Homilia diumenge 30 de maig 2021

  La Santíssima Trinitat (B)

Text de l'Evangeli (Mt 28,16-20): En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». 

 

 

 

 

HOMILIA

La Trinitat (Funeral, també de Joan Pi i Pi. 29 maig 2021)

      Celebram una festa molt important per als cristians: La Trinitat de Déu. Déu és Pare, és Fill i és Esperit Sant. Déu és Amor, és comunitat sense fissures o separacions. Déu és Unitat. L’evangelista Mateu narra que Jesús demana a la comunitat dels seus seguidors que facin deixebles seus per tot arreu, batejant-los en el nom de la Trinitat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Els batiats hem de passejar arreu l’estima que tenim per la diversitat i per la unitat. Per no rompre mai la nostra unitat ni fer callar la nostra diversitat.

      En Déu Pare reconeixem la capacitat d’estimar que té Déu, infinita! Qui coneix Déu, qui confia en Ell com a Pare, coneix la seva capacitat infinita de comprendre, de perdonar, de valorar... Qui creiem en Déu hem de resar per adquirir aquestes qualitats que descobrim en la seva paternitat. Qualitats que tots els cristians hem de tenir present en el nostre fer de cada dia essent pares o mares... Assumint una responsabilitat a la Parròquia, a una entitat, a un grup qualsevol. Creure en Déu Pare vol dir assumir la nostra responsabilitat com a pares.

      En Déu Fill, en Jesucrist, descobrim l’opció que és capaç de fer Déu a favor de tots els humans. Un fer, que sols el poden entendre si, com Déu és, som senzills i humils. Déu és capaç de deixar la seva situació de Déu, és capaç de fer-se un més entre noltros per a comunicar-nos el seu voler, el seu desig, les benaurances amb les quals ell creu, i implicar-se tant a favor de tots que es mal, que mai ha suportat a Déu, el refusa i el crucifica. Què ens aporta la Trinitat en la presència de Jesucrist? Que els batiats hem de ser humils, senzills i que el nostre objectiu no pot ser altra que “viure fent el bé”. Fer el bé enmig d’aquest món tan variat, tan complex i tan difícil per aconseguir una bona convivència, pau entre tots, unitat entre tots.

      I què ens aporta l’Esperit de Déu, festa que vam viure diumenge passat, Pentecosta, Cincogema. Ens aporta als batiats, que Déu és l’ànima de tot allò on hi ha vida, on hi ha coratge, on hi ha ganes de crear, on hi ha esperança. Creure en la Trinitat, tenint present l’Esperit de Déu, és no perdre mai l’esperança ni davant un fracàs, una infermetat, una dificultat o la mort.

      Demanem avui, en aquest dia que tenim present que la nostra fe es fonamenta en un Déu Trinitari, en un Déu U i Divers, en un Déu Pare, Fill i Esperit Sant, que hem de saber viure les diferents capacitats que hi ha entre noltros, donant-ne gràcies, i fent-les servir a favor de la riquesa humana que adquirim quan no rompem la nostra unitat.

      Preguem avui perquè Joan Pi, exponent com cadascú de noltros, de la diversitat que hi ha en el món, fruesqui eternament de la unitat de Déu, de la comunió en Déu. D’Aquella unitat que és capaç d’aconseguir la nostra felicitat total.

Homilia diumenge 23 de maig 2021

Pentecosta (Missa del dia)

Text de l'Evangeli (Jn 20,19-23): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó». 

HOMILIA

 

 

L’Església és “diversitat en la unitat” no “niu estufa”

La nostra societat està marcada per models de bellesa que ens empenyen a cuidar i valorar el nostre cos, tant, que si no aconseguim la meta que se’ns proposa no són pocs els qui cauen a una espècie de buit i de tristesa personal. Altres hi ha, però, que ens parlen d’un altre tipus de bellesa. Bellesa que ens convida al respecte personal i altruista, i a aconseguir una sana convivència que resulta ser ideal de vida.

