Homilia Diumenge 24 d'abril 2016



V de Pasqua – 24 d’abril de 2016 

      1. De la primera lectura d’avui, Fets dels apòstols, n’extrec, si vull identificar-me més amb Jesús, que: 

      -Els cristians hem de ser oberts, no podem anclar el missatge de l’evangeli a una sola comunitat, hem de tenir ganes que sigui conegut arreu. Pau va ser incansable: Listra, Iconi, Antioquia, Pisidia, Pamfília, Atàlia, ... I em deman: “Volt, som conegut arreu, com una persona cristiana?”. Els altres noten que visc per Jesucrist i que és ell el blanc de la meva vida? 

      Estic llegint st. Joan de la Creu, i m’he trobat avui amb aquestes paraules d’ell que filen prim: 

            *“Un cristià no ha de quedar satisfet perquè fa obres bones i segueix bons costums, sinó si el que fa ho fa per amor a Déu”.
            *“El valor de les seves obres, dejunis, almoines, penitències, pregàries,... no es fonamenten en la seva quantitat o qualitat, es fonamenten en l’amor a Déu que hi diposita en cadascuna d’elles. 

      -Com st. Pau, hem de ser capaços de reunir a la gent per anunciar-los el que Déu va obrant en la nostra vida. I em deman:

      *Som capaç de reunir a la família i conversar sobre el que Déu va obrant en la meva vida?
      *Visc la meva fe d’una forma tal que not que Déu va obrant en la meva vida? 

      2. De la segona lectura, sant Joan a l’Apocalipsi, també nota que Déu va obrant en la seva vida, per açò diu: “Som Tabernacle de Déu, Déu viu en mi, en noltros. Déu és: Déu que és amb noltros”. 

      *Aprenem a sentir Déu en la nostra vida gràcies a la catequesi, a les trobades que hem fet amb els pares, a les reunions de catequistes, a les celebracions de l’Eucaristia? 

      3. Més la tercera lectura, l’evangeli de st. Joan, ens regala una norma de vida que és el termòmetre més eficaç per a descobrir si vivim o no en Déu: “Us don un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. 

      *Com ens estima i ha estimat Déu? Mesuram l’encarnació de Jesús, la seva vida, la seva mort i resurrecció? 

      *En la nostra manera d’estimar als altres (parella, fills, avis, ...) hi ha una referència més o manco clara a aquesta manera d’estimar Déu? 

      4. Mirau com el Papa ens un referent d’amor a Déu. Avui ens demana que tinguem present la pobresa i el patiment de tants a Ucrània. I a Lesbos ens deia:

      1.- Es tracta d'un viatge trist. Ens trobarem amb la catàstrofe humanitària més gran després d'aquella de la Segona Guerra Mundial. Trobarem –i ens n'adonarem– a molta gent que pateix, que no sap on anar, que ha hagut de fugir. I anirem també a un cementiri: el mar. Allà, molta gent s'hi ha ofegat. 

      2.- Esperem que el món atengui aquestes situacions de necessitat tràgica i veritablement desesperades, i respongui d'una manera digna de la nostra humanitat comuna. 

      3.- Demanem a les comunitats religioses que incrementin els esforços per rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d'assistència civil i religiosa treballin per coordinar els seus esforços. 

      4.- Davant les tragèdies que colpegen la humanitat, Déu no és indiferent, no està lluny. (...)


Homilia diumenge 17 d'abril 2016



Homilia. Jornada Mundial per a les vocacions (17 abril 2016

      Els cristians catòlics celebram avui la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Creiem en la pregària. Pregant avui diem: “Pare de Misericòrdia, concediu-nos comunitats cristianes vives, fervoroses i alegres, que siguin fonts de vida fraterna i que despertin entre els joves el desig de consagrar-se a vós i a l’evangelització”. 

      Per les xifres que ens arriben, sembla que hi ha una certa revitalització de les nostres comunitats cristianes. El nombre de seminaristes ordenats (nous sacerdots) ha augmentat un 28,2% l’últim any en passar de 117 en el 2014 a 150 en el 2015. En l’actualitat, a més, a Espanya hi ha 1.203 seminaristes menors (en edat adolescent) i 1300 seminaristes majors, que durant aquest curs estudien filosofia i teologia. En el curs 2015-2016 han ingressat en els seminaris majors espanyols 270 nous seminaristes, mentre que en els seminaris menors les entrades noves han estat 370. 

