Homilia diumenge 24 de setembre 2023

 

Diumenge 25 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 20,1-16): En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Perquè el regne dels cels és semblant a un amo de casa que sortí a primera hora del matí a contractar operaris per a la seva vinya. Havent quedat d’acord amb els operaris en un denari al dia, els envià a la seva vinya. I havent sortit cap a l’hora de tèrcia, veié altres que estaven a la plaça ociosos, i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, i el que sigui just us ho donaré”. I ells hi anaren. Sortí novament cap a l’hora de sexta i a la de nona, i feu de manera semblant. Cap a l’hora onzena sortí i en trobà d’altres parats, i els digué: “Per què esteu tot el dia ociosos?” Li diuen: “Perquè ningú no ens ha contractat”. Els diu: “Aneu també vosaltres a la vinya”.
Arribat el vespre, diu l’amo de la vinya al seu administrador: “Crida els operaris i dona’ls el seu salari, començant pels últims fins als primers”. I havent vingut els qui havien arribat cap a l’hora onzena, reberen un denari cada un. I venint els primers, pensaven que cobrarien més, però reberen també ells un denari cada un. I prenent-lo, murmuraven contra l’amo de la casa, dient: “Aquests últims han treballat una hora, i els has tractat igual que nosaltres, que hem suportat el pes del dia i de la calor!”. Però ell, responent a un d’ells, digué: “Amic, no et faig cap tort. ¿No vas quedar d’acord amb mi en un denari? Agafa el que és teu, i ves-te’n. A aquest últim, vull donar-li com a tu. O ¿no m’és lícit fer amb allò meu el que vull? O ¿el teu ull és dolent perquè jo soc bo?”.
Així, els últims seran primers, i els primers últims».

 

 HOMILIA

A la primera lectura, Llibre d’IsaÏes 55, 6-9:

-        Cercau el Senyor, ara que es deixa tocar (El cercam? Cercar el Senyor és de ver el nostre objectiu prioritari i, per açò, posam a punt la nostra voluntat?)

-        Que els malèfics abandonin els seus camins i tornin a Déu. (Quines actituds nostres, si cercam el Senyor amb ganes, hem d’abandonar?)

-        Els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel i de la terra. (Actuam o no conduïts per criteris que han passat pel sedaç de la pregària, de l’escolta de Déu?).

A la segona lectura  (Pau als de Filip 1, 20c-24.27a):

            -Per a mi viure és Crist i morir em seria un guany (Viure segons Crist és la nostra meta, és el nostre objectiu prioritari?)

            -El que vull és viure en Déu. Però mentre continua la meva vida, el que desitj és fer un treball profitós (Vivint, intent que la meva vida sigui útil a favor d’algú? A favor d’alguna causa?)

            -Portau una vida digna de l’evangeli del Crist (Examin cada dia si el que he fet, el que he dit... anuncia o no evangeli?).

I a l’evangeli d’avui (Mateu 20, 1-16a):

            -Amb el Regne de Déu passa com un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors. Surt de nou a mig matí. A mig dia i a mig capvespre, torna a sortir. I una hora abans de pondre el sol, altra vegada surt a trobar treballadors (Noltros vivim aquest interès de ser tots catequistes i sortir i sortir per fer encendre interès per a formar part de la Vinya del Senyor, de la parròquia, de la comunitat cristiana, de l’estudi i de la vivència de l’evangeli?)

            -Al capvespre, l’amo de la vinya diu a l’encarregat: “Crida als treballadors de les diferents hores i a tots els dones el mateix jornal” (Valoram l’esforç i la bona voluntat de tots els batiats i de tots els qui formen part de la Parròquia, de l’Església, tant si fa molts d’anys com si no en fa tants, tant si col·laboren amb una cosa o una altra?

            Facem pregària amb les lectures d’avui i donem-ne gràcies perquè la Paraula de Déu mos mostra sempre l’horitzó cap on hem d’anar.

            Que ningú sigui mai marginat de la nostra atenció. Ara que estem a punt de començar un nou curs de catequesi, vulguem oferir-lo no sols als infants, també a les famílies, als adults, a les persones majors. Aprofitem la catequesi d’infants dels dissabtes i la celebració de l’Eucaristia. Aprofitem la catequesi d’adults, els dilluns cada 15 dies. Aprofitem l’Escola de Teologia cada dimarts. Aprofitem “Vida Creixent”.

Homilia diumenge 17 de setembre 2023

 

Diumenge 24 (A) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mt 18,21-35): En aquell temps, Pere s’acostà, i li digué: «Senyor, quantes vegades pecarà contra mi el meu germà, i el perdonaré? ¿Fins a set vegades?». Li diu Jesús: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.

