Diumenge Primer d’Advent/B
Començam un any litúrgic nou. I just en el seu començament les lectures de l’Eucaristia ens adverteixen del que és prou important:
1.L’evangeli ens diu: “Estigueu atents, vetllau. Que quan el Senyor ens cridi no ens trobi adormits!” Just començam l’any, se’ns recorda que un dia el Senyor ens cridarà. Se’ns recorda que és el nostre deure vetllar, no dormir. És el nostre deure viure atents, tenir els ulls ben oberts. Qualsevol cristià ha de desitjar viure l’evangeli de tal manera que s’ha de sentir a punt sempre. Estem disposat a despertar el millor que hi ha en l’Església?
I les altres dues lectures ens assenyalen què hem de tenir present vetllant.
2. La primera carta de St. Pau als cristians de Corint ens diu:
-“Us desig la gràcia i la pau de Déu”. Hem de viure en pau perquè Déu ens omple de la seva gràcia. Déu ens estima sempre i a pesar de tot. Som fills seus, la gràcia de Déu, la seva presència ens marca. Tots mereixem la pena! Qualsevol persona ha de ser respectada en la seva dignitat. Ho ha dit clarament el Papa aquest dimarts passat al Parlament europeu. A pesar de tot no perdem la confiança en Jesús!
-“Experimentau que no us manca cap do mentre esperau la manifestació de Jesucrist”. Déu ens ha enriquit dels seus dons. A partir dels nostres dons tots som capaços d’esperar la vinguda del Senyor amb prou responsabilitat i eficàcia. Ningú pot enterrar els seus dons pensant que no té prou capacitat per a fer alguna cosa per als demés. Tots servim per alguna cosa. Tots, absolutament tots. La pregunta que avui som convidats a fer és: En què som útil a favor dels altres. Pensem que qui no serveix als altres, no serveix per a res. Ho teníem present diumenge passat. Parlem de Jesús enamorats de Jesús!
-“Teniu present que heu estat cridats a viure en comunió amb Jesucrist”. Viure en comunió vol dir “tractar d’amistat amb qui sabem que ens estima”, ho deia sta. Teresa. No és suficient conèixer més o manco a Jesucrist, el que importa és estimar-lo més que manco. Sols vetlla correctament qui no deixa de pregar mai. Jesús sempre pregava al Pare, i ho feia cercant el silenci d’una gran muntanya o d’un espai despoblat. Preguem! Tractem d’amistat amb Jesucrist. Una Església a la qual Jesucrist no sedueix, s’anirà apagant i envellint!
3. I la primera, que és del profeta Isaïes:
-Ens interroga: “Per què deixau desviar-vos dels camins de Déu?” En el fons ens indica que no deixem mai la pregària. La pregària ens condueix a la intimitat amb Déu. I quan les intimitats vertaderament estan unides, reben influència mútua. No es desvia dels camins de Déu qui, conversant amb ell, li regala la seva intimitat.
-Ens encoratja: “Cap orella no ha sentit, ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell”. Qui estima Déu i se sent estimat per Déu se salvarà. Sols l’amor salva. Salva de la soledat en aquest món i salva de la soledat eterna.
-Ens recorda: “Vós sou, Senyor, el nostre Pare; nosaltres som l’argila i vós sou el terrisser, tots som obra de les vostres mans”. Començant un nou curs, facem el propòsit un any més de posar-nos a les seves mans i confiar amb ell.
Despertem i intensifiquem la nostra relació amb Jesús
