VIGÍLIA I DIA
DE NADAL – 2022
INTRODUCCIÓ
Nadal
amaga un secret que, s'escapa a molts dels que en aquestes dates celebren
«alguna cosa» sense saber exactament què. No entenen que Nadal ofereix la clau
per desxifrar el misteri últim de la nostra existència.
Generació
rere generació, els éssers humans hem invocat angoixats les nostres preguntes
més profundes. Per què hem de patir, si des del més íntim del nostre ésser tot
ens crida a la felicitat?.
Per
Nadal, Déu ha parlat. «La Paraula de Déu
s'ha fet carn», més que donar-nos explicacions, Déu ha volgut patir els nostres
interrogants, patiments i impotència.
Déu no
dóna explicacions sobre el patiment, sinó que pateix amb noltros. No respon al
perquè de tant de dolor i humiliació, sinó que s'humilia. No respon amb paraules al misteri de la
nostra existència, sinó que neix per viure la nostra aventura humana.
Això
ho canvia tot. Déu ha entrat en la nostra vida. És possible viure amb
esperança. Per això Nadal és sempre per als creients una crida a renéixer. Una
invitació a revifar l'alegria, l'esperança, la solidaritat, la fraternitat i la
confiança total en el Pare.
Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14):
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el
cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan
Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva
població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de
Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de
la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament
amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se
li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va
faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat
cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es
rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va
aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van
espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una
bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat
de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això
us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en
una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits
celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la
terra pau als homes que Ell estima».
HOMILIA
Hi ha uns verbs constants en les lectures de Nadal
-Vigília, Mitja nit i Dia: Són els verbs “escoltar”
i “anunciar”:
El profeta
Isaïes i sant Pau mos conviden a ESCOLTAR:
-Isaïes va dient: Escolta el que el Senyor fa sentir fins als termes
més enfora de la terra: “El teu salvador ja és aquí! El poble que avançava a
les fosques (noltros hi avançam
no poques vegades) ha vist una
gran llum. Ha nascut un fillet i Déu li ha posat aquest nom: Conseller prodigiós,
Déu-heroi, Pare-per-sempre, Princep-de-pau. Mai més et podran dir “poble
abandonat” perquè Déu t’estima. (Isaïes
mos convida a tenir present l’amor que Déu mos té, el seu acompanyament
cordial, proper i constant. Ell mos
acompanya sempre, especialment front més les dificultats que vivim en el dia a
dia).
-Sant Pau diu també als d’Israel i a
tots els qui creien en Déu: “Escoltau! El Déu d’Israel va elegir els nostres pares
i amb ells es va construir un poble. Després els hi va donar David per rei i,
de la seva descendència els hi va donar Joan Baptista i Jesús, el Salvador. I -accentua- ens ha donat Jesús no per les nostres bones
obres sinó per la seva bondat. (Sant
Pau mos grava al cor que Déu està al nostre costat sempre encara que les
nostres obres no siguin bones. No som noltros que ens guanyam a Déu, és Déu que
mos estima tant que es fa un més entre noltros)
Els
evangelistes Lluc i Joan, el profeta Isaïes i sant Pau, mos conviden, a més, a ANUNCIAR
Déu com el van anunciar els àngels, els pastors, els missatgers de pau, i Jesús
sobretot.
-Així veim com ’evangelista
Lluc mos
recorda el que un àngel va dir als pastors: No
tingueu por. Us anuncii una nova que portarà a tot el poble una gran alegria. A
la ciutat de David, us ha nascut un Salvador. I juntament amb l’àngel tots van
cantar: Glòria a Déu a dal del cel, i
a la terra pau als homes que estima el Senyor. I, els pastors,
havent-ho vist amb els propis ulls, van contar, van anunciar el que els havien
dit, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors.
Anunciem, anunciem Jesús.
Intentem que almanco els de ca nostra el coneguin i el visquin.
-També veiem com el profeta Isaïes escriu: Quin goig de sentir a les muntanyes els
passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova. El Senyor ha
consolat el seu poble, l’ha redimit. D’un cap a l’altre de la terra veuran la
salvació de Déu. Donem gràcies avui a tots els qui ens han anunciat Jesús
durant el llarg de la nostra vida.
-Al mateix temps sant Pau mos recorda: En diverses ocasions i de diverses maneres,
Déu antigament es va deixar anunciar per boca dels profetes, però ara s’ha
anunciat, s’ha revelat, en la persona del Fill. St. Pau mos convida a estar
atents a la presència i a la paraula de Jesús.
-I, finalment, l’evangeli de sant
Joan remarca: Donant testimoni de
Jesús, Joan Baptista anunciava tot cridant: “Jesús, que existia abans que jo,
és el Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Ell és el qui mos revela,
el qui mos anuncia qui és Déu.
Per açò, el Papa Francesc, mos convida a fer silenci enmig d’un Nadal tan ple de renou
per escoltar la veu de qui mos revela, de qui mos anuncia, l’amor que Déu mos
té. Ningú de
noltros és abandonat per Déu. Cap època humana està abandonada per Déu. Qui té present açò i es sent acompanyat i
estimat per Déu, va anunciant açò que mos diu el Papa:
-És Nadal si decideixes
nàixer de nou cada dia i deixes que Déu entri al teu interior.
-El pi de Nadal ets tu, quan
resisteixes valent als vents contraris.
-Els adorns de Nadal ets tu,
quan les teves virtuts són colors que embelleixen la teva vida.
-La campana de Nadal ets tu
quan crides, congregues, i cerques unir.
-La llum de Nadal ets tu quan
il·lumines en la teva vida el camí dels demés amb bondat, paciència, alegria i
generositat.
-Els àngels de Nadal ets tu
quan anuncies al món un missatge de pau, justícia i amor.
-L’estrella de Nadal ets tu,
quan condueixes algú a la trobada amb el Senyor.
-Ets també tu els Reis macs quan
dones el millor que tens sense importar-te a qui ho dones.
-La música de Nadal ets tu
quan aconsegueixes harmonia a dins teu.
-El regal de Nadal ets tu,
quan ets de ver amic i germà de tothom.
-El sopar de Nadal ets tu
quan satisfàs de pa i d’esperança el pobre que tens al teu costat.
-Sí, acaba dient el Papa, tu ets la nit
de Nadal quan humil i conscient reps en
el silenci de la nit el salvador del món sense fer massa renou o grans
celebracions.
Visquem
Nadal escoltant i anunciant que Déu, per amor, neix senzill i pobre i es fa
company de tots. No desitgem grandeses sinó capacitat de ser companys i amics.
Acompanyem-nos de ver, amb ganes, a
ser més amics de Jesús i de la comunitat cristiana. Som membres de la
comunitat, de la família cristiana. Desitgem compartir junts cada diumenge la
taula de l’Eucaristia.
