Homilia diumenge 30 setembre 2018


Diumenge XXVI/B 30 setembre 2018-09-27 

       Com diu el llibret de la Missa de cada dia, el resum de l’evangeli d’avui, i de les lectures, podria ser aquest: “Inclusius amb el bé, excloents amb el mal”

       Tothom qui fa el bé, sigui o no de sa nostra família, de sa nostra colla, de sa nostra parròquia, des nostre partit, de sa nostra ideologia, ... ha de ser respectat i reconegut

       Fer el bé és una realitat present en la vida de qui sigui. Fer el bé és el que ens ha d’unir. Quantes divisions hi ha entre noltros senzillament perquè aquell, perquè aquells no són “dels nostres”. 

       Com ens costa viure units a causa de mirar-nos i d’accentuar que pertanyem a un grup, a una idea, a una pràctica que no és sa nostra. 

       Jesús avui mos diu d’una manera taxativa: “Tolerància zero amb el mal”. Amb el mal. Amb el mal que hi ha en la nostra mirada (com miram?), en el mal que hi ha a la nostra oïda (com escoltam), en el mal que hi ha en els nostres llavis (com ens expressam). El que importa és fer el bé. 

       Jesús, està tan radicalment en contra del mal que diu d’una forma molt gràfica, molt real, i per açò sorprenent: “Si el teu ull mira malament, arrenca-te’l!! “Si la teva mà actua malament, arrenca-te-la!”... Val més tenir deficiències físiques que espirituals, que humanes. 

       El mal sempre ha de ser combatut, vengui d’on vengui. Hi ha molt de bé al nostre costat i al nostre entorn, és cert. Però avui se’ns demana que ens fixem en quant de mal hi ha al nostre entorn perquè restem indiferents, sense que facem l’opció de sembrar el bé amb gran quantitat a la nostra família, entre els amics, en el nostre entorn. Davant el mal ningú pot quedar indiferent. La indiferència és una forma d’actuar amb el mal. Hem de tenir passió per combatre el mal, el mal, sobretot, que hi ha en cadascú.  

       Jo crec que en la intimitat de la parella i de la família; en la intimitat amb alguna persona amiga, haurem de mantenir aquest diàleg: “Diguem amb confiança, diguem perquè m’aprecies, si he obrat malament amb tu o amb altres, alguna vegada”

       Vivim necessitats de persones que es comprometin a obrar el bé, a demanar perdó, a viure el sagrament de la reconciliació.
       I les necessitam també a dins de la nostra parròquia. Entre tots hem de viure més i més la comunió: les mirades positives, les escoltes positives, les paraules positives, ... El Papa Francesc ens diu: “Si entre noltros hi ha divisions, si entra noltros no es transmet el bé, a qui evangelitzarem amb comportament dolents?”

       Avui batiam a dues persones, que bé si tots els pares vulguessin de ver viure l’Esperit de Déu a la seva família. Esperit de Déu reconegut gràcies al baptisme. Esperit de Déu reconegut, si més no, amb la pràctica des bé.

Homilia diumenge 9 setembre 2018


Diumenge XXIII/B 9 setembre 2018 

       L’evangeli ens parla avui d’un mut del tot. O sigui, amb ell no hi havia comunicació possible. D’ell de cap als altres, dels altres a ell. Per açò hi ha qui creu que l’han de dur davant Jesús. 

       Primer reflexió que em faig avui: Som “comunitat” per atracar a Jesús aquelles persones que tenen difícil comunicació. No som si no som comunitat, si no som relació. No som cristians si no tenim consciència de les dificultats que patim no sols cadascú, sinó els altres. No som cristians sinó ajudam a qui pateix a trobar-se davant Jesús. I quants de patiments vivim!! Quantes persones hi ha que pateixen i que esperen que algú els convidi a trobar-se amb Jesús. 

       A prop de Jesús apareix el miracle. Segona reflexió que em fa obrir de nou els ulls. El mut, l’incomunicat, torna a ser persona perquè aconsegueix denou comunicar-se. Comunicant-se, torna a sentir-se un més, un més entre els altres. Com no havien d’estar contents tots, ell i els altres. Com no tenien ganes de comunicar-ho arreu! Comunicar què? Que Jesús ho fa tot bé. Que ens apropem a ell. 

