Homilia diumenge 30 d'abril 2017

Diumenge tercer de Pasqua (30 d’abril 2017) 

       Sa primera carta de St. Pere ens diu avui clar i llampant : «Vetllau sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món”. Vigilar, saber qui som, què fem, … ha de ser un objectiu cristià importantíssim. Per açò no va malament que sempre ens recordem de fer examen de consciència, i examen de consciència diari. Sense vigilància no hi ha possibilitat de canvi, de conversió, d’intensificar el que és evangèlic en la nostra vida. 

      Vigilància, però, viscuda en pau. No per crear intranquil·litat en la nostra vida, sinó per arribar a ser millors del que som. S’altre dia parlant amb una persona gran me deia: “Em pot creure, voldria ser una molt bona persona”. La conec prou, per açó li vaig dir: “Sols en voler-ho ser, ja demostra que ho és”. 

      Qui vol ser bona persona, qui fa avaluació diària de la seva vida es posa en mans de Déu i en ell té confiança. Poc a poc Déu ens va mostrant el camí. És bo que en la nostra pregària diària pensem també amb els altres, amb algú altre. I demanem a Déu per ell. Jo sé que algunes persones ho fan per jo cada dia, i els ho agraeesc. I sé, ho not, que la seva pregària m’ajuda. Confiem també en la nostra pregària i en la pregària que altres fan a favor nostre per anar millorant. 

      La pregària, la conversa amb Déu, ens és totalment necessària per encendre en noltros la disponibilitat a millorar. Mirau avui com n’és d’interessant la conversa que mantenen amb Jesús els dos que caminaven cap a Emaús. Al principi sembla que no els afecta com a massa. Però després, quan la conversa o pregària els ha dut a compartir l’Eucaristia, s’adonen que la pregària encén al seu cor una satisfacció especial. 

      A l’escrit dels Fets dels apòstols d’avui, hi veiem amb lletres grosses: “Us he de parlar clar!”. I un es demana: Què ens volen dir els apòstols quan ens deixen escrit: “Us volem parlar clar!”? Ens volen dir, ni més ni manco, que estem atents “al camí que duu a la vida”. 

      I el salm 15 d’avui ens diu que el camí que duu a la vida no és altra que el camí que ens marca Jesús. El salm comença dient: “Guardau-me Déu meu, en vós trob refugi. Senyor, ningú com vós em fa feliç!”. 

      Aquests dies de Pasqua alguns constantment reben el baptisme i celebren la primera de les comunions. Alguns, i prest, celebraran el sagrament de la confirmació. Que la recepció d’aquests sagraments sigui cada vegada més, expressió de creure que “ningú més que Jesús ens pot fer feliç”. 

      Si ningú més que ell ens pot fer feliç, l’hem de conèixer, hem de tractar amb ell, hem de conversar amb ell com ho van fer els dos d’Emaus. Fem-ho, i després Déu dirà!.

Homilia diumenge 23 d'abril 2017

Diumenge II de Pasqua (23 abril 2017) 

       Acabam l’octava de Pasqua amb unes lectures que ens mostren els efectes de la resurrecció de Jesús sobre els deixebles. 

       La trobada amb el Senyor és per a ells un nou naixement. Naixen a unes experiències del tot importants per ells: 

       1. Jesús no guarda revenja contra ningú. Durant el temps de Passió els deixebles el van deixar sol. Pere, fins i tot, va dir que no era dels seus. I, ell, una vegada ressuscitat se’ls hi apareix constantment. Jesús té facilitat per a rompre arxius i records i tornar a començar de nou. Té facilitat per seguir confiant amb ells, a pesar de tot. 

       2. Jesús els concedeix, fins i tot, el poder de perdonar els pecats. És a dir, de restaurar l’amistat amb Déu. No sols els perdona, sinó que els confia el poder perdonar els pecats. Actitud de Jesús simptomàtica quan just travessa les portes de la seva resurrecció. Quina importància tindrà la consciència de que hem pecat i el poder de perdonar els pecats quan Jesús ho explicita just ha ressuscitat! 

       3. A Tomàs, en concret, a ell que li ha costat tant creure, li remarca que a partir d’ara s’obre un camí per a conèixer Déu: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. Les aparicions de Jesús ressuscitat són puntuals. Una vegada haurà ascendit, Jesús ens ofereix noves vies per arribar a la fe. 

       4. I quin és aquest nou camí? 

       -La comunicació i la recepció de l’evangeli. L’evangeli de Joan avui ens deixa escrit: “Els evangelis han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. Qui vol conèixer Déu s’ha de fer amb els evangelis. Ha de llegir i meditar la Paraula de Déu. Ha de fer estudi d’evangeli. No hi ha crisi de fe, el que hi ha és manca de consciència per aprofitar els mètodes aptes per aquest itinerari. 

