Diumenge V de Quaresma " Dia del Seminari "
El profeta Jeremies ens convida conèixer Déu, com el Déu de l’Aliança. El que dóna la mà, el que és amic i Pare per sempre. El que té el nom de cadascú escrit en el seu cor.
I ho fa amb unes paraules que les hem de tenir present sempre: “Vindran dies que pactaré amb el poble una aliança nova: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriure en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble”.
Qui vol trobar-se amb Déu que examini el seu cor, que entri en el seu interior, que faci silenci profund, que escolti la veu de la seva consciència. El que Déu vol de cadascú, el que espera de cadascú, poder conèixer qui és Déu, ho duem gravat en el cor.
La nostra pregària avui sigui un desitjar aprendre qui és Déu entrant en el cau del nostre interior. Qui vol conèixer Déu no pot ser ni es pot significar com aquell que duu una vida extravertida. Com aquell que mira sense acollir el que mira, com aquell que escolta sense acollir el que escolta, com aquell que fa sense acollir el que fa i sense passar-ho pel sedàs de la seva consciència. Sols es pot trobar amb Déu qui es fa familiar amb el seu interior. Sols es pot relacionar amb Déu qui es relaciona amb el seu interior.
Avui hem de fer es propòsit de ser persones d’espiritualitat, de pregària, de profunditat interior, de reflexió. Hem de fer es propòsit de fer-nos amb la Paraula de Déu i de assumir-la al cor. I açò sols és possible si tenim desig de veure, de fer-nos amb Jesús.
Fixem-nos avui, també, amb el desig que alguns grecs manifesten a l’apòstol Felip: “Senyor, volem veure Jesús”. Sols ens trobarem amb Jesús si a més de cuidar i fer-nos amb el nostre món interior tenim ganes de veure Jesús, de fer-nos amb qui ens condueix al sentit de tot.
I és significatiu que l’evangeli de Joan ens digui que Felip comunica el desig dels grecs a Andreu, i Felip i Andreu, junts, ho comuniquen a Jesús. Ho comuniquen junts. La fe, la relació amb Jesús, amb Déu, no es pot dur a terme d’una manera individualista. Déu ens mira segons ens ha creat, Déu ens mira en comunitat. I noltros també miram a Déu comunitàriament. Déu sols escolta la pregària que és solidària, la pregària que porta un contingut a favor de tots. No aquella que pretén alguna cosa marginant a uns altres.
“Senyor, volem veure Jesús” no és un voler exclusiu d’uns grecs. És un clam de l’Església, és un desig ample, comunitari. Felip i Andreu, junts, comunitàriament, es fan avui representants d’aquest clam ample, universal. Sí, som molts els qui volem veure Jesús. Som molts els qui desitjam que la colla dels apòstols, dels Felips i Andreus de torn, continuï perquè l’Església, la comunitat ens porti a Jesús.
Ahir vam viure l’ordenació presbiteral de Joan Camps. Preguem avui perquè en Joan sigui com ens marca l’evangeli de Joan avui:
1. Qui ens possibiliti veure Jesús. Que sigui un capellà que transpui Jesús, que ens hi acompanyi.
2. Que sigui, com Jesús mateix indica a l’evangeli, un servidor total. Una persona capaç d’entregar totalment la seva vida perquè, com el gra que mor, doni fruit. Sols es capellà que s’entrega del tot als altres i en nom de Jesús, dóna fruit.
Entrant a dins del nostre interior, sentim la necessitat de pregar avui per tots els seminaristes, 1357 seminaristes majors hi ha a Espanya. Ahir, a Menorca, en el seminari major, en teníem dos. El pròxim curs, si Déu vol, en tindrem dos o tres. Preguem perquè sigui tal com Déu vol.
Preguem perquè tota la comunitat cristiana es prengui seriosament la Pastoral vocacional. Aquesta Pastoral no toca només als responsables del Seminari, pertany a tots els capellans i a tots els cristians. La Pastoral Vocacional és cosa de tots.
