Homilia diumenge 25 setembre 2022

Diumenge XXVI (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 16,19-31): En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: ‘Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames’. Abraham li respongué: ‘Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí’.

»El ric va insistir: ‘Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments’. Abraham li respongué: ‘Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin’. El ric insistí encara: ‘No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran’. Abraham li digué: ‘Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti’».

 

HOMILIA

Les lectures d’avui estan emmarcades per l’afirmació de Jesús: “No podeu servir a Déu i al mateix temps als diners”.

            La paràbola d’avui, del ric “Epuló” i el pobre “Llàtzer”, ens diu que el que és greu no és ser ric, fer negoci, crear empreses (crea empreses o muntar negocis  és del tot necessari si volem aconseguir treball per a tots). El que és greu és viure indiferents davant la sort de tants pobres a l’estil de Llàtzer.

            Arribat aquí, m’he demanat: “M’hi interessa de ver escoltar la Paraula de Déu?” “L’escolt amb atenció per intentar revisar la meva vida, el meu comportament...?”.

            Si ens interessa a tots els qui avui participam d’aquesta Eucaristia escoltar la Paraula de Déu per reconduir segons ella el que Déu espera de noltros, mos hem d’adonar com Jesús és del tot sensible davant el dolor aliè. Jesús és sensible, recordem-ho, davant Zaqueu, un ric marginat pel poble. És sensible davant Mateu, un cobrador d’impost que té la seva mirada més fixa en obeir al seu amo que en escoltar el gemec del poble. Jesús és sensible davant una dona viuda que està enterrant el seu fill únic. Jesús és sensible davant una multitud de persones que no tenen res per a menjar... Els pobres, els qui pateixen, són constantment moriu d’atenció per part de Jesús. No podem concebre Jesús sense atenció als pobres. No el podem concebre indiferent al seu dolor. Avui que celebr amb voltros els 50 anys de la meva ordenació sacerdotal, m’ho he d’agravar al cor i us ho he de comunicar: “No siguem indiferents front el patiment de tants!”

            Avui, la paràbola de Jesús, acusa el ric que, en vida, no va considerar al pobre Llàtzer. Tan sols el considera quan ell mateix veu que és pobre arribat al país dels morts, quan ell mateix es veu tot sol i abandonat. Sols quan, qui va ser ric, experimenta la pobresa personalment és quan comença a fer súpliques constants:

            -“Abraham, pare meu, envia Llàtzer perquè amb un poc d’aigua em refresqui la llengua” “Pare meu envia a casa meva a Llàtzer perquè advertesqui als meus cinc germans que siguin sensibles als qui pateixen”...

            Si avui, celebrant els meus 50 anys de sacerdoci, he de donar gràcies a Déu, què just és donar-lis pel dol que tantes vegades sent “escoltant el patiment de molts”, o vivint amb el cor afectat quan sembla que no faig prou, o que no encert, en animar la fe de molts, o el compromís a favor d’aconseguir, uns i altres, un clima familiar ple de valors humans i cristians, i una presència evangèlica, sincera i valent, en el camp social, cultural, polític, esportiu. No, no vull evitar patir. El patiment m’obra les portes a considerar, com va fer finalment el ric Epuló, el patiment dels altres.

            Avui hi ha com una moda que vol evitar el patiment. I el patiment inútil, el patiment propi d’il·lusions mediocres, l’hem d’intentar evitar, és clar. Però no hem d’evitar el patiment que mos obra a la realitat de la vida i mos apropa als més pobres en tots els sentits. Sentir com a propi el patiment dels altres és viure l’evangeli.

-        Acompanyem i evitem el patiment de qui viu tot sol. Visitem-lo oferint diàlegs agradables, sincers i propers.

-        Acompanyem i evitem el patiment de qui no arriba econòmicament a final de més. Col·laborem amb Càritas, amb la  Creu Rotja...

-        Acompanyem i evitem el patiment de persones que, esperant un nou fill, es troben en dificultats personals. Acompanyem-les, animem-les. No escoltem lleis que suprimeixen la reflexió i l’acompanyament en aquests casos. No les escoltem.

-        Acompanyem i evitem el patiment de tantes persones a causa d’haver viscut un mal ambient familiar. Eduquem, eduquem, eduquem, a fi d’aconseguir pares “madurs”, famílies “madures”.

-        Acompanyem i evitem el patiment de molts que no troben sentit a la vida. Transmetem-los la nostra fe en Déu. Siguem cristians evangelitzadors. Ho siguem els capellans, els religiosos i religioses, els laics, tot el Poble de Déu.

És el que ens diu avui sant Pau a la seva carta a Timoteu i que m’ho aplic quan celebr els 50 anys de sacerdoci ple d’experiències pastorals: “Cerca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor... Guarda irreprensible i sense falta el manament rebut: “Estima Déu, estima als altres”.

