Homilia diumenge 26 de juny 2022

 

Diumenge XIII (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,51-62): Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè Ell s'encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.

Mentre feien camí, un li digué: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre li digué: «Segueix-me». Ell respongué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». Un altre li digué: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva». Jesús li va respondre: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu».

 

HOMILIA 

 

 

 

Les lectures d’avui em fan pensar que des dels dotze anys Jesús havia visitat Jerusalem –capital política i religiosa dels jueus- per diversos motius:

-Participar en el culte del temple

-Escoltar els doctors de la Llei

-Unir-se a una peregrinació o celebració en dies assenyalats

            Però en aquesta ocasió, l’evangeli de Lluc ens parla d’una pujada a Jerusalem definitiva. Pujada a Jerusalem que la comparteix amb alguns familiars i deixebles íntims. Aquesta vegada hi va conscient que patirà i haurà d’entregar la seva vida a favor nostre.

            Jesús, i n’és conscient, sap que la seva vida no és un camí de roses sinó un camí ple de dificultats:

-Aquesta vegada, quan passa per Samaria, els samaritans, com era costum entre ells, no els acullen.

-Ja, quan va néixer, no va ser acollit i va néixer a un estable...

            Ell acara tots aquests obstacles sense “tornar mal per mal”. Ell ens mostra que els obstacles s’han de superar sense tensions. Jesús ha de seguir en pau el seu camí.

            I Jesús demana als seus, que en aquest darrer tram de camí, no es distreguin amb altres coses. Els demana que el facin “sense mirar enrere”.

            Fer camí d’entrega als demès, sols es pot fer qui és lliure. Qui no està enganxat a la seva comoditat, qui viu estimant i viu per estimar.

            Sense estimar incondicionalment, Jesús no haguera pogut recórrer el seu camí. L’evangeli ens comenta que un jove ric no es va voler desprendre des seus béns i va deixar plantat Jesús.

            Algú cerca casa per un matrimoni d’ucraïna durant, almanco, aquests mesos de juliol, agost i setembre, i no en troba. Avam si entre tots algú els pot acollir a ca seva o pot dis-pondre d’un espai perquè hi puguin viure. Avam si ens feim càrrec entre tots, hi trobam un lloc.

Homilia diumenge 19 de juny 2022

 

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C)

Text de l'Evangeli (Lc 9,11b-17): Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: «Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat». Però Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada».
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

HOMILIA

 

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (Dia de Càritas)

        

    Què celebram avui? Celebram que som l’amor que rebem i l’amor que donam als altres. Som persones que vivim com a tals quan estimam i mos deixam estimar. Tot allò altre és secundari. I ens costa, en general, entendreu. Ens costa entendre, en general, que som segons l’amor que donam i rebem. No som segons èxits, títols, poder, riquesa....

            I açò és el que celebram avui, Día del Cos i de la Sang de Jesús, Dia de Càritas. Avui el sentit de l’amor que som cridats a viure es concretitza en el pa i en el vi de l’Eucaristia, en l’entrega a favor dels altres que fa Jesús. Una entrega total. Una donació total. Per açò Jesús és Déu. Ell és l’amor “total”. L’amor viscut i entregat “del tot” i a favor “de tots”. Com més sigui el nostre amor donat i rebut, més serem semblants a Déu. I com manco amor rebem i donem, manco semblants a Déu serem. I ser manco semblants a Déu vol dir construir una vida personal i social al marge de l’amor. I al marge de l’amor, el bon viure i el bell conviure no són possibles.

            Ja sabem prou que, avui, celebrar aquest sentit del Cos i de la Sang de Crist, es fa super-necessari.  Avui hi ha massa estès entre noltros “l’individualisme”, el no pensar amb els altres. Sempre us dic que una de les proves de l’individualisme actual és que ens costa molt, a molts:

-el gest de saludar-nos

-el compromís de no rompre els lligams familiars

-els conflictes i les violències que cada dia surten al Diari Menorca i que afecten a Menorca en concret: ahir mateix, divendres, el Diari parlava de conductors alcoholitzats i sense carnet (que fan mal als altres); d’altres, que amenacen mitjançant crides telefòniques...

-i no parlem de coses més amples, fora del marc de Menorca, com per exemple: la guerra d’Ucraïna que ha generat a Europa la crisi humanitària més important després de la segona guerra mundial. La matança de cristians a Esglésies...

 

            Avui, el dia del Corpus, el Dia de la Caritat, ens ha de despertar les ganes de construir una societat, una família, un poble, una persona millor. Tots som fràgils i vulnerables. Tan la història personal com la història dels pobles, ens ho assenyalen constantment. Ens hem d’educar segons el sentit de l’Eucaristia.

