Homilia siumenge 29 gener 2017

Diumenge IV temps ordinari 

       Text de la primera lectura: “Cercau el Senyor, cercau la bondat, cercau la humilitat”. 

       Text de la segona lectura: “Déu per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants ; per confondre els forts, ha escollit els dèbils, … » 

       Text de l’evangeli: “Les benaurances. Feliços: els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui posen pau, els perseguits pel fet de ser justos”. 

       Les tres lectures coincideixen en la mateixa temàtica i conclusió: la humilitat, la senzillesa i la pobresa són actituds fonamentals per assolir la felicitat. Però, creiem de ver que aquestes actituds ens aporten felicitat? Tal vegada serà bo que tinguem present persones i fets que ens fan i ens han fet feliç fins el dia d’avui. Segur que són senzilles, pacífiques, que ens valoren, ...

       L’evangeli ens diu que la felicitat es troba en viure les actituds de les benaurances que són, en definitiva, les que va viure Jesús al llarg de la seva vida, de la seva passió i mort, de la seva resurrecció. 

       Qui viu les benaurances es fa en la identitat cristiana. S’ha dit que elles són el compendi de tot l’evangeli. No es tracta de practicar-ne una o dues, es tracta de voler-les observar totes. Com més abraçades van les actituds de les benaurances, més felicitat ens aporten. 

Anem vius perquè prou sabem que el seu contingut conté un programa oposat a la forma de ser, de pensar o de viure de no poques persones d’aquest temps. No es tracta de seguir el que veiem no poques vegades. Es tracta: 

       - De no desitjar posseir més i més o pretendre arribar a ser algú que ostenti poder a costa de trair a qui sigui. 

       - De no respondre violentament a la violència, a l’insult, a la injuria, al menyspreu. 

       - D’admetre ajudar, acompanyar, sofrir per una causa noble. 

       - De ser coherent en la nostra pròpia consciència. Consciència alliberada de tota temptació de banalitat o superficialitat. 

       - De saber perdonar, compatir-nos, respectar, “no rompre mai!”· 

       - De tenir bones intencions, un cor net, de no actuar ni tramar res contra ningú. 

       - De fer feina a favor de la pau personal, familiar, parroquial, social, ... 

       - De ser honrats, encara que açò ens porti inconvenients. 

       Cercar ser feliços no és optar per la comoditat. Feliç és aquell que cerca coherència entre el que sap que hauria de fer i el que fa. Optem perquè aoxí sigui la nostra persona i comunitat.

Homilia diumenge 22 gener 2017

III del temps ordinari 

       Vàries són les pautes de reflexió que m’aporten les lectures d’avui, sobretot l’evangeli de Mateu : 

       1. Jesús comença la seva vida pública a la Galilea dels pagans

       2. La seva predicació és: Convertiu-vos, que el Regne de Déu és a prop

      3. Jesús, mentre passa, va cridant persones i famílies. Avui, dues parelles de germans: Pere i Andreu, Jaume i Joan.

       4. No sols predica, cura malalts

       Si Jesús comença la seva predicació a la Galilea dels pagans, avui no ens hem de queixar si ens toca viure un temps i un entorn semblant a la Galilea dels pagans. Europa, i aquesta part del mediterrani que és Balears i Menorca, s’assembla cada vegada manco a la Jerusalem centrada en el Temple que a la Galilea lluny del Temple i de la religiositat viscuda entorn seu. 

       Jesús ens diu avui que no ens ha de fer por aquest nou temps que vivim on la religió i la religiositat d’un poble va perdent la seva flama. Jesús ens dóna exemple de que no sempre ni hem de cercar ni hem d’anyorar la pau religiosa de Jerusalem, com la va cercar Joan el Baptista, sinó que també és del tot convenient escollir la perifèria religiosa de la Galilea. 

       Avui, a la Galilea religiosa en la qual s’ha convertit el nostre entorn cultural, sembla que les identitats es desdibuixen. Un temps, com a Jerusalem, tot donava voltes entorn del Temple (de l’Església), avui, no! El problema no és però ni Jerusalem ni Galilea. El problema és quan contraposam l’una a l’altra: Galilea contra Jerusalem i viceversa. Una i altra es necessiten. El centre i la perifèria es necessiten. L’entorn religiós i l’entorn pagà, es necessiten. 

