Homilia diumenge 25 de gener 2015

Tercer diumenge temps ordinari 

Idea principal: Jesús crida a uns quants perquè l’ajudin: Simó i el seu germà Andreu; Jaume i el seu germà Joan. O els crida perquè anunciïn el que amb ells han vist i viscut arreu, arreu. I durant les 24 hores del dia. 

Síntesi d’aquest missatge: Diumenge passat escoltàvem de Jesús aquesta pregunta: Què voleu? I avui els fa una invitació categòrica: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”. També a Jonàs Déu el crida i li encomana un a missió: “Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré” (1ª lectura). Anem per feina, ens diu la segona lectura, la vida és curta (“Vull dir. Germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Els qui tenen muller, els qui ploren, els qui estan contents, els qui compren, els qui treuen profit d’aquest món... Com si res fessin o tinguéssin. Aquest món que veiem passa de cop”). 

Demanem-nos: 

     1.Qui és el qui crida? Jesús, el Fill de Déu, Aquell que és el camí, la veritat i la vida. Aquell que es va donar del tot a tots. Aquell que sent Déu es fa fer un més i servidor de tots. Crida, ens crida, aquell que no promet coses, diner, luxe, comoditat, benestar... La comoditat, el benestar, les ganes de tenir diner –ho hem vist sobretot durant algunes segles de l’Església que els contraris ens ho tiren a la cara constantment, ha fet molt de mal a la credibilitat del missatge de Jesús. Crida, ens crida, aquell que ens vol lliures, solidaris, capaços de remar tot sols i sense res, si fa falta. I si no, fixem-nos en Jesús mateix com va viure i com va morir. 

     2. A qui crida? Si ens fixam amb Simó i Andreu, Jaume i Joan, no crida ni a savis, ni a gent sabuda, ni als grans sacerdots del Temple, ni a cap autoritat política romana. Crida a una gent senzilla que feia feina amb les seves mans i que estaven acostumats a navegar per les corrents inquietants de la mar: eren pescadors. I així ha estat i és durant tots els segles de l’Església. St. Francesc, St. Joan Bosco, el Papa Joan XXIII, el Papa Francesc..., aquell i aquell altre és gent del poble. I si crida a persones d’una categoria social més o manco altra, és prest i són senzills, austers, dialogants: Sta. Teresa, St. Agustí, sta. Isabel d’Hungria... Aquesta és la cantera d¡on Jesús treurà els apòstols capaços de donar la vida pel Regne. 

     3. I per què i per a què els crida? Perquè els ha estimat des de sempre, fins i tot abans de la creació, no pels seus mèrits, que no en tenien. I per a què? Com diu la cançó de Cesareo Garabain: “per a cercar un altre mar”. Un mar on els peixos grossos no es mengin els petits. On la profunditat sigui experiència de descobrir el sentit de la vida. On la immensitat sigui oportunitat de trobar-te amb Déu. On la barc a que navega estigui guiada per Jesús. 

      Per açò qui és cridat per Déu ha de dir diàriament la pregària de sant Ignasi de Loyola: “Tomad, Señor, y recibid toda mi libertad, mi memoria, mi entendimiento, todo mi haber y mi poseer. Vos me lo disteis, a vos Señor lo torno. Todo es vuestro, disponed a toda vuestra voluntad. Dadme vuestro amor y gracia que ésta me basta …”. 

Demanem-nos: Essent un batiat, un cridat per Déu, deix que Déu vagi conduint el timó de la meva barca?

Homilia diumenge 18 de gener 2015

Segon diumenge, 18 gener 2015

     No són pocs els qui, pregant als nostres pares ja difunts, els diem a dins del nostre cor: “Gràcies, pares. M’heu donat més que la vida. M’heu introduït al món de la fe. M’heu ensenyat a estimar el Pare de tots. I a saber que Ell m’estima”. Els pares, molts d’ells, ens han facilitat la descoberta de la fe, la pregària, la relació amb Jesús. Com ells, molts d’altres també ens hi ha ajudat: els avis, un amic, una catequista, un capellà... 

     Al primer llibre de Samuel veiem com Leví acompanya a Samuel a la descoberta de Déu. Leví diu a Samuel que no pot aclucar un ull durant el vespre perquè sent una veu que el crida: “Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: Parlau, Senyor, que el vostre Servent us escolta”. Samuel hauria trobat Déu sense la indicació de Leví? Pot ser sí, pot ser no. I si l’hagués trobat també possiblement haguera estat gràcies a algú altre. 

