Homilia diumenge 27 de maig 2018

Trinitat 27 maig 2018 

       1) El Deuteronomi mos convida avui, un dia més, a reflexionar. És autèntic el que diu Moisès. Mos convida a recorre totes les èpoques i, ben fixats, ens assenyala: 

       *Investiga si mai s’ha sentit dir que Déu mos hagi creat. Que Ell sigui el Creador de tot.

       *Investiga si mai s’ha sentit dir que Déu ha parlat al seu poble i que el poble, obra seva, hagi continuat en vida.

       *Investiga si mai s’ha sentit dir que Déu hagi alliberat, amb mà forta i braç poderós, a un poble que vivia en poder d’un altre. 

       Si ho investigam, si en som conscients, reconeixerem que el Senyor és l’únic Déu i que noltros si practicam el que Ell mos demana serem feliços. 

       El que pretén dir-nos Moisès a la primera lectura és senzill i important: “Sols arribaràs a ser feliç si investigues, si reflexionis, si descobreixes que Déu és Déu i practiques el que Ell espera de tu”. I el que espera de tu ve reflexat als manaments. 

       2) Es salm 32 ens ha recordat en forma d’un cant, una creença ferma d’Israel i que es repeteix constantment: “La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada, ...”. 

       3) I st. Pau als cristians de Roma, coneixedor com és de ses èpoques passades, insisteix als creients: “No heu rebut un esperit d’esclaus sinó de fills. Un esperit que, fixat en Déu, mos fa cridat: Abbà, Pare!”. “I si som fills, també som hereus de Déu”. 

       Coherents amb el que mos ha dit Moisès (investiga i descobreix que som obra de Déu, que Déu conversa amb noltros i que Déu mos vol persones lliures) hem de descobrir que som fruit d’un Déu que és Pare perquè li pertanyem totalment! 

       4) I aquesta és sa nostra missió: Escampar arreu, com mos demana avui l’evangeli de Mateu: que Déu és Déu. I que Déu s’ha revelat i l’hem de comunicar com a Pare, Fill i Esperit Sant. Som cridats a dir a tothom que aquest Déu no ens abandonarà mai de mai. 

       5) Es Prefaci d’avui mos fa viure: 

       *Que essent Déu “Pare!”, li hem de donar gràcies constantment. Ja anirà bé que mos aturem una estona i reconeguem per tot allò que li hem de donar gràcies.

       *Que essent Déu “Fill”, Déu Fill revelat en Jesús, Déu sols s’entén viure des de l’amor. No sols mos ha creat sinó que s’ha encarnat, s’ha fet proper, perquè el reconeguem i visquem tal com ell vol.

       *Que essent Déu “Esperit Sant”, forma part de sa nostra vida i, per açò, no mos deixarà mai. 

       Facem i visquem el signe de la creu. En ell expressam que som fills d’un Déu que no ens deixarà tot sols mai de mai! I ell espera que ho reconeguem i escampem arreu per a ser conegut per tothom.

Homilia diumenge 20 maig 2018

Pentecosta – Cinquagesma

       Ja sabeu que més de setanta grups de sa nostra Diòcesi treballam uns qüestionaris que ens ha donat el Bisbe Francesc perquè entre tots elaborem els objectius dels propers quatre cursos. El Bisbe en motiva a obrir portes, a acollir tothom, a fer-nos propers sense excepcions. Dia 9 de juny ens trobarem junts en Assemblea Diocesana i concretarem, consensuarem. 

       Aquesta iniciativa del Bisbe té l’empenta de l’Esperit, festa que celebram avui. En les lectures d’avui hi ha tres flaixos que ens animen a viure amb ganes aquesta Assemblea de dia 9 de maig. 

       *El primer, ens arribar de la Primera lectura. Lectura dels Fets dels Apòstols. En aquest escrit, l’apòstol Lluc ens recorda que un dia, estant junts tots ells, formant assemblea, van sentir a dins seu com un remolí de vent impetuós que canviar no sols el seu aire interior, també l’ambient de la casa on ells es trobaven reunits. I mos assenyala Lluc que, tant motivats es van sentir, que ho van notar tots els qui residien a Jerusalem. I remarca: “I açò que a Jerusalem hi vivien jueus de totes les nacionalitats: parts, medes, elamites, de Mesopotàmia i Capadòcia, del Pont, de l’Àsia, de Frógia, de Pamfília, de Roma i, a més, cretencs i àrabs”. I Lluc assenyala aquesta varietat de cultures i de llengües per dir des d’una emoció personal molt mala de definir: “Que tots sentien proclamar, per part dels apòstols, les grandeses de Déu en les seves pròpies llengües”. Cosa que vol dir, que el missatge dels apòstols era entès per gent diversa i que formava part de cultures i identitats diverses. 