       -La participació en la vida de la comunitat. En unes altres paraules: “La unitat de la comunitat”. El món creurà si els cristians vivim units. No sols si entre nosaltres no hi ha divisions tot i que hi hagi conflictes, sinó si hi participam, si formam part clarament de la comunitat. Sols podrem donar testimoni que ens interessa la trobada entorn de la Paraula de Déu, si ens trobam junts per escoltar-la i viure-la. 

       -Si compartim i fem almoina. La fe pot arribar també si som una comunitat solidària. 

       -Si participam en l’Eucaristia.

       Avui, idò, l’anunci de l’evangeli i el testimoni de la comunitat cristiana són camins d’accés a la trobada personal amb Jesús.

Dia de "PASQUA" 16/04/17

Dia de Pasqua 

       La primera lectura d’avui, Fets dels apòstols ens narra el testimoni dels 12 després d’haver experimentat la resurrecció de Jesús. L’activitat de Pere i dels altres apòstols s’obre a tot el poble. Pere, parlant, es troba a casa de Corneli, enturió romà, i fa un discurs en tres seccions: 

       1ª. A la primera presenta la vida i la missió de Jesús de Natzaret. I defineix Jesús amb poques paraules però plenes de sentit: “Fa passar fent el bé i curant a tots perquè Déu era en ell”. 

       2ª. A la segona part narra la seva mort en creu i com Déu el ressuscità i li va concedir la gràcia de manifestar-se a uns testimonis escollits, no a tot el poble. 

       3ª A la tercera part expressa com els apòstols són enviats a predicar al poble assegurant que Jesús, la seva vida i la seva paraula, jutgen la història humana. 

       Pere, reconeix que ell no ha viscut prop de Jesús per a ser un espectador passiu. Pere ha viscut al seu costat per a ser un testimoni del que ha viscut. 

       La segona carta, rebuda pels de Coloses sense saber prou bé el seu autor, exposa la vida moral que ha de tenir el cristià. La conducta d’un cristià s’ha de guiar per la ciència de dalt, per la de Déu, no per la que veiem arreu entre noltros aquí baix. 

       I l’evangeli de Joan ens presenta tres personatges: Maria Magdalena, Pere i Joan, el deixeble estimat. 

       Maria Magdalena ens fa viure que sols es posa en moviment i a la recerca de Jesús, aquell, aquella que l’estima. Quan veu el sepulcre buit corre per a comunicar-ho als apòstols. No pensa que Jesús ha ressuscitat. Crec que algú ha robat el seu cos. 

       Davant la informació de Maria Magdalena, Pere i Joan, el deixeble estimat, es posen també en camí. Arribant al sepulcre i veient-lo buit se’ns diu que Joan, i per ara sols Joan, “va veure i va creure!” que Jesús havia ressuscitat. Sols qui l’havia seguit pas a pas a la passió i l’havia acompanyat fins a la creu, és el qui creu en la resurrecció! 

       Ara tenim 50 dies, fins la festa de Pentecosta o Cinquagema, per anar assaborint el que espera de noltros Jesús ressuscitat. 

       Per obrir-nos a la fe hem de fer també els nostres particulars moviments. No podem refugiar-nos en el camí que han fet uns altres. Però aquest moviment, aquest camí, l’hem de fer estimant tant la recerca com el qui cercam. 

       Quin és el camí? Ho resumeix Pere molt bé avui: “Viure fent el bé i alliberant als pobres: acompanyant als qui s’ho passen malament, consolant els tristos, pacificant els atribulats, ... ensenyant a qui no sap, educant a tothom per a la convivència, ...”

 

       Sabeu què deia Gandhi? “Quan llegeix el que diu l’evangeli me sent cristià; però quan veig a que alguns cristians fan: guerres, s’enriqueixen a costa dels pobres, beuen alcohol fumen opi, .. m’adon que aquests no viuen l’evangeli”.

 

       La Resurrecció de Crist posa en evidència que sols “els qui passen per la vida fent el bé” satisfan plenament la veritat, el sentit de l’existència humana. “La glòria de Déu és que l’home visqui!”. 

       Els cristians vivim la resurrecció i la feim creïble si som capaços de donar la vida per els altres: Els pares cristians per als fills, els mestres cristians per els alumnes, els capellans per al poble de Déu, ...

       Visquem Pasqua fent el bé!

Homilia vigilia de Pasqua 15/04/17

Vigília de Pasqua - 2017 

       Celebram la nit central de tot l’any litúrgic, “la Mare de totes les Vigílies” dirà Sant Agustí. I és que, ... “si Crist ha ressuscitat ja mai res és igual. El mal no té la darrera paraula”. Per açò, ha dit algú: “Quan la vida et presenti raons per a plorar, demostra-li que tens mil i una raó per a riure i ser feliç”. Pasqua manté viva sempre la nostra esperança. 

       Som homes i dones en camí “homo viator” que dirà Gabriel Marcel, i “persones en procés de construir-nos”, com ha dit Carl Rogers. Sí, no som com afirmen i creuen alguns “éssers per a la mort” “éssers que es van destruint poc a poc” (Heidegger). La mort no és el punt final de la nostra existència. 

