Homilia diumenge 25 d'octubre 2015

Diumenge XXX/B 25 octubre 2015 (Evangeli: Marc 10, 46-52)

     L’evangeli expressa una sèrie d’accions que m’ha fet ganes fixar-m’hi: 

1. Jesús surt de Jericó. Travessa carrers i camins
2. Sortint, es troba en una de les realitats: una persona cega
3. Es fixa que el cec Bartimeu està al marge del camí i demana caritat.
4. El cec, sabent que passa Jesús “crida” amb ganes de ser tingut en compte.
5. La gent el renya. Vol que calli
6. I ell sobreposant-se, crida encara més: “Fill de David, compadiu-vos de mi!”
7. Jesús s’atura
8. Jesús desperta la gent: Crideu-lo!
9. La gent es deixa endur per la paraula de Jesús i li diu: “Anima’t i vine, que et crida”
10. El cec “llança” la capa
11. El cec “s’aixeca” d’una revoltada
12. El cec “va cap a Jesús”
13. Jesús el motiva encara més fent-li una pregunta: “Què vols que et faci?”
14. El cec, confiant en ell, li trabuca el seu desig: “Rabuni, que hi vegi!” 
15. Jesús reconeix les seves ganes de salut: “Vés, la teva fe t’ha salvat!”
16. El cec hi veu i el segueix

     Crec que tots aquests passos ens convé tenir-los present si volem relacionar-nos amb Jesús i volem que Jesús confii amb noltros. Sols tinguem-ne present “ tres!“: 

     Primer: Hem de sortir al carrer i conèixer la realitat per implicar-nos-hi, com Jesús. Jesús va trobar un cec. Amb qui ens hem trobat avui o aquests dies que ha motivat la nostra atenció?: 

     -Funerals de persones que han deixat dol, un buit en la vida dels seus més íntims.

     -Visita al Geriàtric de Sta. Rita: persones grans amb deficiències unes nés greus que les altres i personal que els cuida amb una delicadesa extraordinària.

     -Trobada amb pares de catequesi conscients de la seva responsabilitat.

    -Trobada amb parelles que han demanat el sagrament del matrimoni i han reflexionat la seva opció. 
 

     Segon: Hem de despertar la gent, com Jesús. Animats per Jesús, els apòstols criden al cec que abans havien fet callar per dir-li: “Anima’t! Jesús et crida!” 

Segons el que jo he viscut, què d’intentar motivar la gent? 

     -Preparar-se per a ben viure el final de la vida de cadascú: sagrament de la reconciliació i Unció.

     -Solidaritat cap aquelles persones que pateixen i agraïment a qui més els acompanyen.

     -Responsabilitat familiar: bona educació humana i cristiana.

     -Preparar-se per a celebrar i ben viure el matrimoni.

     Tercer: Hem d’animar a que la gent descobreixi i segueixi Jesús. Com? Intentant que la nostra presència i acció sigui creïble i sanejadora per propera, cordial i efectiva.

Homilia diumenge 18 d'octubre 2015

Diumenge XXIX/B 18 octubre 2015-10-15 

      L’evangeli de Marc comença avui amb aquesta expressió dels apòstols Jaume i Joan que uns i altres usam no poques vegades: “Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor: “Concediu-nos que puguem seure un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra”. 

      Aquestes ganes de ser els primers, que ens tenguin en compte fins i tot abans que d’altres, ganes de tenir un lloc de poder, autoritat... ho veiem en tots els camp. Ho veiem: 

      -En no poques famílies a l’àmbit de testaments 

      -A nivell de feina. No poques vegades ens importa més el que cobram que la situació que viuen els qui cobren manco que noltros. 

      -A la vida d’alguns polítics, informació obtinguda sobretot a la televisió i els diaris, hi ha el desig insaciable d’aconseguir poder, costi el que costi. 

      Ja ho sabem. Vivim en un món, en un entorn en que es lluita per ser més que els altres. I en aquesta lluita val tot: favors, mentides, pactes, desatenció dels problemes reals de la gent... 

