Homilia diumenge 23 febrer 2020

Diumenge VII (A) de durant l'any 23/02/2020 

Text de l'Evangeli (Mt 5, 38-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial». 

HOMILIA

 

     La litúrgia d’avui mos convida a tenir present dos elements fonamentals de la vida cristiana: el perdó i l’amor. 

      Jesús diu que ja no ha de regir entre noltros la llei del talió: ull per ull i dent per dent. El seu missatge és totalment antiviolent: “Mai hem de tornar mal per mal”. Ell ho diu posant aquests exemples: Si algú et pega a la galta dreta, mostra-li també s’altra” “Si algú es vol quedar amb el teu vestit, dóna-li també el teu mantell. 

       La tàctica, l’estratègia de Jesús, és molt diferent d’aquella que vivim entre noltros tantes vegades i un segle rere un altre. La relació que va pensar i rectificar a l’adversari, mos diu Jesús, no és la de tronar mal per mal, és la de ser bons sempre i en tota ocasió. Aquesta és la nova actitud que presenta la doctrina cristiana. Un amor que és imatge del de Déu, que és sant: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, som sant. 

      La lectura del Levític i l’evangeli de Mateu 5,48, coincideixen totalment: Sigueu sants, com Déu és sant. Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial. 

      Si el Levític insisteix: No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú. L’evangeli, la paraula i l’actitud de Jesús, supera encara més aquesta actitud -que mos costa prou viur-, i diu amb claredat: Estimau els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. 

      A la creu, Jesús perdona tothom: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan!. Si la nostra actitud ha de ser acollir el comportament de Déu que és sant, que és bo del tot, noltros també hem de perdonar tothom. L’amor que proclama Jesús no exclou ningú. L’amor que proclama Jesús és la plenitud de l’amor. 

      Sant Pau escrivint als corintis els diu avui a la seva primera carta, cap. 3: No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? No profaneu el temple de Déu perquè és sagrat. I aquest temple sou voltros. 

      Viurem sempre entre malifetes, distanciaments, odis, enveges, ruptures, ... si no som capaços de procurar fer-nos, cada dia, en la llei de l’amor incondicional. Volem canviar la nostra societat a favor del bé? Volem canviar les relacions d’alguns membres de la nostra família a favor del bé? No hi ha cap altre tàctica que la tàctica de l’amor i del perdó. La tàctica que mos motiva: 

     - A no escoltar tant al que diem com el que som

     - A no mirar-nos tant amb els ulls físics com amb els ulls de l’Esperit 

     Estimar mos costa perquè l’amor és propi de Déu, és propi de qui és bo del tot. No poques vegades mos estimam més centrar-nos amb altres coses (crear una cosa, aprendre una llengua, una qüestió de matemàtiques, un menú qualsevol) perquè són més fàcil d’aconseguir. Perquè costen manco atenció i intenció. 

     El que importa però, és aspirar a tot allò que és superior. I res hi ha més superior que l’amor i el perdó entre noltros. Qui procura estimar, qui aprèn l’art d’estimar torna feliç cada dia més i fa feliç als altres i al seu entorn. No deixem mai de demanar a Déu a ser experts en l’art d’estimar.

Homilia diumenge 16 febrer 2020

Diumenge VI (A) de durant l'any 16/02/2020

Text de l'Evangeli (Mt 5,17-37): En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «No us

penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que es va dir als antics: 'No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal'. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

»Ja sabeu que es va dir: 'No cometis adulteri'. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos. També es va dir: 'Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci'. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

»També sabeu que es va dir als antics: 'No trenquis els juraments'. I encara: 'Compleix allò que has jurat al Senyor'. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne».

Homilia diumenge 9 febrer 2020

Diumenge V durant l’any/A 9 febrer 2020

Text de l'Evangeli (Mt 5,13-16): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel»

HOMILIA 

 

     Isaïes, a la primera lectura d’avui, nega que tengui importància tot allò que puguem fer (dejunis, privacions corporals, pràctiques religioses) que no vagi acompanyat d’una vida coherent i de fidelitat a Déu.

     Isaïes assegura que tot allò que Déu espera no són manifestacions puntuals i externes, sinó una seriosa actitud a favor dels més pobres: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a ca teva els pobres, si algú no té roba, vesteix-lo, ... Si ho fas, assegura, tindràs per avantatge la teva bondat, la glòria del Senyor t’acompanyarà, s’omplirà de llum la teva foscor, ... 

     Sant Pau es posa com exemple de com convé transmetre l’evangeli. Vol fer entendre als corintis, poble grec acostumat a la racionalitat, que la fe no es fonamenta només en arguments racionals, ni en el poder de seducció dels que prediquen, sinó en l’acció poderosa de Déu que es manifesta en la feblesa del seu fill únic mort a la creu, entregat totalment a favor dels altres. 

     I s’evangeli, mos recorda paraules de Jesús dites als seus deixebles quan vivien entremig de dificultats constants. Els diu: No perdeu de vista la vostra tasca missionera. Sou sal, la sal no és bona per si mateixa. És bona quan dóna gust als aliments, a allò altre. Els deixebles, els cristians, no existim per noltros mateixos, sinó per als altres. Hem de ser llum, testimonis visibles per a tothom, hem de ser referents, models de vida i de comportament. 

     Ser deixeble, ser cristià, és viure tenint sempre present als altres: Comparteix el teu pa (Isaïes). Déu es manifesta en el seu fill entregat a la creu per a donar vida als altres (st. Pau). Heu de ser sal i llum per als altres, referents, models, testimonis (Jesús a l’evangeli de Mateu, 5). 

