Homilia diumenge 29 de maig 2022

Ascensió del Senyor (C)

Text de l'Evangeli (Lc 24,46-53): En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Així ho diu l'Escriptura: El Messies havia de patir i havia de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'Ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.

HOMILIA

Què diu avui la lectura dels Fets sobre el que fa sant Pau?

-Dóna a conèixer el que Jesús va fer i va ensenyar fins que ascendir al cel.

-Recorda que, pujant al Cel, Jesús confia als apòstols que havia elegit a aquesta mateixa missió.

-Els comunica que durant els 40 dies que hi ha entre la resurrecció i l’Ascensió al Cel, se’ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu.

-I els recorda també que el dia en que rebran l’Esperit Sant –Pentecosta, diumenge pròxim-, tindran la força suficient per a ser testimonis fins els límits del món.

I em deman:

·       Coneixem el que Jesús va dir i fer? En tenc ganes de conèixer-lo? Llegeix, mir, preg amb el Nou Testament? Vaig a catequesi? Motiv als meus més propers perquè coneguin Jesús, el Nou Testament... Sent que aquesta és sa missió que s’ha m’ha encomanat des del dia del meu baptisme?

·       Parl del Regne de Déu? Duc la Paraula de Déu al cor? Qui ens ha fet durant dos matins formació permanent als capellans (Santiago Ruiz), ens deia: “Anunciem l’evangeli. No hi ha cap anunci millor que aquest. Anunciem-lo amb ganes”.

·       Som testimoni que val la pena estimar i no distanciar; reflexionar i no viure indiferent; creure en Déu i confiar amb Ell i no passar d’ell i viure sense que ningú em sostengui, me prengui amb braços i m’ajudi a fer camí?

 I sant Pau mateix ens diu a la carta que un dia va enviar als cristians d’Efes (segona lectura):

·       Deman a Déu que us doni el do espiritual d’una comprensió profunda de la seva revelació i de qui és Ell.

-        S’altre dia vaig demanar a una persona que segons crec viu profundament sa fe: Per tu, tenir fe que és? I em va contestar: Confiar, confiar amb Ell, reconèixer que Ell em porta als seus braços.

Tots ens hem de fer aquesta pregunta. Tots hem d’intentar tenir una comprensió profunda de: qui som jo, per a què he nascut? Qui i per a què se m’ha cridat a néixer?

·       Deman a Déu que us il·lumini perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quina ha de ser la nostra herència autèntica.

-Després de viure aquesta vida, esperam res?

-Creiem que la resurrecció de Crist, com ens diu Crist mateix, assenyala el nostre futur, la nostra resurrecció?

 I Jesús, a l’evangeli de Lluc, accentua algunes coses que accentua també sant Pau avui:

-        Com Jesús, patirem i ressuscitarem

-        Convé que ens preguem seriosament predicar-lo arreu, per tots els pobles.

-        Havent pujat al Cel, els apòstols conscients de l’anunci que tenien entre mans predicar Jesús, anaven contínuament al temple per donar-li gràcies.

 Donem gràcies a Déu perquè la promesa del cel -amb la resurrecció- mos convida ja des d’ara a ser ciutadans del Cel. A viure el més semblant possible a com viurem estant al Cel.

Homilia diumenge 22 de maig 2022

 

Diumenge VI (C) de Pasqua 

Text de l'Evangeli (Jn 14,23-29): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me'n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu».

 

HOMILIA 

 (Pasqua del Malalt 2022)

L´Església a Espanya celebra avui diumenge 22 de maig la Pasqua del Malalt.

«Acompanyar en el patiment» és el lema que el departament de Pastoral de la Salut ha proposat per a aquesta Campanya que té com a finalitat sensibilitzar sobre la necessitat d’assistir els malalts i els qui els cuiden.

Quin és el missatge dels bisbes? En sintonia amb el lema, «Acompanyar en el patiment», els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social recorden que els Evangelis ens narren les contínues trobades de Jesús amb les persones malaltes per acompanyar el seu dolor, donar-li sentit, guarir-lo. Per això, afirmen, “com a deixebles seus, estem cridats a fer el mateix”.

En aquest sentit, destaquen que l’experiència viscuda durant aquests dos darrers anys amb la pandèmia de la Covid-19, ha mostrat la nostra vulnerabilitat i, sobretot, «ens ha fet percebre la necessitat d’acompanyar els qui pateixen qualsevol tipus de malaltia, ja sigui de les més habituals, ja d’altres menys visualitzades; que provoquen un patiment gran com les malalties mentals, les neurodegeneratives (ELA, Alzheimer…) o les anomenades “malalties rares”, per a les quals es destinen menys recursos humans i materials ”.

Quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, consolar, fer-se propers. Els bisbes ressalten que el malalt és sempre el centre de la nostra caritat pastoral. No podem deixar d’escoltar el pacient, la seva història, les seves angoixes i les pors.

“El dolor més gran -puntualitzen- és el patiment moral davant la falta d’esperança”. Com ens recorda el Papa Francesc, si la pitjor discriminació que pateixen els pobres –i els malalts són pobres de salut- és la manca d’atenció espiritual, no podem deixar d’oferir-los la proximitat de Déu, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement i maduració en la fe (Evangelii gaudium, 200).

Per això, «en una època en què la cultura del descart està molt difosa i a la vida no sempre se li reconeix la dignitat de ser acollida i viscuda, l’Església ha de prestar atenció a la protecció i la cura sobretot de la més fràgil, des de la concepció fins al terme natural.

«Acompanyar en el patiment» és al que ens dedicam els capellans i els voluntaris de la pastoral de la salut i de càritas.

Segons les dades de l’última Memòria anual d’activitats de l’Església Catòlica, durant aquest any hi va haver un augment del 67% dels capellans a hospitals públics i privats a causa de la pandèmia. Es van oferir per a l’escolta, l’acompanyament, el dol i per administrar els sagraments als malalts, als familiars, als professionals de la salut i als treballadors d’hospitals.

El papa Francesc, en el seu missatge, recorda amb agraïment que en aquest temps s’ha avançat força, però, puntualitza, «encara queda molt camí per recórrer per garantir totes les persones malaltes, principalment als llocs i en les situacions de més pobresa i exclusió, l’atenció sanitària que necessiten, així com l’acompanyament pastoral perquè puguin viure el temps de la malaltia units a Crist crucificat i ressuscitat».

L’evangeli d’avui ens recorda que Jesús ens dona la seva pau. La pau que estem cridats a transmetre a tothom, especialment als de salut més fràgil.

Avui hem d’agrair a tots els qui, a la nostra parròquia, formen part del grup de visitadors de malalts i de Càritas. Tots els grups i activitats de l’Església són importants, tots. Però allà on es demostra si l’Eucaristia o la catequesi o l’Escola de Teologia, o Vida Creixent, o el club, o el grup de pregària... escolten i viuen de ver la Paraula i la Persona de Jesús, és si cuidam o no, si ens feim o no propers als més necessitats: malalts físics, psíquics, mentals..., persones necessitades d’escolta.

Acompanyem, fem-nos propers, cuidem els més necessitats de casa i des nostre poble.