Homilia diumenge 25 febrer 2018

Diumenge II de Quaresma 

       Cada diumenge segon de Quaresma mos regala l’evangeli de la Transfiguració que ens concedeix penetrar més en el misteri de Jesús. 

       No ens és fàcil, com tampoc ho va ser per els apòstols, entendre i seguir Jesús. Com ells, també noltros el voldríem veure com aquell que ens ajuda a fer que la vida ens sigui més fàcil, més tranquil·la, més sense dificultats. Així son la gran majoria de les nostres pregàries: Senyor, que tinguem salut! Senyor que no hi hagi desgràcies en les nostres famílies! Senyor que no ens manqui mai, almanco, el que ens és necessari, ... 

       Ens costa entendre que la vida de Jesús i la vida de no pocs que el segueixen anirà marcada per una vida no fàcil, per una vida de patiment. Aquesta realitat va provocar en l’apòstol Pere una reacció de refús. Tant fort va ser el refús de Pere al patiment de Jesús, que Jesús el va qualificar com a “dimoni temptador”: “Fes-te enfora de mi perquè no penses com Déu sinó com les humans”. 

       Els humans voldríem que sense esforç per la nostra part, sense patiment, tot funcionés beníssim. Més, des de que el pecat s’ha ficat en el nostre cor i entremig de tots, arranjar el món i la nostra vida sense constància i voluntat, és impossible. 

       -L’educació dels fills, vol disponibilitat total de part dels pares. 

       -La fidelitat d’una parella reclama comprensió, paciència, diàleg, un tornar a començar. 

       -El sentit profund de la nostra vida exigeix reflexió, contemplació, escola i catequesi 

       -El dia a dia es crea a base de feina, atenció, bona voluntat, ... 

       Precisament després de sis dies que Jesús va reprendre a Pere tot intentant educar-lo per una vida feliç construïda a base d’esforç i patiment, és quan l’evangeli de Marc presenta l’escena de la Transfiguració. Una narració preciosa que té la intenció de pacificar i alegrar el cor dels apòstols Pere, Jaume i Joan, mostrant qui és en realitat Jesús i quina veritat i importància té el seu missatge, les seves paraules. 

       Tot i que la vida de Jesús i dels seus seguidors –tot i que la vida de qualsevol que es vol construir com autèntica persona- sigui una vida d’esforç i de patiment, la Transfiguració revela que el final de Jesús i dels seus seguidors serà un final feliç, un final gloriós: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escoltau-lo!”. Aquest és la màxima expressió del que ha de ser la vida de qualsevol en aquest món si vol arribar a tenir un final feliç. (Tot és comparable, entre noltros i per posar un exemple, a l’esforç que durant anys i anys viu qualsevol si vol arribar a ser un bon esportista, un bon músic, un bon científic, ... una persona reconeguda). 

       A tots ens convé, com Pere, Jaume i Joan, viure un moment de quietud i de pau per aconseguir viure experiències de transfiguració, experiències positives. Si no tinguéssim aquestes experiències, l’esforç i la lluita constant no serien fàcilment possibles. 

       -És un goig per uns pares, que han treballat i patit, veure progressar el fill acadèmicament i humanament 

       -És un goig per una parella, que ha treballat i patit, celebrar els seus 25 o 50 anys de matrimoni vivint el seu amor més solidificat,.... 

       Avui som convidats a recollir-nos a un lloc tranquil i adonar-nos que el treball que fem i el patiment que vivim serveixen per alguna cosa. Almanco, i per ara, per a ser millors noltros mateixos. És bo viure moments de Transfiguració.

Homilia diumenge 18 febrer 2018

Primer de Quaresma. Eucaristia Vocacional 

      Introducció. Avui és sorprenent que l’Esperit empenyi Jesús al desert a viure temptacions que conviden a fer-se amb la maldat que refreda la capacitat d’estimar de qualsevol. Refreda la nostra vocació personal i eclesial, refreda la crida que Déu ens fa a cadascú per a millorar-nos i millorar el nostre entorn. Vencent les temptacions, Jesús es converteix en “mestre” del camí que ens convé seguir si volem vèncer les temptacions. A qui ens convé seguir? Ens convé seguir sols a Déu, la Bona Nova que ens arriba gràcies a Jesús. Qui segueix Déu, crea “nova humanitat”. Amb fe i esperança iniciem el temps quaresmal vivint el sentit de l’Eucaristia: Sols salva el món qui, com Jesús, segueix la seva vocació entregant-se del tot als altres amb plena fidelitat a Déu. 

      Flaixos per a l’homilia

      -Jesús, havent experimentat el desert, moments de dificultats i temptacions, es presenta a Galilea i predica: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. 

      -El Papa, en el missatge de Quaresma d’aquest any, ens adverteix que “allà on creix la maldat, l’amor es refreda, perd el caliu!”, i, per açò, ens convida anar alerta amb els falsos profetes que enganyen i ens fan perdre la caritat, centre de tot l’evangeli. 

