Homilia diumege 25 d'abril 2021

Diumenge 4 (B) de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 10,11-18): En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles.
»Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare».

HOMILIA

     Celebrant el diumenge IV de Pasqua, cada any tenim present la imatge del bon pastor. Jesucrist és el Bon Pastor que ens convida a ser pastors com ell: Units a Déu, servicials i oberts a tothom.

1.Units a Déu. Pastors que converteixen la seva vida en una vida orant a l’estil del salm 117 d’avui. 

-Pastors que lloen Déu: “Enaltiu el Senyor, que ho és de bo!”
-Pastors que es recolzen en Déu: “Més val emparar-se en el Senyor, que posar confiança en els homes”.
-Pastors agraïts perquè senten Déu seu al seu costat: “Vós m’heu escoltat i heu vingut a salvar-me”.
 

2. Servicials. Pastors a l’aguait constantment del que ens diu avui Jesús a l’evangeli de Joan, cap. 10: El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és bon pastor, el qui treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles. Llavors el llop, les destrossa o les dispersa.

   Ben segur que el pitjor testimoni que podem donar (Capellans, pares cristians, catequistes, batiats...) és quan vivim la nostra responsabilitat: despreocupats, indiferents i mancats d’actituds i opcions evangèliques. Tota comunitat cristiana té dret a tenir bons pastors: bons capellans, bons pares, bons catequistes, bons batiats... Pastors que es desviuen per les seves comunitats, per la seva família, per la formació cristiana, per anunciar la Paraula de Déu, per a viure els valors de l’evangeli.

3. Oberts a tothom. I Jesús, a l’evangeli d’avui, hi afegeix un altre repte: “Tenc altres ovelles que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo”. Qui són aquestes altres ovelles? Tots aquelles que no coneixen Jesús, el seu testimoni, la seva revelació: familiars, amics, companys de feina... Tots aquells que s’han fet enfora de l’Església per causes diverses: moda, manca de profunditat, desenganys, expectatives no complertes...

     Avui, Jornada mundial de pregària per les vocacions, preguem a Déu que ens ajudi a ser pastors units a Déu, servicials i oberts a tothom. Pastors que ens convidam mútuament a ser: Bons pastors de les nostres comunitats parroquials, de les nostres famílies... Bons pastors en el camp on cadascú actua: treball, cultura, política, esport...

     Donem importància a la Pastoral vocacional en el camp de les famílies i a favor del baptisme i del ministeri sacerdotal.

Homilia Diumenge 18 d'Abril 2021

Diumenge 3 (B) de Pasqua

Text de l'Evangeli (Lc 24,35-48): En aquell temps, els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: «Pau a vosaltres». Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: «¿Teniu aquí res per a menjar?». Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
Després els digué: «Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: ‘Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms’». Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: «Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis».

HOMILIA

      Com hem vist a l’evangeli d’avui (Lc 24, 35-48), així d’humans, així com noltros, són els primers deixebles de Jesús. Ells també fan camí amb els seus dubtes i les seves pors, amb les seves necessitats de tocar, de trobar raons, de comprovar que Jesús, de ver, viu!, ha ressuscitat. No va ser fàcil per a ells assumir la seva mort en creu i la seva resurrecció. Observem algunes de les expressions que deixa escrites Lluc: “Veient-los sorpresos, Jesús els diu constantment: -La pau sigui amb voltros. Jesús els explicava constantment les Escriptures perquè obrissin els ulls i comprenguessin. I Jesús els deia que era necessari: “predicar” “catequitzar” arreu, una i altra vegada”.

      Quan ara que esteim en època de batejos, primeres comunions, confirmacions i celebracions de matrimoni, ens convé com a comunitat cristiana que som, acollir amb molta cordialitat i seny evangèlic infants, joves i adults, pares i mares, padrins i demès persones per formar-los tant com puguem. Però també ens convé, personalment i en família, que ens posem a llegir i a rellegir la Bíblia, el Nou Testament, pregar i trobar-nos; escoltar el testimoni de diversos cristians, formar-nos tant com puguem.

      Va ser preciós el diàleg que vaig mantenir s’altre dia amb dos fillets (1 de cinc anys i s’altre de vull) i amb els seus pares i padrins. Els dos seran batiats i un d’ells, el major, rebrà també la Primera Comunió. Després d’un llarg diàleg amb ells -una hora-, el fillet que ha de ser batiat i ha de combregar va dir: “Ara que ho entenc més, més ganes tenc de ser batiat i combregar”. Quan li vaig demanar al final de la nostra conversa: Què vol dir ser batiat? Em va respondre: “Mirar el món i els altres d’una manera molt especial”. I quan li vaig demanar: I què vol dir combregar? Em va respondre: “Sentir que Jesús viu a dins meu”.

