Homilia diumenge 29 d'abril 2018

Quint de Pasqua. 29 abril 2018 

       Reflexionant, fent meditació sobre les lectures d’aquest diumenge Quint de Pasqua, em qued: 

       -De l’evangeli de sant Joan 15,1-8, amb aquest desig de Jesús: “Estigueu en mi i jo en vosaltres” “Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit” “La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus”. 

       Jesús mos crida a viure amb ell, amb comunió amb ell, amb intimitat amb ell. Quan durant aquest temps celebram Primeres Comunions, que no ens passi per alt el que vol dir combregar. Combregar vol dir: “Estar en Jesús i donar fruit”. El fruit que em de donar és el de Jesús. 

       -St. Joan, a la segona lectura (1Jn 3,18-24) ens recorda quin és el fruit, el missatge, l’experiència que hem de viure a hora i deshora, sempre: “Que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat” “El seu manament –el fruit que Jesús espera que donem- és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat”. 

       Combregar, intimar amb Déu, vol dir optar per estimar. Vol dir conèixer que Déu és Amor i viure en amor està la profunditat i la felicitat de tot. Val la pena aprendre estimar, allargar sa nostra mà, abraçar, callar i avançar. Val la pena mirar a tothom amb bons ulls i acompanyar a uns altres a fer-ho. 

       -Bernabé ho va fer a favor de Pau de Tars i de la seva comunitat de cristians. Quan Pau havia deixat de ser un perseguidor dels qui no pensaven ni actuaven com ell, tots el defugien, se sentia no acceptat. Era un refusat! Què fa Bernabé? El pren pel seu compte, el comprèn i l’educa. El presenta als apòstols i els ralla del seu canvi, de la seva conversió. Aquest acompanyament de Bernabé a favor de Pau, fa possible que Pau sigui acceptat fins i tot per aquells que feia ben poc havien estat perseguits per Pau. 

       Acompanyat i acceptat, Pau inicia un camí que avui tots hem de tenir present: “Predicar que Déu és amor, i fer-ho en llibertat, valentia i conversant amb uns i altres”. 

       Fer-ho en llibertat vol dir, estar plenament convençuts que qui estima viu l’actitud més important de totes.

       Fer-ho en valentia vol dir, no tenir por als qui actuen amb egoisme i tenen sols present els seus interessos

       Fer-ho conversant vol dir, tenir paciència i acompanyar als qui els costa entendre que és més feliç qui serveix que qui sols pensa amb ell. 

       Acompanyem, eduquem! Avui són molt importants els “Bernabés”

Homilia diumenge 22 abril 2018

Diumenge IV de Pasqua. Jornada Mundial per a les Vocacions 

       Els Fets dels apòstols avui ens diuen: “Déu no ens ha donat cap altre nom que pugui salvar-nos». Què vol dir açò? Que hem de prestar total atenció a Jesucrist! 

       Comencem per dir que “prestar atenció”, escoltar, no és fàcil. Ja “Francisco Quevedo”, gran poeta del segle XVII, segle d’Or de les lletres espanyoles, deia: “Escoltar consells és bo, però és una medecina que s’usa poc i manco agrada”.

 

       1.Tenim una tasca molt important. Tasca que és fonamental, primera: Aprendre i ajudar a prendre a escoltar. A escoltar durant totes les èpoques de la vida. Escoltar és essencial en temps d’infància i joventut. 

       2.Una segona tasca també important és a prendre a discernir. Qui sap discernir el que és bo escoltar i el que no és bo? El Papa Francesc ens dóna una resposta intel·ligent: “Hem de desenrotllar –ens diu- la capacitat de llegir des del nostre interior”. No sap discernir res, qui tot ho viu superficialment. Tot mereix la nostra mirada més atenta. Tot mereix ser llegit, mirat, escoltat profundament.

     3.La tercera tasca és “viure” el que hem escoltat profundament. Viure la crida que hem sentit, la vocació a la qual som cridats. 

       Avui, quart diumenge de Pasqua, Jornada Mundial per a les Vocacions a la Vida Sacerdotal i religiosa, som convidats a escoltar amb atenció el que viu i és el “Bon Pastor”. Expressió que avui alguns potser no entenen massa perquè és una imatge pròpia d’un altre temps i de l’entorn de Jesús. Però si explicam les seves característiques entendrem què vol dir viure la vocació a la qual estem cridats cadascú: 

       1.El Bon Pastor dóna la vida per les ovelles que cuida. Qui ha descobert la seva vocació, la de pare o mare, la d’educador, la de capellà o religiós/a, dóna la vida per als altres. S’implica el màxim, del tot i les 24 hores de cada dia.

       Els Pares qui acompanyen el fill o filla a batiar, a fer la Primera de les Comunions, ... donen la vida perquè la fe dels seus fills sigui vertadera i profunda. No són ells els qui acompanyen els seus fills durant el dia de la catequesi i de la celebració, són els fills que els acompanyen a ells a la pregària que fan a casa, a l’Eucaristia que celebren a la Parròquia, a la promoció de valors, ... 

