Homilia diumenge 26 de febrer 2023

 

Dia litúrgic: Diumenge 1 (A) de Quaresma

Text de l'Evangeli (Mt 4,1-11): En aquell temps, l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Però Ell li va respondre: «L'Escriptura diu: ‘L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu’».

Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: ‘Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’». Jesús li contestà: «També diu l'Escriptura: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’».

Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Et donaré tot això si et prosternes i m'adores». Li diu Jesús: «Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a Ell tot sol’». Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien». 

HOMILIA

             Ja veiem que el projecte de Déu troba resistències sempre a causa d’actituds, paraules, i fins i tot lleis que no afavoreixen ni la pau, ni les bones relacions, ni el progrés humà.

            Jesús de Natzaret, en el silenci del desert, ens fa veure que fer el que Déu Pare espera de cadascú, no és fàcil però és l’autèntic aliment que uns i altres necessitam. Amb aquesta lluita (entre el que desitja i les conseqüències del que desitja), Jesús es prepara per iniciar la seva vida pública.

            La primera lectura d’avui, el Gènesi, ens explica que el mal que vivim no l’ha creat Déu sinó els humans. El mal, representat per la serp, desfà la pau entre els humans, entre dones i homes, i entre els humans i Déu. Les males relacions entre noltros, i entre noltros i Déu, ens arriben perquè el mal ens fa aspirar a ser “com a déus”, a estar i a viure per damunt de tot i dels altres. El mal ens empeny a passar dels altres i de Déu.

            A causa de voler ser “com a déus” (poderosos, senyors de tot i de tots) neixen les ambicions, els abusos de poder, les dictadures de tot tipus. (Tinguem present avui la guerra entre Rússia i Ucraïna, la fam en el món... Tinguem present que fins i tot el que anomenam “drets humans” no els concedim a tots). I així, alguns, escoltant el mal, la serp, tornen inhumans i es fan cruels amb el tracte amb els altres, i uns altres es senten i viuen deshumanitzats per patir tot tipus de mal tracte.

            Tres vegades Jesús respon al mal que el tempta, així: “Està escrit!”. És una cita del llibre del Deuteronomi. La temptació que Jesús es disposa a vèncer cada vegada pren més força. Si la primera  sols mira les pedres del desert, la segona ja és viscuda a la gornisa del temple, i, la tercera , l’experimenta a dalt d’una muntanya altíssima. Si la primera tempta tempta a satisfer la seva fam, la segona el tempta a brillar damunt la gent per a ser sostingut per les mans d’uns àngels màgics que aconsegueixen que aconsegueixen emparar-lo quan es disposa a tirar-se de la gornisa del temple; i, la tercera, li ofereix reialmes i glòria si adora el mal en tost del bé. En el fons, si renuncia a la seva missió.

            Jesús supera les temptacions posant-se al servei de Déu i no del mal després d’un llarg exercici de quaranta dies, seguint la tradició de grans circumstàncies del poble d’Israel. 40 dies va passar Israel fugint d’Egipte i anant cap a la terra promesa; i 40 dies i 40 nits va passar també  Moisès abans d’aconseguir els deu manaments.

Tinguem present que no mos serà possible superar temptacions si no dedicam un temps de silenci i de quietud per enfortir la nostra opció per Déu. Quaresma és un temps d’exercici per aconseguir viure silenci i reflexió.

            Durant aquest temps de quaresma se’ns demana viure una reflexió profunda: què o qui exerceix un poder especial en la nostra vida?: El mal, l’ambició, l’orgull, la mentida, l’egoisme..., o Déu, la veritat, la sinceritat, l’amor, la justícia, la fraternitat...

            La temptació no és un assumpte d’importància menor, ni ha passat de moda. Per a Jesús va ser un assumpte decisiu i principal. Tant, que ell mateix ho recull a la pregària que ens va deixar com a testament: “No ens deixis caure en temptació i lliura’ns del mal”.

