Homilia diumenge 28 de juny 2015




Diumenge XIII 28 juny 2015 

Textos: Sap 1, 13-15; 2, 23-24; 2 Co 8, 7.9.13-15; Mc 5, 21-43 

Idea principal: El contacto en Crist ens saneja 

Síntesi del missatge: segueixen els miracles amb que Jesús demostra la seva condició divina. Si diumenge passat vèiem com calmava les aigües, avui se’ns presenta com a Senyor de l’infermetat i de la mort. Qui té de cor contacte amb Jesús retroba la seva salut espiritual i el seu cos batega més sa i lleuger. Ens hem d’apropar a Jesús. Els diversos exercicis que avui molts fan per a mantenir-se en forma són prou vàlids, no deixem però l’exercici de l’apropament a Jesús que és del tot necessari per a gaudir d’una salut en general envejable. Que cadascú pensi, encara que sigui just un poc, amb la salut integral que gaudia el sant del qual ell porta el nom. Jesús toca la filla de Jaire, la dona amb pèrdues de sang, i es posen bones. 

Punts de la idea principal: 

En primer lloc, Déu es va fer persona humana per estar a prop de tots. Per tenir contacte, per mirar-nos, escoltar-nos de ben a prop, i viceversa. El contacte és molt important. Ho és entre Déu i noltros, entre tots els components de les nostres famílies, entre els amics. Deixar detenir contacte, fer-nos enfora, és refusar a ser amics. I refusar l’amistat, l’apropament crea distància i angoixa. “Tota la gent volia tocar-lo perquè d’ell sortia una força que sanejava, alegrava, enfortia.... 

     L’Encarnació és aquest toc de Déu perquè mai de mai refusem tenir contacte. Sense contacte no es desperta en noltros ni l’amistat ni l’amor de Déu. Les anades i vingudes de Jesús d’un poble a un altre no és altre cosa que fer-nos veure la importància del contacte. Els cristians no quedem tancats ni a la parròquia ni a casa, sortim al carrer. Tenir contacte és la proposta que Jesús avui ens fa. 

En segon lloc, sabem que no tots varen saber tocar Jesús ni es van deixar tocar per ell. Hi ha qui, com alguns fariseus i escribes, com els nous Herodes i Pilats, volen tocar Jesús, però ho fan per incordiar-lo, molestar-lo, agredir-lo... Aquests maltracten el contacte de l’encarnació. Hem de tenir contacte a favor d’ajudar-nos, no per aconseguir malestars. Aquests dies hem vist que hi ha qui té contacte per ferir, matar, violentar. Pens en Tunísia, Lyon, Kuwait... Eduquem a favor de tenir bon contacte. Eduquem a les famílies per aconseguir saber relacionar-nos correctament. 

Finalment, demanem-nos ¿Com i on podem avui tocar, trobar-nos amb Jesús i ser tocats per ell? El podem tocar, ens hi podem trobar en els sagraments , fent cas dels discapacitats, visitant els malalts, compartint amb qui no té, ajudant a fer família, en la confessió, alegrant algú, saludant, parlant agradablement... 

     Si volem ben apropar-nos als altres, apropem-nos a Jesús. Aprenguem de la filla de Jaire, de la dona que pateix avui a l’evangeli, de tantes i tants que ho han fet durant temps i temps i avui ens són exemple.

Homilia Sant Joan 2015




Homilia sant Joan 2015 

      Sr. Bisbe, caixers, cavallers, germanes i germans. Record perfectament que l’any passat teníem present, tal dia com avui i en aquesta celebració eucarística, tres veritats que com a cristians a Ciutadella no sols no les hem d’oblidar mai sinó que les hem d’intensificar més i més: 

      La primera. El Patró de Ciutadella, el patró d’aquestes festes, el qui li dóna origen i sentit és Joan el Baptista. Joan és el profeta darrer de l’Antic Testament i és qui, fixant-se enamorat de Jesús en la pau del desert, assenyala l’origen del Nou Testament. Joan Baptista és qui, amb un so més fort, molt més fort que el del tambor i el del fabiol, anuncia, cridà amb totes les seves forces: “Preparau el camí al Senyor!”. Aquest crid, que és un desig total seu, avui, 24 de juny de 2015, els cristians d’avui l’hem de continuar, l’hem de dur a terme conscients de quin és el moment present. Aprenguem d’ell, com ens ha dit el Sr. Bisbe al Full dominical de diumenge, la profunditat que dóna la profunditat d’un desert, la seva austeritat. Siguem persones amarades de l’Esperit. D’aquell Esperit que, viscut de ver, dóna una imatge especial i elegant al nostre cos. Podeu estar segur, l’Esperit és la millor cosmètica per aquell que pretén aconseguir llum a la cara i als ulls. 

