Homilia domingo 31 de desembre 2023

 

La Sagrada Família (B)


Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40):
I després de complir-se els dies de la purificació d’ells, segons la Llei de Moisès, el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, tal com està escrit en la Llei del Senyor: «Tot mascle nat el primer, serà considerat sant per al Senyor», i per a donar l’ofrena d’acord amb el que està dit en la Llei del Senyor: «Una parella de tórtores o dos colomins».

I heus aquí que hi havia a Jerusalem un home, de nom Simeó; i aquest era un home just i pietós, que esperava la consolació d’Israel. I l’Esperit Sant era amb ell. I havia rebut resposta de l’Esperit Sant que no veuria la mort si abans no veia el Crist del Senyor. I vingué per l’Esperit al temple. I quan els seus pares portaven l’infant Jesús per fer amb ell segons el costum de la Llei, ell el prengué en els seus braços i beneí Déu, i digué: «Ara deixa anar el teu servent, Senyor, segons la teva paraula, en pau; perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que preparares davant la faç de tots els pobles, llum per a revelació de les nacions i glòria del teu poble Israel».

I el seu pare i la seva mare estaven meravellats per les coses que es deien d’ell. I els beneí Simeó, i digué a Maria, la seva mare: «Vet aquí que aquest està posat per a ruïna i aixecament de molts a Israel, i com a senyal que serà contradit -i a tu mateixa una espasa et travessarà l’ànima-, perquè siguin revelats els pensaments de molts cors».

I hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada, i havia viscut amb el seu home set anys des de la seva virginitat. I ella, vídua fins als vuitanta-quatre anys, no s’apartava del temple, servint nit i dia amb dejunis i pregàries. I ella, acudint-hi en aquella mateixa hora, lloava Déu i parlava d’ell a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem.

I quan compliren totes les coses segons la Llei del Senyor, retornaren a la Galilea, a la seva ciutat de Natzaret. I el nen creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell».

 

HOMILIA

         


  Jesús neix en el si d’una família, la de Maria i Josep. En ella rep l’estimació, l’acollida i l’educació necessàries pel seu creixement humà. Gràcies a Maria acull i viu del tot la seva disponibilitat a favor de Déu. Com Maria, Jesús aprèn a dir: “Es faci en mi el que tu vulguis”. Gràcies a Josep, Jesús aprèn a confiar en Déu a pesar de tot. El silenci de Josep l’ajuda a posar la seva confiança en Déu més que cercar raons intentant respondre per què les coses són com són i no com un voldria que fossin.

                    Noltros també avui som cridats a fixar-nos en les nostres famílies i a donar gràcies, i a demanar a favor d’ella, i a pidolar perdó.

          Hem de donar gràcies a l’estil com ho fa avui sa primera lectura de Jesús, fill de Sira quan diu: “Els fills fan elogi del seu pare i mare”, i quan accentua: “Qui honra pare i mare es guanya un tresor”.

          Pensem cadascú avui de què hem de donar gràcies als nostres pares. Jo personalment els hi don: per la fe que em van transmetre, pel compromís social i religiós que va viure sempre el meu pare (Tinent batlle de Ciutadella i President dels Antics Alumnes salesians), i per la tendresa i preocupació familiar de ma mare.

          Però també sa primera lectura ralla de la felicitat que senten els pares quan veuen que els seus fills, arribant ells a una edat prou madura, els cuiden, no els abandonen, els visiten.

          Pensem avui de què donen o han donat gràcies als nostres pares per cadascú de noltros, els seus fills. Per ells, que jo optés favorablement a la crida de ser capellà va ser motiu d’una gran satisfacció.

Com diu avui es salm 127, quan uns i altres ens podem donar gràcies mútuament, uns i altres som beneïts per Déu. És una benedicció familiar que els fills donin gràcies pels seus pares i els pares donin gràcies pels seus fills. Val la pena crear un bon ambient familiar, dedicar temps a la família, transmetre referències...

Sant Pau ens recorda quines són les actituds necessàries que hem de viure a favor de crear un bon ambient familiar. Sant Pau mos diu:

“Tingueu els sentiments propis dels escollits de Déu: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència...”. I continua dient: “I si tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho!!! L'amor tot ho lliga i perfecciona”.

