Vigília de Pasqua - 2017
Celebram la nit central de tot l’any litúrgic, “la Mare de totes les Vigílies” dirà Sant Agustí. I és que, ... “si Crist ha ressuscitat ja mai res és igual. El mal no té la darrera paraula”. Per açò, ha dit algú: “Quan la vida et presenti raons per a plorar, demostra-li que tens mil i una raó per a riure i ser feliç”. Pasqua manté viva sempre la nostra esperança.
Som homes i dones en camí “homo viator” que dirà Gabriel Marcel, i “persones en procés de construir-nos”, com ha dit Carl Rogers. Sí, no som com afirmen i creuen alguns “éssers per a la mort” “éssers que es van destruint poc a poc” (Heidegger). La mort no és el punt final de la nostra existència.
Quan avui vespre, amb lectures de l’Antic i del Nou Testament hem recorregut la salvació del poble d’Israel, hem recorregut també la nostra pròpia història de la salvació. Hem tingut present la creació de tot, també la nostra, el nostre naixement i la consciència de que formam part d’un poble. D’un poble que, com en altre temps, vivim noves esclavituds, com les d’un altre temps a Egipte, els nostres passos confiats pel Mar Roig que experimentam cada instant, els nostres moments de desert i de silenci, i les nostres entrades a terres que ens regalen a vegades llet i mel i, d’altres, angoixants exilis. Viure tots aquests records passats a la llum de la nostra experiència present, ens ajuda a descobrir de nou, com cada any, el fil conductor que dóna sentit a la nostra vida: la mirada d’un Déu que ens acompanya. El nostre anar de la mà amb Ell.
Durant aquest vespre sant, i a l’estil del poble d’Israel, ens adonam de les accions salvífiques de Déu en les diferents etapes de la nostra vida. I, front la quantitat de gràcia que hem rebut de part de Déu, sols li podem donar gràcies dient-li de cor amb el salm 117: “Perquè és eterna la teva misericòrdia”.
La Resurrecció de Jesús ens submergeix a una nova re-creació, a un tornar de nou al projecte original de Déu. Projecte purificat de tot pecat. Som creats per a Ell i per a ningú més. Per Ell, amb Ell i en Ell es desenrotlla i s’ha de desenrotllar la nostra vida. Pasqua ens crida a ser lliures del mal. Ens cridar a ser bones persones, a ser sants com Déu és sant.
Tornar al projecte original de Déu, ens fa viure tal com Déu ens vol. Projecte al qual hem d’estar atents per a ser-li fidels.
1.Som criatures, no som déus. La nostra vida, per açò, ha de ser humil. Som fràgils i limitats. Avui, tenim present les paraules de Sant Ignaci de Loiola: “Fer les coses com si tot depengués de cadascú i confiar com si tot depengués de Déu”. El profeta Miquees ens diu també el que ens convé gravar molt endins: “Tan sols ens correspon caminar humilment amb el nostre Déu al costat” (6,8)
2.Som Imatge de Déu. Per açò, tamt la nostra vida personal com tota vida humana, és sagrada. El projecte de Déu ens demana relacionar-nos i fer feina junts per a la defensa de la vida humana i de la seva dignitat. Ens hem d’implicar sempre més a favor de la nostra vida familiar, a favor de l’escola, de la Parròquia, de la Societat i de l’Església. La dignitat de la nostra vida depèn del bon fer de totes aquestes entitats; família, escola, parròquia, societat, ...
3. Des de la primera pàgina de la Bíblia, el Gènesi, sabem que hem rebut una missió: “Omplir la terra i governar-la”. Governer-la, no pot consistir en un abús irresponsable i en una sobreexplotació de la naturalesa i dels béns que Déu ha posat en ella”, com ens recorda el Papa Francesc. El que entenem per desenrotllo, ens dirà a Lautato Si, n. 13: “És protegir urgentment la nostra casa comú a favor d’aconseguir que el nostre planeta sigui més habitable per a tots.
Aíxí, avui, vivint la Mare de totes les litúrgies, som convidats a demanar-nos:
1. ¿La Vigília Pasqual constitueix per cadascú dels qui avui celebram aquesta Vigília, una vertadera experiència comunitària que ens crida a sentir-nos estimats per Déu , a estimar tothom, i a defensar la vida de tot i de tots?. La vida que neix, la que creix i la que biològicament mor?
2.Les dones tenen un rol fonamental en els relats de la Resurrecció. Elles, a més, van seguir i van servir Jesús amb els seus béns mentre caminava per Galilea (Lc 8, 1-3) i van restar-li fidels fins als peus de la creu. Demanem-nos: Les dones són considerades a ca nostra? Són considerades a la nostra Parròquia igualitàriament? Ens educam i educam perquè a dins de la Societat en general i a dins de l’Església la seva paraula i presència sigui totalment valorada?
3. ¿La Vigília Pasqual que ens recorda que no som éssers creats per a la mort sinó per a la vida, ens transmet pau i serenitat davant el dia a dia, davant les circumstàncies no sempre fàcils del nostre viure? El “No tingueu por!” que repeteix constantment Jesús ressuscitat, ens omple de coratge?
Germans i germanes, si Crist ha ressuscitat també noltros ressuscitarem. Que l’esperança no demanqui mai ni en la nostra vida personal, ni en la nostra família i Parròquia.
Vivim temps no fàcils. Ho conversàvem avui amb alguns que hem compartit taula tot preparant amb els joves aquesta Vigília. Vivim temps no fàcils, però sabem que Déu ens acompanya. Si Déu ens acompanya, gravem al nostre cor: “No tinguem por!”. Aquest és el clam de Jesús en aquest vespre de Pasqua.