     Joan Baptista, a l’evangeli d’avui, orienta dos deixebles seus cap a Jesús que passava: “Mirau l’Anyell de Déu”. I aquests dos, Andreu i un altre (de qui no se’ns diu el nom) li fan cas seguint Jesús i anant-se’n amb ell. Són les quatre del capvespre, una hora decisiva. Joan s’ha retirat i d’ara endavant el referent d’aquests deixebles serà Jesús. L’haurien trobat sense la seva indicació? Pot ser sí, pot ser no. I si l’hagués trobat haguera estat possiblement també gràcies a un altre. 

     Andreu, un d’aquests dos, diu al seu germà Simó: “hem trobat el Messies” i l’acompanya cap a ell. I es produeix la trobada personal de Jesús amb Simó el qual entrarà en un llarg procés de canvi radical de vida. ¿Simó (Simó Pere) hauria trobat Jesús sense l’acompanyament del seu germà? Pot ser si, pot ser no. I si l’hagués trobat haguera estat possiblement també gràcies a un altre. 

     Tant Leví, com Joan Baptista i Andreu han facilitat a uns coneguts seus el trobament amb Déu, amb Jesús. El camí de la fe sempre sol passar per la trama de les relacions humanes. Avui donem gràcies a Déu per aquelles persones amb nom i llinatges que, com Levi, el Baptista i Andreu, ens han facilitat la nostra trobada amb Jesús. Serà bo pensar qui són, descobrir de nou els seus rostres. Tenir-los com a referents. 

     Després d’aquestes mediacions, la fe i el seguiment de Jesús seran una qüestió de compromís personal. Avui, a partir de la nostra pròpia experiència, ens podem demanar: Som nosaltres capaços de facilitar a uns altres la trobada amb Jesús o som més tost un obstacle? 

     Perquè siguem facilitadors de la trobada amb Jesús hem d’experimentar en la nostra vida el que Jesús respon als dos deixebles que s’interessen per on viu: “Veniu i ho veureu!”, els respon. 

     Si sabem on habita Jesús, si hi anam, si obrim la porta, si conversam amb ell, si el coneixem, si la seva persona penetra a l’interior del nostre cor, si intimam amb ell, si som capaços de “festejar amb ell”, d’enamorar-nos d’ell, després és quan ens sortirà del cor mostrar a uns altres on habita, on se’l troba. 

     A Jesús jo l’he trobat al costat de la gent, de qualsevol persona. L’he trobat al costat d’aquells que, quan algú neix, ho transmeten amb gana perquè la vida il·lusiona. I allà on hi ha il·lusió, Déu hi és. 

     A Jesús l’he trobat allà on algú mor i les llàgrimes sinceres dels qui el ploren em parla de l’amor que junts han viscut. I allà on hi ha amor, Déu hi és.

     A Jesús l’he trobat allà on algú demana ajuda, la que sigui, perquè se sent necessitat. I allà on algú sent la necessitat dels altres, Déu hi és. Hi és perquè Déu és relació, és Trinitat.

     A Jesús l’he trobat allà on algú pateix sense perdre la confiança. I és que allà on hi ha confiança, esperança, Déu hi és. Ell, ressuscitant Jesús, pacta sempre amb la vida. 

     Visquem l’experiència de Déu i siguem companys de camí a favor d’uns altres.

Homilia diumenge 11 de gener 2015

El Baptisme del Senyor (11-gener-2015) 

      La litúrgia d’avui ens diu que el que realment importa no és conèixer tant la historia de Jesús com el misteri de la seva persona. Per açò els evangelis dels tres cicles contemplen Jesús, no infant sinó una persona adulta. 

      (misteri que es revela a l’evangeli de Marc d’avui: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, Davant el misteri de Jesús en ell m’hi he complagut"), ja el profeta Isaïes ens convida a la conversió: “Que els injustos abandonin els seus camins... que es converteixin al Senyor”. I aquesta crida la fa remarcant passos que són imprescindibles perquè algú es converteixi. 

      Primer pas: “Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, comprau i menjau, comprau llet i vi sense diners, sense pagar res”.