            Abans de començar la seva missió profètica, Jesús va sofrir en el desert un fort debat interior. L’ideal del Regne li atreia, però segur que el patiment li feia respecte, el temptava. I Jesús va optar, superant la temptació, posar-se al servei del seu ideal: Anunciar Déu, anunciar el seu Regne.

            L’afany de poder, el desig de posseir, d’usar i d’abusar de tot... són temptacions que vivim uns i altres constantment.

            Elegir entre Déu i els ídols actuals (doblers, poder, fama, orgull, modes...) és  la tasca personal i comunitària que tenim durant aquest temps quaresmal. Optem pel Déu amor. Un Déu que no refusa el patiment a favor de tots.

 

Homilia diumenge 19 de febrer 2023

Diumenge 7 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 5, 38-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial».

 

HOMILIA

 

           

Déu diu a Moisès –primera lectura Levític 19,1-2: “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, som sant”. I ja des del llenguatge del Levític, llibre de l’Antic Testament, es diu que la santedat consisteix en:

            -No guardis malícia en el teu cor.

            -Reprèn els altres, si és necessari.

            -No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú.

            -Estima els altres com a tu mateix.

I acaba dient: Jo som el Senyor (Així som jo, el Senyor, el sant)

            Déu no mos guarda malícia, Déu mos reprèn quan fa falta, Déu no es venja mai de ningú, Déu mos estima tant com ell s’estima a ell mateix.

            En què consisteix la santedat, idò? En estimar. Déu és amor. Qui estima és sant.

I per què som cridats a ser sants? Som cridats a ser sants, mos diu avui la segona lectura (1Cor 3, 16-23), perquè hem estat creats per a ser temples de Déu. L’Esperit de Déu habita en noltros.

Qui profana aquest temple, qui deixa d’estimar s’enganya a ell mateix, es fa mal a ell mateix i als altres, impedeix que sa felicitat empleni el seu cor i el cor dels altres, viu malament, es fa mal, es destroça i destroça als altres.

La saviesa d’aquest món consisteix en “imitar Déu”. Qui vivint es creu savi pel que ha aconseguit tècnicament, professionalment, econòmicament, que aprengui a ser un ignorant. El progrès tècnic, econòmic... no li atorgarà benestar interior.  El benestar interior, l’autèntica saviesa a aconseguir en aquest món és: “Imitar Déu!”. Ser sants!.

Qui és el més savi de tots els humans? Qui estima més! Els altres honors, ho diu avui sant Pau, no s’aguanten més que el fum. Aspirar a ser, el que sigui, sense estimar i sense considerar que l’amor és l’autèntica saviesa humana, és profanar el Temple de Déu, el que som, el per què hem estat creats.

            El nou Testament segueix i aprofundeix amb aquesta mateixa tònica. Avui ens diu:  No poques vegades oïu com es diu: Ull per ull, dent per dent. No, no en faceu cas! Aquesta actitud mai ens portarà felicitat perquè no connecta en el per què hem estat creats. El que connecta que és? Si et peguen, si t’ofenen,... no els hi tornis.

Sempre hem d’actuar vivint un plus, tal com Déu fa amb noltros:

-Si algun et pren el vestit, dona-li també el mantell. Si algú et carrega fort, demostra que encara tens més resistència.

-No estimis sols els amics. Déu ens estima encara que noltros li siguem  enemics. Estimar sols els amics, no té mèrit, no té marca de Déu. El que té marca de Déu és estimar tothom, amics i enemics, també als qui no et saluden...

            Volem ser feliços, estimem!!! Hem estat creats per a ser Temples de Déu. Tot allò que facem, pensem, organitzem..., que no sigui dins el camp de l’amor ens fa enfora de Déu i, per açò, de la nostra felicitat personal i social.

            Molts avui pateixen, patim, perquè no aspiram a ser santedat, a estimar, a estimar sense mesura.