Què és el que mai pot faltar a una família? Amor, amor! Perdó! Paciència! Serenor! I, a més, i com insisteix sant Pau: diàlegs entre uns i altres. Sant Pau diu clarament: “Que la Paraula de Crist tengui estada entre voltros” “Instruïu-vos i amonestau-vos” “Dialogau, resau a Déu. Cantau-li salms, himnes i càntics de l’Esperit” “Tot el que faceu, feu-ho en nom de Jesús”.

Avui us deman que les famílies adoptem aquest fragment de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (cap. 3, 12-21), com la norma per una bona educació i ambient familiar.

I de l’evangeli d’avui què hem de dir? Prenguem lliçó de Simeó i Anna. De Simeó aprenguem que hem de donar gràcies a Déu pel do de la fe, per conèixer Jesús que és llum de les nacions. I d’Anna aprenguem a parlar de Jesús a tots els qui esperen ser salvats, a tots els qui desitgen ser bones persones i viure per a Déu.

I, per últim, demanem avui, també, pels qui viuen sols, pels qui no disfruten d’un bon caliu familiar, per les famílies que passen necessitat per problemes econòmics o de convivència. També per les nostres comunitats cristianes, perquè entre noltros hi hagi els mateixos sentiments que demana sant Pau en les famílies, i per l’estima familiar que hem de tenir com a membres de l’Església i de la nostra Parròquia.

 

 

Homilia Dilluns 25 de desembre 2023 " NADAL"

 25 de desembre: Nadal (Missa del dia)


Text de l'Evangeli (Jn 1,1-18):
Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per Ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense Ell. En Ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per Ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Joan dóna testimoni d'Ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
 
 
 
HOMILIA 
 


Quan m’he disposat a fer pregària amb les lectures d’avui, m’he trobat amb vàries lectures perquè avui podem celebrar la Vigília de Nadal, una Missa de Mitjanit, Missa de l’alba, Missa del dia. I què he fet? He anat anotant aquelles expresions que m’han semblat importants perquè pogués descobrir, sempre més, el sentit profund d’aquest dia tan important per tots els cristians.

Frases i anotacions de la missa de la Vigília:

            -El profeta Isaïes diu: “Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar fins que no aparegui la salvació com una torxa encesa. Ningú mos podrà dir més que estem abandonats, ja que Déu mos ha dit: Jo t’estim!

            *Nadal és experimentar que Déu mos estima. I aquesta experiència, si la vivim, no la podem callar. L’hem d’anunciar. Siguem cadascú com som, hàgim fet el que hàgim fet: “Déu mos estima”.

            -Els Fets dels apòstols, i per boca de sant Pau, accentua: “Tots els qui creieu en Déu escoltau: “Déu, des de sempre, mos acompanya (recordem Abraham, David, els profetes, Joan Baptista, Jesús... Acompanyant-nos constantment al llarg de la història, el que Déu espera és la nostra salvació, que no pactem absolutament amb el pecat, que facem el bé sempre i en tot lloc”.

            *Nadal és optar per a deixar de fer i de viure es mal, es pecat, i per a ser cada dia més: Bones persones!

            -I l’evangeli segons sant Mateu ens convida avui a centrar la nostra atenció en la maternitat de Maria: “La verge ha tingut un fill que de nom és “Emmanuel”, que vol dir: Déu és amb nosaltres”.

            *Nadal és experimentar que davant es mal no som orfes, no estem tot sols: “Déu és amb noltros, Déu ens acompanya. No tinguem por!

 

Frases i anotacions de la Missa de Mitjanit:

            -Isaïes mos diu: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Ens ha nascut un príncep, aquell que Déu li ha donat el nom de: Conseller-Prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau”.

            *Nadal és fer-nos amb el consell que tantes vegades tenim present quan cantam: “No fixeu els ulls amb ningú més que Ell!”. Déu, revelat en Jesús, ha de ser absolutament el subjecte de la nostra atenció.

            -Sant Pau comunica a Titus: “Avui s’ha revelat l’amor de Déu. El que Déu vol és que visquem apassionats per a fer el bé”.

            *Nadal és despertar el cor i, a pesar de tot, siguem persones que estimem i perdonem.

            -I l’evangeli de Lluc mos recorda l’anunci de l’àngel als pastors: “No tingueu por: Avui us ha nascut un Salvador que és el Messies, el Senyor. Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau”

            *Nadal ens fa obrir els ulls a la importància de la pregària (lloem Déu sempre i en tot lloc), i siguem persones de pau. Facem feina en noltros mateixos. Siguem persones sanes.

 

Frases i anotacions de la Missa de l’alba:

            -Isaïes insisteix: “El salvador ja és aquí. No sou una ciutat abandonada.

            *Nadal és donar la mà a Déu i caminar acompanyats per aquesta mà maternal, paternal.

            -Sant Pau a Titus, li diu: “Salvats per la gràcia de Déu, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar”.

            *Nadal és una mirada al més enllà. Som hereus d’una vida que és eterna. Una vida que no s’acaba aquí. Una vida destinada totalment a Déu.

            -I l’evangeli de Lluc mos assenyala: “Havent vist els pastors a Jesús amb els seus propis ulls, van contar a tothom el que havien vist. I lloaven Déu pel que havien vist.

            *Nadal és lloar, és donar gràcies pel do de la fe, pel do del baptisme, pel do de l’Eucaristia, de la taula compartida amb els altres que també viuen el do de la fe.

 

Frases i anotacions de la Missa del dia:

            -El profeta Isaïes mos crida a l’esperança quan mos diu: “Dansau, ruïnes de Jerusalem, el Senyor consola el seu poble, d’un cap a l’altre de la terra es veurà la salvació de Déu.

            *Nadal és un crit d’esperança: Superarem les ruïnes, els fracassos, les guerres, el dol, les frustracions... La nostra única meta és la salvació, no és ni el dol ni la mort.

            -La carta als hebreus ens vol deixondits: “Si en diverses ocasions i de moltes maneres, Déu sempre mos ha parlat, ara ho fa mitjançant el seu fill. Que tothom es prosterni davant d’ell.

            *Nadal mos educa a tenir com a Déu tan sols a Déu. Només ell mereix el nostre respecte, la nostra inclinació de cap i de cames. Res més ha de ser Déu, ídol per noltros.

            -I, finalment, l’evangeli de Joan, acaba l’ensenyança d’aquest Nadal proclamant: “Tot ha vingut a l’existència per Déu, en Ell hi ha vida, llum. Davant d’Ell desapariex tota fosca. És una llàstima que no el reconegui tothom perquè tan sols en Ell hi ha gràcia i veritat”.

            *Nadal és un anunci que mos convida a respectar les persones, la naturalesa, les relacions entre persones i entre persones i naturalesa. I és que tot existeix gràcies a Ell. I és que tot sols té sentit en Ell.

           Així germans, Nadal és:

*Experimentar que Déu ens estima

*I deixar d’obrar es mal

*Sentir com Déu ens és company de camí, no som orfes

*Nadal és un anunci clar: No fixeu en ningú més que Ell

*Nadal ens desperta el cor: l’únic que importa és estimar

*Nadal ens obra a la pregària (lloem Déu) i a la pau (Tots som fills de Déu)

*Nadal és donar la mà a Déu. És desitjar ser acompanyats per ell

*Nadal és un mirar a l’infint. Som cridats a viure en Déu, a la Vida eterna

*Nadal és donar gràcies per la fe, pel baptisme, per l’Eucaristia

*Nadal és un crit d’esperança: Superem les nostres pors

*Nadal mos aconsella a reverenciar només Déu, res més

*Nadal mos diu: Tot és de Déu. Respectau-ho tot i a tots

 

Homilia diumenge 24 de desembre 2023

 

Diumenge 4 (B) d'Advent


Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38):
I en el mes sisè l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a una ciutat de la Galilea, anomenada Natzaret, a una verge, esposada amb un home de nom Josep, de la casa de David; i el nom de la verge era Maria. I entrà on era ella, i li digué: «Salve, plena de gràcia, el Senyor és amb tu!». Però ella, torbada amb aquestes paraules, considerava quin podia ser el sentit d’aquesta salutació. I l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria, perquè has trobat gràcia davant Déu. Vet aquí que concebràs en el teu si, i infantaràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Aquest serà gran, i li diran Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà sobre la casa de Jacob eternament, i el seu regne no tindrà fi».

I Maria digué a l’àngel: «¿Com serà això, ja que no conec home?». I responent l’àngel, li digué: «L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu. I vet aquí que Elisabet, la teva parenta, també ella ha concebut un fill en les seves velleses, i aquest és el sisè mes per a la qui era anomenada estèril; perquè per a Déu no hi ha res impossible». I digué Maria: «Vet aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula». I l’àngel es retirà de davant d’ella.

