Homilia diumenge 29 d'Agost 2021

Diumenge 22 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 7,1-8.14-15.21-23): En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?». Ell els respongué: «Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: ‘Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans’. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.

Després cridà a la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: no hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home».

HOMILIA

     Les tres lectures d’avui mos diuen que hem de conèixer i viure segons els manaments que ens dóna el Senyor. I la primera i la segona lectura ho expressen usant verbs que hem de tenir present:

    1.El Deuteronomi afirma: Escolta els decrets i les prescripcions que avui us enseny. Sant Jaume a la segona lectura ens recorda: Però no us limiteu a escoltar-la que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

    2. I tant el Deuteronomi com sant Jaume, per açò, remarquen: “compliu-los” (ho diu dues vegades el Deuteronomi), “els heu de posar en pràctica” (ho diu sant Jaume).

    És interessant com avalua el Deuteronomi el compliment dels manaments que ens dóna el Senyor. Diu: “Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents”. I sant Jaume, amb unes altres paraules aconsella: “Si no us voleu enganyar a voltros mateixos: Guardau-vos nets de la malícia del món”.

    Segons la Paraula de Déu, que mos ve explicitada avui a l’evangeli de sant Marc (capítol 7), quins són els manaments que ens proposa Déu per ser persones i un poble assenyat i molt intel·ligent?: Evitau: “Tot allò dolent que surt de dins el cor!”: estafes, maldats, indecències, enganys, insults, arrogància, ximpleria...

    Jesús recorda avui als fariseus, que deien i no feien, paraules del profeta Isaïes: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté enfora de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són pròpies de tradicions humanes.

    La Paraula de Déu mos convida a tenir present coses que són elementals dins tot el seu context, context de la Bíblia, del Nou i de l’Antic Testament:

    -Escoltau i compliu la Paraula de Déu! No basta escoltar-la, l’hem de complir. Dijous, dia 26, celebràvem sa festa de santa Teresa Jornet. Ella ens deia: Preferesc vuit pilars forts a moltes canyes bellugadisses! A dins de la comunitat cristiana quí són els pilars forts? Són els qui compleixen i no només escolten o senten els ensenyaments de Déu. Entre noltros hi ha pilars forts, hi ha referents. N’hi ha i no pocs. Aspirem ser també noltros “pilars forts”.

    -No donem un culte en va! Que en les nostres celebracions i pregàries hi hagi ganes de ser assenyats i intel·ligents en la nostra vida de cada dia. Siguem bones persones! Preguem perquè a cada família hi hagi pares, mares, que es preocupin de ver per la bona educació humana i cristiana dels seus fills (A l’estil de santa Mònica, festa de divendres, dia 27, preocupada pel seu fill Agustí i pel seu espòs Patrici)

 

Homilia diumenge 22 d'Agost 2021

Diumenge 21 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 6,60-69): En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?». Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué: «Això us escandalitza? Doncs, què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. I afegí: «Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare».

    Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb Ell. Llavors Jesús digué als Dotze: «¿També vosaltres em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu». 

 

HOMILIA

 

     Les tres lectures d’avui les trob extraordinàries en bé de la nostra reflexió i creixement personal: 

 

Primera lectura de Josué, 24 

 

      Josué crida a tot el poble, i tenint present la multitud de déus als quals adoraven entre tots, els diu: “Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar”... “però jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor”. 

 

      Josué es presenta aquí amb les qualitats d’un gran educador: 

 

    - Convoca i dialoga amb una multitud

    - A tots ells els expressa el que creu d’ells amb tota claredat

    - No els obliga a res, respecte la seva llibertat

    - Però els manifesta, amb contundència, la seva opció 

 

     Bona lliçó pels pares, catequistes, educadors, capellans. És ver que hem de respectar la llibertat dels demès, però també és ver que hem de tenir i hem de manifestar les nostres pròpies opcions i conviccions. 