Demanem a Déu que -com Església, com a comunitat de sant Esteve, tots, pastor i ramat- tinguem un cor compassiu, un cor sensible. Demanam-li que ens importi de ver el que sempre ens assenyala l’evangeli: Atenció als pobres!. Pobres no sols econòmicament, sinó, també, familiarment, culturalment, humanament, religiosament. Aquest sigui el meu i el vostre objectiu i desig. I donem gràcies a tots, a tants i tantes, i avui ho faig amb tot el cor, a tants i tantes que, cada dia i en diverses ocasions, mos ajuden amb el seu testimoni, pregària sincera, i servei incondicional a ser “més bones persones”, “més bons capellans”, més cristians. Gràcies.

Homilia diumenge 18 setembre 2022

 

Diumenge XXV (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 16,1-13): En aquell temps, Jesús deia també als seus deixebles: «Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: ‘Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns’. L'administrador va pensar: ‘Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració’.

»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: ‘Quant deus al meu amo?’. Li respongué: ‘Cent gerres d'oli’. Ell li digué: ‘Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta’. A un altre li digué: ‘I tu, quant deus?’. Li respongué: ‘Cent sacs de blat’. Ell li diu: ‘Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta’. 

»I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner».

 

HOMILIA

 

          

  Jesús sap que s’apropa a Jerusalem i li urgeix compartir tot el que porta al cor. I el que porten al cor aquestes lectures d’avui i Jesús que a l’evangeli, amb una paràbola, ens parla d’un administrador injust però espavilat, crec que són una sèrie de coses:

            La Primera lectura -profecia d’Amós- porta al cor, i desitja que noltros també portem al cor, que:

            -No ens hem d’abraoneu sobre els pobres, ni aprofitar-nos d’ells fent trampa amb les balances. No hem de comprar, fer contractes, gent necessitada per un parell de sandàlies...

            El profeta Amós ens recorda la luxosa manera de viure que havien aconseguit alguns habitants de Sió i de Samaria en el segle vuitè abans de Crist. Per açò expressa: “Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria”. I per què diu acctuant “Ai!”. Perquè les riqueses empetiteixen els nostres cors i no mos deixen mirar-nos com a germans.

            Les riqueses, el poder fan perdre a no pocs la seva humanitat, la seva tendresa, la seva sensibilitat, i els converteixen en persones sense cor, sense entranyes. I una persona sense cor, sense entranyes va perdent humanitat, la més gran de les dignitats que tenim els “humans”. Quan deixam de ser humans:

-“Ens feim estranys en el món que noltros mateixos construïm” (Alexis Carrel). Deixam de sentir-nos germans i acaparam uns contra els altres.

-Màxim Gorki diu: “L’home sempre necessita educació i amor” (Màxim Gorki). Qui no s’educa no creix, queda aturat a la seva part més instintiva. No aconsegueix ni moralitat ni el sentit de grandesa, de transcendència, de religiositat (sacralitat) que té la vida humana.

            La segona lectura –la de sant Pau a Timoteu- porta al cor i desitja que preguem. Preguem per tothom. I accentua que preguem pels qui tenen autoritat sobre els països ja que d’ells depèn en gran manera que uns i altres, i entre uns i altres, puguem portar una vida tranquil·la i serena, una vida de pietat i d’honestedat. Sant Pau mos recorda que Déu vol que mos salvem tots. I perquè mos salvem tots molta responsabilitat tenen els qui ens governen políticament i religiosament a fi de que entre noltros no hi hagi, desitja Sant Pau: “ni baralles ni discussions”.

            Per evitar baralles i discussions, Jesús –ens recorda l’evangelista Lluc- lloa la prudència  de l’administrador que per salvar-se egoísticament a ell mateix –açò no és positiu- entén que sols té un camí front al seu amo que explota als seus creditors: rebaixar-los els deutes, compartir millor els béns.

            Alguna estadística mos diu avui que el 82 per cent de la riquesa està en mans de l’1% de la població mundial. Som germans, hem de compartir més la riquesa, els nostres dons, el que tenim i som. Hem d’oferir més i més: escolta, companyia, donació.

            Avui donem gràcies de cor als qui tenen present i són col·laboradors, d’una manera o d’una altra, de Càritas, de la Parròquia, de l’Agrupació contra el càncer... Donem gràcies a qui visita gent que pateix soledat, que estan malalts... Donem gràcies a qui és voluntari de la Parròquia o de qualsevol entitat social, política, cultural. I preguem. Preguem avui perquè qui ens governa ens eduqui, amb el seu testimoni de servei a favor de tots, a ser germans, bons companys, bons amics.