       2.El Bon Pastor coneix les seves ovelles. El verb conèixer té, en la Bíblia, el sentit d’intimitat. Qui viu una vocació -crida a ser útil allà on sigui i amb qui sigui-, no té una presència superficial. No és aquell que fa el que toca perquè toca i acaba el seu horari de feina just quan toca. No és aquell que en té prou en conèixer el nom de qui ajuda, ... El Bon Pastor, més bé, viu les necessitats i es fa proper de qui cuida, de qui educa, de la seva família, de la seva Parròquia, ... 

       3.El Bon Pastor serveix, construeix la unitat. Si la seva vocació és de pare o mare, intenta a totes crear una família unida. Si és la de dur a terme una feina qualsevol, manté una bona relació amb qui la fa i a qui la fa. Si és un polític, un ensenyant, un capellà, ... cuida la unitat entre tots, cerca i integra a qui viu a les perifèries, a qui s’ha apartat o ha estat apartat, ...

       El missatge del Papa en aquesta Jornada a favor de les Vocacions ens recorda que: “El Senyor segueix cercant a persones disposades a viure amb tota responsabilitat la crida que han rebut. Aquests –diu-, no han d’esperar a viure la crida, a ser perfectes. És suficient que confiïn en Déu”.

Homilia diumenge 15 d'abril 2018

 Tercer de Pasqua, 15 abril 2018 

      El Papa acaba de donar-nos una carta preciosa –“Gaudete et Exultate”- que tracta de la santedat (datada el 19 de març passat). L’he tinguda present avui quan les tres lectures ens orienten a ser sants, a ser bones persones:

     

     -La dels Fets dels apòstols ens diu: “Penediu-vos i convertiu-vos” (3,19)

     -El salm 4: “Només en Vós em sent segur, Déu meu!”

    -La Primera carta de st. Joan, ens demana explícitament: “Us escric açò perquè no pequeu!” (2,1-5a) 

     -I l’evangeli de st. Lluc dóna la raó de per què convé predicar: “És necessari predicar en nom de Jesús, la conversió i el perdó dels pecats. (Lc 24,48). 

     “Penediu-vos i convertiu-vos” és la frase repetida d’aquest diumenge tercer de Pasqua. Demanar perdó i convertir-nos” són experiències que hem de viure tots els qui, batiats, vivim les ganes de ser “sants”, de ser de ver “de Déu”. 

     Aquest és el desitjat document que ens descobreix clarament l’ànima del Papa Francesc: “Som cridats a ser sants! Avui més que mai és necessari remarcar aquesta crida sense la qual perd tot el sentit el cristianisme”. 

     En aquest document, el Papa ens recorda: “Abans de res, hem de tenir present que la santedat no ens la procuram noltros mateixos, no la obtenim gràcies a les nostres qualitats i capacitats”. “La santedat és el do que ens fa el Senyor Jesús quan ens pren amb ell i ens vesteix d’ell mateix”. La santedat és “el rostre més bell de l’Església”. No és una prerrogativa que sols pertany a alguns. S’ofereix a tothom, ningú hi està exclòs. Ella constitueix el caràcter distintiu de tot cristià. 

     El Papa ens encoratja a seguir el camí de la santedat sense por ni complexes. “Necessitam convèncer-nos de que “ser cristià” és viure la santedat que hem rebut el dia del Baptisme; ser sant en la vida de cada dia ha de ser, per cada cristià, el seu desig natural. La santedat no és un camí sublim, extraordinari, és viure amb la confiança de ser fills de Déu i caminar pel terreny de les benaurances”. 

     Insistint en la necessitat de “ser sants” el Papa Francesc entra en allò més nuclear i renovador del Concili Vaticà II. A la Constitució “Lumen Gentium”, el Concili Vaticà II ens record i proclama la vocació de tots els fidels cristians a la santedat. “Aquesta és la voluntat de Déu: la vostra santificació”, diu st. Pau. Hem d’impulsar una pastoral de santedat. 

     L’objectiu de l’exhortació “Gaudete et Exultateu és “la crida a la santedat”. En el document explana que “li agrada veure la santedat en el poble de Déu; en els pares que crien amb amor als seus fills; en els homes i dones que treballen per portar el pa a casa, en els malalts, en les religioses ja grans que segueixen somrient, ...”. 

     Al Papa li ve de gust dir que “en l’Església, santa i composta, de pecadors, en trobarem tots el que necessitam per a créixer cap a la santedat”, i trobarem, a més, molts d’aquells que no han estat encara ni “canonitzats” ni beatificats. 

     Durant tot el document el Papa deixa escrit que la santedat creix a través de gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra. La santedat, així, va donant fruit en el nostre món. 