       El problema és quan un món i l‘altra, es tanquen, formen un gueto, no dialoguen, no es traspassen experiències, dubtes, conviccions, riquesa mútua. 

       L’Església no és una partida d’escacs: uns contra uns altres. St. Pau als Corintis ens ho diu clarament. No es tracta de forma part de Jerusalem i anar contra Galilea. No es tracta de ser de Pau i anar contra Apol·ló o Quefes. Es tracta de ser de Crist. Es tracta de posar-nos ens mans de Crist els uns i els altres. Es tracta d’obrir-nos i ajudar als uns i als altres a que s’obrin a Jesucrist. Quan anam contra dels altres ens convertim en escàndol dels pagans i no donam culte a Déu. 

       2. Tan en el camp del Temple com en el terreny dels pagans, la nostra predicació i presència ha de ser avui i sempre: “Convertiu-vos!”. Girau la vostra mirada de cap a Déu. Què diu Déu als qui es tanquen al Temple? I Què diu Déu als qui no hi entren mai? Què diu Déu als qui fan pregària dia i nit i s’obliden dels de la perifèria? I què diu Déu als qui dia i nit sols conversen entre ells i s’obliden de Déu? 

       3. I en aquesta missió Déu ens crida a tots. Ens crida familiarment (a parelles de germans), i ens crida personalment. 

       4. Però aquesta crida no és sols a predicar, a fer catequesi familiar i parroquial. Ens crida a curar. I cura qui estima. 

       He llegit a la Vanguardia que Jordi Domingo, psiquiatra, diu: “Cur més amb l’amor que amb els fàrmacs”. Crec el que diu aquest psiquiatre perquè en tenc, a més, experiència. Però no tan sols jo cur, els altres també me curen, me fan feliç, m’ajuden a seguir avant quan m’estimen. L’amor és el motor de la vida. Un amor real, vertader. Un amor acompanyant des del cor però també des de la saviesa, des del bon fer. Si curam estimant, estimem. Que l’amor sogui la nostra predicació, el com de la nostra presència constant.              

Homilia diumenge 15 de gener 2017

Diumenge segon. 15 gener 2017 (Renovació de promeses baptismals) 

       L’evangeli de Joan (diumenge pròxim ja ens endinsarem amb el de Mateu) ens presenta avui la vocació de Joan Baptista. La seva vocació és descobrir amb profunditat Jesucrist. Essent cosí seu, el descobreix primer en la seva vessant humana, i més tard i ja d’adult, essent el darrer profeta de l’Antic Testament, el descobreix com a Fill de Déu: “Jo no sabia qui era (fins ara) però ara “don testimoni” que ell és el Fill de Déu”. 

       Joan testimonia que Jesús no vol ser conegut “només” per les seves obres humanes i socials. Ell és també el Fill de Déu! Joan va coneixent Jesús, com passa a tants, progressivament. I reconeixent la seva divinitat, no assenyala a ningú, ni a ell mateix, com a digne de ser reconegut absolutament. Sols Jesús mereix una atenció total de part seva i nostra. Joan a partir d’aquesta descoberta començarà a dir: “Convé que jo disminueixi i que Ell creixi”. 

       Aquesta és la vocació de Joan el Baptista: “Descobrir la divinitat de Jesús. Fixar la nostra mirada en Jesús. Qui coneix Jesús, coneix Déu. Jesús revela Déu”. 

       A partir de Joan ja ens va bé conèixer els condicionants de tota vocació. Si seguim la primera lectura d’avui (Is 49, 3-6), veiem que ens influeix la genètica i l’entorn familiar: “El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i reunís el poble d’Israel”. Influeix la nostra disponibilitat en acceptar Déu en la nostra vida: “El meu Déu ha estat la meva glòria”. Influeix, també, la nostra disponibilitat a comprometre’ns a favor del que hem descobert com l’essencial: “T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”. 

       El salm que acompanya a la primera lectura, el 39, expressa la bona disponibilitat que viu a favor de Déu qui l’ha descobert a partir del que és i del que ha viscut: “Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat. Vull anunciar i no deix d’anunciar la salvació”. 

