Homilia diumenge 28 de febrer 2021

  

Diumenge 2 (B) de Quaresma 

 

 

Text de l'Evangeli (Mc 9,2-10): En aquell temps, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.

Pere digué a Jesús: «Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 

 

HOMILIA

     Cada any proclamam i sentim la lectura del Gènesi que ens desconcerta: Déu demana a Abraham que ho prepari tot per a sacrificar el seu fill únic: Isaac. Fill que, al final, no serà sacrificat.

    Aquesta història ens vol dir, almanco dues coses.

    1.Cap fill serà mai sacrificat com fins ara, en temps d’Abraham, era costum fer-ho per aquietar la ira dels déus. El Déu cristià no vol que sacrifiquem els fills, el que vol és que els eduquem de cara a Ell que és un Déu Amor. Allò que vol, no són sacrificis externs, ofrenes, dons, regals, coses externes. El que vol és un cor “de carn” “tendre”, un cor capaç de mirar amb amor als altres i a Ell.

    A partir d’aquest fet, pens: Com devia mirar Abraham al seu fill Isaac després d’aquesta experiència viscuda amb Déu? N’estic segur que amb un respecte i un amor molt mal d’expressar. El seu fill s’havia convertit per dues vegades (naixement i alliberat del sacrifici) “amb un do de Déu”, amb “un regal de Déu”. La seva dedicació propera, cordial, assenyada a favor d’Isaac devia ser total.

    N’hem d’aprendre lliçó per a reconèixer quina ha de ser la nostra relació familiar: pares i fills, fills i pares. Tot ens és un do, un regal que hem de valorar i agrair.

    2. La fe d’Abraham amb Déu és total. Segur que sacrificar el seu fill únic era per a ell anar contra tota lògica.

    -Com podria creure que arribaria, com Déu li havia dit, a ser Pare d’un gran poble, si ara el mateix Déu, essent ja ell un home plenament madur, li demanava sacrificar el seu fill “únic”?

    -Però Abraham que entén perfectament que en la nostra vida “la confiança en Déu” és del tot superior a les nostres idees, pensaments i conclusions, es predisposa a fer el que no entén tot i que “segueix confiant plenament en Déu”.

    -L’exemple d’Abraham ens és avui magistral quan no pocs dels nostres familiars, amics, companys... sembla que deixen a Déu al marge de la seva vida perquè no troben resposta a moltes de les seves preguntes:

    -Per què hi ha mal en el món?

    -Per què moren persones joves?

    -Per què avui el món universitari, els Mitjans de Comunicació, l’ambient en general, tenen a Déu callat, silenciat, mut?

    Déu és Déu! I Abraham ens diu que confiar en Ell és superior que deixar que els nostres dubtes i preguntes sense respostes ens donin voltes, un dia i un altre, a dins nostre.

    Confiem, confiem en Déu. Les èpoques, les persones, els pensaments, les modes... passen. Qui no passa mai, a pesar de tot, és Déu.

    Déu ens mira amb amor i, noltros, amb el salm d’avui, el 115, li deim: Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor.

 

Homilia diumenge 21 de febrer 2021

Diumenge 1 (B) de Quaresma

Text de l'Evangeli (Mc 1,12-15): En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: «S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

HOMILIA

     L’evangeli d’avui ens recorda: L’esperit va empènyer Jesús cap al desert i, allà, durant quaranta dies va ser temptat. Bona realitat per tenir present avui.

     Quan tenim present la temptació de Jesús, la temptació que vam viure com humans des de l’inici (temptació d’Adam i Eva), ens trobam davant la temptació fonament de totes ses altres. “Sereu com a déus!”. Si no admeteu que sou limitats “sereu, us ho creureu, els déus del món” “tot estarà, tot ho voldreu tenir, a les vostres mans”.

     Qui es creu un déu (com a país, o com a persona o cultura) és capaç d’explotar, de fer mal, de suprimir als altres. Pensem amb l’origen de tantes guerres mundials, territorials, culturals, racials... Ningú, ni junts amb altres, podem dominar res i ningú amb la nostra força, amb la nostra economia, per raó de la nostra cultura, raça o religió.

     La temptació que ens segueix, any rere any, segle rere segle, és la mateixa, i no som capaços, junts, de vèncer-la: “No necessitau Déu. Voltros mateixos sou déus. No teniu límits. Podeu fer el que vulgueu!

     Qui creu açò, qui creu que no té límits, qui creu que ell és capaç de fer i dir el que vulgui, és capaç també de crear una molt mala convivència. Qui no té límits, es capaç d’insultar, de crear pors, de fer malbé el que pertany als altres, a una comunitat, a una família, a un país... És creu tan autosuficient que ell, el seu grup, el seu país, la seva cultura... pot plantar cara als altres i insultar, violar, rompre, matar...

      Les temptacions es vencen amb una bona educació: Som limitats, ens necessitam, ens hem de respectar. Necessitam fer no sols exercici físic, necessitam també fer exercici d’autocontrol (necessitam quaranta dies, tot un temps llarg de Quaresma, d’assaig, per dominar el nostre orgull o el nostre sentit d’inferioritat). I necessitam sobretot fer pregària. Reconèixer que sols Déu és Déu, i que noltros ens hem de posar a les seves mans. I l’hem d’escoltar quan ens diu: Sou fills de Déu, sou germans. Adorau a Déu, sigueu fraternals.

     Durant aquests dies de quaresma, com a Parròquia ens hem proposat ja: “Viure”, no deixar-nos vèncer per les dificultats. El sol sempre surt després dels núvols. “Caminar!” avançar, no ser uns conformistes i seguir com abans, com sempre. “Respirar”, aturar-nos i respirar profundament per seguir avant. “Caminar junts”, fer-nos propers, sentir que els altres ens fan falta, que som limitats. I demà serem convidats a “permanèixer” amb el que anam acollint: viure, caminar, respirar...