     És en el capítol tercer quan remarca que a les benaurances es dibuixa el rostre del Mestre. En elles, la paraula “feliç” o “benaurat”, passa a ser sinònim de “sant”. La santedat és “ser pobre en el cor”, “reaccionar amb humil mansuetud”, “saber plorar amb els altres”, “buscar la justícia amb fam i set”, “mirar i actuar amb misericòrdia”, “mantenir el cor net de tot el que taca l’amor”, “sembrar pau al nostre voltant”, “acceptar cada dia el camí de l’evangeli encara que ens porti problemes”. I expressa clar i llampant: “El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d’aquestes exigències”. I, a més, aclareix: “La defensa de l’innocent que no ha nascut, per exemple, ha de ser clara, ferma i apassionada... Però “igualment sagrada” és la vida dels pobres que han nascut, ... Tampoc la situació dels migrants no ha de considerar-se un tema secundari al costat dels temes “seriosos” de la bioètica”. 

     Té total interès, també, el capítol Quart: “Crida l’atenció que de vegades, pretenent defensar altres manaments, es passa per alt completament el vuitè: “No aixecar fals testimoni ni mentir”, i es destrossa la imatge de l’altre sense pietat” “El mal humor no és signe de santedat” “La tristesa pot ser un senyal d’ingratitud pels dons rebuts de Déu” “La santedat és “parresia”, és “audàcia”, és anar cap a les perifèries o s’hi troba Jesús”. “L’Església no necessita tants buròcrates i funcionaris, sinó missioners apassionats” “Els sants ens conviden a sortir de la mediocritat tranquil·la i anestesiant”. 

     El Papa deixa clar, ja al final, que la santedat demana “treballar en comunitat, compartir la Paraula, celebrar l’Eucaristia, escoltar i aprendre del Mestre, viure una fe que s’expressi en la pregària, en la reconciliació sacramental, en les obres de caritat, etc.”. 

“Nosaltres en som testimonis” ens diuen avui els Fets dels apòstols. La nostra vida ha de ser santa, ha de testimoniar la santedat de Déu.

Homilia diumenge 8 d'abril 2018

Segon de Pasqua – 8 abril 2018 

       Moltes són les expressions que avui hem de reflexionar si ens interessa de ver ser més i més cristians, com a batejat que som. 

       Recordaré sols algunes: 

       De la lectura dels Fets dels Apòstols (4,32-35): 

       -La multitud dels creients tenien tots els seus béns en comú

       -Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència

       -Tots els creients eren molt ben vistos de la gent 

       Del salm 117: 

       -Enaltiu el Senyor, que n’és de bo, perdura eternament el seu amor

       -La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici 

       De la Primera carta de st. Joan (5, 1-6): 

       -Tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills, que han nascut d’ell 

       -Cada fill de Déu és un vencedor del món 

       De l’evangeli de st. Joan (20,19-31): 

       -Pau a vosaltres, com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres.

       -Rebeu l’Esperit Sant

       -Tomàs, no siguis tan incrèdul, siguis creient

       -Tomàs va dir: Senyor meu i Déu meu! 

       1. Una conclusió i una opció que hem de fer tots escoltant atentament la primera lectura: Hem de compartir els nostres béns i no hem de comportar que entre els qui tenim més a prop a ningú li falti ni pa ni casa per a viure. L’hem de fer tots, i, al mateix temps, tots hem d’agrair a tants que participau d’una manera o d’una altra a Càritas, o també, que no sou pocs, els qui visitau malalts o dedicau temps a escoltar i acompanyar a qui viuen soledat per la causa que sigui. Aquesta opció ens ha de ser sempre fonamental. Si ho era per a la primera comunitat cristiana és perquè la van viure com a normal vivint els apòstols amb Jesús. 

       2.Del salm 117 i de la Primera Carta de st. Joan, ens hem de proposar també fer pregària, sentir-nos acompanyats per Déu en qualsevol moment. Experimentar que opcions que avui no són moda són les que ajuden a construir les nostres persones i societat: “La pedra que va ser refusada és la que ara dóna solidesa a l’edifici (Jesucrist)”. Avui, almanco ho sembla, la moda és la corrupció, la mentida, la desconfiança, la superficialitat. Però, i ho sabem, el que construeix persones i societat és la transparència, la veritat, la confiança i la fe, la profunditat. 

       3. De la Primera carta de st. Joan, avui ha d’arrelar més i més en noltros que “Qui estima Déu ha d’intentar estimar tothom”. St. Joan conclou que és impossible estimar els pares sense estimar els fills. Quin examen de consciència més profund podem fer noltros avui només amb aquest punt pensant en relacions que mantenim o no matenim. 

       4. I d’evangeli de st. Joan hi ha varis punts indicadors de reflexió per impulsar intensificar o rectificar actituds nostres: 

       -“Hem de ser més creients!” “Hem de confiar més amb Déu davant qualsevol circumstància. 

       -Però me qued per a dir-vos i dir-me que som enviats a posar a la pràctica tot el que avui comentam. Com i on? Ahir vespre, a un grup de matrimonis demanava: Qui és el rector dels vostres fills? I em deien: Tu! I la meva resposta va ser: -Sou voltros. cadascuna de les vostres famílies són les vostres parròquies”. Què bé si tinguéssim present la nostra responsabilitat en l’educació i la transmissió de fe a ca nostra. 

       Tinguem present sempre que som enviats a fer present Jesucrist allà on es desenrotlla, almanco, el nostre dia a dia.