       Què aconsegueix l’Esperit en la vida dels apòstols? Aconsegueix que s’alliberin de complexes i de pors i escampin arreu el que han viscut: La persona i el missatge de Jesús. La seva vida, la seva entrega, la seva passió i resurrecció. 

       *L’evangelista Joan coincideix amb en Lluc quan avui, a l’evangeli, i aquest és el segon flaix, ens diu explícitament: “Els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà enmig d’ells i els digué: Pau a vosaltres! Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant!”. 

       Què ens diu aquesta festa de Cinquagesma? Ens diu que duim el millor dels missatges a les mans i que, sense por, obrint de bat a bat les portes de les nostres parròquies i cases, l’hem d’oferir a tothom. Qui hi ha residents avui a Ciutadella? Segur que de tot com a totes parts. Entre noltros hi ha avui: gent d’altres pobles d’illa, i d’altres illes i països, hi ha gent anglesa, francesa, equatorians, peruans, marroquins, bolivians, colombians,... Hi ha creients, agnòstics, ateus, ... Hi ha de tot. I la pregunta que em faig és: Mos entenen? Mos hem fet propers a ells perquè també ells coneguin i visquin el missatge i la persona de Jesús? 

       Aquesta és la reflexió que farem, com a conclusió final de totes les que hem fet durant aquest curs, dia 9 de Juny. 

       *Segons la segona lectura, tercer flaix d’avui, tots ens hem d’apropar a tothom segons els dons que cadascú i cada parròquia ha rebut. Les diferències entre noltros hi som per viure encara més units i escampar la grandesa de Déu a partir de les embostes que d’Ell, cadascú vivim. 

       Demanem avui, amb ganes d’escampar el missatge i la persona de Jesús, el que diu la Seqüència que hem resat després de la segona lectura: Demanem que l’Esperit de Déu: 

       -Ens atorgui un raig de llum divina

       -Que ens habita interiorment

       -Que ens consoli i ens faci forts quan sentim que anam contracorrent

       -Que visiti la nostra intimitat

       -Que ens faci nets, fèrtils i sans per ser dignes missioners.

Homilia diumenge 13 maig 2018

Ascensió del Senyor

       Què recordem avui, festa de l’Ascensió? Que Jesús una vegada acomplerta la seva missió retorna a Déu. Ell ens ha ensenyat es camí de tenir Déu present constantment i acabar es nostros dies al costat de Déu. 

       *La festa de l’Ascensió ens diu clarament que cadascú de noltros, com també tota la humanitat, estem orientats cap a Déu seguint el camí de Jesús. 

       *La festa de l’Ascensió ens adverteix de dos perills que tenim: “Mirar sols el cel” i caure en un espiritualisme, fora de tot compromís, i “mirar sols la terra” i caure en un materialisme pur que no té present que som de Déu i hem de caminar cap a Ell. 

       *La festa de l’Ascensió ens diu que el cristianisme consisteix en tenir present Déu tan intensament i tan fidelment que el descobrim en les coses de cada dia i en tots amb els qui ens trobam fent camí. No és possible que una persona d’Església, un cristià qualsevol, visqui sense fer cas dels altres. Les seves vides, les seves circumstàncies són importants per tots aquells que han viscut la festa de l’Ascensió. 

       *La festa de l’Ascensió ens recorda que tenim una missió urgent: evangelitzar i fer feina amb totes les nostres forces a favor de la presència de Déu en tot i en tots. Evangelitzar, viscuda l’Ascensió, és per tot noltros una tasca urgent. 

       -Tinguem present l’experiència de tants i tantes seguidores de Jesús que l’han fet present a qualsevol dels pobles i camins del món: Maria, Josep, Francesc, Joan, Maria, Magdalena, Marta, Lidia, ..... 

       -Molts, uns setanta grups de la nostra Diòcesi, anam fent feina durant tot s’any sobre 8 temes que ens ha proposat el Bisbe a fi de que dia 9 de juny pròxim trobem unes deu pistes que mos siguin comunes a fi d’orientar la nostra Pastoral durant aquests tres o quatre anys venidors. 