 

Segona lectura: Efesis 5

 

      A dins de la nostra cultura actual pot estranyar l’inici d’aquesta carta de Pau: “Que les esposes es sotmetin els seus marits perquè el marit és cap de la seva esposa”. Però si aprofundim el que de ver intenta expressar sant Pau enmig d’aquella cultura patriarcal amb el verb “sotmetre!”, podrem veure que res té a veure en comandar, en obligar, en “fer fer”. Ser cap de l’esposa, sotmetre’s a l’espòs, vol dir per sant Pau, estimar, estimar fins a les últimes conseqüències. Ell diu: 

 

     -Estimau les esposes tal com el Crist estima l’Església. L’estima tant que s’ha entregat fins a la mort a favor d’ella. 

 

     Sant Pau no crida als homes, als esposos a comandar o a dominar a les seves esposes, a aquelles dones que conviuen amb ells. Sant Pau els crida a estimar “Estimau l’esposa tal com Jesús estima l’Església que ha mort per ella”. 

 

      La parella ha de ser un cau d’amor incondicional. Qui no sap estimar no és cridar a formar parella, ni tampoc és cridat a tenir autoritat, responsabilitat damunt els altres: a ser pare, a ser mare, a ser educador, a ser capellà, religiós o religiosa, a ser polític. 

 

3. I l’evangeli de Joan, 6

 

     -Molts que fins aleshores havien seguit Jesús deien: Aquest llenguatge és molt difícil. Qui és capaç d’entendre’l i de seguir-lo?

 

Per açò: 

 

    -Molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell.

 

     Com és? 

 

     Segons ens diuen les dues lectures primeres: no és fàcil seguir Déu i deixar els petits déus. No és fàcil deixar de fer el que un voldria fer i ser fidel als seus compromisos i serveis. No és fàcil avui ser amic del silenci, de la reflexió, del servei, de la pregària, de l’Eucaristia... 

 

    És més fàcil dir coses i coses sense que hagin passat pel sedaç del silenci i de la reflexió. No és fàcil deixar de fer el que un voldria fer i haver de fer diàleg amb els fills un dia i un altre i aportar-los raons sòlides. No és fàcil deixar comoditats i superficialitats i entrar en la intimitat de la pregària i de l’Eucaristia.... 

 

     I per açò, Jesús, ens mira avui com va mirar un dia als seus deixebles, als seus més íntims, i ens torna a dir: 

    Vosaltres també em voleu deixar? També voltros voleu convertir en déus la comoditat, l’egoisme, l’amor a tot el que és material? 

 

Quina és la nostra resposta?

Homilia diumenge 15 d'Agost 2021

15 d'Agost: L'Assumpció de la Mare de Déu

Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): En aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».

Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

HOMILIA

Maria assumpta al Cel ens fa tenir present vàries coses: 

 

     -Com Maria noltros, humans com ella, també estem en el cor de Déu. Déu s’ha fixat en la nostra petitesa i ens ha estimat profundament. Tant, que de tota la riquesa que hi ha en la creació, Déu fixant-se en Maria, s’ha fixat en els humans, i s’ha fet un de noltros. En Maria Déu s’ha fet humà. 

     Mirant a Maria hem de descobrir la nostra dignitat. La lectura de l’apocalipsi ens diu que en Maria el mal, el drac, ha estat vençut. Maria ha estat concebuda sens pecat, i cadascú de noltros és cridat i convidat a vèncer el pecat, el mal.
     Maria ens mira, i amb la seva mirada de mare compassiva ens diu: “Caminau cap a la santedat. No pacteu amb el mal. Venceu el mal”.

      -Maria magnifica al Senyor perquè Déu ha mirat la seva petitesa. La santedat no és cosa dels poderosos, no és cosa dels qui ostenten el poder o vessen riquesa i propietats. La santedat Déu l’ofereix als petits, als humils, als qui posen la seva confiança totalment en Déu i no en ells: en el seu poder o el seu benestar. La santedat no és pròpia del poder que nega la dignitat humana i viu centrat en ell mateix. Els qui ostenten el poder així, no tenen res de sants. La santedat és pròpia dels qui essent humils valoren els altres i els necessiten. La santedat és pròpia dels qui essent compassius, valoren i perdonen les flaqueses personals i alienes.

