Homilia diumenge 25 de febrer 2024

 

Diumenge 2 (B) de Quaresma
 
 

Text de l'Evangeli (Mc 9,2-10):
I sis dies després Jesús pren Pere i Jaume i Joan, i se’ls enduu a part en una muntanya alta, ells sols. I es transfigurà davant d’ells. I els seus vestits es feren resplendents, molt blancs, com cap bataner sobre la terra no els podria blanquejar així. I se’ls aparegué Elies amb Moisès, i estaven conversant amb Jesús. I responent Pere, diu a Jesús: «Rabbí, bo és d’estar-nos aquí. Fem, doncs, tres tendes: una per a tu i una per a Moisès i una per a Elies». No sabia, doncs, què dir, ja que estaven espantats. I es formà un núvol que els aombrava, i vingué una veu del núvol: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo!». I tot d’una, mirant a tot el voltant, no veieren ningú més que Jesús sol amb ells.


I mentre baixaven ells de la muntanya, els ordenà que no contessin a ningú les coses que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts».
 
HOMILIA
 
 


Noltros, com Abraham que viu una circumstància que li dol al cor, el sacrifici del seu propi fill, hem de saber dir en tot moment: “Aquí em teniu, Senyor, disposat a fer la vostra voluntat”.

             Avui, pregant, tenia present les dificultats que visc i vivim com Església en aquests temps i em sentia empès a dir com Abraham: “Aquí em tens, Senyor, disposat a fer la teva voluntat”.

             I és que, com diu el salm d’avui, el 115, visc, com tots els batiats vivim, hem de viure, la consciència i l’experiència que expressa el salm quan diu: “Ah, Senyor, som el vostre Servent, ho som des del dia que vaig néixer”.

             Quan hem optat per Jesús, quan la nostra vida té sentit únicament amb ell, la nostra convicció és, ha de ser, la que expressa sant Pau avui (Rm 8): “Si tenim Déu a favor nostre, si vivim amb Ell, si Ell ens acompanya ¿qui podem tenir en contra? Quina dificultat ens ha de fer entrar a dins d’un pessimisme, d’un cansament, d’un tirar sa tovallola a terra”.

             No podem deixar endur-nos pel pessimisme quan veiem les dificultats que ens presenta la nostra vida familiar, social, parroquial, eclesial... Mai les dificultats que vivim poden presentar-se davant noltros amb més força, amb més potència, que la confiança que dipositam amb Déu, amb un Déu que mos acompanya cada moment. Amb un Déu que no mos deixa tot sols mai i que sempre està al nostre costat i mos dóna esperança.

             Us convid a tenir present avui les dificultats que vivim cadascú de noltros i en qualsevol nivell: personal, familiar, social, parroquial...

             A tots mos convé sentir-nos cridats per Déu –com s’hi van sentir Pere, Jaume i Joan, a viure amb ell experiències de “transfiguració”. Experiències viscudes:

 -        A dalt d’una muntanya, a un lloc solitari de ca nostra, a un lloc solitari de la Parròquia com és el Santíssim, i poder dir com van dir Pere, Jaume i Joan: “Mestre, Senyor, que n’estem de bé en quietud, en pau, gaudint de la vostra companyia!”. Quan hi ha dificultats en la nostra vida, com mos convé a tots, cercar aquests llocs solitaris per a retornar a viure en pau i confiança. No deixem de fer-ho. A tots ens convé fer-ho, i tots estem cridats per Jesús a viure-les.

 -        En aquest lloc solitari, on no sentim cap renou ni cap paraula, estem en disposició a sentir, com van sentir Pere, Jaume i Joan: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escoltau-lo!”

 Quines són ses paraules, sa Paraula, que davant el dia a dia ens infondrà pau i esperança? Només la que surt de la boca de Déu! En aquesta Paraula hi hem d’estar atents. Per escoltar aquesta Paraula hem de cercar moments i racons de silenci i pau.