 

Homilia diumenge 12 de febrer 2023

 

Diumenge 6 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 5,17-37): En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que es va dir als antics: 'No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal'. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

»Ja sabeu que es va dir: 'No cometis adulteri'. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos. També es va dir: 'Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci'. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

»També sabeu que es va dir als antics: 'No trenquis els juraments'. I encara: 'Compleix allò que has jurat al Senyor'. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne».

 

 

 

HOMILIA 

 

 

A vegades mos pensam que som bons perquè no matam, ni robam, ni fem grans pecats, i amb açò sentim que ja feim el que hem de fer, que “ja complim” amb el que Jesús ens demana.

            Però Jesús ens demana que penetrem al dedins de les lleis, que no mos quedem tan sols amb la lletra. Qui entén la llei és aquell que va més enllà de la lletra de la llei, és aquell què entén el que la llei ens demana en el seu més profund, mos diu Jesús avui a l’evangeli de Mateu (5, 17-37). Qui va més enllà de la lletra de la llei és el que fa important una llei. Així per exemple, mos diu Jesús avui:

            El quart manament que vivim des del temps de Moisès diu: No matis, i tothom que mata, serà duit davant el tribunal. Si és cert que la lletra de la llei diu “matar”, el contingut, el que desitja la llei, no és sols que no matis, és més, molt més. El que desitja la llei és:

-Que no ens enfadem quan mos relacionam amb els altres, que no menyspreem a ningú, que no insultem. La llei desitja que siguem persones pacients. Les nostres relacions no sempre són fàcils. Totes elles mos demanen cordialitat, intel·ligència, temps. S’altre dia, a un dels meus escrits diaris a Facebook vaig recordar un diàleg entre dos monjos del desert, l’abbà Pastor i l’abbà Joan. L’abbà Joan va demanar a l’abbà Pastor que s’ha de fer quan mos trobam amb algú que té un cor dur, o quan mos trobam amb algú quan mos costa relacionar-nos pel que sigui. I l’abbà Pastor li va dir: “S’aigua es tova, és suau, és tendre,  i la pedra és dura, però si s’aigua cau gota a gota damunt sa pedra, la perforarà. Un cor dur, una relació que mos costa, es torna més fàcil si aconseguim, gota a gota, amb tacte i bones paraules, fer-la més propera i cordial”.

La lletra de la llei: “No matis”, va molt més enllà de que no matem. El que demana és que mos respectem sempre els uns als altres. Demana, ho hem sentir també avui, que les parelles es respectin, es considerin, no es maltractin ni amb paraules ni amb accions. Demana que fins i tot les nostres mirades siguin netes, correctes, igual les nostres carícies, les nostres besades o abraçades, els nostres juraments... Avui, dia en què Mans Unides esn crida a ser “humans”, “solidaris”, optem per compartir el que som i tenim. Que bé si algú es compromet a “donar-se” ell, ella mateixa, a favor del sacerdoci, la vida consagrada i missionera,...

            Hem d’aprendre a entendre la llei dels manaments. No hem de quedar en el que diu la lletra. Hem d’intentar acollir tot allò que la lletra inclou.

I la primera lectura, la de Jesús fill de Sira, diu clarament: “Interpretar la llei així com Déu mana sols depèn de tu”. “Si tu vols –diu la lectura- guardaràs correctament els manaments”. I repeteix: Ets tu que has de decidir si vols o no quedar només amb la lletra com van fer els fariseus i els mestres de la llei.

Siguem profunds en una societat que, per exemple, com que va a la lletra de les senyals de tràfic, hem d’omplir els nostres carrers de senyals de tràfic. Com que va a la lletra del comportament que s’ha de tenir a l’esport, carregam de lleis l’esport i fins i tot hem de posar es “bar”.

Quedem-nos avui amb el slam 118:

-Felices les persones de conducta irreprensible, felices les que guarden el pacte amb el Senyor, felices les que no es desvien dels seus camins.