Homilia diumenge 29 d'octubre 2023

 

Diumenge 30 (A) de durant l'any



Text de l'Evangeli (Mt 22,34-40):
 En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar als saduceus, es reuniren tots plegats. I un d’ells, doctor de la Llei, l’interrogà amb intenció de temptar-lo: «Mestre, quin és el gran manament en la Llei?». I li digué: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment: aquest és el gran i primer manament. I el segon és semblant a aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos manaments tota la Llei en depèn, i els Profetes».

HOMILIA


Jesús ens diu avui que l’amor a Déu i l’amor als germans, essent dos amors diferents formen una unitat.
 L’originalitat de Jesús front als fariseus que el volien posar a prova és unir aquests dos manaments en un de sol. No es pot estimar sense estimar al mateix temps als altres, de manera que el text vàlid per a saber si vertaderament estimam a Déu, és si estimam als altres.

            L’originalitat de Jesús consisteix en unir els 613 preceptes importants de la Llei mosaica dels fariseus en els dos fonamentals: L’amor a Déu i l’amor al proïsme.

            La fe cristiana no es pot reduir a observances i ritus exteriors, oblidant que el centre de tot és el Senyor, l’amor a Déu i l’amor als altres.

            Al final de la nostra vida serem examinats sobre el nostre amor als altres. La primera lectura d’avui (Antic Testament) ja ens recorda: “No maltractis ni oprimeixis els immigrants, no maltractis cap viuda ni cap orfe, no exigeixis els pobres interessos si els prestes diners”. La segona lectura sant Pau lloa als cristians de Tessalònica perquè han abandonat els ídols i adoren només el Déu viu, el Déu revelat per Jesús. I a l’evangeli Jesús accentua als fariseus que el manament més gran “és estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament” i que el segon és molt semblant: “Estima els altres com a tu mateix”.

            S’altre dia algú em comentava que morint, sa seva mare els aconsellava a tots: “Estimau, estimau. Estimar és l’única cosa que importa”.

            Hem de tenir present avui que hem d’estimar tothom, als qui ens cauen simpàtics i als qui no, als qui pensen com noltros i als qui no, als qui ens fan la nostra vida fàcil i als qui no... Però també hem de tenir present avui la dimensió vertical, estimar Déu. Possiblement, ho crec, ens costat estimar als altres tant com oblidam que hem d’estimar a Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.

            Avui estimar Déu és un risc que abraça tant a cristians i a persones compromeses com a no compromeses.

            Avui hem de fer present Déu a cristians compromesos que viuen amb tot el cor el seu compromís a favor d’altres però que no troben una estona, o la passen per alt si tenen entre mans altres coses a fer, per tenir present Déu, per a celebrar la fe amb la comunitat cristiana cada diumenge almanco, per a resar comunitàriament i personalment o en família, per agrair Déu favors i dons o per demanar-li perdó.

            I avui hem de fer present també a Déu a tantes persones que el desconeixen. Que mai han sentit parlar d’Ell ni en família, ni entre amics, ni a l’escola o a la universitat. O si han sentit parlar de Déu, és encontra d’Ell. 

            Dimecres, un diari, “La Razón” feia una entrevista a dos científics francesos que han publicat un llibre: “Déu, la ciència, les proves. L’albor d’una revolució” (Editorial “Funambulista”), on afirmaven que molts pretenen silenciar-los. 

            Sí, hem d’estimar tothom, però estimem Déu. Donem temps a Déu en la nostra vida, dialoguem amb Ell, sapiguem estar amb Ell en silenci. Que Déu formi part del nostre cor. Segur que si estimam de ver a Déu no ens costarà tant estimar als altres.


Homilia diumenge 22 d'octubre 2023



Diumenge 29 (A) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Mt 22,15-21)
: En aquell temps, havent-se retirat els fariseus, tingueren consell per tal d’atrapar-lo en alguna paraula. I li envien els seus deixebles amb els herodians, dient: «Mestre, sabem que ets veraç i que ensenyes el camí de Déu en veritat, i no et deixes portar per ningú, ja que no mires les aparences de les persones. Digues-nos, doncs, què et sembla: ¿És lícit pagar el cens a Cèsar, o no?». I coneixent Jesús la maldat d’ells, diu: «Per què em tempteu, hipòcrites? Mostreu-me la moneda del cens». Ells li portaren un denari. I ell els diu: «De qui és aquesta imatge i la inscripció?». Li responen: «De Cèsar». Llavors els diu: «Torneu, doncs, les coses de Cèsar a Cèsar, i les de Déu a Déu».


