Diumenge IV de Pasqua. Jornada mundial per a les Vocacions
La primera lectura, dels Fets dels apòstols, ens assenyala que som comunitat. I ho diu donant importància al baptisme, signe sagramental com és que ens aparta del mal (Apartau-vos de la gent innoble). I ens assenyala, que formam part dels qui escolten Jesús (Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batiar i s’afegiren ala comunitat).
Crear i formar comunitat és molt important. Hem de formar comunitat. La predicació la duen a terme els de la comunitat i la comunitat acull als nous vinguts. Gràcies als qui cada dia celebrau l’Eucaristia i als qui la celebrau cada diumenge. Gràcies als qui viviu cada setmana l’espai de pregària, formau part de Càritas, feu catequesi, netejau l’Església, visitau malalts, .... Voltros sou els qui feu possible que uns altres vegin l’Església viva i oberta, i s’hi afegeixin.
A què és compromet la comunitat una vegada formada entorn de l’Eucaristia? St. Pere a la segona lectura ho respon dient: “A obrar el bé i a sofrir amb paciència”. I diu clarament: “Aquesta és la vocació de la comunitat ja que també Crist va patir per tots”. I posar una sèrie d’exemples:
-Quan l’insultaven, no responia insultant. Insultar, menysprear, apartar del nostre cercle, no és ni pot ser mai estil cristià. No pot ser l’estil d’una família cristiana, ni l’estil de cap cristià enlloc. Tots els qui, gràcies al Baptisme, creiem en la dignitat de cada persona, tots som imatge de Déu, hem de relacionar-nos estimant, comprenent, perdonant, ... És difícil? Segur! La meta dels cristians no és gens ni mica baixa, és altíssima. En quant a la relació amb els demés, la nostra meta sempre és “l’amor de Déu”.
-Quan el turmentaven, no responia amb amenaces. Qui judica són els jutges justs, se’ns diu clarament. Noltros no! I és que, i també ho diu sant Pere clarament: “No visquem com a pecadors, sinó com a justos!”. Sta Teresa diu: “El nostre comportament no pot ser conclusió de les nostres raons per a defensar-nos o atacar. Únicament ha de ser conclusió del nostre amor”.
Qui és el bon pastor d’una comunitat? Tota comunitat ha de tenir un Pastor, un responsable, un Bon Pare. Qui és?. L’evangeli de Joan, avui, ens presenta també una sèrie de característiques del Bon Pastor:
-Ell és la porta de les ovelles. Porta que crida a la comunitat a obrir-se per acollir tothom. I porta que, tancada, assenyala la comunitat que escolta atentament la Paraula de Déu i viu els sagraments.
-Les ovelles reconeixen la seva veu i se senten reconeguts per ell. Ell coneix els seus noms. El Bon Pastor es relaciona amb la comunitat. La cuida, la forma, es el toc d’alerta a no acomodar-se. És com la campana que avisa a sortir fora per anunciar la Paraula de Déu i a afegir-ne uns altres a la comunitat.
El Pastor de la comunitat és essencial. Sense pastor la comunitat es desfà. Ell és com el pare de família que mentre viu, sempre és l’eix de trobada dels familiars.
Avui és el dia mundial de pregària per les vocacions a ser “pastors” de la comunitat. Preguem! Avui se’ns diu que el nostre primer compromís és pregar perquè hi hagi vocacions a “crear, augmentar i cuidar” la comunitat”.
Preguem avui pels nostres seminaristes. I preguem també perquè arreu del món hi hagi persones decidides a continuar aquesta missió preciosa i imprescindible de crear i formar comunitat cristiana.