Homilia dia 24 de juny 2018

St. Joan Baptista – Dia 24 de juny 2018 

       Aquest any la festa de sant Joan Baptista cau en diumenge, avui les lectures no són les pròpies del diumenge 12 durant l’any sinó les de st. Joan. I és que Joan Baptista no és un més entre els sants. Crist va dir d’ell: “Entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que ell”. 

       Mirau també com la festa d’aquest gran sant no la celebram com la de tots els altres el dia de la seva mort, la celebram el dia del seu naixement. Celebram la festa dels altres sants i santes el dia de la seva mort perquè en ells, així, destacam la seva entrada definitiva a la comunió amb Déu. Joan, en canvi, la celebram el dia del seu naixement perquè ell, ja des del si de la seva mare, va ser escollit per una missió del tot especial, la de ser el precursor, una espècie de fabioler, que anuncia la vinguda del Jesús. Ja sabeu que el seu martiri el celebram el dia 29 d’agost. 

       Mirau si per l’Església és important sant Joan que tant el seu naixement com el de Jesús, marquen dues estacions de l’any i vénen assenyalats segons el sistema de la datació romana.  El naixement de Jesús assenyala el solstici d’hivern, quan comencen a augmentar les hores de llum, i el de st. Joan, amb el solstici d’estiu, quan disminueixen les hores de llum. I és que, així, l’Església té present les paraules de Joan Baptista: Ell ha de acréixer i jo he de minvar. A més els dos naixements vénen inscrits en el calendari en sis mesos de diferència, vuit dies abans del primer dia del mes següent. 

       Celebram, en el dia d’avui, les festes de Ciutadella. Els qui som cristians i les volem viure segons les seves arrels, que són totalment religioses, donem importància a Joan Baptista en tant en quant ell és el qui anuncia. Però, en aquestes festes no ens fixem tant en l’anunciador com en qui anuncia, i aquest és Jesús. 

       Es fabioler que és el representat, entre noltros, de Joan el Baptista, va anunciant arreu que viurem sempre en festa al cor, si tots ens trobam no tant en es Born, a ses voltes, a sta. Clara o a n’es Pla, com si ens trobam a la Missa (Missa de caixers) i a ses completes a st. Joan de Missa. 

       Des d’un punt de vista cristià, es fabioler mos convida a trobar-nos junts es Born perquè anem junts, en gernació a ses completes de st. Joan de Missa; i mos convida dia 24 matí a n’es Pla perquè anem junts a sa Missa des caixers. 

       Tornem a conèixer el sentit profund d’aquestes festes i intentem, també noltros, ser fabiolers d’aquest anunci. Un poble és gran, un poble viurà feliç, un poble serà germà, si es comunica en Déu i si es troba per a celebrar la fe. 

 Bones festes a tots, bona recerca i trobada de sentit profund d’aquestes festes

Homilia diumenge 17 juny 2018

Diumenge XI/B 17 juny 2018 (Dia Des bé) 

       Aquests dies pràcticament cada casa i família de Ciutadella s’està preparant per se nostres festes. Tant es dia des Be (avui) com els dies 23 i 24 (St. Joan), són dies extraordinaris que mos motiven d’una manera especial. I és que, per sa nostra manera de ser, allò que surt de lo normal té una gràcia especial. Fer festa, complir anys, celebrar st. Joan, ... tots ho esperam. 

       Sa primera lectura d’avui mos diu, però, que sa gràcia, que es valor, que sa manya d’una persona feliç, no és esperar només ses jornades especials. Sa gràcia, es valor, sa manya és convertir en important allò que és una normalitat, allò que mos sembla insignificant.

       En Mario Vargas Llosa (escriptor peruà) assenyala que avui tenim un perill: crear “la civilització de l’espectacle” en detriment de la profunditat que té el dia a dia. 