HOMILIA


La primera lectura, a més de formar part de la millor part poètica de la Bíblia (Deuteroisaías 40-55), pertany al gran profeta del monoteisme. Per açò ens remarca clar i llampant: “Jo som el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu”.

            El Cèsar, el poder, l’èxit... no són déus. Tan sols a Déu correspon: escolta total, estima total, respecte total.

            Sant Agustí, quan a partir de la seva vivència que Déu és Trinitat, que Déu és es garant de la unitat allà on hi ha diversitat, manifesta: “Estima i fes el que vulguis”, inclou una gran veritat: “Qui estima Déu no pot perdre’s convertint en Déu el que no és amor, el que no és Déu”.

            De Déu només n’hi ha un. El Cèsar, qui ostenta el poder, en aquell temps Cir i avui qualsevol dels qui ostenten poder en els diversos camps (cultural, polític, religiós, econòmic, esportiu...), no són déus per molt que vulguin ser tractats com a tal. També ells estan sotmesos a Déu i no deixen de ser humans. Cap d’ells pot deixar de tenir present que un dia o un altre, també ells es trobaran davant la seva finitud i la infinitud de l’únic Déu.

            Podem dir que avui Jesús dessacralitza tot poder terrenal. Quan diu: “Donau al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”, reconeix sols l’autoritat que tenen els governants per aconseguir el bé del poble. Autoritat, però, que no poden exercir a espatlla de l’únic Déu.

            Avui se’ns demana que mos examinem, si des de l’autoritat que tenim cadascú de noltros (família, parròquia, comerç, escola, ajuntament...) ens convertim amb “amos absoluts” o amb servidors oberts a les necessitats de tots, de tots. Si vivim “estimant”.

            Dient Jesús: “Donau al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”, desbanca als nous fariseus que es negaven pagar tribut al Cèsar, tribut als responsables de la societat, i també desbanca als nous saduceus que acceptaven pagar tribut obertament. Jesús ofereix una nova manera d’actuar: “Donau al Cèsar el que li pertany, però no deixeu de pensar i de viure que sols hi ha un sol Déu”. No passem de la nostra responsabilitat política, i revisem la nostra forma de viure-la des de Déu, des de l’únic Déu.

            Reconeixent que hem de donar a Déu el que és de Déu, tinguem present avui les paraules de sant Pau dites a la comunitat de Tessalònica: “Doneu gràcies a Déu i recordau-vos els uns dels altres en la vostra pregària”.

            Per açò, avui, fixats en Déu, donem gràcies: per la fe, per l’Eucaristia, per la família, pels dons que hem rebut cadascú, i preguem per la pau. Tenint present la situació actual mundial on tants i tantes avui pateixen una greu inseguretat a causa de polítiques que no recolzen la bona convivència, preguem, preguem.


Homilia Diumenge 15 d'octubre 2023

  Diumenge 28 (A) de durant l'any



Text de l'Evangeli (Mt 22,1-14):
En aquell temps, Jesús proposà aquesta paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: ‘Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!’.


»Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.

»Llavors va dir als seus servents: ‘El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.

»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: ‘Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?’. Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: ‘Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents’. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits».

Homilia diumenge 08 d'octubre 2023

 

Diumenge 27 (A) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Mt 21,33-43):
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola. Hi havia un home, un amo de casa, que plantà una vinya i la voltà d’una tanca i hi excavà un cup i hi edificà una torre, i l’arrendà a uns agricultors i se’n va anar lluny. Quan s’apropava el temps de la collita, envià els seus servidors als agricultors a fi de rebre’n dels fruits. Però els agricultors, agafant aquells servidors, l’un l’apallissaren, l’altre el mataren, i un altre l’apedregaren. Novament els envià altres servidors, més encara que els anteriors, i els tractaren de manera semblant. Més tard, els envià el seu fill, dient: “Respectaran el meu fill”. Però els agricultors, veient el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: veniu, matem-lo i tindrem la seva heretat”. I agafant-lo, el tragueren fora de la vinya i el mataren. Quan vingui, doncs, l’amo de la vinya, què farà amb aquells agricultors?». Li diuen: «Els dolents els farà perdre de mala manera, i llogarà la vinya a uns altres agricultors que li donin el fruit al seu temps». Jesús els digué: «¿És que no heu llegit en les Escriptures: La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?
Per tant, us dic que us serà arrabassat el regne de Déu, i serà donat a una gent que en rendeixi els fruits
».