 

HOMILIA

       


    
Celebram el IV diumenge d’Advent. Ja mos trobam poques hores abans de celebrar el misteri de l’Encarnació. El misteri d’un Déu, així és Déu, el Déu revelat per Jesucrist, que és amor, que mos fa costat fent-se un més entre noltros.

            No és estrany que la seva Paraula, la Paraula del Déu proper, humà, que coneix la vida dels humans i les nostres diverses circumstàncies, sigui repetir una i altra vegada: “No tingueu por”. La invitació a no tenir por apareix 365 vegades al llarg de tota la Bíblia. Si la repeteix tant, senyal és que Déu és plenament conscient que necessitam la seva companyia, la seva presència, el seu ànim per anar fent camí tot superant dificultats.

            A la primera lectura d’avui veiem ja com, a l’Antic Testament, Déu diu a Natan, profeta, sabent que David i el seu poble té enemics al seu voltant: “Viviu sense por. Els enemics ja no us oprimiran més. Jo visc entremig de tots voltros i he estat en totes les vostres campanyes”. “Jo som el vostre pare i voltros sou els meus fills”.

            El salm 88, l’orant d’aquesta pregària, conscient de la presència de Déu en la seva vida, expressa: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors. D’una generació a l’altra cantaré la vostra fidelitat” “David anomena a Déu: Pare, Déu, Roca que el salva” “Sempre mantindré amb el poble el meu amor”.

            Tant la primera lectura com el salm, avui experimenten l’amor de Déu i que, si Déu està al seu costat, de res han de tenir por.

            La carta de sant Pau als cristians de Roma, continua avui amb aquesta mateixa tònica. Just començant ja diu: “Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la Bona Nova. De fer-vos viure confiats amb una notícia positiva: “No tingueu por. Déu mos acompanya”.

            I aquesta mateixa “Bona notícia”: “No tingueu por!” es veu que mos costa entendre i acollir. Possiblement no poques vegades mos trobam presos per la incertesa, per la desesperança, per l’angoixa, per la sorpresa... Sorpresa, inquietud que va viure també Maria i que també ella va sentir: “No tenguis por Maria!”.

            És bo que examinem avui de quines coses tenim por tots i cadascú. Tots com a poble i com Església, i cadascú segons les seves circumstàncies personals. De vegades potser siguin coses superficials, però també potser siguin coses profundes.

            Déu ens anima avui a vèncer les nostres pors. Ens anima a posar les nostres pors a les seves mans i..., gràcies a las pregària, a la nostra confiança i intimitat amb Déu, sentim també noltros, comunitàriament i personalment: “No tingueu, no tenguis por!”.

            La proximitat de Déu, ho viurem aquesta Vigília, ens ho recorda: “Déu s’ha fet un més! Déu ens acompanya! No tinguem por! No tenguis por!”

            Avui som convidats a reconèixer que no vencerem les nostres pors tan sols individualment o fiant només de les nostres forces, acudits, voluntat... Només Déu, al nostre costat, serà capaç d’aconseguir que “no tinguem por!”. On tot es presenta perdut, quan tot se’ns fa costat amunt, Déu irromp i mos pacifica: “No tenguis por David!” “No tenguis por Maria!” “No tenguis por poble!” “No tenguis por Església!” “No tenguis por...Parròquia... Cati... Pedro...!”

            A la llum de la Paraula de Déu, serà interessant que avui mos demanem: Confii en la presència de Déu? La visc propera? Confii que, no sols per les meves capacitats, sinó gràcies a Déu, seré, serem capaços de viure les nostres pors?

 

Homilia diumenge 17 de desembre 2023

 

Diumenge 3 (B) d'Advent


Text de l'Evangeli (Jn 1,6-8.19-28):
Esdevingué un home enviat de Déu, de nom Joan. Aquest vingué per a testimoniatge, per testimoniar sobre la llum, a fi que tots creguessin per ell. No era ell la llum, sinó qui havia de testimoniar sobre la llum.