      Crec el que es diu: “Allà on sorgeixen vocacions sacerdotals, vocacions al servei dels altres, crides a comprometre’s seriosament a favor dels que viuen en les més contradictòries perifèries existencials, allà hi ha església, allà hi ha Déu”. Hi ha una comunitat que viu l’esperit de Pau i Bernabé que ens comunica avui la carta dels Fets dels apòstols: Pau i Bernabé viatjaven constantment, parlen persuadint que els seus oients es mantinguin fidels a la gràcia de Déu, recordant el que els ha ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra. Hi ha una comunitat, com ens diu st. Joan, oberta “a tota nacionalitat, races, pobles o llengües” 

      Quanta misèria de tot tipus aporta la presència de tants i tantes que no tenen veu perquè el seu clam s’ha afeblit i silenciat a causa dels pobles rics! El Papa Francesc, valent com pocs, veu clara, decidida i forta dels qui no en tenen, ens sensibilitza constantment “a curar aquestes ferides amb l’oli de la consolació, de la solidaritat, de l’atenció, de la Paraula que dóna salut”. 

      Per açò, ben arribades siguin les noves vocacions a anunciar la Bona Nova a tothom i a servir de ver als pobres! Recolzades i animades siguin aquelles comunitats que es desperten a la crida que ens arriba de les perifèries existencials i es comprometen a favor d’elles! Referents ens siguin aquelles famílies que eduquen per a la solidaritat, per al compromís! 

      Ens ha de fer reflexionar una informació d’aquests dies. A Menorca hi va haver l’any passat 135 avortaments, la xifra més alta de la darrera dècada i la segona des de l’inici del present segle. El 2014, 14 suïcidis. La tassa nacional és 8,4 i la de Balears, 8,7. Empesos per la Bona Nova de l’evangeli, hem d’ajudar a provocar vocacions a favor de la vida, de la fecunditat, dels qui pateixen front un nou embaràs. Vocacions a favor de polítiques eficaces en matèria de família i sexualitat, a favor de la responsabilitat que hem d’assumir amb els nostres propis actes. 

      Em satisfà sentir dels seminaristes menorquins (cinc, 3 majors, 2 menors), l’11 de març passat i a la pàgina 17 des Diari Menorca: “Ara mateix, com a seminaristes, la nostra missió consisteix en formar-nos de tal manera que, una vegada siguem ordenats, puguem servir al Poble de Déu, i mai no ser servits o servir-nos-en, i de servir als més necessitats”. 

      N’hem d’estar cansats, farts!, de veure com alguns se serveixen dels altres com passant descaradament dels pobres en lloc de servir i de servir-los. Hem de provocar vocacions de servei! Vocacions que, com diu el Papa, “facin olor a ovella”. Pastors que la gent els senti propers, un dels seus. Pastors que les ovelles reconeguin, segueixin i rebin d’ells “vida!” “vida eterna”, com ens diu avui l’evangeli de Joan. 

      Reflexionem durant el Jubileu sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals on els pobres són els privilegiats: donar de menjar a l’afamat, acollir el foraster, corregir a qui erra, perdonar les ofenses, ... Un dia tots serem jutjats segons si hem fet cas o no a la “crida” de “ser per als altres”. Ajudem a incentivar i a descobrir vocacions de servei!

Homilia diumenge 10 d'abril 2016



III de Pasqua. Homilia 10 abril 2016 

       Els Fets dels apòstols ens diuen que, els apòstols, omplien Jerusalem de les doctrines cristianes. Les devien estimar entranyablement!!! Per què? Perquè sentien, vivien que “obeir Déu era primer que obeir als homes”. 

       Què ensenyaven? De què donaven testimoni fins i tot a ambients que els hi era contrari?
       - De l’entrega de Jesús als més necessitats i de la seva mort per no pactar amb el poder dels corruptes.
       - De la mirada misericordiosa de Déu a Jesús, a la seva vida, a la seva entrega: “Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador”
       - De la conversió i del perdó dels qui havien actuat contra els marginats, pobres, ... 

       El llibre de l’apocalipsi de sant Joan, tot expressant una visió de present i de futur, afirma: “Son milers i miríades que criden avui “L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor i lloança”. 

       I és cert! Quants són avui els qui tenen a Jesús per la seva riquesa personal més absoluta i li donen lloança? Molts, moltíssim, milers i miríades: 

       -Pares que eduquen els seus fills amb passió cristiana. Quants? Moltíssims arreu del món.
      -Educadors i catequistes que preparen als qui han de ser nous cristians (David) i cristians més responsables (confirmats). Per açò avui hem de donar gràcies als catequistes que han preparat a qui avui es batia i a qui es confirma.
       -Persones que s’entreguen als altres en tots els diversos camps eclesials, socials i culturals.
      -Especialment als missioners, als cristians perseguits, als cristians “matats”. Ls màrtirs actuals són la riquesa de l’Església.
      -Aquells que acaren el seu darrer instant i saben dir, com en deia dijous una persona actualment al Mateu Orfila: “Gràcies per tot el que m’heu ensenyat o m’heu convidat a viure. Durant tota la meva vida ha estat el meu consol i la meva sort”. Quin testimoni que duré gravat també molt endins!
       -Aquells que viuen la seva passió, entrega, dificultats de tot tipus, també a causa de la seva fe, amb actitud esperançada, de ressuscitats! Aquells que sempre confien encara que l’hora present no sigui sempre agradable, i sigui no poques vegades dura, difícil.
       -Aquells que no deixen de viure mai l’Eucaristia. A què convida Jesús als pobres pescadors sorpresos del pescada viscuda per haver confiat amb ell? Els convida a reviure l’Eucaristia: “Jesús prengué el pa i els donava. Igual va fer amb el peix”. 

