Homilia diumenge 26 de setembre 2021



Diumenge 26 (B) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Mc 9,38-43.45.47-48)
: En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.


»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga».



HOMILIA



     La primera lectura d’avui, del Llibre dels nombres, ens treu a llum un desitj de Moisès: Tant de bo que tot el poble tengui el do de l’Esperit!


     I les lectures d’avui ens donen a conèixer qui té un o altre dels dons de l’Esperit (Saviesa, enteniment, ciència, consell, pietat, temor de Déu i fortalesa).

     1.Té el do de la Saviesa qui té el gust de tot el que és espiritual: la pregària, el silenci, la contemplació... L’Oració col·lecta d’avui ens diu que té el do de la Saviesa qui prega per enriquir-se dels dons de l’Esperit.

     2. Té el do de l’enteniment, d’entendre que açò és així, qui fa feina sobretot per aconseguir aquesta riquesa interior. Qui opta per ser més humà, més cordial, més servidor dels altres.

     3. Té el do de la ciència, qui presta atenció a la vertadera ciència que és la Paraula de Déu. La ciència autèntica és la que ens fa més humans, no més sabuts o cultes. És aquell que cuida la seva consciència i li és fidel.

     4. Té el do del consell qui abans de fer res, reflexiona, és prudent, ho sospesa tot, escull el millor per arribar a ser més humà.

     5. Té el do de la pietat qui entendreix el seu cor, qui el fa capaç de comprendre, d’estimar, d’acceptar la diversitat que presentam tots.

     6. Té el do del temor de Déu, qui es presenta humil davant Déu i els altres. Qui no pacta amb l’orgull, amb l’altivesa. Qui valora els altres.

     7. Té el do de la fortalesa, qui no és conflictiu, qui amaina la seva agressivitat. Qui es controla i frena tot mal geni, paraules i actituds ofensives.

     I Moisès segueix dient avui: No siguem gelosos si veiem que uns altres tenen algú d’aquets dons en alt més gran que un mateix, que una comunitat, que una família, que un grup humà o religiós... Tant de bo, segueix dient Moisès, que els dons de l’Esperit estesin presents en tots i amb abundància.

     El més important no és tenir coses o riqueses, ni fins i tot una gran salut física.

     L’evangeli ens diu avui: El que és important és oferir un got d’aigua, saludar, acompanyar, escoltar, ser dignes de confiança.

     L’evangeli ens diu avui:

-Hi ha persones que fins i tot no tenen mans o els hi falta un braç, hi són més útils que els qui en tenen dos.

- Hi ha persones paralítiques que ajuden als altres molt més que alguns que tenen llibertat de moviment.

-Hi ha persones cegues que hi veuen molt més que alguns que tenim dos ulls ben oberts.

     Què ens ha d’importar? Trobar el sentit de la vida! Ser més espirituals!

 

Homilia diumenge 19 de setembre 2021

 

Diumenge 25 (B) de durant l'any 



Text de l'Evangeli (Mc 9,30-37)
: En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes».
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat». 
 
 
HOMILIA


     Quan vivim banalment o superficialment, quan passem de viure profundament i d’escoltar l’angoixa, el dol profund que ens comunica la parella, un fill o filla, un pare o una mare, algú de la parròquia o del poble, encetam diàlegs, feim preguntes banals, superficials, fora de context. Avui en tenim una mostra molt significativa amb la pregunta que fan els apòstols a Jesús just arribant a Cafarnaüm i després de sentir com Jesús, fent camí amb ells, els comunicava: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies
 
     Ells anaven a lo seu. Jesús ja els podia comentar la seva sort, la seva passió i la mort que patiria pocs dies després. L’evangeli ens diu: “Els apòstols no entenien res, però no gosaven fer-li preguntes”. En el fons no es sentien cridats a connectar amb la preocupació de Jesús, que no entenien. Aprendre una cosa diferent del que en el fons ens interessa personalment, no és fàcil. 
 
