Homilia IV de Quaresma/A 30 de març 2014
Celebram el quart diumenge de quaresma i anam avançant en el camí que ens condueix cap a Pasqua.
Mentre anam fent camí, la Paraula de Déu ens il·lumina: ens fa descobrir realitats i ens fa revisar. No és cap altra la nostra intenció en la participació activa de l’Eucaristia. El que volem és viure l’evangeli, no sols conèixer-lo.
Avui la Paraula de Déu ens demana que ens fixem en diverses realitats:
1.Qui és el cec de naixament? És una persona que pateix en la seva pròpia carn la interpretació errònia del concepte de Déu. Alguns creuen encara avui, i uns altres ho han cregut al llarg de la història, que qualsevol limitació física o psíquica és conseqüència del pecat. És un càstig de Déu.
El cec de naixement ha d’escoltar, un dia sí i l’altre també, si és ell qui ha pecat o hsan pecat els seus pares. La ceguesa així era interpretada.
Aquesta concepció de Déu no és cristiana. Déu no vol la mort, el mal. El Déu dels cristians és amor. L’únic que vol és que, qui peca, es converteixi i visqui. Les deficiències de tot tipus no tenen res a veure amb la voluntat de Déu. Les deficiències que vivim són fruit i són pròpies de la nostra naturalesa humana.
Si res hi ha, elles ens poden servir per a descobrir qui som i quin és el nostre destí. Jesús ho deixa clar a l’evangeli: “No és cec perquè hagi pecat ell o els seus pares. A partir de la seva ceguesa, a partir d’una deficiència qualsevol que patim uns i altres, a partir del mal que vivim i patim, se’ns pot revelar la necessitat de la llum, de descobrir el sentit de tot, de caminar cap a un estil de vida que sigui goig per a tots”.
Davant un patiment qualsevol moltes persones descobreixen el valor de la humilitat, de la companyia, de la solidaritat, de la confiança, de l’esperança, del que és essencial, de Déu!
2. Qui són els fariseus? Els qui no han descobert l’esperit de la Paraula de Déu i es queden en la lletra. I amb una lletra interpretada fora del seu context global. Els fariseus, oblidant l’esperit d’amor, de convivència, d’ajuda... que aleteja en totes les pàgines de la Bíblia, afirmen: “Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu!”. Els fariseus de tots els temps no han entès que el repòs del dissabte hi és per a descobrir i no oblidar mai l’essencial de la llei: l’amor. ¿Com poden dir que els pobres no tenen dret a interrompre’ls el repòs que viuen? Qui gaudint el repòs, fa el sord a les necessitats dels altres, no és de Déu. Qui no és capaç de capgirar horaris, de no fer el que desitjava fer, davant algú en necessitat, no és de Déu.
3. Què els passa als creients? Els creients d’abans i d’ara som interrogats constantment. Sempre se’ns demana donar raó de la nostra fe. El cec de naixement es troba davant el repte de respondre vàries preguntes: Com se t’han oberts els ulls? On és qui t’ha obert els ulls? Què en dius d’ell?... I no sols es troba obligat a respondre davant preguntes que el jutgen, el que és pitjor, ha d’escoltar malediccions: “¿Tot tu vaig néixer en pecat i ens vols donar lliçons?". I, encara més, no sols ha d’escoltar malediccions, ha de viure una altra vegada l’exclusió just quan se li han obert els ulls: “I el van excloure de la sinagoga”.
Hi ha persones, avui i sempre, que són exclosos de la societat, i del dret a viure, perquè són alguns es presenten o ens arriben a la vida amb deficiències, i n’hi ha, també, que són exclosos perquè sols la seva presència provoca reflexió, replantejament d’idees, canvi d’actituds, a qui no vol ser molestat, inquietat, per res i per ningú.
El que hi vegi un cec de naixement en un dia de repòs sabàtic va posar en crisi la presència i la manera de jutjar dels fariseus. I els fariseus, gent intocable, no ho podien admetre.
Anem observant, cadascú i detingudament, com actua Jesús i quin rol tenen els pares del cec en aquesta pàgina del Nou Testament. I de tot vulguem-ne treure conseqüències.
No hi ha res com la Paraula de Déu per ajudar a descobrir-nos i per a veure què és el que vertaderament és essencial.