       El profeta Ezequiel mos fa pensar avui que els grans cedres sorgeixen d’un dels seus esqueixos plantats en qualsevol muntanya. L’espectacle es crea entorn dels grans cedres, de les grans festes, ... però el misteri d’aquests grans cedres i festes rau en un petit esqueix. El que realment és important és l’esqueix que té la força de crear un gran arbre o una gran circumstància festiva com les festes de st. Joan. 

       L’evangeli d’avui mos diu que per entendre aquestes grans veritats ja ens van bé les paràboles, els exemples, els contes. Tot i que, mos diu: “Mes, aquestes paràboles eren explicades per Jesús a tots els seus deixebles”. La importància no està tampoc en la paràbola i el conte. La importància no està ni en Dia des Be, ni en les Festes de st. Joan. La importància està en les petits detalls de cada dia, detalls festius, que fan possible els grans aconteixements. 

       Què és el que crea una taula feliç quan algú de ca nostra fa festa o compleix anys? Tota la bondat i la felicitat que vivim al seu costat cada dia. Si en el dia a dia no cream bondat no celebram res i, si ho celebram, no mos surt del cor, és un teatre que fins i tot ens pot fer mal. 

       Què és el que fa possible que visquem de cor les Festes de st. Joan? Què és el que avui fa que moltes de les nostres cases, més de cent tres visites fa avui sa comitiva des be, s’omplin de gent amb alegria al cor? Segur que són ses bones paraules, es bons saludes, es somriures, ses ajudes mútues que mos hem regalat durant s’any. 

       Donem importància al que feim cada dia, al que cada dia diem a qui està es nostre costat. Els petits detalls són els esqueixos que tenen la potencialitat de crear els grans cedres, ses grans festes. 

       Per açò avui el salm 91 mos diu: “És bo de lloar l’Altíssim, de cantar el vostre nom, Senyor, de proclamar el matí el vostre amor, i de nit, la vostra fidelitat”. Allò que és important, si volem que una gran festa mos ompli el cor, és el que duem a terme, cada dia, des matí fins es vespre. 

       Demanem avui a Déu que siguem capaços de veure en allò que sembla petit i insignificant les llavors del Regne: l’amor, la pau que tots desitjam viure.

Homilia diumenge 10 juny 2018

Diumenge X

       Tres reflexions m’aporten les lectures d’avui: 

       1ª. La primera lectura (Gènesi 3, 9-15) mos presenta la situació real de la humanitat en totes les èpoques i cultures. Des de sempre som dèbils, som pecadors. Des de sempre el mal, el pecat, acampa en noltros i entre noltros. Des de sempre, també, Déu mos condueix per camins de renovar la nostra comunió amb Ell. 

       El Gènesi, just el seu començament, ja comença a dibuixar-nos la imatge del Bon Pastor que cerca l’ovella perduda i la carrega a les seves espatlles.

       Hem de reconèixer els nostres pecats, però se’ns demana que, a pesar de tot, intensifiquem la nostra confiança i comunió amb Déu.

       Examinant la nostra vida, anant per les nostres ciutats i pels nostres pobles adonem-nos del mal, del pecat existent, preguem i confiem amb Déu. Ens hem de sentir pecadors, és cert.        Però hem de sentir fins i tot amb més força que som estimats per un Déu que no ens deixa mai.

       El salm 129 mos recorda, conscients del mal que obram, que no hem de caure en la desesperació. La desesperació no soluciona res: “Confiï en la paraula del Senyor; la meva ànima hi confia” (v. 5). “Mentre els sentinelles esperen el matí, Israel espera el Senyor” (vv. 6-7). Qui confia en el Senyor mai es desespera. No caiguem en la desesperació davant una actitud que no corregim, davant una dificultat seriosa de família, .... La desesperació no és pròpia de qui confia en Déu, de qui sent la seva paternitat. 

       2ª. La segona carta de st. Pau als de Corint (4,13 – 5,1) mos convida, si no volem caure en temptació, a no posar el nostre cor “en les coses d’aquest món”. Les coses d’aquest món passen. Passen els anys, passen les persones, passen circumstàncies,... El nostre cor ha de reposar i fixar-se en Déu. “Déu no passa”.

