Homilia. Dijous Sant – 2017
Per als cristians, Dijous Sant ens és totalment referencial. Tinguem present avui, sis aspectes:
1. Jesús desitja ardentment trobar-se amb nosaltres: “Com “desitjava” menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió”(Lc 22,15). Jesús ens vol a prop! Per les paràboles de Jesús (per exemple, la dels convidats a noces on hi ha llocs buits i gent sense vestit de noces -Mt 22,2; Lc 14,8) ens adonam que Jesús sap que hi ha llocs buits a no poques taules familiars, i sap també que hi ha persones que hi assisteixen sense bona predisposició. St. Gregori Magne a una de les seves homilies es demana: -Quin tipus de persones són aquelles que no se saben comportar-se, que no entren amb el vestit de noces a l’Eucaristia? I ell mateix es respon: -Els que viuen els llaços familiars sense amor! Els qui viuen la seva relació amb la comunitat cristiana sense ganes. I és que qualsevol trobada, familiar o eclesial, necessita amor, tendresa, actituds festives i properes. I aquestes característiques no sempre hi són presents. Ens convé avui revisar quines són les nostres relacions familiars. Ens convé revisar quines són les nostres relacions amb l’Església en general i amb la comunitat parroquial en concret. Ens convé revisar si les nostres eucaristies necessiten ser més participades i viscudes amb més amor? Si hem de prestar més atenció a les diverses paraules i signes de l’Eucaristia.
2. Jesús ens ha deixat el testimoni del seu servei. La seva vida és un continu servir als altres. Jesús sempre està atent a la salut de les persones, a la seva formació acadèmica i personal (constantment els instrueix); Jesús està present a la seva formació espiritual (Ell prega davant ells i amb ells, ells els demana un canvi total de vida, un viure per als demés). El missatge que els deixa i ens deixa, és l’exemple del seu testimoni. La vida ha d’estar al servei dels altres. Ell la va oferir a la seva família durant 30 anys (què important és per ell la formació que rebem en el cau familiar), i, desprès, en els seus últims anys, la va oferir als apòstols formant-los; als amics, visitant-los; a tothom, i especialment als pobres, fent-los costat incondicionalment. Revisem avui la formació que rebem i donam en les nostres famílies. Revisem què fem per aquells que en principi són els més propers.
3. Jesús, rentant els peus, ens purifica, ens prepara per entrar al terreny de Déu, del Déu Amor, del Déu ofert totalment als altres. Per açò el manament que ens dóna és: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us estim” (Jn 13,34). Rentar els peus sols és un gest. També el Papa aquests dies ha viscut gestos: Ha compartit taula, com un més, amb els obrers del Vaticà; ha rentat els peus a varis presos. Revisem avui, també, si ens preparam per entrar al terreny de Déu estimant i oferint gestos sincers d’amor. Revisem quins són els nostres gestos d’amor a favor dels altres. Revisem quins són els nostres gestos com a parella, com a pares, com a fills, com a avis, com a nets i netes. Revisem si ajudam o no i com al benestar i ben ésser de Ciutadella. Si servim o no a l’Església, a les necessitats i activitats de la Parròquia?
4. Déu és gran, el qui més! I el seu ésser gran és molt diferent de molts dels qui avui són tinguts “per importants”. Jesús no cerca ni viu entre èxits. La seva vida és un “servei total” des de la humilitat i el silenci, des de la sinceritat i fidelitat al Pare. Segons l’entorn que vivim, imitar Jesús –revelació de Déu- no és gens fàcil! Molts avui, per exemple, admiren als missioners, a tots els qui fan una feina gratuïta a favor dels altres, però, molts, tot i que ho admiren, no desitgen (al manco massa) que els seus fills siguin missioners o missioneres, capellans o religioses, ... Molts pensen normalment: “Què bé si el meu fill o filla va a la Universitat, té una bona carrera i sou, ... Revisem avui, també, si a més d’admirar als qui fan feina gratuïta per als altres, educam en família perquè sorgeixen entre noltros futurs missioners per ajudar als més pobres dels pobres; capellans que ens ajudin a ben celebrar els sagraments i la pregària; persones vocacionades en tots els camps i sempre a favor dels demés.
5. Desitjats ardentment per Jesús com som, ens sentim convocats a fer-nos nets no sols els peus, açò no és res més que un signe, també l’esperit. Revisem si valoram o no el sagrament de la Confessió com ens demana insistentment el Papa Francesc. Si som conscients o no i demanam perdó per les nostres vanaglòries i egoismes que ens enverinen l’ànima! Sense demanar-nos perdó no és possible compartir taula. És difícil compartir la taula de casa i la de l’Eucaristia junts, amb goig, amb ganes, si no vestim, uns i altres, la roba de la humilitat i del perdó.
6. Y, finalment, hi ha una expressió que, segons st. Joan, Jesús va repetir quatre vegades en la seva pregària sacerdotal a les portes de la passió: “Que tots siguin u, com tu, Pare estàs en mi i jo en tu perquè el món cregui que tu m’has enviat” (Jn 17,21). La unitat entre nosaltres ha de ser cerca i ben viscuda, i s’ha de fer visible, perquè es la gran prova de la credibilitat de la fe cristiana: “Que tots siguin u perquè el món cregui que tu m’has enviat”.
Sols allà on hi ha “unitat” hi ha Déu. Revisem, avui, Dijous Sant, si volem ser o no, de ver, apòstols de la unitat. Si volem viure units amb els membres de la nostra família; si volem viure units amb els membres de la nostra Parròquia; si volem viure units amb les penes que sofreixen i amb les alegries que viuen els de més a prop i els de més enfora. Revisem si ens volem netejar cap i peus per compartir i viure tal com Déu mana l’Eucaristia.
Tinguem ganes de ben celebrar l’Eucaristia i viure units. Desitgem-la tant, que alguna vegada, fins i tot, vinguem a celebrar-la un dia faner qualsevol. I és que si el Senyor ens desitja, desitgem-lo de cor també nosaltres. Vulguem compartir la taula amb ell no tan sols quan toca o quan és normal fer-ho. Compartim-la, també, un dia qualsevol. Res del que es fa quan toca “convenç” prou. El que convenç és la sorpresa de fer el que toca però perquè el cor i el desig ens ho demanen.