       Així, entre tots, on creiem que ens hem d’abocar a favor de que el missatge de Jesús sigui conegut i pot ser viscut? Ja ho concretarem entre tots els qui hi participarem dia 9. Però ja entreveiem aquests camps: 

       *Joventut. Els catequistes, els responsables dels grups de joves, els educadors cristians, els cristians que tracten amb ells a qualsevol dels camps on ells hi són present (Esport, Gimnàs, Instituts, ...), hem d’intentar transmetre amb el nostre testimoni el missatge de Jesús. 

       *Família. Cuidar més els pares de catequesi, els qui demanen el baptisme a favor dels seus fills, els equips de matrimonis cristians, ... Hem d’animar a les famílies cristianes a viure en el seu cau l’evangeli de Jesús. 

       *Espiritualitat: Hem d’incrementar la pregària, potenciar el silenci, tornar a organitzar exercicis espirituals, celebrar millor la celebració de l’Eucaristia, ... 

Homilia diumenge 6 maig 2018

Sisè de Pasqua. 6 maig 2018 

       Quan llegeix i medit les lectures de cada dia i de cada diumenge, sempre em sorprenc. Em sorprenc perquè tenen “allò”, aquell punt, aquella observació que em fa dir expressions com: “És cert” “He de millorar” “Aquest és el camí”, ... 

       Davant quines paraules i expressions ho he dit en les d’aquest diumenge sisè de Pasqua? 

-Sa primera lectura dels Fets dels apòstols remarca: “Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns i d’altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui” (10, 34-35) 

       És aquest un text que el reflexionàvem amb un grup de matrimonis diumenge passat. I, entre tots, ens adonàvem com mos costa relacionar-nos sens fer diferències. Com mos costa aprendre a mirar el cor de cada persona sense importar-nos massa ni es seu país, ni sa seva llengua, ni ses seves idees o creences. Us convid a fer també avui aquesta reflexió: Faig diferències? Quines? Amb qui? Per què? Són justes? Valor les persones pel que són?, ... 

       Déu no fa diferències. Però també és cert que acull com els seus més íntims aquells que creuen en Ell i aquells que fan i tenen ganes de fer el bé. Els qui som cristians no hem de fer diferències, però ens hem de deixar empeltar, formar, educar, pels qui creuen en Déu i obren el bé. Dues realitats que hem de tenir present sempre per la seva importància: Creure en Déu i fer el bé! 

       Tot i que entre els nostres millors amics hi ha d’haver gent que cregui en Déu i es proposi fer el bé sempre i en qualsevol circumstància –sigui de la nació i llengua que sigui-, és cert que les nostres portes s’han d’obrir amb gran respecte a favor de tothom.

       La Paraula de Déu ens ho recorda constantment. Sa segona lectura d’avui (1Jn 4,7-10) ens diu: “Hem d’estimar-nos els uns dels altres”. I, per què? I la seva resposta és clara i curta: “Perquè l’amor és s’actitud de Déu!”. L’amor prové de Déu. Ens convé estimar perquè Déu estima, perquè és cosa pròpia de Déu estimar. És cosa pròpia de qui és sant, de qui aspira a viure totalment equilibrat i feliç humanament. I ho repeteix Jesús tal com ho manifesta l’evangeli de Joan (15,9): “Jo us estim tal com el Pare m’estima!”. Com mos estima Jesús si mos estima tal com el Pare l’estima a ell! Com mos hem d’estimar els uns als altres si mos hem d’estimar tal com Jesús mos estima! 

       Quan mos diem: “T’estim!” no sé si aconseguim pesar prou bé el que diem. T’estim vol dir: t’estim perquè Déu és amor o perquè Déu és present en tu.

       Però avui, el que m’ha fet reflexionar més és aquesta altre frase que expressa l’apòstol Joan (1Jn 4, 7ss): “Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a Ell”. 

       Per Déu, estimar el seu fill no és altre cosa que fer-lo apte perquè sigui útil al món, perquè el salvi!. Estimar vol dir: fer útils a les persones a favor del món!. 

       A què estem cridats els pares, els capellans, els catequistes, els educadors, ...? Som cridats a estimar tant la nostra societat que hem d’educar els fills, els de la parròquia, els alumnes, els qui vénen a fer esport, ... perquè siguin útils a favor de la bona salut integral de tothom. 

       Educar per a salvar el Món! Ho tenim present? Estima qui educa per a fer un món millor.