 

HOMILIA

        


Tant la primera lectura d’Isaïes com l’evangeli, subratllen la cura i la il·lusió amb que el Senyor va plantar la seva vinya (noltros entenem clarament l’Església, les diverses comunitats cristianes, la nostra parròquia, la nostra família cristiana, la nostra persona) i la va dotar de tota classe d’elements perquè donés molt de fruit. I acaben les dues lectures dient: “Que més podia fer per ella, per la vinya, per l’Església, per tu...?

            I mentre pregava amb aquestes dues lectures em deia mirant a Déu:

            -Vas dotar a la meva família d’uns pares extraordinaris, segur com a molts d’altres que avui som aquí. I gràcies a ells vaig aprendre valors humans i cristians, vaig viure un clima de fe, em vaig sentir estimat i vaig aprendre a estimar... I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?

            -Vas dotar també a la meva infància i joventut d’un entorn, per jo, també extraordinari. No rall d’altres companys meus d’infància i de joventut. Cadascú té sempre la seva experiència, però:

            - Personalment vaig aprendre molt anant al col·legi de la Consolació amb la Madre Pilar i la Madre Immaculada. Vaig anar a “Calós”, i també vaig aprendre molt de la humanitat i de la proximitat de D. José Gascó i de Don German, i vaig aprendre molt de tot aquell ambient que em va cuidar i m’ajudà a fer créixer la vocació sacerdotal que ja es va sembrar al costat dels meus pares. I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?

            - I podria seguir dient sobre el meu pas pel Seminari de Menorca, Mallorca, Universitat de san Cugat, Universitat a Roma. I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?

            - I tenia present també el meu pas per Col·legis i Instituts: Maó, Alaior, Ferreries, Ciutadella. I el meu pas per les parròquies de Santa Eulàlia d’Alaior, de sant Bartomeu de Ferreries, de st. Esteve..., on m’he trobar amb gent també extraordinària a tots els nivells: humà, acadèmic i creient. I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?

            - I podria seguir tenint present càrrecs diocesans a nivell d’Ensenyança, de la família, del Seminari, de la Diòcesi... I clar, i deia a Déu: Què podies fer més per a mi?

            Us convid avui a repassar també seriosament la vostra vida i adonar-vos com Déu hi ha estat present constantment en ella. I que també voltros poguéssiu dir: “Senyor, què podies fer més per a mi?”.

            Per res voldria que tant voltros com jo sentíssim el que Déu diu a les dues lectures, Isaïes i Evangeli: “De voltros n’esperava justícia, n’esperava bondat, n’esperava fruits... i em sent defraudat, no sempre m’heu satisfet”.

            Tenint present com Déu ens acompanya i espera molt de tots, escoltem el que diu sant Pau a la seva carta als de Filip:

            -A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica. La pregària us donarà pau i us farà tenir interès per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.

            Que ens quedi gravat avui al cor les paraules de Déu: Què podia fer més per tu?

 

Homilia diumenge 01 d'octubre 2023

Diumenge 26 (A) de durant l'any
 
 

Text de l'Evangeli (Mt 21,28-32):
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots: «Però, què us en sembla? Un home tenia dos fills. I adreçant-se al primer, li diu: “Fill, ves avui a treballar a la vinya”. Però ell, contestant-li, diu: “No vull”; bé que després, penedit, hi anà. Acostant-se a l’altre, li parla de manera semblant. Ell, contestant, diu: “Hi vaig, senyor”; però no hi va anar. Quin dels dos va fer la voluntat del pare?». Li diuen: «El primer». Els diu Jesús: «En veritat us dic: els publicans i les meretrius us passaran davant en el regne de Déu. Ja que vingué a vosaltres Joan en el camí de la justícia, i no el creguéreu, però els publicans i les meretrius el cregueren. I vosaltres, que ho veiéreu, tampoc no us vau penedir després, per tal de creure’l».
 