     - Maria descobreix que la santedat està en el servei. Ella se’n va “decidida” “convençuda” a la muntanya i a la província de Judà per a saludar Elisabet que també espera un fill, Joan Baptista. Ella també esperava un fill, Jesús, però acompanyar a la seva cosina, acompanyar als altres, li és prioritari. Maria, certament, és la reina dels sants i santes. Servir als altres, ser-los útils, és font de santedat. Déu, el sant per excel·lència, serveix posant al nostre abast el seu ésser creador, la seva encarnació, la seva redempció. Maria, reina dels sants i santes, també posa a l’abast d’Elisabet, de Jesús i de Josep, i a l’abast de la primera comunitat cristiana, la referència de Déu que viu constantment en la seva vida.

     - I Maria, avui, i d’una manera molt especial havent pujat al cel, ens diu que la meta de la santedat és Déu. Que visquem per Déu. Que no posem el nostre cor en res que no ens apropi a Dé i dels altres. El Cel, Déu, no la terra, ni res que pertanyi només a ella, és la nostra meta.

     Aquest és el missatge de Maria. Aprenguem a seguir les seves petjades. Valorem la nostra dignitat humana. Siguem també conscients de la nostra petitesa i de la necessitat que tenim de Déu. Acompanyem als altres, posem-nos al seu servei, a fi de que tothom respecti i valori la seva dignitat humana. I fixem la nostra mirada a Déu, al Cel. Déu és la nostra meta.

     Progressar en santedat, sols ho aconseguirem, en l’ajuda de Déu, si cadascú feim molta feina en noltros mateixos. Diguem am Maria i com Maria: Senyor, es faci en mi el vulguis!

 

Homilia diumenge 8 d'Agost 2021

Diumenge 19 (B) de durant l'any

 

   Text de l'Evangeli (Jn 6,41-51): En aquell temps, el jueus es posaren a murmurar d'Ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», i es preguntaven: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?». Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: ‘Tots seran instruïts per Déu’. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.

»Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

HOMILIA

     Avui se’ns diu que l’Eucaristia és el nostre aliment en el llarg o curt camí de la nostra vida. Camí no fàcil si mos volem mantenir constantment fidels al que ens demana avui sant Pau als cristians d’Efes: “Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crists, injúries i qualsevol tipus de dolenteria, sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdonau-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist” (Ef 4,30 -5,2).

     Sí, no és fàcil viure sense enfadar-nos o sense distanciar-nos d’algú. No, no és fàcil viure perdonant ofenses, paraules o maneres d’actuar que ens han fet mal. Quantes persones hi ha, fins i tot a dins des cau familiar, viuen enemistades, no saben mirar-se a la cara i demanar-se perdó.

     Aquesta experiència de dificultat la va viure també el profeta Elies. Ho hem vist a la primera lectura (1Reis 19,4-8). Cansat de patir desert (incomprensions, dificultats...), Elies va cercar l’ombra d’una ginestera i va demanar la mort. Va dir, clar i llampant: Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me Vós la vida.

     Aquest: “Ja n’hi ha prou!” algú el diu a vegades i algú altre el diu definitivament:

-Ja n’hi ha prou!, i ens enfadam amb algú!

-Ja n’hi ha prou!, i traiem el nostre mal geni!

-Ja n’hi ha prou!, i deixam de perdonar!

-Ja n’hi ha prou!, i no tornam a Missa!

-Ja n’hi ha prou! i deixam de resar!

-Ja n’hi ha prou! i deixam de rallar amb qui sigui!

     El profeta Elies, mos recorda que, quan es va sentir cansat, va escoltar una veu que li deia: Aixeca’t, menja, i segueix caminant. Encara et queda molt de camí a recórrer.

     I sant Pau recorda als d’Efes: Sou fills estimats de Déu. Imitau el vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estima; ell s’ha entregat a favor nostre com a víctima d’olor agradable.