Aquest és el testimoniatge de Joan, quan els jueus des de Jerusalem enviaren a ell sacerdots i levites perquè l’interroguessin: «¿Tu, qui ets?». I ell confessà i no negà, i confessà: «Jo no soc el Crist». I li preguntaren: «Qui ets, doncs? ¿Ets tu Elies?». I diu: «No soc jo». «¿Ets tu el Profeta?». I respongué: «No». Li digueren, doncs: «Qui ets?, perquè puguem donar resposta als qui ens han enviat. Què dius de tu mateix?». Digué: «Jo soc la veu del qui clama en el desert: Adreceu el camí del Senyor, com digué el profeta Isaïes». I els qui havien estat enviats eren dels fariseus. I l’interrogaren, dient-li: «Per què bateges, doncs, si tu no ets el Crist, ni Elies, ni el profeta?». Els contestà Joan, dient: «Jo batejo amb aigua; enmig de vosaltres està aquell que vosaltres no coneixeu, el qui ha de venir després de mi, del qual jo no soc digne de deslligar-li la corretja de la sandàlia». Tot això va succeir a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

 

HOMILIA

 


Avui els sacerdots i els levites fan moltes preguntes a Joan Baptista
: Qui ets tu? Què dius de tu mateix?. Demanem-nos: Com les respondríem noltros?

            Joan respon a aquestes preguntes dient que tot i que ell no és el Messies, és conscient que Déu l’ha cridat, que li ha confiat una missió important: Preparar-li el camí! Joan es sent cridat a ser un “cridaner”, algú que constantment alça la veu per inquietar a qui viu al desert, a qui no fructifica, a qui no es sent cridat a res, a l’indiferent, a qui li manca vitalitat, a qui li manca alegria.

            No sols Joan a l’evangeli mos parla avui que Déu el crida a despertar-nos, a viure amb els ulls oberts, a estar contents. La crida a transmetre alegria afecta també avui al Profeta Isaïes i a Sant Pau.

El profeta Isaïes sent que: “L’Esperit del Senyor que reposa sobre meu, m’ha ungit, m’ha cridat”.

A què l’ha cridat? L’ha cridat a ser portador d’una Bona Nova. Isaïes ha de portar alegria als desvalguts, als qui tenen el cor adolorit, als qui els manca llibertat, llum, esperança...

            I què els ha d’oferir a qui viu amb el cor adolorit, esclau, sense llum ni esperança? Els ha d’oferir amb el seu testimoni i paraula, una sèrie d’actituds:

*Viure sempre contents. Aquesta exhortació a l’alegria cristiana és la que dóna nom al diumenge III d’Advent com el diumenge de l’alegria, el diumenge del “Gaudete”. Cuida el seu esperit, ànima i cos, qui viu content. Qui es posa en mans de Déu i no perd ni la confiança ni la pau front qualsevol circumstància.

*Pregar constantment. A relacionar-se, a conversar amb Déu. Déu no pot ser tingut present sols puntualment, segons quan. Qui vol viure content, en pau, ha de procurar sentir-se acompanyat per Déu, sempre.

*Donar gràcies a Déu en tota ocasió. Tot mos ha de servir per aprendre. De tot n’hem de donar gràcies. En tot hem de veure la part positiva.

I insisteix Sant Pau: “Açò és el que Déu vol de voltros!”. Que visqueu contents, que pregueu, que doneu gràcies!

En el fons estem cridats a sentir tots la crida de Déu. Déu mos crida tots a una missió. La nostra missió és infondre esperança, alegria. Déu és en cadascú en tota ocasió.

I per açò sant Pau recomana i mos recomana: “Examinau-ho tot! Quedau-vos només amb el que és bo, amb tot el que està lliure de fosca, de mal”. Viviu contents!

Aquesta carta de sant Pau que mos crida a viure contents, a resar, i a examinar-ho tot, té un interès especial perquè és la més antiga de l’apòstol i sembla que és el primer document cristià conegut.

Què mos recomanen les lectures d’avui, tercer d’Advent?

Mos recomanen: “Que Déu mateix, el Déu de la pau, mos facin del tot sants, guardi irreprensible el nostre esperit, la nostra ànima i el nostre cos”.

Resulta sorprenent la concepció tan integral de la salvació que ha d’afectar a totes les dimensions de la persona: Espiritual (Esperit), Psíquica (Ànima), Física (Cos). Res del que mos pertany ha de quedar sense cuidar si volem viure “contents” a pesar de tot i de tant!

-Eduquem l’Esperit. Estimem el silenci, la pregària, la contemplació

-Eduquem l’ànima, eduquem la psicologia. Siguem persones de pensaments sans, de mirades netes, d’accions correctes.

-Eduquem el cos. Anem alerta en què menjam i bevem. Facem exercici. I valorem també el descans.

Mantinguem-nos sans d’Esperit, d’Ànima, i de Cos.