      Avui, davant dubtes i sorpreses de tants pares, convé catequitzar, formar, rallar clar i amb cordialitat una i altra vegada. Si volem reflexionar noltros mateixos i ajudar als altres a reflexionar, hem de regalar temps, hem de conversar.

      I va ser interessant també una conversa que vaig mantenir amb dos jovenets, i els seus pares i padrins, que rebran també el baptisme, la confirmació i l’Eucaristia el mateix moment. La mare d’un d’ells va dir: “A casa tenim converses interessants. S’altre dia parlàvem junts quin sentit tenia per noltros la Trinitat”. I aquella observació ens va dur a una explicació i comprensió de la Trinitat molt més viva i creïble.

     Conversem, dialoguem, compartiguem la taula eucarística. Els d’Emaus van reconèixer Jesús compartint taula i pa. I avui, Jesús, amb ganes que els deixebles el reconeguessin, els demana: “No teniu res per a menjar?”.

      Donem importància a l’Eucaristia. Seure junts entorn de la taula –de l’altar-, escoltar atentament la Paraula de Déu, combregar... ens ajuda a fer-nos més propers de Jesús i entendre, com anaven entenent els deixebles poc a poc, la importància de demanar perdó, la importància de reconèixer el patiment com a font de salut, la importància de la resurrecció com a pas definitiu a la nostra total comunió amb Déu.

Homilia diumenge 11 d'abril 2021

Diumenge 2 de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 20,19-31): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!».

Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».

Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA

Idees centrals de l’Eucaristia d’avui:

     1. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima.

Els cristians hem viure units. La única manera de viure units és trobar-nos, examinar-nos front la Paraula de Déu i extreure conclusions unànimes sobre diverses qüestions i circumstàncies de la vida. Ens hem de trobar junts. Ens hem de regalar temps. Hem de aprofundir en el diàleg. (Eucaristia, Catequesi... Festes,Saludar-nos pes carrer...)

     2. Tots tenien els béns en comú. Ningú entre ells era indigent, aparcat, oblidat. La visita als malalts, Càritas, l’escolta a persones amb necessitat... era i és essencial a una comunitat cristiana. Ningú entre noltros ha de sentir mai soledat. Mos hem d’organitzar d’una manera tal, que tots, uns i altres, ens sentiguem acompanyats sempre, però sobretot en moments de dificultat.

     3. Els creients eren molt ben vistos de la gent. Jo entenc que, en el fons, eren respectats i, si voleu, fins i tot referents. La nostra vida no ha de ser mai rutinària, indiferent... Al Diari Menorca de divendres, hi havia unes entrevistes fetes a dos dels nostres seminaristes. I una de les preguntes era: “Ser seminarista és anar contra corrent?”. I ells responien: “Voler fer present Déu enmig d’un món que molts li donen l’espatlla, ho és certament” (J. Denclar) “Ho és quan no es reconeix que el capellà és un company de camí” (T. Salord). Som cridats avui a que Déu sigui respectat i que l’Església sigui acollida com la que ens acompanya fent camí. Som cridats a viure molt èticament i coherentment si volem ser respectats i, humilment, referents.

     4. A la segona lectura, sant Joan ens diu: “No hi ha ningú que estima al seu pare sense estimar als seus fills que han anscut d’ell. Si estimam Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimam els fills de Déu”. Ens ho hem de recordar un dia sí i l’altre també. Els cristians que vivim que Déu és Pare ens hem d’esforçar per viure entre tots com a germans. La mirada cordial i el perdó, ha de ser entre noltros constant.

     5. I les paraules de Jesús a Tomàs, de l’evangeli d’avui, també ens han de tocar el cor: No siguis incrèdul, siguis creient! No ens hem de deixar endur per la indiferència que molts viuen avui. Un pare em deia divendres, després d’una trobada de pares,: “Reconec que avui reflexionam molt poc”. Sense reflexionar ens endur la corrent que tenim al costat. I no ens ha d’endur la corrent del costat, sinó la corrent que hi ha dins nostre. L’Esperit Sant. No siguem “incrèduls” Siguem creients! Escoltem l’interior.

