Primer diumenge d’Advent – 1 desembre 2013
Avui iniciam el temps d’Advent. Què vol dir Advent? Vol dir espera. El color litúrgic que ens acompanyarà serà el morat. Amb aquest color recordam que vivim un temps d’espera i de compromís. Esperam que Jesús es planti en el món seguint (i aquest és el nostre compromís) els exemples dels quatre personatges principals d’aquest temps. Cada diumenge, l’Advent n’acull quatre, tindrem present un personatge.
El primer diumenge, ens centram en Isaïes. Ell és el primer personatge del temps d’Advent. La primera lectura serà d’ell durant aquests diumenges, manco el segon quan celebrarem la festa de la Immaculada.
Tenint present Isaïes, encenem avui el primer ciri de la corona d’Advent. Flama que ens ha de recordar Isaïes. Que ens ha de recordar el seu missatge profètic. Què ens diu?:
1. Ens diu que Jerusalem si era una ciutat desitjada pels poderosos d’aquell temps, pels d’Egipte i d’Assiria, el més important d’ella és el Temple: lloc de la presència de Déu per excel·lència a l’Antic Testament.
2. Isaïes expressa que tot aquell que vol tenir tracte amb Déu ha de conèixer la Torà. La Torà ensenya qui és Déu. No es pot tenir tracte amb Déu sense conèixer qui és Ell.
3. Qui coneix Déu i escolta Déu, no discutirà, no farà guerra contra ningú. Ell sabrà que l’únic Jutge de tot i de tots és Déu i no gosarà imposar la justícia per la seva pròpia mà.
4. Als darrers dies, dirà Isaïes, quan el món hagi viscut l’experiència de tantes coses, quan el món hagi viscut que sense Déu tot va pitjor, tot allò que servia per fer guerra (espases i llances) es convertirà en “una economia de pau”.
5. Isaïes demana que, des de Déu, el que hem de produir és instruments de vida. Instruments de vida que servesquin per donar feina i benestar a tothom.
6. Si així ho fem, diu Isaïes, la terra deixarà de ser un camp de batalla per esdevenir un jardí fèrtil.
Isaïes ens crea inquietud: hem d’aconseguir que la terra sigui un jardí fèrtil! Els cristians hem de fugir de la rutina.
Jesús, a l’evangeli, el recolza: “Estigueu a punt”, i també l’apòstol Pau: “Sigueu conscients del moment que viviu. Prou de dormir!”
El Papa també. Constantment demana que els cristians ens impliquem. Ara ha escrit una carta preciosa: “L’alegria de l’evangeli”, on ratifica en ella el que diu constantment: “Deixem la rutina, hem de crear “lio”, hem de despertar la gent. Duem una tasca a les mans que ha de ser de ver Bona Notícia per al món, sobretot per al món dels pobres”.
És difícil? És una utopia? Que cadascú comenci a fer bona feina amb ell mateix. Siguem de ver persones pacífiques. Fugim de la rutina. Advent no és només preparar la celebració del naixement –també per ajudar-nos com esperó-, sinó d’un món nou que ha de néixer cada dia.
No farem creïble un “cel nou i una terra nova” si no intentam que aquesta sigui millor per a tots.