      La segona. Joan, fill d’Elisabet i Zacaries, va ser capaç d’intuir amb finesa que Jesús era el Fill estimat de Déu. Ho va intuir perquè tenia una mirada formada gràcies, com he dit, a la pau que dóna la quietud total, el desert. Ple de pau va tenir una mirada profunda, penetrant. Mirada que ja la voldríem adquirir gràcies a la pau que ens dóna la pregària diària. Pregària diària que no hem de deixar mai perquè ens ajuda a captar el que és veritablement important en aquest temps de crisi i de pocs recursos i de molt poca festa per a no pocs. Acollim, gràcies a la pregària, l’autèntica festa que ens dóna un interior cuidar amb delicadesa diària. I en pau, amarats de la festa interior la única que realment importar cuidar durant tot l’any, siguem conscients que hem de compartir amb tothom el pa de cada dia i la fe que omple d’il·lusió la vida. 

      I la tercera. Els qui estimam Ciutadella, construirem adequadament el seu futur si som capaços de ser fidels a les nostres arrels vivint el mateix esperit de Joan Baptista: Si “preparam de ver el camí al Senyor”. I com? Com ens ho deia també el Sr. Bisbe parlant de la importància dels nostres sants patrons. D’aquelles persones que van seguir i segueixen Jesús amb autenticitat tantes i tants en qualsevol país, especialment avui per avui a Síria, al Líban... Que els cristians de ciutadella, units al ritme que ens ha despertat i ens mantén per fer festa, “despertem amb més força” perquè la fe en Déu, ho crec a totes i ho diu clar i llampant, avui és del tot necessària per aconseguir construir un poble, Ciutadella, amb dignitat i humanitat. Un poble conegut no sols per les seves festes sinó perquè sabem fer feina junts i viure junts i ser model de sana convivència entre totes les diferències. Si no volem unes festes mediocres, que no les volem, manco vulguem un cristianisme mediocre. 

      A partir d’aquestes tres veritats, declamem ara junts el poema que us regal enguany, i amb tot l’afecte que som capaç de transmetre-us, com a memòria d’aquest bienni 2014-2015. El seu títol és: “Celebrant l’Eucaristia”. Hi ha un paraula especial que tots l’hem d’entendre per entendre millor el poema. És la paraula “estofa”. “Estofa vol dir “material”, “contingut. Venga, idò, agafem el poema i deixeu que jo just ho digui un poc més fort que voltros, si puc. 

¿Qui no coneix Joan, el precursor,
home afilat d’ulls i cor obert
que sorprèn com un arpó
tot parlant des del desert? 

¿Qui no eixampla obertament les mans
quan atenent la veu del Baptista
reconeix que som germans
d’estofa i cor altruista? 

¿Qui no respira polsim de festa
que com calitja s’estén arreu
i poleix la nostra vesta
amb talls d’una sola veu? 

¿Qui no sostreu la clau de les portes
i engrandeix de bat a bat l’entrada
i guaita per les finestres
mudant la casa en posada? 

Sant Joan no fa sols olor
de cavalls i de suor
de fabiol i tambor
de disbauxa i de calor...
També en fa de germanor
de somriures amb amor
de mirades amb claror.
Tot ell porta la remor
d’un hàlit amb so major
que ens fa sentir l’escalfor
d’un fogar amb tast millor. 

Celebrant l’Eucaristia
a la casa gran del poble
ens feim amb la simfonia
que orquestra la gent més noble.

Homilia diumenge 14 de juny 2015



Diumenge XI 


      El Regne de Déu és com una planta. Per què? 