      -Els falsos profetes, assenyala, aprofiten les emocions per a conduir-nos allà on volen. Confonen el plaer, el diner, l’autosuficiència, amb la felicitat, que, a la llarga, sols aporten soledat. Són xerraires que parlen de solucions inútils front els problemes personals i socials d’avui: droga, relacions “d’emprar i tirar”, guanys fàcils i deshonests, ... Són estafadors que no sols ens ofereixen coses sense valor, sinó que, a més, ens roben la nostra dignitat, llibertat i capacitat d’estimar. 

      -El Papa ens convida a no fer cas d’aquests falsos profetes que ens tempten amb les seves mentides presentant-nos el mal com a bé i el que és fals com a vertader. Aprenguem, ens demana, a no fer cas del que és immediat i superficial i reconeguem el que és de Déu. 

      -A partir del que ens diu el Papa, iniciant aquest temps quaresmal, revifem la nostra vocació, facem cas i escampem la Bona Nova. Visquem atents a les propostes que en nom de Déu ens fa l’Església durant aquest temps Quaresmal: Dejuni (siguem solidaris amb els més necessitats), Abstinència (visquem l’autocontrol, optem per a servir lliurement el bé), Pregària (renovem constantment la nostra Aliança amb Déu, la nostra comunió amb Ell, com ens recorda avui el Gènesi). 

      -El Papa desitja que aquest missatge traspassi les fronteres de l’Església i arribi als homes i dones de bona voluntat. Posem en pràctica el desig del Papa vivint fidelment la nostra vocació: pares i mares, educadors, catequistes, preveres, religiosos i religioses, caps i monitors de Club, d’Escoltes, d’Esport, ... 

Pregàries (afegim aquesta, a les que ens marca el Full de la Missa Dominical) 

      -Perquè siguem capaços de descobrir i viure la nostra vocació com un do que ha de ser ofert als altres. Do i ofrena de fidelitat a Déu fent un bon servei a l’Església i a la societat. PREGUEM         

Homilia diumenge 11 febrer 2018

Sisè diumenge temps ordinari/B 11 febrer 2018  

      

      Els texts bíblics d’avui ens conviden a fixar-nos amb dues actituds que es donen constantment en la història humana: una, la que exclou a la gent, l’altra la que inclou. 

       La que exclou ens la representa un fet de l’A. Testament: “Els qui pateixen mal de lepra són impurs i han de viure fora del campament. És el que prescriu la llei”. 

       I la que inclou, ens la representa Jesús. Davant d’ell es presenta un leprós (un leprós que just posant-se davant d’ell ja passa per alt la llei) i li demana que el curi. Jesús, veient-se davant un malalt que la llei exclou i el fa viure enfora de tots -tot reconeixent que transgredeix també ell sa llei-, el toca i el cura. 

      Per Jesús, incloure a qui ha estat exclòs a causa de la seva malaltia, és prioritari. Per a ell, hi ha normes, hi ha lleis, hi ha costums, hi ha maneres de fer que no són vàlides, no són humanes. I si no són humanes, s’han de canviar, s’han de superar. 

      Però s’han de canviar i superar sense ser mai motiu d’escàndol per aquelles persones que segueixen costums i tradicions, que segueixen modes, ulls clucs, sense interrogar res, sense qüestionar res, sense ser educats per a millorar la convivència i la dignitat de tots. Per aquests, el que fa important un tipus d’actuació concreta, té una senzilla explicació: “Sempre s’ha fet així i així ho hem de seguir fent!”. Per uns altres que no saben examinar justament les noves modes o costums que s’imposen, encara que sembli que no, encara que es creguin moderns, cauen amb la mateixa trampa “Segueixen el que de nou s’imposa sense cap tipus de judici sobre la seva bondat o maldat”. “Si és moda s’ha de seguir “si o si”. Fan igual que els altres que diuen: “Si és costum, s’ha de seguir “si o si”. Tant els qui segueixen costums perquè sempre s’ha fet així, com els qui segueixen ses modes perquè és el que avui toca, tenen la mateixa manca de criteri. 

      En la moral cristiana, moral sorgida gràcies a l’actuació de Jesús, hi ha un principi que és fonamental: “Una cosa no és bona perquè sigui llei, sinó que és llei perquè és bona”. 

      Quan ens trobam davant costums que són intocables, quan ens trobam davant modes que són indiscutibles, hem de seguir l’actuació de Jesús. Què fa? Demana prudència: “No escandalitzis” “No ho diguis per aquí i allà” demana Jesús al leprós curat i integrat a dins de la societat. Però convé optar per un tipus d’actuació (amb paraules i fets) que, pas a pas, sense violència ni tan sols psicològica, les lleis, els costums, les modes que exclouen i són inhumanes, s’han de canviar, s’han de suprimir. Sant Pau, que ho ha après del testimoni dels apòstols, avui ens ho diu clarament: “No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs”. Mes, “seguiu sempre el que més convé segons Crist!”. No! No siguem mai motiu d’escàndol “ni pels qui són fidels als costums” “ni pels qui ho són de les modes”. Més, pas a pas, intentem educar segons convé a Jesucrist. 

