalitat! La que ens cura de tornar vells, de les infermetats, de les xacres, ... Una medecina que ens apropi a la font de la vida.
4. I ara és quan descobresc, una vegada més, que Jesús no és tan sols aquell que, amb els seus miracles, procura la nostra salut biològica. Ni és aquell home que es presenta només preocupat per les coses pròpies d’aquest món. Ell es presenta també com a Déu vertader: “Jo som la resurrecció i la vida, ... Tot aquell qui creu en mi, no morirà mai més”.
5. Viure els sagraments –el baptisme, la reconciliació, l’eucaristia, ...- és cercar i creure en aquesta immortalitat que trobam amb Jesús.
6. I, finalment, m’ha fet pensar en la raó de per què van poder viure els empresonats en els camps nazis. Molts d’ells van dir: “Vam superar totes les proves perquè sabíem que algú ens esperava”. Noltros també superarem totes les proves de la nostra mortalitat su creiem que algú ens espera. Que ens espera Déu fins i tot després de la nostra mort.
7. I finalment, descobresc recorrent aquest itinerari, que la pregunta que Jesús va fer un dia a Marta, en la fa avui a noltros: “Ho creus tu a açò?” La resposta de Marta en és avui no sols exemplar, ens és referencial: “Sí, Senyor, jo crec que tu ets el Fill de Déu” “Jo crec que tu tens poder sobre la vida i la mort”.
Aprenguem a fer-nos preguntes essencials i responguem amb seny des de la nostra experiència. Així, des de la nostra experiència: “Tu creus que Jesús ha ressuscitat? Tu creus que també ressuscitaràs?”