     Primer. Va començar humil amb dotze persones quasi bé insignificants. En elles Jesús hi va sembrar la seva llavor. I la va regar amb la seva presència, paraula, gestos... I el Regne de Déu, així, anava creixent a dins d’ells. En tres anys, com va canviar la vida i la mentalitat d’aquestes persones. La seva ment fet de categories humanes –pesca, impostos, ambicions, fanatismes- es va obrir a la dimensió transcendent: pesca d’homes, esperit de servei, respecte a tothom... 


     El seu esperit que estava enrotllat al cercle dels seus amics i familiars es va obrir a altres ambients i cultures. I tots ells van evangelitzar amb una “voluntat de ferro”. A l’any 150, Tertulià va poder dir: “Som d’ahir i omplim el món”. I huracà anomenat Saule de Tars viatjà per Àsia, Grècia, Roma... creant comunitats i sembrant la llavor de l’evangeli, tot i que açò li comportés fam, presó, tortures, naufragis, perills a “mansalva”. 


     Segon. Així, aquest petit arbre inicial, pas a pas, es va fer gran. Per la història sabem que molts dels seus fruits, nous cristians, van ser menjats per les feres, van ser maltractats, assassinats. I així, seguint els valents de l’inici, uns altres, i durant tots els temps, nous apòstols i missioners, deixant els seu país i famílies han viatjat arreu amb la única intenció de fer arribar l’evangeli per tot el món. 


     Aquesta llavor és maltractada constantment per una moral decadent, per Estats totalitaris, per heretgies, per filosofies atees, per ideologies de caràcter marxista, hedonista i materialista. 


     Finalment, aquest Regne vol també crèixer en cada un de noltros, en el nostre interior. Perquè sigui així, hem de deixar oberta la nostra ment (han d’arrelar en noltros els principis de l’evangeli) i el nostre cor (els hem d’estimar). 


     Reflexionem


     1. Què en sabem de la història de la nostra Església? I la de Menorca?

     2. Què coneixem de les dificultats actuals per a viure i estendre l’evangeli?

     3. Què feim per a cuidar la llavor que Déu a sembrat en noltros gràcies als pares, 
          catequistes...

     4. Compartim els fruits que aquesta llavor ens aporta amb els demés?

     5. Què hem de canviar per a ser fidels a Jesús?

Homilia diumenge 7 de juny 2015



Celebració del Corpus


      L’eucaristia és el sagrament central de la nostres vida. Aquesta sentencia l’escoltam no poques vegades. 

      Unes vegades la nostra conversa ens demana que profunditzem en la seva part teològica. Unes altres, ens demana preparar-la millor per fer-la més propera i entenedora. Un i altre camí són necessaris. 

      Però quan l’Eucaristia mostra la seva radicalitat és quan, per qui la celebra, es converteix en “aliança de vida”

      L’Eucaristia és promesa d’un món nou si, com Jesús, ens convertim uns i altres en pa partit i compartit, en sang vessada, en vida entregada a favor dels demés. 

      Avui, per a no poques persones, la vida més que ser un goig i una sort, és una amenaça. Per a molts joves el seu futur és incert, per a molts pobles el moment present significa inseguretat, per a tantes persones que pateixen manca de sentit vital, l’existència els és experiència de soledat. 

      En aquest context, l’Eucaristia se’ns presenta com opció per a repetir les paraules de la primera lectura d’avui: Farem tot el que digui el Senyor. L’obeirem”

      I què ens diu el Senyor? Què ens facem pa partit i compartit. Els pares a favor dels fills, el rector a favor de la Parròquia. Els cristians ficats al terreny social i polític, a favor dels ciutadans. Els catequistes, a favor dels fillets, joves i adults de les nostres parròquies. 

      La pregunta que ens hem de fer avui és la mateixa que van fer un dia els deixebles i que ens la recorda l’evangeli: “On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual? 

      Saber intuir el lloc on cadascú de noltros ha de viure el seu ésser pa partit i compartit, és essencial

      Qui no ho hagi decidit encara, que s’ho pensi i decideixi. Viure convençuts de quin és el terreny de la nostra responsabilitat cristiana, és essencial. 

      Entre moltes opcions, els joves i els pares reflexionau l’opció a la“vida sacerdotal, la vida missionera”. 

      Sense preveres no hi ha celebració de l’Eucaristia. No hi ha vivència, a prop de l’experiència de Jesús, de ser pa partit i compartir.