     Donem gràcies, avui, quan també noltros, cansats com estem a vegades, sentim com van sentir Elies o els efesis, una veu que ens diu: “Aixeca’t i camina!” No deixis l’Eucaristia. L’Eucaristia és el pa baixat del Cel. És el pa que sempre dóna vida per a seguir caminant a pesar de tot. Aquesta veu pot ser: la d’un familiar, algú de la Parròquia, una lectura d’espiritualitat, la pregària amb la Bíblia a les mans, la veu del silenci...

     Just que coneguem un poc sa vida de sants i de màrtirs, ens adonarem que tots ells van ser amants de l’Eucaristia.

     Qui es disposa a compartir taula amb Jesús és capaç, com ell, de viure una vida d’entrega als altres i de perdó. Amb Jesús reconeix que sols qui s’entrega, sols qui estima sense cansar-se, aquest camina cap a la vida eterna, a la vida en Déu, a la resurrecció.

Homilia diumenge 1 d'Agost 2021

Diumenge 18 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 6,24-35): En aquell temps, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar: «Rabí, quan has arribat?». Jesús prengué la paraula i els digué: «Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell».

Ells li preguntaren: «Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?». Jesús els respongué: «L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que Ell ha enviat». Li replicaren: «I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: ‘Els donà pa del cel per aliment’». Llavors Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. Ells li demanen: «Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest». Jesús els diu: «Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set».

HOMILIA

      Des d’aquest diumenge fins al dia 22 d’agost escoltarem fragments del capítol sisè de l’evangeli segons sant Joan, exceptuant dia 15, solemnitat de l’Assumpció, que enguany coincideix en diumenge. Tampoc no vam poder llegir diumenge passat l’inici del capítol sisè perquè coincidia amb la festa, solemnitat, de l’apòstol sant Jaume.

      La narració d’avui segueix l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos, i introdueix una llarga catequesi de Jesús sobre l’Eucaristia, Pa de Vida, amb el diàleg entre Jesús i el grup de persones que havent assistit a la multiplicació dels pans i els peixos el cerquen i el troben a la sinagoga de Cafarnaüm. Havien estat ben alimentats i, per aquest motiu, no volien deixar-lo perdre.

      El que és important és reconèixer la pedagogia de Jesús que els fa passar del seu interès “per a ben menjar” –cosa que no està gens malament i que ho hem de desitjar per a tots- a tenir interès per un menjar que satisfà sa vida constantment, per a sempre.

      Avui, un dia més, som convidats a acollir un missatge i a viure una experiència infinitament més elevada que la preocupació de si menjarem avui un plat o un altre, o si mos vestirem avui d’una manera o d’una altra.

      Tots reconeixem que tenir un plat a sa taula i roba als armaris és una necessitat i és un dret de tota persona humana. Però també reconeixem que aquests béns no satisfan els qui viuen amb el cor buit.

      Com algú ha dit: No ens satisfà prou saber de què estem fets com reconèixer “per què” hem estat creats. Quan perdem el sentit del “per què”, la nostra vida perd qualitat. Qui viu un buit interior no en té prou en tenir menjar a sa taula, ni roba apte per diverses ocasions, ni, fins i tot, tenir salut física i família.

      Jesús que és un gran coneixedor de qui som noltros, ens deixa dit: “No us heu de preocupar tant per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva i dóna la vida eterna”.

      Avui, Jesús ens convida a aquesta celebració de l’Eucaristia perquè recordem una vegada més el que mai hem d’oblidar del que ell ens diu: “Jo som el pa que baixa del cel per donar vida al món” “els qui venen a mi no passaran fam, i els qui creuen en mi no tindran mai set”.

      Avui combregaren una vegada més. Què cercam combregant?

      Cada dia és bo fer una reflexió sobre uns dels actes que anam fent normalment. Fer coses sense viure el seu sentit, és viure sense gust, sense sal.

      Combregam per sentir que Jesús ens acompanya durant les vin-i-quatre hores de cada dia. Amb ell al costat, rebem el coratge suficient per aixecar el nostre ànim davant qualsevol adversitat.