Homilia diumenge 25 de Juny 2023

 

Diumenge 12 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 10,26-33): En aquell temps, Jesús digué als Apòstols: 

«No tingueu por dels homes, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. 

I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. 

A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel».

Homilia diumenge 18 de juny 2023

Diumenge 11 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 9,36—10:8): En aquell temps, Jesús, en veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors».

Aleshores, Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l'Iscariot, el qui el va trair.

Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: «No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».

 

 

 

HOMILIA 

 

 

En què es va fixar Jesús segons l’evangeli d’avui? Es va “fixar” amb una multitud de gent malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor.

 

            I em deman: Què fa qui es fixa? No veu simplement. Fixar-se amb alguna cosa és “clavar” la mirada i entretenir-se mirant, observant, acollint, interessant-se pel que veu.

 

            I Jesús es va fixar, aquesta vegada i constantment, que hi havia una multitud de gent malmenada i desesperançada.  En totes les èpoques hi ha una multitud de gent malmenada i desesperançada. Hi era en temps de Jesús i hi és en qualsevol època de la història, i avui també.

 

            S’altre dia vaig participar d’una pregària de Càritas que es va celebrar a santa Clara, i on ens fixàvem en aquesta realitat:

-1 de cada 4 persones a Espanya està en situació d’exclusió, uns 11 milions de persones

-1 de cada 3 persones no té prou ingressos per a viure dignament, i un 46% d’elles retallen en alimentació.

-Un 7% de la població espanyola no té cap ingrés.

-Un 17% de la població té una despesa excessiva en habitatge.

 

            Tots ens convé “fixar” sa nostra mirada amb aquesta gent i tantes d’altres que tot i que tenen prou per menjar i tenen una casa, el seu cor viu inquiet. Una persona que ocupa un lloc de responsabilitat en el camp sanitari ens deia als capellans fent un recés espiritual (dimecres al Toro) que molta gent avui ha de prendre algun medicament per què, a causa del que sigui, arribat es vespre no pot dormir.

 

            Què fa Jesús quan sa seva mirada es fixa amb la gent que s’ho posa malament?

 

            -S’apiada. Uneix al seu cor al cor que pateix tant de buits. Res ens mou si no tenim capacitat de compadir-nos.

            -Constata que: “L’acollida, les necessitats són abundants però hi ha pocs segadors”. Hi ha poca gent que opti per entregar la seva vida per oferir vida, salut als altres.  I perquè s’apiada i constata, és compromet a tres coses:

 

1ª. Demanar pregàries perquè es desperti el cor de molts a oferir el seu temps a favor dels altres. A favor de... tinguem present les benaurances: “Feliços voltros perquè quan tenia fam..., quan anava nu..., quan estava malalt, trist, frustrat... em vau ajudar, acompanyar...

 

2ª. Cridar a persones concretes amb la intenció de sanejar els qui viuen pertorbats. Crear vocacions, cridar en concret a algú a favor de càritas, de visitar malalts, de ser bons psicòlegs i psiquiatres, de ser bons polítics, religiosos/ses i capellans... ho hem de fer, ho hem de fer amb més responsabilitat, tots, tots! Despertem vocacions a favor dels malmenats per la vida.

 

3ª I a tots els qui va cridar, Jesús els hi va fer recomanacions que noltros hem de tenir present:

 

            -Fixeu-vos sobretot amb les ovelles perdudes, amb qui té alguna necessitat.

            -Predicau, anunciau la bona nova. Digau a tothom que Déu ens crida a curar malalts, a ressuscitar persones adormides o que viuen sense sentit de res i sense esperar res, a treure dimonis, mals pensaments, a alliberar de situacions que ens angoixen...

            -I feu-ho, els diu d’una manera molt clara, sense mirar què cobrareu per fer açò. Cobreu molt o poc, no cobreu res, feis-ho amb ganes perquè amb açò consisteix l’anunci de l’evangeli.

 

            Animem-nos a viure amb més intenció l’anunci de Jesús. I convidam a altres a tornar a viure la celebració de l’Eucaristia on junts escoltam la Paraula de Déu i participam del memorial de la mort i resurrecció de Jesús.

Homilia diumenge 11 de juny 2023

 

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (A)

Text de l'Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

 

 

 

HOMILIA 

Avui tinguem present vàries realitats que ens recorda la litúrgia de la festa del Cos i de la Sang de Crist:

            La primera lectura, Deuteronomi 8, ens recorda dues coses:

            - 1ª. “L’home no  viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la  boca de Déu”.

            - 2ª. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et convida a fugir de tot  esclavatge i que et dóna vida quan passes per deserts a vegades  terribles.

             La segona lectura, 1ª carta de sant Pau als corintis, 10, ens recorda també dues coses:

-        1ª. El calze que beneïm i el pa que partim és comunió amb el Cos i la Sang de Crist.

-        2ª Per açò, participant tots d’un sol Cos i Calze, formam també part d’un sol cos, d’una sola comunitat.

I l’evangeli de sant Joan, 6, ens recorda també dues coses:

-1ª. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

-2ª. Qui menja d’aquest pa i d’aquest calze “viurà per sempre”. “Fruirà de la vida eterna, jo el ressuscitaré.

             La primera lectura ens convida a descobrir que moltes de les nostres insatisfaccions són la causa que no cercam el que és important realment: “Si volem ser feliços hem de tenir fam i set de vida en plenitud!”.  No serem feliços si sols cercam felicitat en les coses temporals i mundanes. No sols de pa viu l’home. L’home  viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. I que surt de la boca de Déu?: Estima, estima. Estima Déu i estima als altres.

            Volem ser feliços? Entreguem, regalem temps a Déu i als altres. Descobrim el valor de la pregària, de l’Eucaristia, de posar-nos en mans de Déu en tot moment. Descobrim el valor d’atendre, de preocupar-nos a favor de la família, de la parròquia, del poble.

             La segona lectura ens convida a descobrir el valor de la comunitat cristiana: Tots els qui participam d’un mateix pa i calze formam part d’una comunitat, d’una parròquia, d’una diòcesi, de l’Església. Participem de la comunitat igual de com solem participar de la família. Qui no participa de la família no és sent familiar. Qui no participa de la comunitat no ha trobat encara important participar de la taula de l’Eucaristia. Taula que ens convoca a reunir-nos, a conèixer-nos, a acompanyar-nos, a visitar-nos. Que ens demana col·laborar d’una manera o d’una altra a les necessitats que tenim entre noltros i que descobrim en els altres.

 I la lectura de l’evangeli ens convida a descobrir el valor de la comunió, de participar activament de l’Eucaristia. Qui participa de l’Eucaristia es troba cada vegada més lligat a Jesús, unit a Ell:  Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Participar de l’Eucaristia, combregar, és descobrir el secret de la felicitat: Viure en Déu! Sentir que Déu forma part de la nostra vida. Forma tanta part que ja la nostra vida està unida a Ell eternament.

Entenguem i visquem la processó del Corpus que celebrarem avui. Aquesta processó no té cap altra intenció que fer present a Crist, que surt del temple, per aconseguir fer-se proper a la vida de la gent. Que les persones acollim el regal de viure sempre en comunió amb Ell.

 

 

Homilia diumenge 4 de juny 2023

Solemnitat de la Santíssima Trinitat (A)

Text de l'Evangeli (Jn 3,16-18): En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'Ell. Els qui creuen en Ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu».

 

 

 

HOMILIA

 

Celebrant avui la Trinitat som convidats a tenir-la present, reconèixer qui és i com és Déu, perquè noltros aprenguem a ser i a viure a l’estil de Déu. I ens convé fer-ho seriosament per no caure en la temptació que avui ens sedueix: l’individalisme.

            Com anam dient aquests dies, Déu és el Déu Amor, el Déu que l’hem de comprendre Trinitari (Pare, Fill i Esperit Sant), i que l’hem de comprendre unitari: Déu és U i Tri. El seu ser, la seva unitat consisteix en el seu amor, en la seva obertura, en la seva comunicació.

            Les lectures d’avui ens donen a conèixer la relació que Déu manté amb noltros. Una relació, que si de ver li prestam atenció ens fa créixer com a persones i com a comunitat. Relació, comunicació, que hem d’acollir i l’hem de practicar amb els altres.

            Quan el Papa Francesc ens ha dit, i quan la nostra Diòcesi ens demana que siguem església, parròquies de portes obertes, ens està demanant que visquem a l’estil del Déu trinitari, del Déu obert, del Déu atent a ell mateix i als altres.

            Si feim una reflexió pausada de les lectures veurem perfectament quina és la identitat del nostre Déu i com ha de ser la nostra.

            El Llibre de l’Èxode ens diu: Déu descendeix del núvol, del cel i dóna a conèixer el seu nom, la seva identitat. Déu, davant Moisès, crida amb veu ben alta a la muntanya del Sinaí i afirma: “Jo som el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per el càstig, fidel en l’amor”. Moisès, sentint aquesta definició de Déu per part de Déu mateix, li respon: “Senyor, si és així, vine a acompanyar-nos”.

            Sant Pau als cristians de Corint, deixeble com és de Jesús, del Déu que fent-se humà ens acompanya, comunica el que ha après: “Déu és el Déu de l’Amor i de la pau. Déu és el Déu que és amb noltros”. Per açò Pau demana als de Corint que, imitant Déu que ha baixat del núvol, que s’ha fet humà, “estiguin content, es sàpiguen animar, sàpiguen viure en pau, es saludin els uns als altres amb el bes de la pau”. I repeteix perquè ho entenguin bé: “Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots voltros”.

            Les tres lectures van afirmant que Déu és el Déu que ens acompanya. L’evangeli de Joan recorda les paraules que Jesús diu a Nicodem: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tenguin vida eterna. Déu envia el seu fill per salvar el món, no per condemnar-lo”.

            La lliçó que ens dóna el Déu Trinitari és que sortir de noltros mateixos i acompanyar, atendre als altres, ens fa bé, ens dignifica, ens fa més persones. El Déu Trinitari ens comunica el que tots noltros avui hem d’escoltar amb ganes: “Com més capaços som de donar-nos més oberts estem a rebre i a viure amor”.

            Siguem com Moisès, anem a un lloc solitari, quiet, tranquil, un lloc on la pregària pugui ser viscuda totalment per poder aprendre i a viure a ser com Déu és: “Compassius i benignes”.

            Siguem com Sant Pau: “Animem a tothom a viure en pau, a estar contents, a saludar-se amb el bes de la pau”.

            Siguem com Nicodem que vivia a l’escolta de Déu i d’Ell aprenia “a donar-se a favor dels altres perquè ningú es condemnés sinó que es salvés”.

            Siguem trinitaris, visquem amb les portes obertes, acompanyem i deixem-nos acompanyar.