     Un d’aquests altres és “Pau de Tars”, apòstol de Jesús. A la primera carta als Corintis, capítol 12, Pau respon a unes qüestions que li planteja la comunitat que ens apareix dividida. A la comunitat cristiana de Corint, Pau li remarca que els dons que té cadascú, són “dons”, “regals de l’Esperit” que han de fructificar. I ho diu amb aquesta frase lapidària: “Les manifestacions de l’Esperit són en bé de tots”. I una nota cristològica ho corrobora: “Crist té molts membres; tots, formant un sol cos, reflecteixen el cos de Crist”. I aquest resulta ser l’estendard de bellesa que demana Pau i que ens l’ofereix avui a tots: “Si tots formam part d’un cos, d’una unitat, col·laborem en la bellesa d’aquest cos, que no és altra que el de la comunitat unida, mitjançant les aportacions de cadascú”.

     Fer més “saludable” aquest cos és estar en forma i sortir en defensa dels exclosos i a ajudar a la correcció dels qui es creuen “el centre de tot”. La pandèmia de la COVID-19 ens ha demostrat que Pau té raó: “Som part d’un tot i entre tots formam un sol cos”. No podem refusar l’experiència viscuda: vivim interrelacionats, tots depenem de tots.

    La unitat i la diversitat ha format part de l’Església des de l’origen. La jornada de Pentecosta, Cincogema, ens recorda que llengües diverses no separen, més bé uneixen, apropen i ajuden a ben formar la “unitat”. (1Co 12). Diversitat i unitat! Sant Pau insisteix en unir aquestes dues paraules que sembla es contraposen. “Cincogema” no l’hem de convertir sols en una jornada de festa ja que és una gran oportunitat per a reconèixer que la diversitat és riquesa i la uniformitat, pobresa.

     Molts dels apòstols eren gent senzilla, pescadors habituats a viure del treball de les seves pròpies mans, però entre ells hi havia també Mateu, un instruït recaptador d’imposts. Hi havia, a més, orígens i contexts socials diferents, noms hebreus i grecs, caràcters pacífics i impetuosos, punts de vista i sensibilitats diferents. Jesús no els canvia convertint-los en exemplars construïts en sèrie. El dia de Pentecosta, tots ells van comprendre la força unificadora de l’Esperit: essent diferents, tots havien de col·laborar en l’anunci de l’evangeli a partir dels seus dons diversos. La seva diversitat enriquia la comunitat i el seu anunci.

     En l’Església, avui vivim també diferències d’opinió, de sensibilitat, de maneres de fer i de pensar. No podem caure en la temptació –els qui valoram Pentecosta- de defensar les nostres pròpies idees o maneres de fer, tot imposant-les com les úniques vàlides i refusant o fins i tot atacant a aquells que no pensen igual. Aquesta és una temptació que ens persegueix constantment i que no hem de permetre que, guanyant-nos, ens enfronti i divideixi.

     Els cristians, essent diferents, no hem de perdre mai l’experiència de la unitat que es fonamenta en el respecte, en la reflexió, en l’escolta, en la paciència, en l’enriquiment mutu, en l’Esperit. Vulguem veure’ns no com ens qualifica qui juga a separar-nos dient que “uns som de dretes i uns altres d’esquerres; uns som conservadors i uns altres progressistes; uns som d’una ideologia i uns altres d’una altra”. Hi ha una “mirada mundana” –ens ho va dir el Papa en l’homilia que va pronunciar el dia de Pentecosta de l’any passat-, que veu en l’Església estructures que hem de fer més eficients. “La mirada espiritual”, en canvi, assenyala el Papa, veu sols germans i germanes captaires de misericòrdia. No, no som confeti -conclourà el Papa Francesc- que va d’aquí a allà segons el vent. Més bé som tessel·les, peces irreemplaçables d’un mosaic.

     Pentecosta ens recorda que l’Església no és cridada a cultivar la memòria de Jesús en grups tancats, cenacles on assaboreixen el gust de “fer niu”. L’Església és comunitat, família oberta a la diversitat interior i exterior. L’Església és “diversitat en la unitat”, no niu estufa.

Homilia diumenge 16 de maig 2021

Ascensió del Senyor (B)

Text de l'Evangeli (Mc 16,15-20): En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

HOMILIA

    Quan demanam on és Jesús? Espontàniament responem: “Al Cel! Però Jesús també és entre noltros. Si no fos entre noltros poc ens importaria saber si és o no és al Cel. El cel ens importa tant en quant el Cel ja es fa present entre noltros.

      Posem exemples: Els nostres pares, els nostres fills, els nostres amics, són importants tant en quant “viuen entre noltros i ens acompanyen”. Ens importarien, de ver, uns pares, uns fills, uns amics, que no visquessin en noltros i no ens acompanyessin ni s’interessessin per noltros, avui i fins i tot una vegada morts? Si ells no ens haguessin marcat per vida?