       El guanyador del Tour de França de 2012, el britànic Wiggins, deia: “Hi ha coses en la vida que signifiquen més per a mi que ser el guanyador d’aquesta cursa. L’esport és la meva carrera, no la meva vida... Guanyar el Tour està bé, però és esport. La vida és molt més important”. 

       No ens quedem en les anècdotes de la vida, anem a fons. És fàcil afirmar que Jesús va ser un home excepcional per la seva doctrina i les seves obres. Se l’admira per la seva justícia, la seva veritat i pau. Però, ... s’acaba aquí el coneixement de Jesús? Sabem per la revelació i pels testimonis que Jesús és el Fill de Déu. Creiem no sols en la seva humanitat, també en la seva divinitat. Divinitat que ens demana prestar una atenció molt especial a tot el que fa i diu. Siguem com Joan. Assenyalem la divinitat que hi ha en l’obrar justament i misericordiosament.

Homilia diumenge 8 gener 2017

Baptisme del Senyor 

       Avui, les paraules essencials de l’evangeli són : « Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut ». 

       A partir d’ara, totes les accions i les paraules de Jesús que trobam en l’evangeli hauran de ser llegides des d’aquestes claus. 

       El Baptisme assenyala l’inici de la vida adulta de Jesús. Jesús no sols és fill de Josep i de Maria, és Fill de Déu. Si a Josep i Maria li deu estima i respecte, a Déu li Déu estima absoluta i respecta absolut. El baptisme de Jesús ens diu el que vivíem el dia de l’Epifania: “Qui veu Jesús es troba en Déu. Jesús és la revelació de Déu. Ell és el seu Fill estimat”. 

       La importància del nostre baptisme és total. Els pares que ens acompanyen des de petits a batejar-nos; els adults que lliurement demanem el baptisme, uns i altres són conscients, han de ser conscients, que som fills de Déu i hem de revelar Déu en la nostra vida. 

       Qualsevol batiat és conscient, ha de ser conscient de la seva dignitat i del que revela. 

       La presència de qualsevol batiat aporta la nostra dignitat humana: Si som fills de Déu qualsevol vida humana mereix un respecte absolut. 

       La responsabilitat dels educadors, dels pares, dels catequistes, dels capellans, dels polítics és grandiosa. No és veritat que una cosa sigui Déu i l’altra, la vida de cada dia. Si en la vida de cada dia, en qualsevol circumstància, en qualsevol persona hi descobríssim Déu, el món seria preciós. Separar Déu de la vida, és possibilitar el menyspreu de la dignitat de les persones. És fer el primer pas que ha duit a no pocs en la història de totes les èpoques, i també en la nostra, a convertir la naturalesa i els altres en objectes manipulables segons l’interès dels poderosos. 

       El baptisme ens fa interessar per l’educació i per la política. Tothom mereix un gran respecte. Tots som cridats a exigir i a treballar perquè es respectin els drets dels humans. 

       Batiar algú és considerar que totes les nostres accions i plans han de ser adults. El baptisme crida als educadors i als polítics que obrim els ulls perquè estan forjant una societat que correspon a Déu, als seus fills estimats. 

       La pregària de l’Eucaristia d’avui diu: “Que tots els qui hem renascut de l’aigua i de l’Esperit, siguem sempre dignes de Déu”. 

       Per açò, tinguem present cadascuna de les expressions de la lectura d’Isaies: 

       -“Aquí teniu el meu servent de qui he pres possessió”. Déu ens ha posseït. Ningú és un qualsevol! 

       -“En ell s’ha complagut la meva ànima”. En qualsevol persona: a qui neix a una part del món o a una altra. A qui neix amb més capacitat o manco per segons què. 

       -“Ell ha de portar el dret a les nacions”. Qualsevol som portadors del “dret”. Tots portam la carta de la nostra dignitat. Ningú pot menysprear ningú. 

       -“Tots seran portadors i defensors incansables d’aquest dret fins que no s’implanti per tota la terra”. 

       El Baptisme de Jesús, i el nostre, és una crida a ser defensors de la nostra dignitat i a agrair a qui es compromet a defensar la dignitat humana a qualsevol part del món: a ca nostra, al nostre país, arreu del món. 

       Tots els batiats demanem avui ser conscients i defensors de la dignitat humana.