     Aquestes paraules i suggeriments de les tres lectures d’avui, mos fan veure la importància que ha de tenir per noltros la “Campanya contra la fam” a la qual mos convida a participar “Mans Unides”. 

     Què és “Mans Unides”? És una organització No Governamental, catòlica i de voluntaris, que es dedica a aconseguir que els pobles més pobres de la terra progressin en totes les dimensions. Mos fa tenir present la fam que hi ha al món i el deure que tenim de compartir, la sobreexplotació dels recursos naturals i el deure que tenim a frenar el consum desmesurat que vivim, les diferents formes de contaminació que patim i el nostre deure de millorar l’atmosfera. 

     Arran de les lectures d’avui i de la Campanya contra la Fam que empeny Mans Unides, una persona que ha optat per fer la “Lectio Divina” a la qual us he convidat a tots en el Full Parroquial, tenint present el lema del cartell de “Mans Unides”: Qui més pateix el maltractament del planeta no ets tu, m’ha enviat aquesta reflexió que mos pot ben servir a tots, i li don gràcies: 

     Em deman amb quins petits gests puc col·laborar per cuidar la casa comuna que és el nostre poble, la nostra illa, el nostre planeta…?

     -Tenir cura i no malgastar els recursos del que tenc la sort de gaudir, aigua, llum,... No embrutant, no tirant res al terra dels nostres carrers, cuidant el mobiliari urbà, la natura.

     - Reciclant a ca nostra: plàstic, cartó, taps…

     -Aprofitar al màxim la vida útil de les coses, roba, electrodomèstics… evitant el “comprar per comprar” . Consumir responsablement.

     - Anar a peu, en bicicleta, si realment no necessit el cotxo.

     - No fent malbé el menjar

     - Sent solidari. Compartir amb qui passa per dificultats (bens, aliments)

     - Des de fa molt de temps tenim apadrinada una filleta amb sa fundació Vicenç Ferrer…

     -Vivint amb actituds que tenen present l’altre, quan no em faig el centre de tot, quan em faig corresponsable front les necessitats dels altres.

     - Som conscient que actuar d’una manera o d’una altra, repercuteix en el bé o en el mal comú.

Homilia diumenge 02 febrer 2020

2 de Febrer: La Presentació del Senyor 

Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40): Quan van complir-se els dies que manava la Llei de

Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

     Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'Ell.

    Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».

    Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'Infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.

HOMILIA 

     La llei mosaica prescrivia que, quaranta dies després del naixement del primer fill, els pares el presentin al Temple de Jerusalem per oferir-lo al Senyor, i també pel ritual de purificació de la mare. I així ho van fer els esposos Josep i Maria amb Jesús, el seu primogènit. Però també en aquest cas va ser Déu que va presentà els seu Fill. L’ancià Simeó i la profetessa Anna el presenten com a llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble, i com: Aquest infant serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin, serà una senyera combatuda.

      Recordant les paraules de Simeó i d’Anna, molt prest a Orient es va celebrar una festa anomenada “Hipapanté” o festa del trobament, festa que més tard es va celebrar també a Occident. Aquesta festa va consistir en el ritu de la benedicció de candeles, prenent el nom de festa de la Candelera. Amb la festa de les candeles l’Església expressa, amb un signe visible, que tots hem de transmetre la llum que prové de Jesús i que il·lumina tots els pobles. 

      Per moltes parts se celebra aquesta festa que s’ha convertit en “festa patronal” el ram dels qui fan feina de l’electricitat, i actualment també els qui formen part del moviment Vida Creixent de la gent gran. 

      Jo us convid a que tingueu encesa avui, o demà, un ciri a ca vostra i que explicau, als de casa i els qui en ella hi entrin, el per què el teniu encès. No devaluem els signes. Els signes a ca nostra i en la vida normal de cada poble, són diaris i necessaris: Saludar-nos, abraçar-nos, fer o comprar un dolç, regalar un ram de flors, ... 

      Aquesta festa, aquest llum encès, mos recorda la trobada de Jesús amb Simeó i Anna en el Temple de Jerusalem. En el fons simbolitza que és la humanitat la qui es troba amb Déu. I s’hi troba al temple, a l’Església.

      El temple, el sacrifici, el culte són els components de les lectures bíbliques d’aquesta festa. En el temple, a l’Església, escoltam la Paraula de Déu, mos sentim cridats a compartir la taula de l’Eucaristia, mos trobam amb altres cristians, ... L’Església és el lloc on som conscients que per viure una vida de relació positiva a ca nostra i al carrer, mos hem de trobar primer amb Déu.

      La nostra trobada amb Déu mos ajuda a demanar perdó (just al començament i abans de la comunió); mos ajuda a donar gràcies (abans de la pregària eucarística); mos ajuda a tenir present i a pregar pels qui estimam i pels qui mos costa estimar; mos ajuda a sentir-nos comunitat de portes obertes, universals, i per asçò tenim present el Papa, el bisbe, tot el poble de Déu, els responsables del nostre i de tots els països, ... 

      Qui durant l’Eucaristia viu atenció i participa amb el cor, en surt d’ella, en surt de l’Església, amb ganes de ser instruments de pau, de solidaritat i de regeneració de la societat. Visquem la festa de la candelera, visquem l’antiga festa de la “Hipapanté”, amb ganes i amb sentit. Sentim-nos cridats a dur la llum de Déu, la seva Paraula i Presència, arreu.