Homilia diumenge 27 desembre 2020 SAGRADA FAMILIA

La Sagrada Família 

 

 

Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40): Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'Infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'Infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.

 

 

Homilia de la sda. Família

  
         La carta de st. Pau als cristians de Colosses ens marca avui quin ha de ser l’estel que hem de seguir durant tota la nostra vida. Ens ho diu així: “Que la paraula de Crist tengui estada entre voltros en tota la seva riquesa. Tot allò que feis, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús i donant gràcies al Pare”.

            I sant Pau ens acompanya també avui per a descobrir la riquesa que conté la Paraula de Déu. Per açò ens diu a través de la carta als cristians de Colosses: “Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència. El Senyor us ha perdonat, perdonau també voltros. I... estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona”.

            Hem d’estar atents d’una manera del tot especial a acollir la riquesa de la Paraula de Déu. I, per estar-hi, que bé si som capaços de tenir l’ànima del vell Simeó que mos fa conèixer avui l’evangeli de sant Lluc. Simeó, acollint en braços al Senyor i descobrint la riquesa que com a llavor hi havia al cor de Jesús, va dir: “Ara, Senyor, deixau que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havieu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que heu preparat per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions”.

            El vell Simeó, estant en el temple, es va trobar amb Jesús gràcies a que els pares de Jesús el van dur al temple. Pares, família i temple sempre han d’anar units. El temple ha de ser la casa comuna de totes les nostres famílies. Casa on ens hi trobam per celebrar l’Eucaristia, per resar, per formar-nos cristianament valorant la catequesi d’infants, joves i adults, per atendre als més necessitats... S’altre dia una persona em deia: “Heu de fer alguna cosa per les persones grans”. I jo li vaig dir: “Ho feim fa ja temps. Hi ha Vida Creixent! La Parròquia està oberta a tots i a totes les  circumstàncies i famílies. Hem de conèixer què és el que duim a terme entre tots. Per açò anam repartint, poc a poc, per tots els carrers de la nostra parròquia un díptic on s’explica no sols el què feim, també volem obrir, amb ell, ses portes de la Parròquia a tothom. Qui mos vulgui ajudar ho digui i li assenyalarem un carrer a dur a terme.

            I la Parròquia ens recorda cada any i d’una manera molt especial, la bona relació que hi ha d’haver entre tots els membres de la nostra família, i també entre els qui formam part de la parròquia que també és ca nostra.

            Avui, la primera lectura (Llibre Jesús, fill de Sira, cap.3) ens diu:

-En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Normalment els fill i els parroquians demostren amb les seves actituds i conviccions la feina que amb ells han duit a terme els pares i el Consell Parroquial.

-Qui honora pare i mare expia els pecats i guanya un tresor. Qui té present als seus pares i qui té present el Consell Parroquial ajuda notablement a crear un bon ambient familiar i parroquial entre joves i majors.

-Els fills seran la felicitat de qui honora el pare. Qui respecta els pares i el Consell Parroquial crea un bon ambient familiar i parroquial.

- Déu no oblidarà mai la pietat que tens pel teu pare i mare. Déu no oblidarà mai l’estima que tens pels majors de ca teva i pels majors de la Parròquia.

 

Homilia dissabte 26 desembre 2020 Sant Esteve Martir

26 de Desembre: Sant Esteve, protomàrtir 

Text de l'Evangeli (Mt 10,17-22): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols: «Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells i davant els pagans. Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà».

Homilia dia de NADAL 25 desembre 2020

Nadal (Missa de Mitjanit)

INTRODUCCIÓ

 

És un gest entranyable que per Nadal ens felicitem. Això vol dir que compartim molts motius que fan que ens desitgem felicitat, tot el bé possible i un any nou ple de pau i concòrdia.

Tot prové del goig de compartir amb tota persona de bona voluntat la bona notícia de l’Encarnació de Déu en la història, la vinguda de Jesús, el seu Fill, nascut de la Verge Maria, en un racó oblidat del món entre els més pobres.

Ell ens ha assenyalat d’una forma genial quina és l’orientació que pot prendre la nostra vida, aquell camí que ens pot omplir de felicitat.

Que s’escampi el desig de pau i felicitat per aquestes festes, units al Senyor en la pregària que crea fraternitat i que fa que siguem més germans els uns dels altres, sempre fent l’esforç d’arribar als més necessitats i exclosos. Això és així perquè el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins i tot, Ell mateix es fa pobre en la persona de Jesús de Natzaret, el seu Fill, en el lloc més pobre, una menjadora d’un estable.

 

 

 

Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14): Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant
que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».