       Esteim en temps de Pasqua. Quin clima hem de viure a partir d’aquestes lectures pròpies del temps pasqual: 

       - Clima de compromís com els apòstols que omplien Jerusalem del que vivien? Quin és el nostre compromís cristià?
     - A qui hem de donar gràcies per haver descobert la fe o l’atenció que mereixen els més necessitats?
       - Com hem de viure l’Eucaristia? Amb ganes d’apropar-nos “junts” a Jesús 

       Qui ho fa, rep també, com va rebre Jesús de Déu, una mirada misericordiosa de Déu. 

       Qui ho fa, es converteix en referent per altres i ajuda a millorar la vida d’altres.

Homilia Diumenge 3 d'abril 2016

     
II després de Pasqua – 3 abril 2016 

       Prou intensa i dura fou la por que van haver d’afrontar els seguidors de Jesús: 

-No sols no tindrien més el mestratge de Jesús, la seva familiaritat, proximitat, …
-També haurien de caminar tot sols. Vivien la por al “ho sabrem fer?” “I ara què?”. 

       La por que paralitza, la por que ens fa mirar cap a una altra part, la por que ens fa optar per la indiferència o “passar de tot, és una experiència que sentim tots, és la por que va sentir l’apòstol Tomàs en nom de tots: “Si no li veig a les mans les marques dels claus, si no li fic el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré, ...”

       La por, la incertesa, el no saber què ens passarà ens paralitza. 

-Aquests dies hem sentit que a Menorca hi ha hagut 135 avortaments durant l’any 2015. A què es deu aquesta interrupció d’un embaràs per a ser mare, a què es deu aquesta por?
-Divendres llegíem també al Diari que hi ha hagut a Menorca durant l’any 2014, 14 suïcidis
La xifra més alta, en comparació, a la resta de Balears i Espanya. Per què hi ha persones que tenen tanta por a viure?
-Tots vivim la por de perdre una persona estimada, a no tenir feina, a una infermetat greu, ... 

       St. Tomàs supera la seva por a seguir i a creure en la resurrecció de Jesús quan toca el en les seves mans el seu sofriment, quan veu les marques dels claus i quan fica els seus dits a les seves ferides, ... 

       Com Tomàs haurem d’aprendre a veure el patiment no des de la por que paralitza sinó des de la font que refresca la nostra humanitat, que ens la desperta!. Essent un fillet, l’avui Papa St. Joan XXIII va demanar al capellà del seu poble: “Per què existeix el sofriment?” I aquest li va respondre: “No ho sé. Si sé, però, que el sofriment ens fa més humans”. I és veritat. 

       El patiment ens fa veure i viure el món amb uns altres ulls: 

-Quan veiem patir algú, aprenem a estimar-lo més
-Quan patim fam, aprenem a valorar el pa de cada dia i a solidaritzar-nos amb qui passa fam.
-Quan superam una infermetat, aprenem a valorar més el viure 

Així és el dolor. El dolor ens fa més forts, ens transforma. El dolor és un verb més que conjugam els éssers humans i que ha de ser assumit en pau. Sense pau no hi ha aprenentatge en el dolor. 

       Jesús, per dues vegades, diu avui als apòstols que pateixen front la seva absència: “Pau a vosaltres”. 

       Sense pau front el dolor ningú es converteix en referent o mestre per als demés en hores difícils. I sols quan la pau es acollida pels apòstols, aquests reben un encàrrec: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us enviï a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant”. 

       Qui és referent de resurrecció? Qui ha passat pel tràngol del dolor, del patiment, de la mort i ha après a no perdre l’esperança confiant en Déu. 

       Al principi, els apòstols, per por, tenien les portes tancades. Sols després d’haver experimentat la confiança i la pau que té Jesús, que lluïa el crucificat (En les teves mans, ...”), són capaços de dir amb Tomàs: “Senyor meu i Déu meu”

       Segur que tots vivim problemes variats més o manco seriosos. Posem-nos en mans de Jesús, en mans de qui no va perdre la seva esperança mai: “En les teves mans...”, i confiem!!!