     Mirau quantes vegades estem junts un grup de persones, i unes i altres tenim més ganes de dir el que tenim a sa punta de sa llengua, sigui interessant o no, que escoltar el que un altre expressa. 
 
     A Jesús, que els comunica el seu dolor, el seu patiment, la seva mort en creu, no els hi passa pes cap altra cosa que demanar-li: Qui de noltros serà el més important en el vostre Regne? 
 
      Desconnecció total amb el que vivia Jesús. Per açò Jesús, amb ganes de que fossin conscients d’allò que prest viurien ell i ells, els diu: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i servidor de tots” “Qui acull a un infant, a un necessitat. Qui l’escolta, qui l’acompanya... m’acull, m’escolta i m’acompanya a mi”. 
 
     Quantes coses, com ens diu avui el Llibre de la Saviesa, ens posen una trampa perquè ens facem enfora del servei, del compromís, d’ajudar a qui ens necessita, de complir amb els nostres deures de pares, de fills, d’amics...! El que alguns desitgen és aconseguir que el que més ens importi sigui viure bé i anar “a lo nostre!” deixant que ens interessin les preocupacions dels altres o les irresponsabilitats i falsedats dels altres. 
 
     Sant Jaume, a la segona lectura d’avui, ens diu: Sembrau en esperit de pau!. Sigau compassius! Que la vostra vida doni bons fruits! 
 
     Que el nostre compromís d’avui vagi lligat al salm 53. Diguem amb el salmista: De tot cor oferiré sacrificis, us lloaré, Senyor, perquè sou bo.

Homilia Diumenge 12 de setembre 2021



Diumenge 24 (B) de durant l'any



Text de l'Evangeli (Mc 8,27-35): En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Pere li respon: «Tu ets el Messies».


Però Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. Llavors començà a instruir-los dient: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar». I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes».

Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà»
 
 
 HOMILIA

      Cada dia, cada diumenge, cada vegada que resam, com ens diu el profeta Isaïes: “Déu ens parla a cau d’orella”.

      I Isaïes ens aconsella avui: No ens oposem al que Déu ens demana o suggereix i no ens facem enrere.

      En el fons, què ens demana Déu? En aquests temps que molts voten i lluiten per evitar el patiment, Déu mos demana capacitat de “patir”, de sofrir, de servei, d’entrega... a favor de molts: família, amics, societat, església...

      Sant Jaume mos recorda avui que la fe que tenim en Déu es demostra en les obres que som capaços de fer. Qui ens demostra, idò, que té fe gràcies al testimoni que ens ofereix?

      Si repassam els sants just d’aquesta setmana passada, podem concloure que té fe qui:

      -Com santa Teresa de Calcuta, santa del segle XX, o com sant Pere Claver, sant dels segles XVI-XVII, acullen als marginats de la societat. Santa Teresa deia: “Hi ha una pobresa pitjor que la material, sentir-se marginat dels altres és la pobresa més gran”. Sant Pere Claver tenia clar que havia de tornar la seva dignitat als esclaus marginats pels de color blanc a causa de la seva pell negre. Qui té fe? Qui s’entrega, qui pateix, qui té dol a l’ànima, qui és capaç d’entregar la seva vida quan veu algú marginat en el cau familiar, social, cultural, polític, religiós... Donem gràcies avui per la fe que ens demostren qui col·labora en Càritas, o qui, acompanyant a marginats, inclou algú en un grup, en una tasca, entre la gent d’un poble on sempre hi ha trobat barreres.

      -Com sant Zacaries, profeta, al qual coneixem pel seu llibre bíblic. Profeta que convida al poble d’Israel que, exiliat a Babilònia, havia deixat de cultivar els seus costums religiosos. Havia deixat d’estimar el Temple, la proclamació de la Paraula de Déu, la relació amb la comunitat... Qui té fe? Qui trepitja l’església, la parròquia, i deixondeix l’estima per la parròquia, per la pregària, per la relació amb la comunitat que no pocs han oblidat. Qui ve a missa diària i/o dominical, qui proclama i escolta la Paraula de Déu, qui ens acompanya amb el cant i la música, qui se’n cuida de la part material de la parròquia...