 

 

HOMILIA

          
Que mos quedin gravades al cor almanco algunes paraules de les lectures bíbliques d’aquest vespre i dia de Nadal. Paraules com:

-Diu el profeta Isaïes, cap. 62 (missa de la Vigília)“Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa”. Aquest Nadal facem un propòsit: No callem, anunciem la presència de Déu entre noltros sense descansar. Importa fer-ho a ca nostra. Importa fer-ho al carrer i allà on duem a terme alguna activitat. Importa fer-ho a la Parròquia donant i assistint a catequesi i cuidant de ver la nostra formació humana i cristiana.

-“No et podran dir més “l’Abandonada”, no et podran dir la “Desolada”, a tu et diran: “Jo me l’estim”. A pesar de tot, res i ningú es s’ha de sentir abandonat mai. Déu és entre noltros, Déu ens estima! Resem. Passem amb Ell estones de diàleg cor a cor.

-Diu el Profeta Isaïes, cap 57 (missa del dia): “Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la salvació i diu: El teu Déu és rei! Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig”.

-I diu la carta dels hebreus, cap 1 (Missa del dia): “En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara en aquests dies, ens ha parlat per boca del seu Fill. Ell que és resplendor de la glòria de Déu”. Presentem atenció a la veu dels profetes d’avui. Profetes com el Papa Francesc i tants d’altres, bones persones que, com diu el Papa, són els sants que avui viuen i estan a “la porta del costat”.

-Diu l’evangeli de Mateu cap 1 (Missa de la Vigília): “La Verge tindrà un fill, li posaran Emmanuel, que vol dir: Déu és amb nosaltres”. I l’evangeli de sant Joan, cap 1 (Missa del Dia), diu: “Existia el que és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina a tothom”. No! Avui no celebram ni una data ni una festa qualsevol. Avui celebram que Déu és entre noltros i que Ell és la llum, la Paraula, l’exemple que en Jesucrist ens il·lumina a tots, ens fa de guia cada dia, cada any, tota la nostra vida. Avui és un dia per a remarcar que ho hem de tenir ben present.

*Si avui, i a partir d’ara, acollim en el nostre cor a Maria, a Josep, i a Jesús, que cerquen posada. Si avui de ver els feim cas i els obrim sa porta, avui és Nadal.

*Si avui, i a partir d’ara, feim cas de qui no té casa ni troba feina; de qui no té per compartir taula amb la seva família. Si avui de ver formam part de Càritas o d’una altra presència atenta als més desafavorits, avui és Nadal.

*Si avui, i a partir d’ara, escoltam i regalam part del nostre temps a qui viu esclau de l’alcohol, de les drogues, de les màquines de jugar, i optam per acompanyar-los amb seny i paciència, avui és Nadal.

*Si avui, i a partir d’ara, feim cas i saludam cordialment als emigrants, als qui per circumstàncies diverses han hagut de deixar casa, país i cultura, i no els feim sentir estrangers sinó germans i fills de Déu, avui és Nadal.

*Si avui, i a partir d’ara, som capaços de visitar i de fer provocar un somriure i les gràcies, a alguna persona gran que viu tota sola, o algú que està malalt, i intentam que se senti valorat i estimat, avui és Nadal.

 

 

 

Homilia diumenge 20 desembre 2020

  

Diumenge IV (B) d'Advent 

Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de

Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'Àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.

L'Àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar. 

 

HOMILIA

     Déu sempre ens agracia, ens concedeix favors. Aquesta és la seva identitat, la seva forma de ser. 

 

     -A la primera lectura, llibre de Samuel, el profeta Natan agombola David que desitja fer, en temps de reflexió i de pau, un palau al Senyor.

     Quan David no viu conflictes amb qui tenia al seu voltant, reflexionant en pau s’adona que mentre ell viu en un palau de cedre, Déu viu a un arca, a una espècie de cofre, i a un envelat, sota un cobert.      Sempre descobrim bones ensenyances en temps de reflexió! 

 

     Natan li diu: No passis pena per Déu. És ell qui sempre t’acompanya. Déu t’ha fet cap del poble d’Israel, Ell t’ha acompanyat sempre i t’ha fet famós entre els famosos de la terra. Ell et deixarà viure en pau i et donarà un descendent que consolidarà el teu regne. Déu serà per tu, sempre, un pare. 

 

     -I a l’evangeli, Déu envia l’àngel Gabriel a Maria amb aquest missatge: Déu t’ha concedit el seu favor, t’ha omplert de gràcia. Seràs mare, i el fill que tindràs serà el Fill del Déu Altíssim. 

     I a més li descobreix que la seva parenta Elisabet, rebrà també una altra gràcia, un altre favor de Déu. Ella que era tinguda per dóna estèril ja es troba el sisè més. 

 

     -No és estrany, per açò, que el salmista (salm 88) reconeixent que Déu reparteix constantment favors vagi pregant: Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors. I ho cantaré d’una generació a una altra. Déu és el meu pare, Ell és la roca que em salva. La meva aliança amb Ell serà perpètua. 