       La pregària mos farà ressuscitar d’entre les morts, els cops al cor que vivim. Els deixebles demanaven què volia dir açò de ressuscitar d’entre els morts?

      Prou van experimentar, al llarg de les dificultats que van viure una vegada Jesús retornà al el seu Pare i ells van quedar sense la seva presència física, que cercar-lo mitjançant la pregària, tenia la capacitat de ressuscitar d’entre totes les diverses experiències de dol, de cansament, d’inquietuds negatives que van viure.

 Avui, germans, aprenguem més i més a valorar la pregària. Aprenguem a cercar i a viure la nostra intimitat amb Déu. A escoltar la seva Paraula i a sentir la seva presència ben a prop nostre.

 

Homilia diumenge 18 de febrer 2024 (primera setmana de Quaresma)

 

Diumenge 1 (B) de Quaresma
 

Text de l'Evangeli (Mc 1,12-15):
En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. I es quedà en el desert quaranta dies, i era temptat per Satanàs; i s’estava entre les bèsties, però els àngels el servien.


I després que Joan fos arrestat, anà Jesús a la Galilea, i hi predicava l’evangeli de Déu, dient: «S’ha complert el temps, i el regne de Déu és a prop; convertiu-vos i creieu en l’evangeli».
 
 
 
 
HOMILIA


Avui s'homilia ha estat presentada per es fillets i filletes de Post comunió, la podeu veure aquí....(👀)

Homilia dimecres de cendra 14 de febrer de 2024

 

Dimecres de Cendra 




Text de l'Evangeli (Mt 6,1-6.16-18):
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no practicar la vostra justícia davant els altres, per a ser vistos d’ells, altrament no us guanyeu cap recompensa davant el vostre Pare, el que està en els cels. Per això, quan facis almoina, no toquis la trompeta davant teu, com fan els hipòcrites a les sinagogues i als carrers a fi de ser honrats per la gent. En veritat us dic: ja han rebut la seva recompensa.


Però tu, quan facis almoina, que no sàpiga la teva mà esquerra el que fa la dreta, perquè la teva almoina quedi en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.

I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de pregar estant drets a les sinagogues i a les cantonades de les places, per fer-se veure de la gent. En veritat us ho dic: ja han rebut la recompensa. Tu, en canvi, quan preguis, entra en la teva cambra, tanca la porta i prega el teu Pare, que està en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà. I quan pregueu, no vulgueu parlar molt, com els gentils, que pensen que seran escoltats per les seves moltes paraules. No us hi assembleu, doncs, perquè sap prou bé el vostre Pare de què teniu necessitat abans que vosaltres li ho demaneu.

Quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites: es desfiguren la cara, perquè la gent vegi que dejunen. En veritat us dic: ja han rebut la recompensa. Però tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó el teu Pare, que està en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà».

Homilia diumenge 11 de febrer de 2024

 

Diumenge 6 (B) durant l'any
 

Text de l'Evangeli (Mc 1,40-45):
En aquell temps, se li adreçà [a Jesús] un leprós pregant-lo, agenollat, i dient-li: «Si vols, pots purificar-me». I compadit, estengué la seva mà, el tocà, i li digué: «Ho vull, queda pur!». I immediatament li desaparegué la lepra, i va quedar purificat. I comminant-lo, a l’instant l’acomiadà, dient-li: «Mira, no ho diguis a ningú, però ves, mostra’t al sacerdot, i per la teva purificació ofereix allò que preceptuà Moisès com a testimoniatge per a ells». Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar ben fort i a difondre la notícia, de manera que ja no podia entrar manifestament en la ciutat, sinó que s’estava fora en indrets deserts; i acudien a ell de tot arreu.
 
 
HOMILIA 

 


            Avui he reflexionat fent pregària, entorn d’aquestes dues expressions:

1)     La del leprós: “Si voleu, hem podeu purificar”. I ell es referia no sols a la lepra (enfermetat física), també a la lepra com a signe i conseqüència del seu pecat. Tot leprós era considerat una persona “pecaminosa”.