I així, el regne dels cels s’assembla a un home, un rei, que va voler passar comptes amb els seus servents. I havent començat a passar-los, li’n van portar un que devia deu mil talents. I no tenint amb què pagar, l’amo manà que fos venut ell, i la muller, i els fills, i tot el que tenia, i que se li pagués. I llançant-se el servent als seus peus, es prosternà, i li deia: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré tot”. Però compadit el senyor d’aquell servent, el deixà anar i li condonà el deute. I quan sortí aquell servent, es trobà amb un dels seus companys que li devia cent denaris, i agarrant-lo l’ofegava, dient: “Torna el que deus!”. Llançant-se, doncs, als seus peus, aquell company el pregava, dient: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré”. Però ell no ho volgué, sinó que anà a ficar-lo a la presó fins que tornés el deute.

Veient els seus companys el que succeïa, s’entristiren molt i anaren a contar al senyor tot el que havia passat. Aleshores el cridà el seu senyor, i li digué: “Servent malvat, tot aquell deute te l’havia condonat perquè m’ho vas suplicar. ¿No esqueia que també tu et compadissis del teu company, com jo m’he compadit de tu?”. I enrabiat el senyor, el posà a mans dels botxins fins que pagués tot el deute. Així també el meu Pare celestial farà amb vosaltres, si cadascun no perdona el seu germà de tot cor».

 

HOMILIA

 

Mos costa no poques vegades perdonar i viure alliberats de ressentiments. Tots vivim ferides inevitables a causa de les nostres múltiples relacions interpersonals. És evident que en aquelles relacions on hi ha indiferència, desconeixement mutu, llunyania, no hi té lloc es perdó perquè no hi ha relació, no hi ha amor ni odi, sols hi ha silenci i buit interior.

La paràbola d’avui de qui no va saber perdonar quan ell havia estat perdonat és una amonestació, un avís de Jesús molt seriós perquè Jesús considera que el perdó és totalment necessari si estem abocats, com hi estem, a relacions interpersonals constants. I si, perquè hi ha relació, comunicació, un cara a cara, hi ha d’haver, amor, proximitat, escolta, silenci, pau, tot un donar i rebre constant i cordial.

 

Què seria de noltros si no fóssim capaços de perdonar-nos, de viure entre noltros misericòrdia i compassió? Què seria, i què és de noltros, si quan demanam comprensió i perdó als altres no som capaços, de comprendre i perdonar també noltros?

 

I aquesta actitud, evangèlicament i per sentit comú, no té límits. Mos hem de saber perdonar constantment, totalment. Posam exemples?

 

-        Com Església hem de perdonar sempre. Qui creuria els cristians quan anunciam constantment que l’amor i el perdó han de ser fonamentals en la nostra vida, si no fóssim capaços de perdonar de cor a tots aquells que mos critiquen fins i tot de males maneres i des d’interessos inconfessables?

-        Familiarment mos hem de perdonar sempre. ¿Seria possible crear una família i viure en família si no fóssim capaços d’acollir la diversitat de cadascú i d’entendre que tots podem viure moments o èpoques de crisis personals a causa de sa feina, de sa relació familiar, d’una frustració personal...?

-        Si no ens perdonéssim, ¿què passaria quan estem malalts o tornam persones grans... o quan ens manca feina i no tenim possibilitats econòmiques... si tinguéssim arxivades paraules, moments, actituds desagradables amb qui està malalt, amb qui torna gran, amb qui és emigrant...?

 

Vivim ressentiments, vivim manques de perdó, a causa d’haver patit una ofensa d’una manera o d’una altra: Em va maltractar, em va enganyar, em va trair… Tots vivim i hem viscut ferides que si no som capaços de curar-les,  si no som capaços de perdonar-les. Si no hi ha perdó, la convivència  és impossible.

 

Qui no perdona, qui viu ressentit, posa mala cara quan veu  qui o què és la causa de la seva agitació emocional. El ressentit, qui no perdona, conversa  malament de la persona o grup que li crea aquest malestar interior i la degrada.

 

Com aconseguirem viure sense ressentiment? Com aconseguirem perdonar?

 

El ressentiment, la manca de perdó es guanya no negant-lo; pacificant la ràbia;  practicant la flexibilitat; intentant comprendre si volem ser compresos; dedicant la nostra energia a fer coses que ens facin sentir bé i no malament.