      Podríem tenir present, també, a santa Judit que va jugar la seva vida per a tornar la llibertat al poble d’Israel front Babilònia. O a sant Nicolau de Tolentino que visitava, acompanyava, animava a malalts i a persones en conflicte, i els repetia: No digueu res a ningú del que us faig!

      Qui estima mai evita el patiment. És impossible estimar i no patir. El que no ens hem de permetre és patir per haver actuat malament o per tonteries. Però el patiment, com mos diu l’evangeli de Marc avui, és signe de resurrecció. Ja ho diu el refrany: "Home sense cor abella sense mel". Sols allà on hi ha cor hi ha mel. Dissabte, vaig prendre gust veure a un avi i a un net de 2 anys tocar junts un guitarró i cantar "Que caiga la luna". Allà on hi ha cor hi ha mel, alegria, somriures, festa. Posem cor a tot el que féssem avui i amb qui tractarem. Bon dilluns. per qui vol seguir Jesús: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.


Homilia diumenge 05 de setembre 2021



Diumenge 23 (B) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: «Efatà!», que vol dir: “Obre't!”. A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».


HOMILIA


     Jesús reconeix les dificultats que tenim tots en el dia a dia. Les coneix prou. I coneix també la nostra debilitat, flaquesa. Sap que no poques vegades tenim “por”, perdem l’esperança, una tristesa o un estat de frustració més o manco dur ens vesteix. I Jesús ens diu avui per profeta Isaies: No tingueu por, sigueu valents. Ens diu per l’apòstol Jaume: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los costat? I ens demostra que fa costat als pobres quan l’evangeli de Marc, capítol 7, cura al sord del territori de la Decàpolis mentre es dirigeix cap a Galilea: “Efatà”, li diu: “Obre’t!”.

     Vivint la “ceguesa” que ens oculta reconèixer que Déu ens acompanya en aquests moments difícils de la nostra vida: problemes personals, familiars, de feina... No deixem de sentir: Siguis valent, no tenguis por!. Demana ajuda, expressa’t, obre’t! No et tanquis a ca teva amb quatre parets, surt, passeja, contempla el blau del cel...

      Vivint la “sordesa” que no ens deixa escoltar el clam dels qui sofreixen tant al nostre costat com enfora... No deixem de sentir l’apòstol Jaume: No saps que Déu té un interès particular per acompanyar els pobres? Escolta qui té problemes, visita malalts, posa’t al servei de qui et necessita, regala temps per aconseguir una bona educació familiar, entre amics...

      Vivint la “mudesa” que ens impedeix conversar, dialogar, entrar en el joc de la relació normal de la parella, dels pares i fills, dels amics: No deixem de sentir les paraules de l’evangeli de Marc: Efatà, Obre’t! No deixis de comunicar el que sents, participa en la conversa, aporta el que dus al cor...

      Sí, deixem de ser cecs, sords i muts en sentit humà, espiritual, i col·laborem amb Jesús i amb l’Església a que ni noltros ni la nostra societat:

- Sigui cega, siguem cecs: reconeixem Déu!

-Sigui sorda: Escoltem el clam dels més necessitats!

-Sigui muda: Expressem i publiquem el missatge de l’evangeli en valentia.

      Fem tot açò per convenciment, no per càrrec o perquè ens toca a fer-ho durant un temps, ni perquè els altres parlin de noltros positivament.

      Quan Jesús cura, quan torna la salut a algú, què fa segons ens diu l’evangeli de Marc, avui: “Jesús se l’endur tot sol, enfora de la gent i, una vegada curat, prohibeix que ho diguin, que ho escampin”.

      Jesús no pretén tenir fama de curandero o de màgic. El que pretén és que cadascú es posi en mans de Déu i confiar en ell.

      I aquesta actitud no se la aconsegueix a base de publicitat, de màrqueting. Se l’aconsegueix tan sols entrant amb intimitat amb Déu i confiar en ell tal com un amic confia amb el seu amic o un fill confia amb l’amor dels seus pares.