      Amb el desig insaciable de ser els primers, que ens tenguin en compte, amb el desig d’aconseguir una autoestima però mal entesa, massa vegades vivim indiferents al sofriment dels altres. Tots coneixem prou realitats. I potser també realitats personals. 

      Idò, entre els cristians ens hem de proposar no actuar així. Jesús ens diu: “Així com jo he vingut no a ocupar els primer llocs sinó a servir, voltros també us ha d’interessar sobretot servir”. 

      Avui és el Dia del Domund. Tots els cristians som cridat a ser missioners, missioners atents a les necessitats dels més propers i dels més enfora. Aquest és l’estil de Jesús, aquest va arribar a ser l’estil dels apòstols i de les primeres comunitats cristianes: “Ningú entre ells era pobre. Els qui “tenien” compartien amb qui “no tenia”. 

      Reflexionem avui: 

      -Hi ha necessitats a la meva família? Pares, germans, fills, néts? No ens rentem les mans. Siguem els primers en servir, acompanyar, ajudar, compartir... 

      -Hi ha necessitats en el nostre poble? Siguem propers a Càritas, a la Creu Rotja... Interessem-nos per a la bona educació del nostre poble implicant-nos més i més a l’escola dels fills, a l’esport que duen a terme... 

      -Hi ha necessitats en el nostre país? Que ens interessi la vida política. Siguem conscients del vot que donarem a qui el donarem d’aquí a poc. Estudiem programes, escoltem el que diuen i com ho diuen. Veiem com actuen, ... 

      -Hi ha necessitats en el món? Recolzem els nostres missioners. Creem un ambient familiar apte perquè sorgeixin vocacions, interès de servir als més necessitats, durant un temps. Tant de bo si és de per vida. 

      Escoltem el Papa quan reparteix constantment: Obrir portes, sortiu el carrer! Que ens importi el que es viu el carrer, a la casa del costat, ...

Homilia diumenge 11 d'octubre 2015

Diumenge XXVIII /B 11-octubre-2015 

      Les primeres retxes de la primera lectura d’avui en provoquen aquesta pregunta: Com és la meva pregària? Què deman a Déu? 

      El llibre de la Saviesa que és un llibre escrit els anys 50-30 a.C. i que vol fer diàleg amb qui no comparteix ni cultura, ni costum, ni fe, tenint com a referència el Rei Salomó, assenyala: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’esperit de saviesa, i em vingué”. 

      I per què demana Saviesa l’autor d’aquest llibre? Perquè fixat amb la forma de fer i de ser d’aquest gran rei d’Israel, Salomó, està convençut que “tenir seny”: “és superior a ceptres i trons, a pedres precioses i or, a la salut i a la bellesa”. 

      L’autor del llibre de la Saviesa, reflexiona: Pot governar un país qui no té seny? És de fiar -i ens ho recordarà també l’evangeli- qui té riquesa però no té seny? Importa tenir salut havent perdut el seny? Són dignes de seguir les peuades d’una persona que llueix la seva bellesa sense seny? 

      El fragment del llibre de la Saviesa acaba avui amb una conclusió digna de ser retinguda: “Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns!”

 

      I quins són els béns que atorga la Saviesa segons el missatge de Jesús d’avui?: 

  

- Tenir prou capacitat i voluntat de posar-nos davant Déu i pregar des de la sinceritat. 

- Tenir prou capacitat i voluntat per respectar la vida des del seu origen fins el seu final. “No matar!”

- Tenir prou capacitat i voluntat per respectar el que pertany als altres: espòs, esposa, fills, béns, cultura, valors... “No cometre adulteri” “No robar”

- Tenir prou capacitat i voluntat de viure i dir la veritat, de ser honrat, de ser just... “No declaris en fals contra un altre”. 

- Tenir prou capacitat i voluntat per a formar una família, cuidar-la, estimar-la, valorar-la: “Honra el pare i la mare”.

     I quin és el bé que Jesús valora d’una forma especial i que, amb ell, hi ha inclòs molts d’altres béns?: “Compartir el que ets i tens amb els pobres”. “Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur tindrà la vida eterna”. 