Homilia 04 d'abril 2021 vetlla i dia de Pasqua 2021

Diumenge de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9): El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».

Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 

HOMILIA 

Vetlla i Diumenge de Pasqua

     Aquest Divendres i Dissabte Sant hem vist i viscut com Maria i els apòstols estaven totalment desfets per la mort de Jesús. Hem vist i viscut, com unes dones es preparaven per embalsamar el seu cadàver. Hem vist i viscut com els deixebles estaven amagats i dispersos sentint al seu interior que eren uns covards, uns porucs perquè havien deixat tot sol a Jesús i fins i tot l’havien negat. Hem vist i viscut com Judes no havia estat capaç d’acarar la seva pròpia traïció i s’havia suïcidat. També hem vist i hem viscut com les autoritats religioses i polítiques, havent-se desfet de qui els feia nosa per aconseguir els seus interessos de poder, es tornaven ajeure als seus palaus daurats: Caifàs seguia comprant traïdors, Herodes continuava vivint entremig de banalitats, i Pilat seguir el curs de la seva conveniència.
    Tot el que els apòstols i els deixebles havien viscut amb Jesús, s’havia acabat? Havia acabat per ells una època, un somni preciós? Havia arribat pot ser l’hora de passar pàgina i seguir avant oblidant les ensenyances del seu mestre i tornar anar a la seva feina, costums i rutina?
    Avui, dia de Pasqua, celebram com just uns dies després de tots aquests fets que havien estat motiu de satisfacció per uns i contrarietat dolorosa per uns altres, els deixebles tornaven estar enmig des carrer anunciant amb veu alta i sense por: Aquell que voltros heu crucificat, ha ressuscitat!
    Els apòstols i d’altres amics i amigues de Jesús, sentint-se segurs anaven escampant arreu que la mort havia deixat per sempre de tenir la seva darrere paraula, i que havent ressuscitat Jesús, Déu estava en ell, i Jesús estava amb ells, els acompanyava.
   Plens d’alegria, de coratge i de força anunciaven la resurrecció del seu mestre, del seu únic referent. Anunciaven la seva fidelitat a Jesús per sempre a pesar de les dificultats ja presents i futures.
    Avui vivim de nou el fet històric de la resurrecció i hi trobam goig en anunciar-la però també certa dificultat en descriure-la, perquè, tot i que va passar històricament, transcendeix la història. La presència de Jesús ressuscitat, tot i que la van experimentar els deixebles, va ser difícil per ells entendre-la i explicar-la. Després de Pasqua, apòstols, deixebles i d’altres, veuen i no veuen a Jesús. Jesús hi és entre ells, però desapareix. Uns i altres s’ho conten convençuts però el mateix temps estan sorpresos. Tot desitjant que Jesús quedi al seu costat com antes, ara es veuen incapaços de retenir-lo, de posseir-lo. A partir d’ara, la fracció del pa, l’Eucaristia, es converteix per a ells en punt de referència “únic” de Jesús.
    I cada dia amb més força, convençuts però sorpresos, es senten enviats per Jesús a escampar el seu missatge. I van perdent la por viscuda i recuperant una valentia que ni ells mateixos saben com. I poc a poc, ara un, ara un altre, donaran la vida per Ell, moriran màrtirs, alliberant persones, acurçant distàncies entre enemics, anunciant que Déu és Pare de tots i que som cridats a viure amb Ell eternament.
    Tant és així, que vint-i-un segles després, seguim vivint aquest succés únic de la història tal com el van viure els apòstols en el seu temps: entre conviccions i sorpreses, entre dubtes i certeses, entre desil·lusions i esperances, però sempre essent cercadors del sentit i de la realitat de la passió i resurrecció de Jesús.
   Els cristians, avui i sempre des de l’inici, som cercadors d’una veritat que vivim ja, enduits per la confiança posada en una realitat que tant ens transcendeix. Som humans i tot el que pertany a Déu mos transcendeix. Som els nous apòstols d’avui que hem sentit i que hem acollit, gràcies a l’Església, que Jesús ha ressuscitat, i que anam descobrint i vivint cada dia més aquesta realitat històrica i de fe. Els cristians d’avui i de sempre, cercam més i més a Déu que ja el vivim, però sempre tenim ganes de viure’l més i més.
   Avui, dia de Pasqua, pens que el gran canvi que fan fer apòstols i deixebles no va ser pel que van veure, sinó perquè, havent vist, van creure de nou, van tornar a confiar, i van tornar a cercar Déu amb més ganes que mai per a no separar-se ja mai més d’ell.  