       Quan avui vespre, amb lectures de l’Antic i del Nou Testament hem recorregut la salvació del poble d’Israel, hem recorregut també la nostra pròpia història de la salvació.        Hem tingut present la creació de tot, també la nostra, el nostre naixement i la consciència de que formam part d’un poble. D’un poble que, com en altre temps, vivim noves esclavituds, com les d’un altre temps a Egipte, els nostres passos confiats pel Mar Roig que experimentam cada instant, els nostres moments de desert i de silenci, i les nostres entrades a terres que ens regalen a vegades llet i mel i, d’altres, angoixants exilis.     Viure tots aquests records passats a la llum de la nostra experiència present, ens ajuda a descobrir de nou, com cada any, el fil conductor que dóna sentit a la nostra vida: la mirada d’un Déu que ens acompanya. El nostre anar de la mà amb Ell. 

       Durant aquest vespre sant, i a l’estil del poble d’Israel, ens adonam de les accions salvífiques de Déu en les diferents etapes de la nostra vida. I, front la quantitat de gràcia que hem rebut de part de Déu, sols li podem donar gràcies dient-li de cor amb el salm 117: “Perquè és eterna la teva misericòrdia”. 

       La Resurrecció de Jesús ens submergeix a una nova re-creació, a un tornar de nou al projecte original de Déu. Projecte purificat de tot pecat. Som creats per a Ell i per a ningú més. Per Ell, amb Ell i en Ell es desenrotlla i s’ha de desenrotllar la nostra vida. Pasqua ens crida a ser lliures del mal. Ens cridar a ser bones persones, a ser sants com Déu és sant. 

       Tornar al projecte original de Déu, ens fa viure tal com Déu ens vol. Projecte al qual hem d’estar atents per a ser-li fidels. 

       1.Som criatures, no som déus. La nostra vida, per açò, ha de ser humil. Som fràgils i limitats. Avui, tenim present les paraules de Sant Ignaci de Loiola: “Fer les coses com si tot depengués de cadascú i confiar com si tot depengués de Déu”. El profeta Miquees ens diu també el que ens convé gravar molt endins: “Tan sols ens correspon caminar humilment amb el nostre Déu al costat” (6,8) 

       2.Som Imatge de Déu. Per açò, tamt la nostra vida personal com tota vida humana, és sagrada. El projecte de Déu ens demana relacionar-nos i fer feina junts per a la defensa de la vida humana i de la seva dignitat. Ens hem d’implicar sempre més a favor de la nostra vida familiar, a favor de l’escola, de la Parròquia, de la Societat i de l’Església. La dignitat de la nostra vida depèn del bon fer de totes aquestes entitats; família, escola, parròquia, societat, ... 

       3. Des de la primera pàgina de la Bíblia, el Gènesi, sabem que hem rebut una missió: “Omplir la terra i governar-la”. Governer-la, no pot consistir en un abús irresponsable i en una sobreexplotació de la naturalesa i dels béns que Déu ha posat en ella”, com ens recorda el Papa Francesc. El que entenem per desenrotllo, ens dirà a Lautato Si, n. 13: “És protegir urgentment la nostra casa comú a favor d’aconseguir que el nostre planeta sigui més habitable per a tots.

 

       Aíxí, avui, vivint la Mare de totes les litúrgies, som convidats a demanar-nos:

 

       1. ¿La Vigília Pasqual constitueix per cadascú dels qui avui celebram aquesta Vigília, una vertadera experiència comunitària que ens crida a sentir-nos estimats per Déu , a estimar tothom, i a defensar la vida de tot i de tots?. La vida que neix, la que creix i la que biològicament mor? 

       2.Les dones tenen un rol fonamental en els relats de la Resurrecció. Elles, a més, van seguir i van servir Jesús amb els seus béns mentre caminava per Galilea (Lc 8, 1-3) i van restar-li fidels fins als peus de la creu. Demanem-nos: Les dones són considerades a ca nostra? Són considerades a la nostra Parròquia igualitàriament? Ens educam i educam perquè a dins de la Societat en general i a dins de l’Església la seva paraula i presència sigui totalment valorada? 

       3. ¿La Vigília Pasqual que ens recorda que no som éssers creats per a la mort sinó per a la vida, ens transmet pau i serenitat davant el dia a dia, davant les circumstàncies no sempre fàcils del nostre viure? El “No tingueu por!” que repeteix constantment Jesús ressuscitat, ens omple de coratge? 

       Germans i germanes, si Crist ha ressuscitat també noltros ressuscitarem. Que l’esperança no demanqui mai ni en la nostra vida personal, ni en la nostra família i Parròquia.

       Vivim temps no fàcils. Ho conversàvem avui amb alguns que hem compartit taula tot preparant amb els joves aquesta Vigília. Vivim temps no fàcils, però sabem que Déu ens acompanya. Si Déu ens acompanya, gravem al nostre cor: “No tinguem por!”. Aquest és el clam de Jesús en aquest vespre de Pasqua.