       Ja estaria bé que avui ens proposéssim saber destriar els costums que convé seguir i deixar, i modes que convé seguir i deixar. 

       Per a mi, un costum que convé deixar perquè exclou a molta gent, és la xerrameca que, com diu el Papa en el seu missatge de Quaresma, calumnia i falsifica la fama dels altres. I una moda que convé no seguir, ho diu també el Papa, és la manca de criteri personal quan feim o desfeim el que sigui.

Homilia diumenge 4 febrer 2018

Setmana V durant l’any/B 

      Sa lectura de Job m’ha emmarcat la meva reflexió d’avui. M’he aturat davant aquestes paraules que m’han entrat per la seva càrrega de veritat: “L’home a la terra no passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra!”. 

      Aquesta expressió de Job expressa amb poques paraules la realitat de la nostra vida: “Treball i descans!” “activitat i repòs”. 

      Un dia, una setmana, ens passa volant. Passem hores i hores fent feina a un comerç, a una fàbrica, a una oficina, a un lloc qualsevol i, tornant a casa, passam hores i hores fent cuina, netejant, rentant, educant, ... Com diu Job és bo, és necessari “delejar seure a l’ombra”. És bo, és necessari, descansar. 

      És bo descansar i oblidar, almanco per una estona, preocupacions diàries. I és bo descansar, per reflexionar i descobrir què és el que ens convé fins i tot intensificar, però també què és el que ens convé suprimir o no donar-li tanta importància. És bo descansar per fer una estona de pregària i posar-nos confiadament a les mans de Déu. Confiar-li la nostra persona, la nostra família, les nostres preocupacions, ... És necessari descansar per tornar a la feina amb més serenitat i seguretat de que, el que fem i el com ho fem, és el que més convé. 

      Jesús, que és el nostre mestre i referent, ens ho diu constantment amb les seves paraules però sobretot amb el que fa. Avui un dia més veiem a l’evangeli de Mateu com Jesús dur una activitat quasi bé frenètica i, per açò, necessita el descans. 

      Quina activitat porta a terme avui i constantment? Transmetre salut a sa gent, a ses persones. Transmetre salut física, psíquica, espiritual, és el que li interessa un dia sí i s’altre també. Avui, visita la sogra de Pere que estava malalta, a més atén, i segur que amb una delicadesa especial, molts d’altres malalts de tot tipus que es presenten o els presenten davant d’ell; a més, està amb “tota la ciutat” que s’havia reunit a la porta de la ciutat per escoltar-lo i compartir amb ell. La feina de Jesús, allò que ell troba interessant, interessant, és atendre a les persones i, entre aquestes, les que s’ho passen més malament per la causa que sigui. Només aquesta actitud de Jesús ja ens ha de fer pensar que la nostra feina primera ha de ser sempre atendre bé a les persones. I atendre-les bé no tan sols per un interès personal, de feina o de negoci. No! Atendre-les bé senzillament perquè Jesús ens ensenya que atendre a les persones és, des de Déu, el que realment convé, el que importa, el que necessita la bona convivència i vivència en aquest món. 

      I Jesús cerca i desitja com diu Job “seure a l’ombra”. L’evangeli de Marc ho expressa així: “De bon matí, quan encara era fosc, s’aixeca, se’n va a un lloc solitari i s’hi queda pregant”. S’aixeca quan encara era fosc, quan encara tothom dorm. S’aixeca a una hora on ell sap que podrà estar tranquil. I prega. Pregar és “escoltar Déu oferint-li tot allò que un ha escoltat i viscut durant el dia, durant la vida”. Jesús té necessitat de passar balanç, de corregir per escoltar i atendre millor a les persones. 

 

      I és que les persones es plantaran davant d’ell constantment, i tractar-les bé és el que més l’importa. L’evangeli de Marc, assenyala: “I mentre encara pregava, Simó Pere amb els altres companys va sortir a cercar-lo per dir-li: “Tothom es cerca!”. I què respon Jesús després del descans de la pregària: “Anem-hi, que aquesta és la meva missió. La meva missió és predicar amb la paraula i l’exemple. La meva missió és ensenyar que el que més importa és atendre “super bé” a les persones”. 

      Res, tot l’evangeli és així. St. Pau avui també ens diu: “He optat per ser servidor de tots. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer el que sigui!”. 

      Idò, que un dia qualsevol sigui per noltros “resar, activitat, descans, tractar bé a la gent, ...”. Si ho fem, servirem a l’evangeli. Servirem a Jesús.