    Pere i Joan es convertiran en eterns cercadors d’una veritat que van acollir quan Maria els diu: “He vist el Senyor!”. Molts d’altres, es van convertir també en eterns cercadors, quan van escoltar el missatge dels dos deixebles d’Emaús: “Hem vist el Senyor!”. I Tomàs es va sentir empès a tocar-lo cara a cara quan els altres apòstols li diuen: “Tomàs hem vist el Senyor!”. 

     Aquest és l’itinerari que tots, uns i altres, estem cridats a recórrer quan hem sentit dels nostres pares i catequistes, crèduls amb el missatge de l’Església durant vint anys: Sorpresos i convençuts, creiem en Jesús, creiem en Déu, creiem en l’Església!. Quan hem sentit de sants i santes, seglars, bisbes i papes: “Creiem en Jesús, creiem en Déu. Sorpresos l’hem vist! L’hem sentit, l’hem   experimentat”. 

     Avui dia de Pasqua, tots som convidats a cercar més la veritat que es troba en l’evangeli, en el missatge i en la vida de Jesús i de l’Església, i som cridats, també, a transmetre-la als fills i al néts, als amics i amigues, arreu. Sí, avui Dia de Pasqua, som cridats a transmetre: Creiem en Jesús, creiem en Déu. L’hem vist! Som Església!

Homilia Divendres Sant 02 d'abril 2021

Divendres Sant

Text de l'Evangeli (Jn 18,1—19,42): En aquell temps, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: «Qui busqueu?». Li respongueren: «Jesús de Natzaret». Els diu: «Sóc jo». També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: «Qui busqueu?». Li digueren: «Jesús de Natzaret». Ell respongué: «Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin». S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol». Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: «Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?».

Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?». Ell respongué: «No, no ho sóc pas». Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà: «Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit». Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?». Jesús li respongué: «Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?». Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'Ell?». Ell ho negà: «No, no ho sóc pas». Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué: «Però si jo t'he vist a l'hort amb Ell!». Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.

Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: «Quina acusació porteu contra aquest home?». Ells li contestaren: «Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat». Pilat els replicà: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei». Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d'executar ningú». Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». Li diu Pilat: «I què és la veritat?». Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: «Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?». Ells van contestar cridant: «Aquest, no! Volem Barrabàs». Barrabàs era un bandoler.

Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: «Salve, rei dels jueus!». I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: «Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar». Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: «Aquí teniu l'home!». Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: «Crucifica'l, crucifica'l!». Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar». Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu». Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: «D'on ets, tu?». Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu: «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?». Jesús li respongué: «No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran». Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar». Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei». Ells cridaren: «Fora, fora, crucifica'l!». Pilat els diu: «¿Al vostre rei, haig de crucificar?». Els grans sacerdots respongueren: «No tenim cap altre rei fora del Cèsar». Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se Ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus». Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat: «No hi escriguis: ‘El rei dels jueus’. Posa-hi: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’. Pilat contestà: «El que he escrit, ja està escrit». Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: «No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba». Això és el que van fer els soldats. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.

Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I en un altre lloc l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. 

 

 HOMILIA

Divendres Sant - 2021

     Hem viscut, una vegada més, el drama de la passió de Jesús. Ell, no ha obert la boca i, una majoria del poble encegat pels interessos inconfessables dels qui adoren el poder, han demanat la seva crucifixió.

      Avui, divendres sant, tenim present i patim la malícia dels qui adoren el poder, dels qui pacten amb el mal, dels qui neden constantment en el pecat. El pecador no raona ni escolta, el pecador crida i va a la seva. Els seus crits es senten en força a qualsevol parlament, a qualsevol grup o família, a qualsevol Institució o carrer. El pecat es fa present allà on hi ha persones que no els interessa la veritat. Els crits dels pecadors no tenen altre intenció que fer callar la veu, la presència que es descobreix en el silenci i en el cau interior de cadascú. Aquesta veu és la de l’amor, de la netedat de cor, del servei gratuït i voluntari, de la justícia, del perdó, de la benaurança.

      Els crits dels pecadors pretenen amagar la seva por, la seva manca de raó i de veritat. Els grans pecadors sols saben usar la força de les armes o de la mentida per poder omplir de renou el seu buit i deixar així d’escoltar la veu de la consciència que els inquieta. Si no la senten a base d’engegar renou, es senten millor. Oïdes que no escolten, cor que no sent.

