Divendres Sant
Divendres de Rams vam iniciar el nostre recorregut de la Setmana Santa amb la lectura de la Passió de Jesucrist segons sant Mateu. Avui, Divendres Sant, la litúrgia ens demana reflexionar la Passió segons l’evangeli de Sant Joan.
L’evangeli de St. Joan es distingeix dels sinòptics (Mt. Mc. Lc) per l’originalitat del seu esquema i per la sensibilitat del seu contingut. Tot i que els quatre evangelis presenten una gran afinitat, el de Sant Joan té alguns aspectes particulars. Per exemple, no conté el relat de l’agonia de Jesús a Getsemaní, ni la besada de Judes, ni el procés jueu davant el sanedrí, ni els ultratges a la casa del Gran sacerdot, ni les befes al peu de la creu, ni les tenebres en el moment de la mort. Podem dir, en general, que l’evangeli de Joan no insisteix en els aspectes tràgics i humiliants de la Passió de Jesús. El que importa a l’evangelista Joan és el compliment de la història de salvació. Quins són, idò, els grans escenaris que presenta Joan amb la mirada profunda que el caracteritza:
1 L’escena de l’hort a la banda del torrent de Cedró (18,1-11)
A l’hort, Joan presenta, per una part, Jesús i els apòstols, i, per l’altra, Judes i els guardes. Jesús no fuig. Ell sap que ha arribat l’hora de manifestar l’amor fidel que dóna vida. “A qui cercau?”, demana per dues vegades front la por que en el fons manifesten els guardes davant d’ell. “Jesús de Natzaret”, responen atemorits. I Jesús els diu clar i llampant: “Som jo!”. Jesús és qui, cara alta i sempre vivint i dient la veritat, condueix la història. En el fons la veritat condueix i conduirà la història sempre. La història acabarà, pas a pas i amb paciència, segons la veritat que expressa i viu Jesús. La veritat que sols en Déu es troba. La mentida, el buit de Déu i de la seva veritat, no tindrà un final feliç. Els cristians hem de refusar el buit i la mentida. Els cristians som fills de la Veritat!
II Jesús davant Anàs (18, 12-27)
Jesús és conduït davant Anàs, sogra de Caifàs, Gran Sacerdot d’aquell any. Tot i que Anàs ja no era el Gran Sacerdot, segueix tenint gran influència entre els jueus. En aquest relat l’evangelista destaca la diferència que hi ha encara entre Pere i Jesús. Pere, que entrà per influència d’un deixeble conegut per Caifàs al pati de la casa del Gran Sacerdot, mentirà, afirmarà que no coneix Jesús davant la criada que feia de portera. Ella li va dir: “Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?”. Jesús va respondre: “No, no ho som”. Jesús seguia, com sempre, fidel a la veritat. Interrogat per Caifàs sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina, respon decidit: “Jo he parlat al món obertament. No he dit res mai d’amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’han escoltat. Ells saben quines coses he dit”. La veritat segueix viva en Jesús a pesar que la mentida li barra el pas poc a poc. La mentida sempre enganxa a molts. En Déu, la mentida no pot. No pot, encara que ho intenti una i altra vegada. La mentida no triomfa ni triomfarà mai davant Déu.
III Jesús davant Pilat (18, 28-19,16)
Aquest espai de l’evangeli de Joan és la seva peça mestre sobre el relat de la Passió de Jesús. Peça mestre que té com a centre la flagel·lació i la coronació d’espines (19,1-2). Davant Pilat Jesús explica el significat vertader de la reialesa. Qui és rei? Rei és –manifestarà Jesús a Pilat representant de la reialesa romana- aquell que està al servei de la vida fins a les darreres conseqüències. Pilat que representa el poder entès segons aquest món, no ho entén, però ensuma que Jesús és innocent. Mes, per no perdre el poder basat en la mentida, i anant fins i tot encontra de la seva consciència, va fer assotar Jesús i el coronà d’espines vestint-lo de púrpura. Navegant a dins l’oceà d’una gran mentida, no resistint la veritat, el poble digué a Pilat cridant fanàticament, com fanàtica és la mentida que es presenta sense raons: “Crucifica’l, crucifica’l”. Pilat, que endut per l’avarícia del poder no és capaç de seguir la veritat, entrega Jesús als jueus perquè el crucifiquin. La veritat que Jesús revela i viu cada vegada es torna més molesta tant pel poder com per la gent que és governada i eclipsada pel poder. Poder que atreu amb les seves menganyes als ui manco personalitat tenen. Com més maltractada està la veritat, més remou la consciència dels qui la volen callar. Durant el dia, la mentida acampa fanàtica per les places i els carrers, pels discursos i comentaris interessats. Però quan la nit dóna pas al silenci, la mentida pertorba de mala manera el somni dels mentiders.
IV La creu de Jesús (19, 17-37)
Ara el relat de l’evangelista Joan és curt i clar: “Prengueren Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig”. I..., Pilat, no superant l’ insomni, va fer col·locar a la creu un rètol que deia amb tres llengües (llatí, grec i hebreu): “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.
La veritat, vivint el poder i la falsedat en contra, sempre es manté viva. L’escena de Maria amb el deixeble Joan als peus de la creu, és propi d’aquest evangeli. El deixeble estimat representa el nou poble de Déu que ha de seguir anunciant la veritat que sols en Déu es troba amb tota la seva totalitat: “Dona, aquí tens el teu fill” “Aquí tens ta mare!”. Després d’aquesta escena, l’evangeli de Joan posa en llavis de Jesús el “consumatum est!” –Tot s’ha complert!”. La història la condueix Déu. La salvació, la veritat, no és viscuda sense passió davant un món que li costa reconèixer que Déu és Déu, i Déu és amor i servei. La veritat és refusada per un poder, per una forma de fer i de ser que es resisteix a creure que el poder, la reialesa i l’honor no descansa en ell, en ella, sinó en qui li ha donat origen i en qui li ha marcat els seus passos i la seva fi.
V La sepultura (19, 38-41)
Amb el relat de la sepultura de Jesús, que l’evangelista conta molt delicadament, es conclou la Passió i s’enceten les circumstàncies que tenen lloc més enllà del sepulcre de Jesús. L’escena ens trasllada a un altra hort. Josep d’Arimetea, que ha ofert el seu hort per enterrar Jesús, representa als deixebles que tenen encara por de testimoniar la veritat descoberta en Jesús, en la seva paraula i vida.
L’evangeli de Joan acaba narrant que s’estava a punt de celebrar la Pasqua jueva. Tot era a punt per encetar la Pasqua cristiana. Tot havia estat conduït per Déu per fer veure que la veritat ressuscita sempre de brases ofegants de la mentida.
Examinem avui si noltros, si cadascú de noltros, és valent o no de seguir i viure segons la veritat, encara que aquesta costi èpoques de passió. Examinem si estem agafats pels tentacles de la mentida que no ens deixa ser lliures, plenament lliures.