      Avui celebram que Jesús ha acabat la seva missió “presencial” com a Fill de Déu entre noltros, però celebram que ell segueix present entre noltros mitjançant l’Església, mitjançant els evangelitzadors i els testimonis de l’evangeli.

      Observar com Jesús, el Fill de Déu puja al cel, és observar i adonar-nos de la importància que té l’Església i de la responsabilitat que tenim, per açò, els batiats de fer-lo present.

      És per açò que avui sant Pau demana als cristians d’Efes el que ens demana a cadascú dels batiats a través de les diverses èpoques de l’Església:

     1. Hem de tenir una comprensió profunda de la seva revelació. Hem de passar temps, hores, anys amb l’evangeli a les mans mastegant aquest misteri: “Déu s’ha encarnat en Jesús. Jesús revela Déu. Qui coneix Jesús coneix Déu. Qui no coneix Jesús no coneix Déu i es troba que no sap com anunciar Déu”. Mirau si és important, avui Dia de l’Ascensió, que donem importància a la catequesi, a l’Escola de Teologia, a la lectura i a la reflexió de l’evangeli... I hem de descobrir la seva importància no perquè ho diguem els capellans, el bisbe o el Papa. Hem de descobrir la seva importància per iniciativa pròpia. Perquè ens interessa conèixer Déu, perquè ens interessa conèixer qui el revela: Jesús!

     2. Jesús ha d’il·luminar la nostra mirada interior. Del coneixement de Jesús hem de passar a acollir-lo, a fer de la revelació de Déu que descobrim en Jesús, el nostre estil de vida diari. Del coneixement de Jesús hem d’aprendre a viure tal com Jesús va viure, tal com Jesús va pensar, tal com Jesús va actuar. Si el Déu del Cel és al mateix temps a la terra i present en els batiats: Els batiats hem de dur un tipus de vida semblant al de Jesús que ens ha mostrat com revelar-lo. Davant el poder, hem d’actuar com actuava Jesús. I com actuava Jesús hem de fer: davant els qui s’inicien a la fe com els deixebles i els apòstols; davant els qui avui el cerquen, com el cercaven en aquell temps: Zaqueu, la dona samaritana, el fill pròdig, Maria Magdalena, Maria, Marta i Llàtzer...

     3. Uns i altres, tots els batiats hem de conèixer a quina esperança ens ha cridat. Ens ha cridat a viure en Déu i a confiar amb ell, sempre. Per açò ens ha cridat a no tenir mai por. Siguem valents, no tinguem por quan avui alguns, com en altres temps, donen l’espatlla a Déu i no consideren els altres com a germans...

     Preguem amb aquell que ens recorda, tenint present que Jesús ha pujat al cel:
     -Déu avui sols té les teves mans per allargar-les a qui les necessita.
     -Déu sols té els teus peus per acompanyar a qui camina sol
     -Déu sols té els teus llavis per consolar i animar a qui està trist

    Avui, Dia de l’Ascensió, Jesús ens deixa tot el seu equipatge per seguir anunciant qui és Déu i què espera Ell de cadascú.

Homilia diumenge 09 de maig 2021

Diumenge 6 (B) de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 15,9-17): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.
»Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

HOMILIA

      Ho vaig dir s’altre dia a una Missa Funeral, els qui venim a la celebració de l’Eucaristia no tenim cap altre interès més que conèixer Jesucrist, intimar en ell i anunciar-lo arreu. I ses tres lectures d’avui ens assenyalen com ho hem de fer: 

Primera lectura: Fets dels apòstols, 10, 25-48

     -Hem d’anunciar l’evangeli arreu sense fer diferències a favor d’uns o d’uns altres. I és que podem viure sorpreses. Pot ser que alguns que esperam que tenguin interès per ell, no el tenguin. Noltros creiem que com que vénen de famílies més o manco cristians, ells també voldríen continuar essent cristians. I no sempre es dóna el que espera. I pot ser que alguns d’altres que provenen de famílies que no han viscut pràcticament mai sa fe, si senten anunciar Jesús, tenguin interès per conèixer-lo. Hem d’anunciar s’evangeli sense fer diferències, sense posar etiquetes, sense crear distàncies.

