Diumenge XXXIII (13 novembre 2016)
Monició d’entrada
Som i volem ser deixebles de Jesús, per açò mateix cada diumenge ens reunim entorn de la Paraula de Déu i de la taula de l’eucaristia.
Seguint el calendari diocesà, el Secretariat per a les vocacions a la vida sacerdotal, ens recorda que hem de pregar perquè no manquin sacerdots i vocacions a la vida religiosa.
La Paraula de Déu que avui escoltarem ens recorda que la victòria sobre el mal i sobre la mort no serà fruit de cap esforç humà sinó un regal de Déu.
Amb motiu de l´Any Jubilar el Papa Francesc ens recorda que “contemplar el judici final mai ens faci temor, sinó que ens impulsi a viure millor el present. Déu ens ofereix amb misericòrdia i paciència aquest temps. Que el Senyor, al final de la nostra existència i de la història, ens reconegui com a servents bons i fidels”.
Homilia
El cèlebre psiquiatra Viktor Frankl (1905-1997) -que va viure la duríssima experiència d’un camp de concentració nazi-, explica com en situacions humanes molt dures, hi ha alguna cosa que ens permet superar-les. És el fet de tenir “un sentit” per a la pròpia existència.
Des de la seva experiència en un camp de concentració i de psiquiatre, afirma: “La desgràcia no ens condueix necessàriament a l’esfondrament psíquic. Fins i tot ens pot ajudar a trobar “un sentit” que havíem perdut”.
Tots coneixem que hi ha persones normals i corrents amb un gran coratge per a oferir, per a regalar un “sí!” decidit a la vida, quan passen fins i tot situacions complicades. I, al contrari, veiem persones assumides pel buit estant en el cimal de l’èxit. És a dir, si l’èxit no ho és tot en la vida, la desgràcia, tampoc.
Totes les desgràcies i catàstrofes que ens parla avui l’evangeli, històricament les hem experimentades i les experimentam: destruccions, guerres, violències, epidèmies, judicis vergonyosos, atemptats contra la llibertat, ... L’evangeli no inventa res de la realitat humana.
Als cristians se’ns demana avui que, en tost de fixar-nos constantment i lamentar les desgràcies, donem testimoni de la nostra esperança enmig de situacions difícils. L’esperança no ens ha mancar mai: “En mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.
Els comentaris que ens fa el llibret de la “Missa dominical”, crec són molt adients. Ens diu, “anau alerta amb els reduccionismes!”:
a) En primer lloc, el reduccionisme de les riqueses i les tradicions (també el de veure la vida sols des de l’angle dels mals que ens rodegen). Les riqueses del temple (les del temple de Jerusalem, les de....) desapareixeran! És veritat que hem de restaurar la Catedral, la Parròquia, ca nostra, ... però tot açò té data de caducitat. No posem el cor en tot açò! Tot i que tenim necessitats econòmiques, més gran ha de ser la nostra atenció per a descobrir i implicar-nos en les necessitats de les persones.
b) En segon lloc, el reduccionisme ideològic de la política o de l’espiritualisme. Ja ens és necessari tenir opcions a partir d’unes idees polítiques o d’un tipus d’espiritualitat. Però tinguem present el que ens ensenya la història: “La victòria definitiva sobre el mal i sobre la mort no serà fruit ni d’una idea política ni d’una manera de viure l’espiritualitat”. La victòria definitiva serà un regal de Déu. Un regal de la seva misericòrdia que hem tingut present durant tot aquest any.
Avui i sempre necessitam persones que ens donin esperança, que ens aportin un sentit de la vida que no sigui caduc. Ens sobren eslògans, paraules, presències que ens guiïn a posar el nostre cor a vestir amb més elegància, a tenir una casa, un poble, una parròquia més acomodada. Avui necessitam pares, mestres, polítics, capellans, religioses i religioses, diaques, ... que visquin la vocació de ser servidors fidels del sentit profund que té el viure. Que ens acompanyin a trobar-lo, que ens ajudin a fruir-lo.
Preguem perquè els creients i amants de Jesús siguem capaços i desitgem descobrir la nostra vocació: “Fer-nos amb el sentit profund del viure que sols en Déu es troba”.
Pregària universal
Preguem Déu el nostre Pare, perquè és la font de tota bondat i de les nostres vocacions i carismes. Preguem tot dient: Pare, escoltau-nos!
En aquest dia de clausura diocesana de l’Any Sant de la Misericòrdia, preguem per la nostra diòcesi de Menorca, perquè siguem sempre testimonis de la Bona Nova que hem rebut. Preguem.
Tinguem sempre present el Papa Francesc i el nostre bisbe electe Francesc, que sàpiguen servir a l’Església amb ganes, il·lusió, dedicació total. Que mai els manqui ni visió ni testimoni evangèlic. Preguem
Avui, en què també som convidats a tenir present les necessitats econòmiques de l’Església, preguem perquè la nostra diòcesi i les nostres parròquies disposi dels recursos necessaris per dur a terme les nostres activitats i necessitats. Preguem.
Preguem pels responsables de l’economia de la nostra parròquia i de tota l’Església, perquè duguin a terme el seu servei amb dedicació i encert evangèlic. Preguem.
Preguem perquè els creients i amants de Jesús siguem capaços i desitgem descobrir i viure la nostra vocació. Preguem
Escoltau-nos, Pare, i donau-nos el vostre amor i la vostra misericòrdia. Concediu-nos l’Esperit Sant per a viure amb coratge la vocació que ens heu concedit a cadascú. Per Crist, Senyor nostre.