            Avui som cridats a tenir present l’Eucaristia. Així com Jesús es fa do per els demès, noltros també hem de ser do per els demès.

            Hem de venir a celebrar -i ens convé fer-ho: cada setmana, cada dia, vàries vegades amb una setmana- que, com Jesús, hem de ser do per els demès.  Aquesta és la nostra vocació cristiana. La nostra vocació cristiana és vocació eucarística.

            Per açò, constantment en la història dels sants i santes, veiem el contacte directe, diari, intens, que tenen amb l’Eucaristia. Sols veient els sants de cada setmana ens adonem com:

-        Santa Maria Rosa Molas (s.XIX), vivia conforme a les paraules de Terenci, autor llatí del segle II a.C.: “Som una persona, res que afecti a les persones m’és aliè”.

-        Santa Maria Miquela (s. XIX) que va convertir en ànima de la seva vida la celebració i la vivència de l’Eucaristia. Com ella sentia, tinguem present que: “La vocació a servir als altres, és la “perla” de la vida d’un cristià”.

-        Santa Lutgarda (s. XII-XIII) que feia hores davant l’Eucaristia i tenia clar que si la cridaven a fer un servei, l’havia de fer amb ganes i rapidesa.

 

Valorem l’Eucaristia. Celebrem-la, al manco, cada diumenge i, si es pot, cada dia o vàries vegades en una setmana. Qui celebra l’Eucaristia, es sent cridat a ser, com Jesús, “un do per als altres”.

Homilia 12 de juny 2022

 

La Santíssima Trinitat (C)

Text de l'Evangeli (Jn 16,12-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».

 

 

 

 

 

HOMILIA

 

 

           

Avui, a la meva pregària, lectures en mà, m’he quedat, i n’he tingut prou, amb el començament del fragment d’avui que correspon a l’evangeli de Joan (16,12). Diu així: “Encara tenc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la Veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera... Tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu”.

            Jesús és un molt bon pedagog. Als deixebles els diu: “Ja us he dit prou coses. És impossible dir-les totes per dues raons: 1) Dir-les totes és impossible i 2) Si ho intentés us cansaríeu. I no convé que us canseu. Allò que importa és que aneu aprenent cada dia un poc més gràcies a que el meu Esperit és present enmig vostre”.

            Tots noltros, hem anat més o manco anys a catequesi i també, segur, a escola de religió. I hem après i no poc qui és Jesús, qui és Déu, què espera Déu de cadascú i què esteim disposats a viure i a fer per Ell. A partir d’ara, el que ens convé, és no deixar aquesta formació i seguir-la mitjançant el que tenim a les mans. I segur que tots tenim a les mans:

·       Oportunitat de seguir anant a catequesi: d’infants, joves i adults, o a Escola de religió i de Teologia. No deixem de banda aquesta formació que ens és necessària. Per exemple avui celebram la festa de la Trinitat? Què significa, per noltros, que Déu sigui tres i u? Què significa que sigui unitat i comunitat? No voldrà dir, creieu, que sempre tindrem i viurem entre diferències però que mai hem de rompre en la nostra comunió, sinó que, més bé, les diferències ens han d’enriquir la nostra unitat, la nostra individualitat?

·       Oportunitat de seguir aprenent qui és Déu i què espera de Déu de noltros participant des Club parroquial, dels Escoltes, formant part de qualsevol grup parroquial (Càritas, EMD, Vida Creixent, Visitador de malalts, Litúrgia, Músics a les celebracions, Grups de pregària...). Els joves, aquest estiu teniu una bona oportunitat formant part de l’Escola d’Estiu i dels campaments que hem preparat dues parròquies juntes i una comunitat: St. Rafel, sant Esteve i sant Miquel).

·       Oportunitat de ser persones “contemplatives” i no sols superficials davant tot el que ens rodeja: la família, la naturalesa, els amics...

-Quantes coses podem i hem d’aprendre de les nostres famílies per poder ser més tal com Déu vol! Jo personalment vaig aprendre (a casa érem 13 quan jo era petit): a compartir, a estimar, a col·laborar en les feines de casa, a resar, a celebrar l’Eucaristia cada setmana, a demanar perdó i tenir paciència...

-I quantes dels nostres amics que vénen d’altres ambients familiars amb els seus valors...

-I quantes coses podem aprendre sols observant la naturalesa: en ella hi ha misteri, profunditat, sorpreses constants...

 

            Bé, prou per avui. Podríem seguir xerrant una llarga estona més però... a) No ha de ser mai la nostra intenció cansar-nos i b) mai ha de ser la nostra intensió dir-ho tot. Dir-ho tot, és impossible!