Dia de Pasqua
La primera lectura d’avui, Fets dels apòstols ens narra el testimoni dels 12 després d’haver experimentat la resurrecció de Jesús. L’activitat de Pere i dels altres apòstols s’obre a tot el poble. Pere, parlant, es troba a casa de Corneli, enturió romà, i fa un discurs en tres seccions:
1ª. A la primera presenta la vida i la missió de Jesús de Natzaret. I defineix Jesús amb poques paraules però plenes de sentit: “Fa passar fent el bé i curant a tots perquè Déu era en ell”.
2ª. A la segona part narra la seva mort en creu i com Déu el ressuscità i li va concedir la gràcia de manifestar-se a uns testimonis escollits, no a tot el poble.
3ª A la tercera part expressa com els apòstols són enviats a predicar al poble assegurant que Jesús, la seva vida i la seva paraula, jutgen la història humana.
Pere, reconeix que ell no ha viscut prop de Jesús per a ser un espectador passiu. Pere ha viscut al seu costat per a ser un testimoni del que ha viscut.
La segona carta, rebuda pels de Coloses sense saber prou bé el seu autor, exposa la vida moral que ha de tenir el cristià. La conducta d’un cristià s’ha de guiar per la ciència de dalt, per la de Déu, no per la que veiem arreu entre noltros aquí baix.
I l’evangeli de Joan ens presenta tres personatges: Maria Magdalena, Pere i Joan, el deixeble estimat.
Maria Magdalena ens fa viure que sols es posa en moviment i a la recerca de Jesús, aquell, aquella que l’estima. Quan veu el sepulcre buit corre per a comunicar-ho als apòstols. No pensa que Jesús ha ressuscitat. Crec que algú ha robat el seu cos.
Davant la informació de Maria Magdalena, Pere i Joan, el deixeble estimat, es posen també en camí. Arribant al sepulcre i veient-lo buit se’ns diu que Joan, i per ara sols Joan, “va veure i va creure!” que Jesús havia ressuscitat. Sols qui l’havia seguit pas a pas a la passió i l’havia acompanyat fins a la creu, és el qui creu en la resurrecció!
Ara tenim 50 dies, fins la festa de Pentecosta o Cinquagema, per anar assaborint el que espera de noltros Jesús ressuscitat.
Per obrir-nos a la fe hem de fer també els nostres particulars moviments. No podem refugiar-nos en el camí que han fet uns altres. Però aquest moviment, aquest camí, l’hem de fer estimant tant la recerca com el qui cercam.
Quin és el camí? Ho resumeix Pere molt bé avui: “Viure fent el bé i alliberant als pobres: acompanyant als qui s’ho passen malament, consolant els tristos, pacificant els atribulats, ... ensenyant a qui no sap, educant a tothom per a la convivència, ...”
Sabeu què deia Gandhi? “Quan llegeix el que diu l’evangeli me sent cristià; però quan veig a que alguns cristians fan: guerres, s’enriqueixen a costa dels pobres, beuen alcohol fumen opi, .. m’adon que aquests no viuen l’evangeli”.
La Resurrecció de Crist posa en evidència que sols “els qui passen per la vida fent el bé” satisfan plenament la veritat, el sentit de l’existència humana. “La glòria de Déu és que l’home visqui!”.
Els cristians vivim la resurrecció i la feim creïble si som capaços de donar la vida per els altres: Els pares cristians per als fills, els mestres cristians per els alumnes, els capellans per al poble de Déu, ...
Visquem Pasqua fent el bé!