Diumenge de Rams
Any rere any l’evangeli d’avui, Diumenge de Rams, ens relata l’entrada de Jesús a Jerusalem. I a Jerusalem hi ha el gran temple de Déu per el poble jueu.
És cert que a Déu no hi ha cap temple que el pugui abraçar. Però Déu mateix ens diu el llibre del Deuteronomi (12,11); “Va voler concretar un espai per a ser venerat”. Jesús, ja a l’edat de 12 anys estimava tant el temple que deia:“És la casa del seu Pare”.
A la llarga lectura de l’evangeli de Sant Mateu que avui hem proclamat, veiem que anant cap a Jerusalem, Jesús també es dirigeix al Temple. I a Jerusalem, i a favor de purificar també el temple, Jesús es trobarà en la creu que la carta als hebreus descriu com “el pas per arribar a Déu”, “l’opció d’amor a favor dels altres”. Opció d’amor que es converteix en el lloc definitiu on Déu hi és. En l’autèntic temple de Déu.
Entrant a Jerusalem, la gent aclama Jesús amb les paraules del salm 118: “Hosanna, Fill de David”. Però, arribant al Temple, Jesús assenyala qui és el vertader Fill de David lloat pel poble. Qui és el “Fill de David” expulsa del Temple i tira a terra les seves taules, a venedors i negociants que en tost de fer pregària i motivar a la pregària, donen culte al déu negoci. Negoci legalitzat per l’autoritat competent que, a la vegada, participava dels seus guanys. “La casa de Déu que havia de ser casa de pregària era convertida en cova de lladres” (Mt 21,13). Qui vol un temple com a lloc de pregària, no suporta que en ell es facin negocis.
La Setmana Santa que iniciam, ens ha de fer pensar als cristians “si la nostra fe és viscuda o no seriosament. Si els qui cerquen Déu, descobreixen en noltros al Déu que resideix en l’amor, en l’amor als pobres. Al Déu que no participa de negocis, i manco d’aquells que desatenen als pobres i fins i tot els prenen el poc que tenen”.
Avui, Diumenge de Rams, se’ns diu que no donem culte d’idolatria a res i a ningú. Se’ns diu, se’ns prega “que ens purifiquem de tot allò que és contrari a l’amor vertader viscut per un Déu que, per amor, viu el camí de cap a la creu”.
Avui vivim el diàleg de la samaritana amb Jesús: “Arriba l’hora en que els adoradors vertaders adoraran al Pare en esperit i veritat” (Jn 4,23).
En lloc d’oferir a Déu, com en temps antics, sacrificis d’animals, ens hem d’oferir a nosaltres mateixos, i a l’estil de Jesús, a favor dels altres. Només l’amor fins a l’extrem, només l’amor que a favor dels altres es viu i s’entrega a Déu, és el vertader culte, el vertader sacrifici, el vertader temple.
El temple de Déu no és el de pedra. És l’amor presenciat en Jesucrist i que viu al costat dels altres fins a les darreres conseqüències. Mateu ens diu avui (21, 14ss.) “que a l’amor de Jesús s’hi trobaven bé i el cercaven, cecs i coixos. I ell els curava”.
Jesús no ve per a destruir el temple de pedra. Ve per a purificar-lo. Ell ens arriba amb la intenció de convertir aquest temple en un espai d’acollida a favor dels altres.
Que aquesta setmana santa que començam ens ajudi a ser companys de camí de tots aquells que viuen diverses fams. També de la fam de conèixer Déu i de la fam de veure en l’Església una església purificada de tota temptació d’idolatria. Una Església que de l’atenció als altres en fa la seva vocació. Donem idò importància cada dia més a Càritas, Mans Unides, Associacions solidàries, a la pregària, a l’Eucaristia, ...