Diumenge II de Pasqua (23 abril 2017)
Acabam l’octava de Pasqua amb unes lectures que ens mostren els efectes de la resurrecció de Jesús sobre els deixebles.
La trobada amb el Senyor és per a ells un nou naixement. Naixen a unes experiències del tot importants per ells:
1. Jesús no guarda revenja contra ningú. Durant el temps de Passió els deixebles el van deixar sol. Pere, fins i tot, va dir que no era dels seus. I, ell, una vegada ressuscitat se’ls hi apareix constantment. Jesús té facilitat per a rompre arxius i records i tornar a començar de nou. Té facilitat per seguir confiant amb ells, a pesar de tot.
2. Jesús els concedeix, fins i tot, el poder de perdonar els pecats. És a dir, de restaurar l’amistat amb Déu. No sols els perdona, sinó que els confia el poder perdonar els pecats. Actitud de Jesús simptomàtica quan just travessa les portes de la seva resurrecció. Quina importància tindrà la consciència de que hem pecat i el poder de perdonar els pecats quan Jesús ho explicita just ha ressuscitat!
3. A Tomàs, en concret, a ell que li ha costat tant creure, li remarca que a partir d’ara s’obre un camí per a conèixer Déu: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. Les aparicions de Jesús ressuscitat són puntuals. Una vegada haurà ascendit, Jesús ens ofereix noves vies per arribar a la fe.
4. I quin és aquest nou camí?
-La comunicació i la recepció de l’evangeli. L’evangeli de Joan avui ens deixa escrit: “Els evangelis han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. Qui vol conèixer Déu s’ha de fer amb els evangelis. Ha de llegir i meditar la Paraula de Déu. Ha de fer estudi d’evangeli. No hi ha crisi de fe, el que hi ha és manca de consciència per aprofitar els mètodes aptes per aquest itinerari.
-La participació en la vida de la comunitat. En unes altres paraules: “La unitat de la comunitat”. El món creurà si els cristians vivim units. No sols si entre nosaltres no hi ha divisions tot i que hi hagi conflictes, sinó si hi participam, si formam part clarament de la comunitat. Sols podrem donar testimoni que ens interessa la trobada entorn de la Paraula de Déu, si ens trobam junts per escoltar-la i viure-la.
-Si compartim i fem almoina. La fe pot arribar també si som una comunitat solidària.
-Si participam en l’Eucaristia.
Avui, idò, l’anunci de l’evangeli i el testimoni de la comunitat cristiana són camins d’accés a la trobada personal amb Jesús.