 

     En aquests temps d’Advent som convidats a reconèixer els favors que Déu ens ha fet al llarg de tota la història. Favors que reconeixem tant a l’Antic com al Nou Testament. Favors que reconeixem present avui amb el do de Maria, la dona, la santa més referent de tota la història humana. 

     En la resposta que dóna Maria a l’àngel, reconeixem el camí que hem de seguir. Maria contesta a l’àngel: L’amor que em demostra Déu em fa seva per sempre, em fa ser lliurement i per amor la seva esclava. La meva vida ja no té sentit si no visc lligada a Déu, per amor, eternament. 

 

      Essent com som, creats a imatge de Déu, que la nostra vida sigui sempre una vida d’atenció i servei als altres. Atorguem favors als altres constantment. I essent Maria, la nostra referent, siguem capaços també de fer com ella l’opció de viure lligats amb Déu, i per amor, dia rere dia

Homilia diumenge 13 desembre 2020

 

Diumenge III (B) d'Advent 

Text de l'Evangeli (Jn 1,6-8.19-28): Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a

testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: «Qui ets, tu?». Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: «Jo no sóc el Messies». Ells li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els respon: «No el sóc». «Ets el Profeta?». Respongué: «No». Llavors li digueren: «Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?». Ell va declarar: «Sóc la veu d'un que crida en el desert: ‘Adreceu el camí del Senyor’. Així ho va dir el profeta Isaïes».

Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies». Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava. 

HOMILIA 

    La primera escena de l’evangeli de sant Joan té a Joan Baptista com a protagonista. Ell és l’encarregat de donar testimoni que Jesús és el Fill de Déu, és el Messies esperat. Aquesta és la Bona notícia que celebram tots els cristians durant aquest temps d’Advent.

            Com ens diu el profeta Isaïes, i mos recorda l’evangeli de Joan avui, cada temps d’Advent, a l’inici del cicle litúrgic, vivim un nou any de gràcia, una nova oportunitat per descobrir en Jesús, fill de Maria, el qui Déu envia per curar els cors adolorits.

            Avui hem de sentir com fa falta una comunitat, unes persones, que, com Joan Baptista, comuniquen amb el seu testimoni que es fa realitat el que Déu espera. Homes i dones que lliurement i per amor optin per ser utilitzats per Déu perquè d’una manera o d’una altra recuperin l’esperança els qui l’han perduda i recuperin sa llibertat els qui es senten lligats a esclavituds diverses.

            Necessitam persones, comunitats, que optin amb ganes, amb alegria, per ser utilitzats per Déu per proclamar la Bona Notícia. Mirau com Isaïes, sentint-se enviat a dur a terme aquesta missió, expressa: “Aclam el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, que m’ha cobert amb un mantell de felicitat...”. I mirau com Maria, sentint-se també ella cridada per Déu per ser mare de Jesús, l’anunciador i el testimoni per excel·lència de la Bona Notícia, també aclama avui en el salm: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva. El Totpoderós obra en mi meravelles”.

            St. Pau, en aquesta carta als cristians de Tessalònica, carta centrada en la fe que aquesta comunitat té en Jesús, ens diu quins són els fruits de l’Esperit, els fruits que recullen totes aquelles persones que sentint-se cridades per Déu, anuncien la Bona Nova. Els fruits són:

 -Viuen sempre contents. La seva alegria els hi arriba al cor no perquè la tasca de donar esperança als qui l’han perduda sigui fàcil, o sigui fàcil aconseguir llibertat quan alguna esclavitud ens pertorba, sinó senzillament perquè desitjar ser útils a Déu omple el cor de joia.

-Mai es cansen de pregar. No s’hi cansen perquè són plenament conscients que aquesta missió, no fàcil, no és possible sense l’ajuda i l’acompanyament de Déu.

-Donen gràcies en tota ocasió. I en donen perquè, qualsevol circumstància que viuen és un motiu per sentir que serveixen a ser millor de ses causes: “Sa Bona notícia de Jesús”.

            Demanem avui a Jesús que mos doni sempre goig aquesta tasca no fàcil d’anunciar la Bona Nova.

           

.

Immaculada Concepció 

Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.

L'àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia. El Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar. 

 

 

HOMILIA

 

     En ple temps d’Advent el calendari cristià ens ofereix la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. És una festa antiga i nova. Va ser el dia 8 de desembre de 1854 quan Pius IX va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció de Maria. En què es va fonamentar? En la creença i en la pietat del poble cristià que de temps antic vivia aquesta expressió amb la qual pregava: Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda. Expressió que avui a dins del nostre entorn es va perdent tot i que es manté en l’ànima de molts cristians l’amor per Maria i la convicció que Déu en ella ha obrat meravelles, una d’entre tantes la seva concepció sense pecat original i la seva vida sense pecat personal. 