       St. Pau mos recorda que un dia canviarem de domicili: “El nostre cos, mos diu, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït; però sabem que en tenim un altre que és obra de Déu”.

       Que el nostre cor no es fixi, idò, en allò que passa. Posem la nostra il·lusió, la nostra passió, en realitats que no passen. Als qui no han volgut aprendre de joves, la vida, mentre fem anys, mos ho ensenya. Una persona gran em dea fa poc: “A hores d’ara, què em queda si no és Déu?”. 

       3ª. I, l’evangeli de Marc (3,20-35), mos remarca clarament que sols poden comprendre tot açò els qui viuen familiaritzats en Jesús. Ni la família, ni els especialitzats en religió, no són capaços d’entendre’l: “Quan els seus sentiren dir el que feia, hi anaren per endur-se’l”. Què diem quan un jove vol entendre es Seminari? O, per exemple, vol fer un servei durant un llarg temps a un país pobre? O es dedica a la catequesi, al club de joves, a visitar persones grans, a formar part d’una entitat cultural, esportiva, política, ... Únicament els qui el segueixen fins al final seran capaços d’acollir el significat complert de la seva persona.

Homilia diumenge 3 de juny 2018

Corpus Christi, Dia de la Caritat

     

La festa d’avui, el Corpus, mos convida a entendre i celebrar la presència real de Crist a l’Eucaristia. És un cop d’atenció perquè entenguem bé l’Eucaristia. Entenguem que Jesús es va entregar totalment als altres, i amb aquesta entrega, ho diem clarament, n’ha salvat a “molts”. Avui vivim i recorda, tenint present Jesús, que tan sols ajuda a les persones, les salva, les allibera, qui s’entrega de cor als altres. 

      La festa d’avui, aquesta solemnitat, mos convida a tots els cristians a comprometre’ns a favor dels altres fent una opció concreta. Una opció que mos convidi a tots els batiats a viure la caritat en relació als demés. 

      Avui, tenint present l’entrega de Jesús, mos diem els uns als altres: “El teu compromís millora el món!”.

      Ja ho sabem que avui no pocs diuen: “No et deixis enredar. No t’impliquis en res! Viu i descansa enfora de dificultats! Siguis feliç, pensa en tu!”. 

Seria bo que avui tots ens disposéssim a dur a terme alguna cosa a favor d’altres. Posem exemples: 

      1.Per aquells que pateixen. Tenir present Càritas i aportar cada setmana, cada mes, alguna cosa. Tenir present alguna persona gran o malalta i visitar-la. 

      2.Cultivar un cor compassiu. Cuidar sa nostra mirada i persona per arribar a ser sensibles i no indiferents front les persones grans que pateixen soledat, els joves que els manca bons educadors al seu costat, el poble que reclama polítics néts i fiables, persones que han perdut el sentit de la vida i cerquen qui els motivi: gent positiva, gent amants de l’Esperit, ...

      3.Ser capaços d’anar contracorrent. Avui hi ha com un corrent que viu la vida religiosa “a la carta” i passa dels sagraments i de la comunitat. Creuen en Déu, a la seva manera. No viu els sagraments i no freqüenta la vida de la comunitat. 

      Demanem a Déu que el sentit profund de l’Eucaristia ens ajudi a adoptar un compromís concret a favor de millorar la nostra família, poble, societat. 

      Avui vespre passejarem l’Eucaristia pels carrers de Ciutadella. Que sigui per a tots un cop d’atenció a respectar tota persona humana. La carn, la persona, la matèria i l’Esperit que veiem present en tot (naturalesa, persones, animals, ...) ens ha de fer viure un gran respecte.      

       L’Eucaristia ens diu que Déu s’ha fet present al món. I s’ha fet present, no perquè el tinguem present a Ell i mos oblidem del respecte als altres i a allò altre, sinó perquè en tot el veiem present. Qui adora i estima l’Eucaristia, adora i estima la matèria i l’Esperit que l’anima.