Text de l'Evangeli (Mc 1,21-28): I entren a Cafarnaüm. I de seguida [Jesús], entrant el dissabte a la sinagoga, hi ensenyava. I es meravellaven de la seva doctrina, perquè ensenyava com qui té potestat i no com els escribes. I justament hi havia en la sinagoga d’ells un home amb un esperit immund, i cridà dient: «Deixa; què hi ha entre tu i nosaltres, Jesús Natzarè? ¿Has vingut a perdre’ns? Sé qui ets tu: el Sant de Déu». I el comminà Jesús, dient: «Calla i surt d’ell!». I l’esperit immund, malmenant-lo i fent un gran crit, sortí d’ell. I tots quedaren estupefactes, de manera que es preguntaven entre ells, dient: «Què és això? Una manera nova d’ensenyar amb potestat. Impera els esperits immunds, i l’obeeixen». I la seva fama corregué ràpidament per tot arreu en tota la regió de la Galilea.
HOMILIA
Just després d’haver cridat als 4 primers apòstols (Simó, Andreu, Jaume i Joan), i just després d’haver arribat a Cafarnaüm, Jesús va entrar en dissabte a una Sinagoga i es va posar a ensenyar. Els jueus tenien el costum de convidar a rallar als qui venien de fora amb l’esperança que els hi aportarien alguna Paraula de Déu. Noltros també no poques vegades escoltam amb gust als qui vénen de fora ja que no participen dels nostres prejudicis i no és estrany que ens aportin nous horitzons. Sant Pau també era convidat a ensenyar a algunes sinagogues per on passava.
I ensenyar era una de les activitats més
importants de Jesús. Qui va ser el
seu mestre a més del seu entorn familiar? Cap altre més que Déu el seu
Pare. Sempre vivia atent a Déu. Vivia pendent de la pregària i d’escoltar la
seva paraula. Ell va viure sempre mirant el Pare amb una actitud d’obediència
total. Ell mateix repetia: Sempre faig el
que veig fer al meu Pare, i sempre dic el que li sent dir (Jn 5, 19;
14,10). Jesús convivia amb el seu Pare. Bona actitud que hem d’observar i
aprendre.
Estem davant un text inicial de la seva
activitat didàctica i curativa segons l’evangeli de Marc. I Sant Marc, ja
just des de l’inici, accentua: “I tothom
s’admirava que parlés amb autoritat, amb coherència entre el que deia i feia.
Res a veure amb el seu to o amb la seguretat de la seva paraula. La paraula greca (exousia = autoritat), es
refereix a aquell que parla del que porta a dins. Parlar del que un porta a
dins fa escoltar, fa aprendre, fa créixer a les persones que escolten, els
convidava a ser responsables del que han estat, fan, i diuen. El mateix Jesús deia: “He vingut perquè tenguin vida en
abundància” (Jn 10,10). Jesús no parla per dominar, per imposar, per sumar
més interessos personals en contra d’altres...
Els ciutadans de Cafarnaüm el comparen amb
els escribes. Jesús parla de Déu, parla de la seva experiència en Déu. No parla
com els escribes de la lletra de la llei sinó de l’esperit.
La primera curació de Jesús que ens compta
l’evangeli de Marc és un exorcisme, és l’expulsió de mals esperits. Ho hem de tenir present. Els
mals esperits, els mals intencionats, les persones de mal cor... davant Jesús,
criden: “Has vingut per acabar amb
noltros!”. I així era. Jesús ha
vingut per acabar amb els enemics de la humanitat, dels qui no actuen segons
els drets humans ni actuen segons els deures humans. Jesús ha vingut per acallar hipocresies, incoherències, mentides,
estafes, autosuficiències...
Amb aquesta expressió (Has vingut per
acabar amb noltros!) Marc indica que Jesús és el profeta per excel·lència.
Gràcies a ell, aquella persona posseïda per mals esperits, es sent sa, es veu
alliberat.
I el que passa quasi sempre. Els seus
enemics, els qui porten entre mans sempre el mal, no capten el que és evident i es reafirmen amb el refús a
Jesús. En canvi, els qui actuen sense prejudicis, capten la diferència entre
els qui parlen amb autoritat i els qui parlen sense ella. La seva paraula els
remou interiorment, els transforma, els allibera, els condueix a viure
alliberats.
Avui Jesús segueix viu en l’Església. Demanem-nos avui: Ell ens interpel·la? Intuïm i vivim la seva autoritat? La seva presència ens transforma?