      El pecat, els crits, es van repetint constantment entre els pecadors i a la cara de qui aquests acusen. Front Jesús, els seus acusadors cridaners i buits van repetint: “Heu vist? Heu sentit el que ha dit? Quina falta ens fan els testimonis?”

      Qui pot creure que els qui criden, tenen ganes d’escoltar la veritat? Qui pot creure que els qui criden desitgen fer-se amb testimonis vertaders i creïbles? Els qui criden, i cridant acusen, tan sols desitgen com a testimonis els qui ells han comprat amb trenta o més monedes. Ells són incapaços d’escoltar la veu de la veritat. Els pecadors, els cridaners, sempre van a la seva. Sols defensen els seus interessos. Interessos de poder i d’egoisme.

      Quina necessitat tenen de testimonis creïbles? No en tenen ni en volen tenir. L’únic que pretenen és embadocar a uns altres, fer més gran el seu grup de pecat i de pecadors. I, quan aconsegueixen ser molts, fins i tot majoria, duen a terme el que desitgen encegats per a no perdre el poder. Fins i tot celebren la seva mentida i les tortures dels innocents entorn d’una taula on s’hi ajunten altres enemics de la veritat com ells. Avui, proclamant la Passió de Jesús, ho hem vist amb Pilat, Herodes, Caifàs... Açò sí, quan el dia fosqueja i el silenci apareix, no poden dormir tranquils.   

    De dia, pas a pas, i veient que han encegat a molts, silencien la seva consciència i, amb la força de la majoria, feren el just, l’innocent. El maltracten i calumnien, fins i tot el crucifiquen. Qui viu el buit del seu interior i té la seva consciència adormida, usa de les armes contra el just, mentre va sentint uns gemecs, interiors i exteriors, que intenta fer callar del tot perquè no els deixa dormir tranquils.     

  Jesús va ser tret de la ciutat enmig d’una coral de veus i cares trastornades ballant al so de la música dels poderosos. Avui hem vist com gent fora de si, anaven cridant amb perversió: Crucificau el just, l’innocent i deixau lliure a Barrabàs! Deixau lliure al violent, a l’assassí, al mentider, al qui viu a costa de fer mal als altres. 

      La gent anava repetint i cridant a Pilat, Prefecte de Judea: Si alliberes el just, no ets amic del Cèsar. Tan sols si el condemnes et faràs amic d’ell i seguiràs gaudint del poder que no vols perdre. Si condemnes el just, tot el que desitges anirà sobre rodes. I així la gent deia i repetia a Pilat: No perdis el poder per culpa d’un innocent. Pensa que per tu sols és important una cosa: la teua seguretat, el teu poder, i el teu futur.
      I Pilat es va rentar les mans, la memòria i la consciència: “Allà voltros", va dir. Jo no veig en ell cap culpa. I dit açò, Pilat va callar i va permetre que Barrabàs fos alliberat i, Jesús, el just, torturat i crucificat.
      En la història de la humanitat, no poques vegades l’innocent és torturat i martiritzat, mentre que l’adulador i el qui es deixa comprar pel poder, viu fent callar constantment la veu del seu interior.

      Per què el mal, el pecat, silencia la veu que s’hauria d’escoltar? Per què condemna el just? A respondre aquesta pregunta estem cridats tots els qui de ver volem viure aquest divendres i dissabte sant. Dies en que, el pecat, per uns moments, silenci la veritat i acusa falsament a qui és bo i innocent. Avui, i açò ens ha d’arribar al cor, molts viuen patint el silenci de la veritat, de l’amor, de la misericòrdia, del bé i de la justícia. Molts viuen el silenci del Regne de Déu. Avui sembla que a no pocs llocs del món, enfora i no tant enfora, es viu el silenci de Déu. I amb el silenci de Déu, es viu la pobresa, la fam i la manca de pau i de sentit que viuen molts. Divendres i dissabte sant vivim l’angoixa d’unes circumstàncies dures, dures perquè són viscudes sense Déu.

VIA CRUCIS " DIVENDRES SANT " 02/04/2021

 

Aquí trobaràs es llibret de ses pregaries des VIA CRUCIS CLICKA

Homilia Dijous Sant 01 d'abril 2021

Dijous Sant (Missa vespertina de la Cena del Senyor)

Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.

Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».

Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres». 

 

 

HOMILIA

DIJOUS SANT – 2021

      Avui, Dijous Sant, hem acabat el temps de Quaresma amb el res de nona de la Litúrgia de les Hores, i després de celebrar el Sant Sopar, la cena del Senyor, la celebració que vivim ara, els qui puguin i vulguin ens unirem a la pregària, a l’Hora Santa.