Segona lectura: 1Jn 4,7-10

      Si volem ser uns bons anunciadors de Jesucrist, ens hem d’estimar els uns als altres. Si qui anuncia Jesucrist no estima, el missatge que anuncia no serà creïble. I açò tant si és capellà, com diaca, com religiós o religiosa, com pare de família, com catequista, com si atén fins i tot a Càritas sense tenir el cor bondadós i misericordiós.

     Sant Joan diu: “Qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor”. Qui no es corregeix a ell mateix per estimar més i millor a tothom, no és apte ni per ser capellà, ni per ser catequista, ni per ser padrí de baptisme...

      Qui ha d’anunciar, o qui desitja anunciar l’evangeli, té una tasca a fer en primer lloc i amb ell mateix: “Transformar-se en una persona que estima”. Una persona que té un cor bondadós, que perdona, que acompanya...

      Com podem anunciar Déu, i fer creïble el seu anunci d’amor, sense intentar de ver ser una bona persona?

Tercera lectura: Jn 17, 11b-19

      I sant Joan al seu evangeli ens accentua:

     1.Manteniu-vos en l’amor que us tenc. Estimau-vos! Aconseguir ser una persona que estima ha de ser per qualsevol que vol que dóna testimoni de la seva fe i unió amb Déu, una opció fonamental.

     2. Us ho dic, perquè tingueu l’alegria que jo tenc, una alegria ben plena, diu Jesús als seus deixebles, als quals forma per a ser “anunciadors de l’evangeli”. Amor i alegria, dues actituds que tots els cristians hem de desitjar acollir. Seguint la frase de sant Francesc de Sales, podem dir: “Un capellà trist, és un trist capellà” “Un religiós, religiosa, catequista, padrí o padrina, pare o mare, trist..... és un trist religiós, religiosa...”.

     3. Jo us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit. Tots els batiats hem estat escollits per Déu i hem rebut la missió d’anunciar l’evangeli.

     Si hem estat escollits:

     -Eduquem-nos per estimar

     -Eduquem-nos per estar contents

     -Eduquem-nos per conèixer Déu i intimar amb ell.

 

 

Homilia diumenge 2 de maig 2021

Diumenge 5 (B) de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 15,1-8): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.
»Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

HOMILIA

     Avui, i tenint present les lectures, m’anava fent preguntes per poder-les entendre millor i aplicar-me les seves ensenyances. Així:

1.Primera lectura (Fets, 9, 26-3) 

 

-Què fa Pau per anunciar la Bona Nova de Jesús?
* “conversa” amb “llibertat” i actitud “valenta” amb els jueus de llengua grega. Jueus que combinaven la seva tradició judaica amb els elements de la cultura grega. 

      Aquesta conversa amb actitud lliure i valenta, fa que alguns el segueixin i uns altres es proposin matar-lo.
*Què fan els amics, els germans cristians de sant Pau front la seva persecució? L’acompanyen a Cesarea i l’encaminen cap a Tars.
     Conclusió de la Primera lectura: Els cristians conversen en llibertat i valentia sobre Jesús, i no deixen mai és d’acompanyar-se. Els cristians mos hem d’acompanyar celebrant junts l’Eucaristia, la pregària, la catequesi, participant en satisfer necessitats que uns i altres tinguem...No perdem mai el sentit comunitari. Som una comunitat de germans que, sempre junts, anunciam l’evangeli.

2. Segona lectura: (1Jn 3,18-24)

*Anunciam Jesús “si ho fem sols “en frases i paraules”? Si ho feim sols a la catequesi, a les homilies, durant les celebracions i pregàries? No! Hem d’anunciar Jesús sobretot “amb fets i amb veritat”.
      -No sols compartim la taula de l’Eucaristia, hem de ser també artistes en compartir la taula de ca nostra en cadascun dels diversos elements de la nostra família.
     -No sols fent pregària, sinó també essent artistes en la conversa. Dialogant amb cordialitat i seny. Fora discussions inútils, insults...
     -No sols amb les homilies i catequesi, també en les converses de casa, entre companys i amics, en els mitjans de comunicació...

3. Lectura de l’evangeli (Jn 15, 4-5b)

      Podem dur a terme l’anunci de l’evangeli sense viure en, per i amb Jesús?. No! Ell ens diu: “Sense mi, no podeu fer res”.
     -Sols units i acompanyats per Ell, serem capaços de conversar de Jesús, de fer-lo a conèixer, com ho feia sant Pau: en llibertat i valentia.