 HOMILIA


Quan desitjam que els creients siguem creïbles, la incoherència que presenten els dos fills de la paràbola que ens presenta Jesús, ens ha de fer obrir els ulls
. No podem anunciar: “Paraula de Déu, Paraula del Senyor”  i respondre: “Us alabam Senyor”, si després, a la pràctica, no l’alabam no practicant el que diu.

            Aquest diumenge iniciam la seqüència d’unes paràboles que les assenyalarem durant tres diumenges. Jesús dóna importància a les paràboles perquè són històries curtes i de fàcil comprensió sobre aspectes que Jesús l’interessa remarcar. Avui, a Jesús li interessa remarcar que no és agradós dir: “Som cristià i no actuar com a cristià”.

            No és fàcil no que siguem capaços uns i altres d’aconseguir aquella coherència que és tan necessària per arribar a ser una comunitat creïble, una parròquia creïble, una família cristiana creïble. Entre tots hem de procurar viure l’evangeli que cada dia, cada setmana, escoltam a la parròquia i en feim pregària a la parròquia o a ca nostra. I és que, en definitiva, el que té valor, no són ses paraules que diem sinó les obres que duem a terme.

            Escoltem de cor avui les paraules del profeta Ezequiel, primera lectura (18,25-28):

-        La vostra manera d’obrar va ben encaminada? Cometeu el mal o seguiu la justícia i la bondat? Reconeixeu el mal que feis? Feis constantment examen de consciència o anau fent i dient sense examinar personalment res. (Divendres vaig visitar el Centre de Salut de sant Miquel, i algú que allà viu una vocació humana excel·lent mos deia a n’Assumpta i a jo: “És una llàstima que moltes vegades donem la culpa als altres del que mos passa, i no examinem la part de culpa que tenim cadascú de noltros”).

-        I escoltem també les paraules que diu Sant Pau als cristians de Filips (2,1-11):

-        Vulgueu trobar Crist. En ell aconseguim fortalesa d’ànima, amor que consola, dons de l’Esperit, afecte entranyable i compassió. I Sant assenyala que qui es troba de ver en Crist, no diu “si” i després obra “no”. Sinó que procura fer tanta feina amb ell mateix que va aconseguint poc a poc:

*Estimau a uns i a altres. Crear comunitat, unió, parròquia, família.

*Mirar els altres amb humilitat veient la part positiva que tenen els altres i aprendre d’aquesta part positiva, i no assenyalar constantment la part que per noltros no és simpàtica. I així recorda que “Jesús que era de condició divina, no es va voler guardar gelosament la seva igualdat amb Déu, sinó que es va fer no res, fins aprendre la condició d’esclau. I per açò, Déu l’ha exalçat...”.

Donem gràcies a Déu a tants i tantes que deis “sí” i feis “sí”, perquè us comprometeu a ser millors, a fer ses coses millors, i ajudar a molts.

-Als qui veniu a Missa diària o almanco a missa dominical

-Als qui procurau rebre personalment i familiarment catequesi a tots els nivells: infants, adolescents i joves, adults, majors amb Vida Creixent, Escola de Teologia, preparació baptismes...

-Als qui formau part dels EMD a favor de la vostra parella i família

-Als qui a través de Càritas ajudau i acompanyau als més necessitats

-Als qui col·laborau en la neteja, en la sagristia, en el jardí.

-Als qui col·laborau en la litúrgia: músics, lectors, pregàries, explicacions, cartells...

-Als qui viviu la pregària del rosari, l’Eucaristia del Dijous, la pregària contemplativa del divendres amb Exposició del Santíssim...

-Als qui visitau malats o persones grans a ca seva o el geriàtric...

-Als qui us comprometeu en activitats culturals, polítiques, familiars, esportives, socials...

-Als qui acompanyau a tants, un bon grup, amb activitats i formació participant del Club parroquial...

-Als pares que procurau que els vostres fills, a més de catequesi, participin de l’Escola de religió als Centres públics i religiosos...

-Als qui formareu part de la Confraria de santa Magdalena que iniciam a la Parròquia...