       Jesús acompleix les expectatives que presenta la lectura d’Isaïes: “Ànim, no tingueu por!”. I és que Déu està entre nosaltres. Déu és allà on hi ha comunitat. Hi és alla on uns i altres ens tenim present mútuament. Jesús ens vol comunicatius, aptes per a la relació. Si vivim en comunitat i si tenim dificultat de comunicar-nos, algú ens atracarà a Jesús i rebre el goig de la relació. 

       Tercera reflexió. Qui s’apropa a Jesús es torna social, persona de portes obertes. Persona que té alguna cosa positiva a comunicar i que sap que els altres també la tenen. Persona disposada a escoltar i a comunicar. Dos verbs imprescindibles per a formar de ver una comunitat, una família. 

       Jesús ens vol asseguts entorn d’una taula compartint Paraula, reflexió, intimitat amb ell. Quan aquest taula és viscuda amb ganes, fa el miracle de la bona comunicació amb tothom. Ens fa persones de portes obertes. Ens fa persones que valoren tothom. 

       Quarta reflexió. Qui es comunica amb Jesús el que no pot fer mai és perdre l’esperança de la seva conversió interior, de la seva obertura. “Obrir portes” és el lema de qualsevol comunitat cristiana. 

       I ara és quan entenem millor les paraules de l’apòstol Jaume, segona lectura (Quinta reflexió): Com és possible que en la comunitat cristiana hi hagi excepcions de persones si el gran miracle de la comunitat és aconseguir ser persones obertes a tothom i especialment als més mancats, als muts, als sords, als invàlids, … 

       El que diu avui St. Jaume no és per uns altres, és per noltros. La temptació d’excloure sempre està present entre noltros. 

       Treball a fer. Què fem per a corregir aquesta temptació? Com tractam als qui tenen més dificultat?

Homilia diumenge 2 setembre 2018



Diumenge XXII/B 2 setembre 2018 

       1.La primera lectura d’avui, del Deuteronomi, és una exhortació de caràcter ètic formulada per Déu en temps d’exili del poble d’Israel. La seva vida enfora del seu poble i costums, forcen Israel a reconsiderar el significat de la seva relació amb Déu i examinar quines són les lleis i les normes que han de seguir.  

       Israel necessita, si vol ser un poble assenyat i intel·ligent, reorientar de nou la seva vida, ordenar-la de nou segons els manaments que Moisès va rebre al Sinaí. 

       Aquestes lleis donades pel Senyor són superiors a qualsevol altres proposades per les nacions que siguin. Són les lleis que proporcionen felicitat, pau, reconciliació. 

       Aquesta crida pretén que ningú es deixi guiar per subjectivismes personals que condueixen a la destrucció personal i a fer-se enfora de la comunitat del poble de Déu. Els nostres criteris personals han de beure totalment de Déu. 

       2.La segona lectura és de st. Jaume. És una de les cartes anomenades catòliques perquè no es dirigeixen a una comunitat concreta, sinó a totes, a l’Església universal. Avui llegim el primer capítol, durant varis diumenges la proclamarem a l’Eucaristia dominical. 

       Sant Jaume, refermant el contingut de la primera lectura, ens diu: “Déu és la font de tots els béns!”. La destrucció que a vegades vivim personalment i col·lectivament res a veure té amb Déu. De Déu sols prové el bé. Qualsevol destrucció ens arriba perquè no fem cas de Déu

       Però, remarcarà st. Jaume, la Paraula de Déu que recondueix sanament la nostra vida no pot ser només escoltada. Ha de ser també practicada. Qui només l’escolta s’engana a ell mateix, viu una religió buida.
       I la carta acaba avui assenyalant el que és una autèntica síntesi de la religiositat autèntica: “Atendre als pobres, orfes i viudes en la seva aflicció”

       3.I l’evangeli, en consonància amb les dues lectures primeres, presenta un diàleg, una controvèrsia entre Jesús i els fariseus sobre el que és realment important viure, creure i practicar. Per a Jesús, el més important no és seguir costums i normes imposades segons criteris, costums i oportunitats humanes. El que és important és seguir el que toca el cor, el que és profund, el que no té res a veure sols amb actuacions exteriors, el que és integral i prové de Déu. I per açò la crida de l’evangeli d’avui acaba manifestant actituds que tenen actuacions i criteris banals i que per açò no s’han de seguir: robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, ximpleries, ..

       Us convid a repassar avui el salm que és profund. L’orant es demana: Senyor, qui podrà estar a casa vostra? Qui podrà mantenir relació familiar amb tu? I l’orant sent al seu interior la resposta: “El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa, quan para, no escampa calumnies”. I segueix dient: “Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, ...