     Visquem Quaresma. No desaprofitem aquest temps per “aturar-nos”, “Autoavaluar-nos”, i “decidir” caminar junts amb els altres i amb Déu.

Homilia diumenge 14 de febrer 2021

  

Diumenge 6 (B) durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 1,40-45): En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós i, agenollat, li suplicava: «Si vols, em pots purificar». Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: «Ho vull, queda pur». A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué: «Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova». Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

HOMILIA

     Tenint present les lectures d’avui, dia en que celebram “Mans Unides”, em qued amb la petició que avui fa un leprós a Jesús: Si voleu em podeu purificar. I Jesús li respon: Sí que ho vull: queda pur. Els considerats impurs són els qui estaven malalts de lepra i, per açò, estaven condemnats, a més, a viure enfora dels altres,. Apartats de tots.

     Jesús no vol ningú apartat dels altres i en soledat. Ell traspassa les fronteres que anam creant entre tots i uneix, purifica. No vol fronteres entre pobres i rics, analfabets i sabuts, gent sana i gent malalta, gent que no pot participar de la vida política del seu país i gent que sí pot votar el sistema que li sembla més adient.

     Quan toca a les portes de ca nostra o de sa Parròquia algú que mos diu: Si vols en pots donar menjar, roba neta, sabates... Si vols em pots escoltar una estona... Si vols em pots ajudar a solucionar una circumstància difícil que visc... Quina és la nostra resposta? Jesús sempre respon: Sí, vull. Vull ajudar-te a tu que tens llepra, a tu que pateixes paràlisi, a tu que ets sort i mut, a tu que desitges que compartesqui taula amb tu i t’ajudi a retornar el que has robat, a tu que tens set i cerques aigua viva, sentit a la vida...

   Noltros deim: Sí, vull? O, com feia aquella societat jueva, cream barreres, distància i deixem apartats i en soledat als qui pateixen problemes greus?

    Què ens recorda aquest grup, delegació, ample de Mans Unides present arreu? Ens recorda que no sols vivim la pandèmia Còvid-19, vivim pandèmies pitjors arreu del món que feren mortalment a molts: la fam, la manca de vivenda, la manca de sistemes sanitaris dignes, la manca d’aigua neta, pura... la manca de treball, la manca de participació política, la manca d’escolarització...

     Treballem i preguem per fer possible els drets de tots, no tan sols els nostres. Avui, Mans Unides mos diu: Contra el virus de la indiferència, la solidaritat. Mans Unides mos diu: La vertadera vacuna contra la desigualtat és la solidaritat. És una vacuna aquesta difícil però totalment necessària. Una vacuna difícil perquè no s’aconsegueix en un laboratori científic, s’aconsegueix en el cor de cadascú. I sempre mos és difícil arranjar cors i convertir-los en solidaris. Per açò preguem, preguem.

Homilia diumenge 07 de febrer 2021

 

Diumenge 5 (B) durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 1,29-39): En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà, acompanyat de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren: «Tothom et busca». Ell els diu: «Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut». I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

HOMILIA

     Quina és la nostra missió com a cristians?. Jesús mateix ens ho contesta a l’evangeli d’avui (Mc 1, 29-39): Predicar, anunciar, testimoniar l’evangeli de Jesús. En ell Déu ens revela qui és i què espera de noltros.Hem d’anunciar l’evangeli a casa, a altres llocs, a pobles veïns, arreu-arreu, ho diu Jesús.

     A aquesta predicació, anunci, testimoni, l’hem de fer amb ganes. No ens ha de ser una cosa costosa. Ens ho diu sant Pau a la seva carta als corintis (1Co 9, 16-19.22-23): Difondre l’evangeli no s’ha de convertir en cosa costosa. Açò ho hem de tenir molt present en aquest temps de pandèmia quan no pocs cristians creuen no convenient, per raons solidàries de salut, venir a la parròquia i celebrar comunitàriament la fe o participar de la catequesi. Per aquesta raó, més que mai la fe l’hem de viure, l’hem d’anunciar a casa. Hem de convertir “ca nostra” amb una església domèstica. Hem de viure “catequesi familiar”: llegir l’evangeli junts i comentar-lo; agafar es Diari o escoltar notícies tot intentant acollir-les amb visió evangèlica; agafar es llibre “Si cerques referents aquí són” i conèixer el sant de cada dia aplicant-lo a l’experiència d’avui.... 

     Perquè sigui possible, perquè no ens sigui costosa ni la celebració ni la catequesi familiar, què ens demana Job a la primera lectura (7, 1-4.6-7) i què fa Jesús segons ens diu l’evangeli d’avui (Mc 1,29-39)?: 

*Job ens diu: Tinguem ganes de seure a l’ombra. Tinguem ganes de deixar activitats i viure un temps de quietud.

*I què fa Jesús?: De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, se’n va anar a un lloc solitari i s’hi va quedar resant.

     Descobrirem l’importància de viure la catequesi a ca nostra, de convertir la nostra casa en una església domèstica, si vivim i cuidam la pregària. Si som capaços d’aixecar-nos un poc més dematí per resar; si som capaços d’aturar-nos en quietud abans de menjar, i donar gràcies; si som capaços d’acabar un dia qualsevol posant-nos en mans de Déu. Allà on no hi ha intimidat en Déu no es troba temps ni es té interès per a formar-se catequèticament ni per a celebrar la fe. Revaloritzem la pregària. Preguem personalment i en família.

     Tinguem present, i fem-lo nostre, el salm d’avui: el 146: Lloau el Senyor, dóna bo de cantar! Lloau el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo.