Text de l'Evangeli (Mt 25,31-46): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vingui el Fill de l’home en la seva glòria i tots els àngels amb ell, llavors s’asseurà damunt el tron de la seva glòria. I es reuniran davant d’ell totes les nacions, i separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits; i posarà, certament, les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra. Llavors dirà el rei als qui seran a la dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare, posseïu el regne preparat per a vosaltres des de la constitució del món. Perquè vaig tenir fam i em donàreu de menjar, vaig tenir set i em donàreu de beure, era foraster i m’acollíreu, despullat i em vestíreu, malalt i em visitàreu, era a la presó i vinguéreu a mi”. Llavors li respondran els justos, dient: “Senyor, quan et vam veure amb fam i et donàrem de menjar, o amb set i et donàrem de beure? I quan et vam veure foraster i t’acollírem, o despullat i et vestírem? I quan et vam veure malalt o a la presó i vinguérem a tu?”. I responent el rei, els dirà: “En veritat us dic: sempre que ho féreu a un d’aquests germans meus petits, a mi m’ho féreu”. Llavors dirà a aquells que seran a la seva esquerra: “Aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern, preparat per al diable i per als seus àngels. Vaig tenir fam i no em donàreu de menjar, vaig tenir set i no em donàreu de beure, era foraster i no m’acollíreu, despullat i no em vestíreu, malalt i a la presó i no em visitàreu”. Llavors respondran ells mateixos, dient: “Senyor, quan et vam veure amb fam o amb set o foraster o despullat o malalt o a la presó i no et servírem?”. Llavors els respondrà, dient: “En veritat us dic: sempre que no ho féreu a un d’aquests més petits, tampoc no m’ho féreu a mi”. I aniran aquests al suplici etern, i els justos a la vida eterna».
HOMILIA
Solemnitat de Jesucrist Rei de tot el
món
Avui, en aquest darrer diumenge de l’any litúrgic, se’ns dóna a conèixer quina és la conclusió que hem d’acollir de la presència de Jesús i de les seves paraules. La conclusió no és altra que: “Viviu estimant!”. La virtut que és immortal, la única immortal, i que està i estarà definitivament present en la nostra vida present i futura és la caritat, és l’amor.
Avui, celebrant que Jesús és el Rei
de tot el món, celebram i vivim el seu testimoni i paraula definitiva: “La
única cosa que val la pena viure sobre totes les coses és ESTIMAR”. No
hi ha res més important. Estimar és la
clau de la immortalitat, del nostre moment present i futur. Ens hem
d’acompanyar, ens hem d’educar mútuament per “estimar”.
Tots
hem de ser bons pastors els uns dels altres. Pastors, pares responsables, com diu
la primera lectura:
- dels que viuen dispersats entremig de núvols i boires, d’interessos i manca de reflexió i no sempre comprenen que “estimar” és el que importa.
- dels que viuen allunyats de la caritat, dels qui han perdut tota noció del que vol dir estimar i de la importància d’estimar. Aquells, aquelles, que sols pensen que tenen dret a viure ells i no es preocupen absolutament dels altres, ni tan sols dels seus més propers.
- dels que es senten ferits, malalts, perquè no han estar correspostos en el seu servei als altres i s’han sentit insultats, no entesos, criticats...
- també dels que viuen sans, bons de salut, i no es cansen d’estimar, de servir, d’optar
per fer costat als altres. També aquests han de ser acompanyats i animats
constantment.
Quin
és l’objectiu que hem de seguir els que vivim aquest moment present?
L’objectiu el trobam tant a la segona lectura d’avui, carta de Sant Pau als
cristians de Corint, com a l’evangeli de Mateu. L’objectiu és formar part, cada vegada més, del Regne de Déu. Regne
on Jesucrist és el Rei, és el referent del què hem de pretendre si
volem formar part d’ell.
Què
feia Jesús? No feia altra cosa que tornar la vista als cecs de tots
nivells, als sords de tots nivells, als invàlids de tots nivells... I ho feia sense demanar-los si eren o no de
la seva colla, de les seves idees, de la seva religió.
Es
curiós que a l’evangeli, tots aquells que són cridats a formar part del Regne
de Déu per haver donat de menjar a qui passava fam, de vestir al despullat, de
visitar al malat... demanin a Jesús: “I quan et van veure foraster i et vam
acollir, malalt o a la presó i et vam visitar”.
Açò
indica, en el fons, que tant si som creients com si no ho som, tots hem
de descobrir la dignitat que tenim tots els humans.
Açò
vol dir que hem d’estimar no “per fer punts” davant Déu. Hem d’estimar
senzillament perquè la dignitat humana s’ho mereix. I més s’ho mereix, si som
creients, quan descobrim que en tots i en cadascú Déu hi és present: “Tot
el que heu fet a cadascú d’aquests germans meus, per petit que sigui, m’ho heu
fet a mi”.
Demanem avui que tinguem, i com l’ interès primer del nostre viure: Estimar! Que formem part d’una Església que sent com a propi el patiment de tants. Patiment familiar, social, polític, eclesial...
Visquem estimant. Estimar, ajudar, compartir, acompanyar... és el que més importa. Aquesta és la conclusió de tot el missatge evangèlic que ens ha arribat de la Paraula de Déu que hem anunciat i escoltat durant tot l’any.