2)     La de Jesús: “Sí que ho vull, queda pur”.

I pensava: Quins pensaments devia tenir aquell leprós? I quin desig tenia?

Els pensaments els podem entreveure fàcilment. La seva enfermetat física el va fer reflexionar sobre la seva vida i va ser conscient del mal que havia fet als altres i a ell mateix. El mal fet i viscut –noltros diem avui “pecat”- havia repercutit als altres però també a ell mateix. I a ell mateix a causa de la lepra que patia i ara, reflexionant, a causa de la seva mala consciència.

Ja està bé avui que tinguem present la reflexió duta a terme pel leprós. Si noltros ens atrevim a reflexionar segur que també serem conscients que hi ha manca de puresa, de netedat en la nostra vida en algun o un altre aspecte. Manca de netedat que ha fet mal als altres i a noltros mateixos: família, amics, assumptes que duem entre mans, vivència de la nostra fe i la seva celebració...

Però també està bé que, feta com el leprós un bon examen de consciència, desitgem ser purificats, perdonats, netejats. Desitgem demanar “perdó”. “Si voleu, em podeu purificar”, curar, fer que visqui en pau, tranquil amb els altres i amb jo mateix.

Demanar “perdó” a qui em fet mal personalment, i també perdó a l’Església mitjançant el sagrament de la reconciliació. Cada un dels nostres comportaments resulten ser, batiats com som, positius o negatius a favor de tota la nostra comunitat eclesial. Avui el leprós ens ha de fer revaloritzar el sagrament de la Reconciliació.

I pensava, també: Què devia sentir Jesús quan li respon: “Si que ho vull, queda pur”?

            Jesús, revelació com és del Déu amor, del Déu misericordiós, no desitja res més que “perdonar” “purificar” “curar” “netejar”. “Sí que ho vull, queda pur”, li va dir. No desitj altra cosa per tu i per a tots. El que Déu vol, el que Déu espera és que tots visquem en pau en noltros mateixos i amb els altres.

            Què diu avui sant Pau als cristians de Corint: “No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per els jueus, ni per els grecs, ni per a l’Església” “No cerqueu el que us convé a voltros”. “I és que res hi ha que ens convengui sinó convé a favor de tots”.

            Una de les actituds més visibles en Jesús va ser “curar” “purificar”. L’evangeli acaba avui dient: “Hi venien de tot arreu a trobar-se amb Jesús”. Desitjaven trobar-se amb Jesús perquè donava pau, reconciliava.

            Què bé si els cristians fóssim cercats perquè donam pau, convidam a ser amics, solidaris, fraterns. Preguem avui perquè siguem persones i parròquies de portes obertes on tothom es sent reconciliat amb ell mateix i amb els altres.

Homilia diumenge 4 de Febrer 2024

 

Diumenge 5 (B) durant l'any
 
 

Text de l'Evangeli (Mc 1,29-39):
En aquell temps, Jesús, quan sortiren de la sinagoga, arribaren a la casa de Simó i d’Andreu, amb Jaume i Joan. I la sogra de Simó era al llit amb febre, i immediatament li parlen d’ella. I acostant-s’hi, agafant-la de la mà, l’aixecà. I la va deixar la febre, i els servia.

I arribat el vespre, en pondre’s el sol li portaven tots els qui tenien algun mal i els posseïts del dimoni. I tota la població s’havia congregat davant la porta. I guarí molts que estaven afectats de diverses malalties, i expulsà molts dimonis, i no els deixava parlar als dimonis, perquè el coneixien.

I a l’alba, molt de matí, s’alçà, sortí i anà a un lloc solitari, i allí pregava. I el van buscar Simó i tots els qui eren amb ell. I quan el trobaren, li digueren: «Tots et cerquen!». I els diu: «Anem als pobles pròxims perquè allí jo prediqui, que per això he vingut». I anà per tota la Galilea predicant en les sinagogues d’ells i expulsant dimonis.