 

     Maria és la dona, persona única de tota la humanitat exempta de màcula, de pecat. Ella, vivint sols per Déu, es converteix en la santa entre tots els sants i santes; es converteix en model de santedat i, per açò, com resam en el rosari: En la causa de la nostra alegria. Ella és reina de la pau. Qui la segueix, es posa en mans de Déu i, amb ella, expressa a Déu: Es faci en mi el que tu vols!

 

     Ja sabem que des dels orígens, la Bíblia parla d’Adam i Eva. Parla del primer home i dona. De la humanitat que no viu el manament de Déu. La humanitat és pecadora. Pecadora conscient i exculpadora de haver fallat a Déu. Adam, conscient del seu falliment, acusa a Eva com a temptadora. I Eva, conscient de la seva culpa, acusa a la serp. 

 

     Quan Déu “creant el món” apareix com a Pare, com a Creador, tota la creació –naturalesa, animals, serps i humans- aparegué bona, feliç, en tot i per tot es vivia el flaire de Déu. Aquest alè, aquesta presència de Déu Pare i Creador, va molestar a la criatura -a Adam i Eva- perquè volien ser ells els amos i els senyors de tot. 

 

     El mal, l’orgull, el pecat entrà en el dia a dia de la vida de la humanitat i acampà arreu fins que algú, fins que Maria, per gràcia única de Déu, se li acarà profundament dient a Déu, i donant l’espatlla al mal: Es faci en mi el que Tu vols! I aquest serà el lema de tota la seva vida. Unida íntimament a Jesús, Maria no pacta mai amb el pecat i es converteix en la Immaculada.

Homilia diumenge 6 desembre 2020 SEGONA D'ADVENT

Diumenge II (B) d'Advent


Text de l'Evangeli (Mc 1,1-8): Comença l'Evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el

profeta Isaïes hi ha escrit: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes».

Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però Ell us batejarà amb l'Esperit Sant». 

 

HOMILIA

         

     Tinguem present la pregària de la col·lecta: Feu que les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de córrer a l’encontre del vostre Fill.

     Prestar atenció a les coses terrenes ho hem de fer, però res ens pot impedir o pot aconseguir que posem al marge el nostre interès per a trobar-nos amb Jesucrist. La pregària diària i la celebració de l’Eucaristia, almanco dominical, no poden ser posades de banda mai per una persona que gràcies al Baptisme ha optat per posar-se en mans de Déu.

 

     Posats en mans de Déu, proclamant la seva Paraula en les tres lectures d’avui, ens adonam com: 

 

     A la primera lectura, obrim el gran bloc del llibre d’Isaïes (40-55) que se li ha donat el nom de “llibre de la consolació”. En aquest inici del bloc, s’accentuen clarament quatre verbs: Consolau! Digau! Escoltau! Obriu! 

     -Consolau, consolau al meu poble!. Parlau-li amorosament. Tenim una missió preciosa a les nostres mans: Consolar i parlar amorosament. Els cristians no som cridats a anunciar males notícies o dir paraules ofensives que angoixen. Som cridats a consolar, a parlar amorosament. Hauríem de ser cercats amb ganes per tots aquells que necessiten paraules d’ànim i amables. Noltros hem de ser persones animoses i amables. 

 

     -Digau a Jerusalem i a tots els pobles i persones que com ella pateixen dominacions, esclavituds, pèrdues d’identitat... Digau-los que seran alliberats i perdonats a causa de no haver defensat correctament i justament la seva identitat, la seva llibertat, la seva cultura. 

 

     -Escoltau la veu de Déu que crida! Una veu que mos arriba amb to de despertador. Una veu que no mos vol adormits quan necessita que en nom seu estiguem ben desperts. 

 

     -Obriu en el desert de la vostra vida (allà on hi ha crisi, buidor, deixadesa) una ruta, una porta, una finestra oberta a Déu. Un Déu que vetlla com un bon pastor vetlla les seves ovelles.      Un Déu que mos agafa i mos abraça com un pastor agafa en braços ovelles i porta al pit els anyells. Un Déu que mos acompanya com un bon pastor acompanya les ovelles que crien. 

 

     2. La segona carta de st. Pere mos diu amb brevetat per què Déu es sembla a aquest bon pastor. S’hi sembla perquè no vol que ningú de noltros es perdi, sinó que es converteixi. Sigui tal com Ell desitja. 

 

     3. I l’evangeli mos recorda que Déu sempre envia missatgers, profetes. Va enviar Joan Baptista, ens ha enviat el seu Fill Jesucrist, i a cada moment ens envia algú que ens consola i que ens acompanya perquè mai deixem d’obrir una porta, una finestra, una ruta a Déu.