      Idò, qui és aquell que actua amb seny?: Qui respecta la vida de tothom; qui no roba res als altres i manco si és per fer-se ric; qui actua sempre segons veritat i no es deixa endur pel vent de moda, pel vent que bufa més fort; qui estima la familiar, qui la cuida sabent que és el fonament de la societat; qui comparteix al que té i és amb els altres. 

      Que aquesta sigui avui també la nostra pregària: “Demanem tenir enteniment. Vulguem preferir-lo a qualsevol altra bé”. Un món que perd el seny es torna inhabitable: no reconeix Déu, mata, roba, és fals, destrossa la família... (Preguem pel Sínode sobre la família”.

Homilia diumenge 4 d/octubre 2015

Diumenge XXVII/B 4 octubre 2015 

     Idea principal: El matrimoni té naturalesa religiosa. Pertany al que Déu vol. 

    Què vol dir açò? 

    Que pels cristians el matrimoni no és només una institució civil. I no ho és perquè des del seu inici ve marcat per la mà de Déu. 

    A la lectura del Gènesi, la primera d’avui, la creació de la persona humana, home i dona, i la creació del matrimoni, es donen al mateix temps. Creant home i dona, valorant la seva relació d’igual a igual i la seva complementarietat (aquesta sí que és carn de la meva carn!), sorgeix el matrimoni. 

    Des de l’inici de la humanitat el matrimoni, afirmam i creiem els cristians, té a veure amb Déu. El matrimoni que és cridat a tenir fills i a donar vida, el matrimoni que converteix en pare i mare als qui s’uneixen (creixeu i multiplicau-vos), també té a veure amb Déu. 

    Al principi de tot, la Bíblia, Déu, no parla ni de separacions ni de divorci. L’objectiu de Déu creant home i dona i creant el matrimoni, és la unitat, és l’amor, és la sana convivència entre uns i altres. 

    Les ruptures de qualsevol convivència –convivències de parella, de famílies, de pobles o de països- no entren en el pla de Déu. Les ruptures són pròpies del pecat. Són pròpies de la nostra incapacitat de madurar i mirar als altres com a “ofrenes de riquesa”. 

    Tot i així, allà on hi ha ruptures, allà on hi ha separacions, per més “INRI” hem de demostrar les nostres ganes de ser fidels a l’origen de tot: estimar, estimar. Estimar més que mai als qui pateixen a causa del seu pecat o a causa del pecat d’uns altres. 

    A partir dels textos bíblics d’avui, interessa tenir present aquest marc:

 

    1.El matrimoni, per un cristià, no és sols una institució sociològica o alguna cosa privada que només pertany a la parella. El matrimoni té naturalesa religiosa. Déu desitja que home i dona deixin, arribats a la seva maduresa, pare i mare i fornim una sola família. A l’origen de qualsevol parella cristiana Déu s’hi ha de fer present, perquè el matrimoni és “per voluntat de Déu”. 

    2.El matrimoni demana fidelitat, perquè fidel és Déu qui l’ha creat, perquè fidel és l’amor que Déu viu, perquè fidel en l’amor és qui no pacta amb el pecat: amb l’odi, amb l’enveja, en la superficialitat... 

    3. El matrimoni, font de tota paternitat i maternitat, demana responsabilitat, demana viure en l’amor a favor de la família que es crea. La fidelitat, a més, sorgeix espontàniament front l’experiència que vivim. 

    Quan avui comença a Roma el Sínode de les famílies hem de tenir present almanco dues coses: 

    1.L’important és crear entre noltros clima de família, de fidelitat, d’amor. L’important és prendre consciència que, com a cristians, tenim una missió, una vocació a viure: l’amor, l’amor entre els esposos o l’amor entre pares i fills. 

    2.També és important que tinguem ganes d’acompanyar de ver, de cor, a aquelles parelles que per circumstàncies diverses, volgudes o no els dos, creades o no pels dos, pateixen crisi de relació i separació. 

    L’amor quan és autèntic no es deixa de viure mai. Es celebra quan s’experimenta i sap acompanyar quan la crisi apareix. 

    Preguem pel Sínode i pel Papa que el presideix. Que dels seus diàlegs i reflexions ens apropin més la voluntat de Déu sobre el matrimoni i les famílies.