Text de l'Evangeli (Mt 22,34-40): En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar als saduceus, es reuniren tots plegats. I un d’ells, doctor de la Llei, l’interrogà amb intenció de temptar-lo: «Mestre, quin és el gran manament en la Llei?». I li digué: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment: aquest és el gran i primer manament. I el segon és semblant a aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos manaments tota la Llei en depèn, i els Profetes».
Jesús ens diu avui que l’amor a Déu i l’amor als germans, essent dos amors diferents formen una unitat. L’originalitat de Jesús front als fariseus que el volien posar a prova és unir aquests dos manaments en un de sol. No es pot estimar sense estimar al mateix temps als altres, de manera que el text vàlid per a saber si vertaderament estimam a Déu, és si estimam als altres.
L’originalitat de Jesús consisteix en unir els 613 preceptes importants de la Llei mosaica dels fariseus en els dos fonamentals: L’amor a Déu i l’amor al proïsme.
La fe cristiana no es pot reduir a observances i ritus exteriors, oblidant que el centre de tot és el Senyor, l’amor a Déu i l’amor als altres.
Al final de la nostra vida serem examinats sobre el nostre amor als altres. La primera lectura d’avui (Antic Testament) ja ens recorda: “No maltractis ni oprimeixis els immigrants, no maltractis cap viuda ni cap orfe, no exigeixis els pobres interessos si els prestes diners”. La segona lectura sant Pau lloa als cristians de Tessalònica perquè han abandonat els ídols i adoren només el Déu viu, el Déu revelat per Jesús. I a l’evangeli Jesús accentua als fariseus que el manament més gran “és estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament” i que el segon és molt semblant: “Estima els altres com a tu mateix”.
S’altre dia algú em comentava que morint, sa seva mare els aconsellava a tots: “Estimau, estimau. Estimar és l’única cosa que importa”.
Hem de tenir present avui que hem d’estimar tothom, als qui ens cauen simpàtics i als qui no, als qui pensen com noltros i als qui no, als qui ens fan la nostra vida fàcil i als qui no... Però també hem de tenir present avui la dimensió vertical, estimar Déu. Possiblement, ho crec, ens costat estimar als altres tant com oblidam que hem d’estimar a Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.
Avui estimar Déu és un risc que abraça tant a cristians i a persones compromeses com a no compromeses.
Avui hem de fer present Déu a cristians compromesos que viuen amb tot el cor el seu compromís a favor d’altres però que no troben una estona, o la passen per alt si tenen entre mans altres coses a fer, per tenir present Déu, per a celebrar la fe amb la comunitat cristiana cada diumenge almanco, per a resar comunitàriament i personalment o en família, per agrair Déu favors i dons o per demanar-li perdó.
I avui hem de fer present també a Déu a tantes persones que el desconeixen. Que mai han sentit parlar d’Ell ni en família, ni entre amics, ni a l’escola o a la universitat. O si han sentit parlar de Déu, és encontra d’Ell.
Dimecres, un diari, “La Razón” feia una entrevista a dos científics francesos que han publicat un llibre: “Déu, la ciència, les proves. L’albor d’una revolució” (Editorial “Funambulista”), on afirmaven que molts pretenen silenciar-los.
Sí, hem d’estimar tothom, però estimem Déu. Donem temps a Déu en la nostra vida, dialoguem amb Ell, sapiguem estar amb Ell en silenci. Que Déu formi part del nostre cor. Segur que si estimam de ver a Déu no ens costarà tant estimar als altres.