      No hi conversió allà a on un no sent ganes de menjar i de beure el que no es compra ni es ven amb diners. I què és el que no es compra ni es ven? L’amor, la bondat, la justícia, la fidelitat, el respecte... 

      Segon pas: “¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgastau els vostres guanys en menjars que no satisfan?”

      No hi ha conversió allà on no hi ha experiència de que no val la pena viure sols entregat o interessat per tot allò que no té res de profunditat interior, espiritual. L’orgull, l’acaparar, el voler tenir sempre la raó, l’imposar als altres criteris i actituds... Res de tot açò satisfà interiorment. Res de tot açò et retorna el sentit de la fraternitat i de la solidaritat que fa possible un món obert a tothom. 

      Tercer pas: “Escoltau bé, i tastareu cosa bona... Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”.

      Sols hi ha conversió en qui està disposat escoltar el Senyor, Jesucrist. El verb escoltar és molt important. Qui escolta, qui observa, qui viu atent aprèn, aprèn molt. Es fa amb la veritat aquell que té una actitud d’obertura als altres, a allò altre, a Déu. Qui viu centrat amb ell mateix, qui és un narcís, s’encamina cap a la mentida, a la falsedat. Es troba amb la foscor. 

      Quart pas: “Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda”. 

      Qui avui no escolta Déu, un dia o s’altre es trobarà amb Ell. Un dia o s’altre descobrirà la veritat de tot. I quan ens trobarem, uns i altres, amb Déu, descobrirem que el sentit de tot és l’amor. La paraula de Déu no és infecunda. Els qui hagin viscut estimant se sentiran i seran proclamats “benaurats”. Els qui hagin viscut centrats en ells mateixos, els qui hagin sabut relacionar-se degudament amb els altres, se sentiran i seran proclamats “malaurats”.

      Avui, Dia del Baptisme del Senyor, vivim també el nostre baptisme. Com Jesús, tots els qui ens hem batiats sabem que vivim rodejats de situacions de pecat que tot i que ens acompanyen fent camí, les hem de vèncer. I com les vencerem? Les vencerem optant per Déu i tot el que Déu significa: Reconciliació, unitat, diàleg, amor... Aquestes paraules han de ser per noltros del tot “sagrades”.

Homilia "EPIFANIA" 06 de gener 2015

Epifania – 2015 

      La primera lectura, Isaïes 60, presenta dues realitats: 

      1. No poques tenebres embolcallen la terra

      2. Sobre teu aclareix el Senyor i apareix la seva glòria 

      Avui jornada de l’Epifania els cristians volem transmetre un missatge d’esperança enmig de tantes situacions que entristeixen el nostre cor. 

      Isaïes presenta una imatge que hem de tenir present especialment avui: “Alça els ulls i mira el teu entorn. Adona’t que porten fills i filles als braços”. 

      En la meva pregària d’avui veig com tants de pares i mares, mostrant als seus fills, diuen, sense dir-ho, que hem de construir un món a favor dels infants. 

      I a favor d’ells, i atents al salm 71, hem de confiar que un dia tots els pobles retran homenatge al Senyor. 

      Aquesta ha de ser, com ens recorda st. Pau, la nostra missió: “comunicar arreu que tots els pobles tenen part en la mateixa herència”. 

      Quan avui pens amb els fillets i filletes de Siria, Irak, Paquistan, Albània..., tenc presentels mafiosos que aprofitant-se de la seva desastrosa realitat, compren barcos vells amb baix cost i en ells, després de cobrar-los 5 o 6 mil euros, col·loquen a gent que ens arriba d’aquests països empobrits i que pateixen violència deixant-los, després, a la deriva enmig del mar. I, tenint present pobres i mafiosos, faig avui la meva pregària demanant que m’enforteixi l’opció de transmetre a tothom que “són tots els països que han de participar de la mateixa herència del Senyor”. 

      Si així ho féssim, si aquest fos el nostre compromís seriós i la nostra pregària constant, segur que els mafiosos i poderosos de torn, com Herodes, veurien finalitzar el seu poder. 

      Avui, vull acabar la meva reflexió amb l’escrit preciós que ens dur el llibret de la “Missa de cada dia” que aprofit per dir que podria ser un bon regal de reis per a altres. Diu així: “....” (pag. 48-49) 

      Que els reis ens arribin avui amb aquestes ganes de posar a dins dels nostres cors l’opció per a construir un món futur a favor dels infants d’avui.