 

Francis Bacon (1561-1626), filòsof Anglès, ja deia fa temps:  “Venjant-nos, ens igualem al nostre enemic; perdonant-lo, ens mostrem superior a ell”.

          Max Scheler, filòsof social i religiós alemany, proposava que sols l’amor autèntic, sols el perdó, és l’antídot contra el ressentiment.

Jesús afirma constantment: “L’amor sana!”.

 

El Papa Francesc ens diu a la seva carta Fratelli tutti (Germans tots): “El cristianisme accentua fortament el perdó i la reconciliació”.  I en aquesta mateixa carta mos recorda el text de Mateu 18,22: No hem de perdonar sols set vegades, unes poques vegades. Hem de perdonar setanta vegades set, hem de perdonar sempre.

 

Homilia diumenge 10 de setembre 2023

Diumenge 23 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 18,15-20): En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «I si pequés contra tu el teu germà, ves, corregeix-lo entre tu i ell només. Si t’escolta, hauràs guanyat el teu germà; però si no t’escolta, pren-ne encara un o dos amb tu, perquè en la boca de dos o tres testimonis es fonamenti tota qüestió. I si no els volgués escoltar, digues-ho a l’església; i si tampoc a l’església no volgués escoltar, sigui per a tu com un gentil i un publicà. En veritat us dic: tot el que lligueu sobre la terra serà lligat en el cel; i tot el que deslligueu sobre la terra serà deslligat en el cel.
Una altra vegada us dic: si dos de vosaltres es posen d’acord sobre la terra, tota cosa que demanin els serà concedida pel meu Pare que és en els cels. On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allí soc jo enmig d’ells».

 

HOMILIA

 

Avui comentam molts que “hem de tolerar”, que la “tolerància” és una virtut descoberta per la modernitat. Que la tolerància ens fa flexibles i ens aparta de caure amb la intransigència o el fonamentalisme.

            I si açò és cert, és també cert que tot i que hem de ser tolerants el que no hem de ser és caure en la indiferència respecte al que passa al nostre entorn, a noltros mateixos...

            No hem de tenir por ni hem de ser tímids per a comunicar-nos el que pensam els uns dels altres. Pensem amb el lema del nostre bisbe Gerard: “Veritat i caritat”. No hem de comportar que arreli en noltros aquella expressió que a vegades sentim a dir: “Que pensi o facin el que vulguin. Jo no m’he de posar en la vida dels altres” (persones, institucions, parròquies, església, família...).

            Jesús ens mostra avui i ens convida a la “correcció fraterna”. Les tres lectures d’avui vessen consells cristians:

-        El Profeta Ezequiel: “Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel”. Quan escoltis, sentis una paraula meva (en la teva reflexió, en la teva pregària...) sobre la necessitat d’advertir d’alguna cosa, et crid a que adverteixis. Si no adverteixes jo et faré responsable del que passi a un altre, a una parella, a una família, a una parròquia, a un amic, a un poble...

-        El salm 94 expressa: “Tant de bo que sentis, escoltis la veu del Senyor. No enduresquis el teu cor”. El Senyor guia el poble. No callis la seva paraula.

-        St. Pau als cristians de Roma: “L’únic deure vostre és estimar-vos” “Estimar és tota la llei”. I sant Pau insisteix: “Qui estima no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat”. (1Cor 13, 6)

-        I l’evangeli avui diu clarament: “Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parla amb ell tot sol”. El pecat, la mentida, la meva acció, ha de ser advertida. Si en aquests diàleg de dos no escolta ni es corregeix, ajuda’t d’un altre o de dos més. I si no us escolta a voltros tres o quatre, convoca a tota la comunitat. Responsabilitza a la comunitat perquè aquesta falta, aquest mal, aquesta mentida, aquesta corrupció sigui advertida i eliminada.

Sempre es tracta de “guanyar, corregir, el germà, el grup..., que peca”.

No és fàcil corregir, dir amb caritat el que penses. Avui molts diuen: “El més còmode, el que t’aportarà més pau, és no embolicar-te en els problemes dels altres”. “El més natural és pensar i dur que la meva vida és meva i prou”.

La correcció entre noltros (en la família, en la parròquia, en el poble...) l’hem de dur a terme amb amor i paciència. Tots som cridats a construir fraternitat. Tots som cridats per Jesús a sentir com a pròpies les alegries i les dificultats dels altres.

Preguem avui que Jesús ens acompanyi a viure més a favor de tots, cercant sempre el bé de tothom i confiant sempre amb la capacitat de corregir-mos que tenim tots quan algú ens acompanya des de la humilitat i des de la caritat.