      En aquests moments recordam el dia en què Jesús es va reunir amb els seus deixebles per celebrar la cena pasqual jueva que ell transformaria en la cena pasqual cristiana. I tenim present com es va posar punt final a una època de la història i se’n va obrir una altra amb la mort i resurrecció del Senyor.

   

   L’Església antiga celebrava avui, Dijous Sant, tres accions litúrgiques:

    1.La primera era la reconciliació dels pecadors que en aquell temps, per la seva vida no correcta, eren apartats de la comunitat perquè fessin el seu camí de penitència i de conversió. Noltros, com a comunitat, vam celebrar aquest sagrament de la reconciliació dilluns sant passat amb la finalitat de viure aquest tridu pasqual reconciliats entre noltros i en Déu. L’estola que avui penja de la creu, n’és un signe.

    2.La segona acció litúrgica que es celebrava també avui, era la celebració de la Missa Crismal en la qual es beneeixen els Olis (del Crisma, dels Catecúmens i dels malalts) que usam diversament durant els baptismes, confirmacions, ordenacions sacerdotals i Unció dels malalts. Celebració que vam viure ahir a la Catedral on, a més, els capellans, renovam la nostra fidelitat al ministeri sacerdotal. Els Olis els hem posat avui a la taula de davant l’altar perquè tinguem present que ens convé renovar de cor i de nou la vivència dels sagraments.

    3. I la tercera acció litúrgica que celebrava l’Església antiga en el dia d’avui, i que és la única de les tres que avui celebram, és la Cena del Senyor. Ella inicia el que coneixem com a Tridu Pasqual: La mort i la Resurrecció de Jesús (Divendres sant, Dissabte Sant, Vetlla i Dia de Pasqua).

      Durant la Cena del Senyor, avui Dijous Sant, ara mateix i entre noltros, recordam tres moments de gran importància per a la vida de l’Església: a) La Institució de l’Eucaristia b) La proclamació del manament de l’amor fratern c) I la Institució del ministeri sacerdotal. Tres nuclis bàsics, fonamentals, de l’Església d’ahir, d’avui i de sempre.

      a)Donem importància, cada vegada més, a la Celebració de l’Eucaristia. Accentuem el que ens diu sant Pau avui per mitjà de la carta als corintis: “Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us transmet, ve del Senyor”. La celebració de l’Eucaristia ni és una celebració litúrgica més ni una celebració que no té massa importància (si la vivim bé i si no, també). St. Pau continua dient: “Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat va prendre el pa i el calze, i dient l’acció de gràcies, va dir als seus apòstols: Açò és el meu cos, açò és la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el memorial de la meva mort i resurrecció”. Facem el propòsit, avui Dijous Sant del 2021, de participar activament i amb ganes de l’Eucaristia dominical i, els qui puguin, d’alguna eucaristia diària. L’Eucaristia és la vivència de la mort i de la resurrecció de Jesús. Fixeu-vos amb el pa, el rem i el calze que avui hem posat damunt l’altar.

      b) Avui també tenim present la proclamació del manament de l’amor fratern. Manament que es fonament per a viure Déu mateix. L’evangeli de Joan ens ha dit: “Durant la Vigília de la festa de Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora, ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava”. I què va fer? Va rentar els peus als apòstols, servei aquest que feien únicament els esclaus. L’amor conduïa Jesús a fer-se esclau, servidor dels altres fins a les últimes conseqüències: la mort, l’entrega de la seva vida. Facem el propòsit, avui Dijous Sant del 2021, a viure cada vegada més: “estimant”, “essent útils als demés”. Útils a la família, útils a la societat, útils a l’Església en general i a la parròquia en concret. Fixem-nos amb la ribella i el gerro del lavatori de peus. Que en siguin signe que hem de ser útils, essent servidors.

      c) I avui, finalment, tenim present també la Institució del Ministeri sacerdotal. Deixau, per açò, que acabi aquesta homilia convidant-vos a unir-nos a la pregària “Per les vocacions al ministeri sacerdotal” que us han repartit quan heu entrat i que qui vulgui se la podrà endur a ca seva si fa el propòsit de fer-la diàriament i com a signe del nostre compromís a favor de la Pastoral vocacional. Diguem junts: Senyor Jesús, pastor i guardià de les nostres ànimes...