Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40): I després de complir-se els dies de la purificació d’ells, segons la Llei de Moisès, el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, tal com està escrit en la Llei del Senyor: «Tot mascle nat el primer, serà considerat sant per al Senyor», i per a donar l’ofrena d’acord amb el que està dit en la Llei del Senyor: «Una parella de tórtores o dos colomins».
I heus aquí que hi havia a Jerusalem un home, de nom Simeó; i aquest era un home just i pietós, que esperava la consolació d’Israel. I l’Esperit Sant era amb ell. I havia rebut resposta de l’Esperit Sant que no veuria la mort si abans no veia el Crist del Senyor. I vingué per l’Esperit al temple. I quan els seus pares portaven l’infant Jesús per fer amb ell segons el costum de la Llei, ell el prengué en els seus braços i beneí Déu, i digué: «Ara deixa anar el teu servent, Senyor, segons la teva paraula, en pau; perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que preparares davant la faç de tots els pobles, llum per a revelació de les nacions i glòria del teu poble Israel».
I el seu pare i la seva mare estaven meravellats per les coses que es deien d’ell. I els beneí Simeó, i digué a Maria, la seva mare: «Vet aquí que aquest està posat per a ruïna i aixecament de molts a Israel, i com a senyal que serà contradit -i a tu mateixa una espasa et travessarà l’ànima-, perquè siguin revelats els pensaments de molts cors».
I hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada, i havia viscut amb el seu home set anys des de la seva virginitat. I ella, vídua fins als vuitanta-quatre anys, no s’apartava del temple, servint nit i dia amb dejunis i pregàries. I ella, acudint-hi en aquella mateixa hora, lloava Déu i parlava d’ell a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem.
I quan compliren totes les coses segons la Llei del Senyor, retornaren a la Galilea, a la seva ciutat de Natzaret. I el nen creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell».
HOMILIA
Jesús neix en el si d’una família, la de Maria i Josep. En ella rep l’estimació, l’acollida i l’educació necessàries pel seu creixement humà. Gràcies a Maria acull i viu del tot la seva disponibilitat a favor de Déu. Com Maria, Jesús aprèn a dir: “Es faci en mi el que tu vulguis”. Gràcies a Josep, Jesús aprèn a confiar en Déu a pesar de tot. El silenci de Josep l’ajuda a posar la seva confiança en Déu més que cercar raons intentant respondre per què les coses són com són i no com un voldria que fossin.
Noltros també avui som cridats a fixar-nos en les nostres famílies i a
donar gràcies, i a demanar a favor d’ella, i a pidolar perdó.
Hem
de donar gràcies a l’estil com ho fa avui sa primera lectura de Jesús, fill de
Sira quan diu: “Els fills fan elogi del seu pare i mare”,
i quan accentua: “Qui honra pare i mare
es guanya un tresor”.
Pensem
cadascú avui de què hem de donar gràcies als nostres pares. Jo personalment
els hi don: per la fe que em van transmetre, pel compromís social i religiós
que va viure sempre el meu pare (Tinent batlle de Ciutadella i President dels
Antics Alumnes salesians), i per la tendresa i preocupació familiar de ma mare.
Però
també sa primera lectura ralla de la felicitat que senten els pares quan veuen
que els seus fills, arribant ells a una edat prou madura, els cuiden, no
els abandonen, els visiten.
Pensem
avui de què donen o han donat gràcies als nostres pares per cadascú de noltros,
els seus fills. Per ells, que jo optés favorablement a la crida de ser
capellà va ser motiu d’una gran satisfacció.
Com
diu avui es salm 127, quan uns i altres ens podem donar gràcies mútuament, uns
i altres som beneïts per Déu. És una benedicció familiar que els fills
donin gràcies pels seus pares i els pares donin gràcies pels seus fills. Val la
pena crear un bon ambient familiar, dedicar temps a la família, transmetre
referències...
Sant Pau ens recorda quines són les actituds necessàries que hem de viure a favor de crear un bon ambient familiar. Sant Pau mos diu:
“Tingueu
els sentiments propis dels escollits de Déu: sentiments de compassió, de
bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència...”. I continua dient: “I si tinguéssiu res a dir contra un altre,
perdoneu-vos-ho!!! L'amor tot ho lliga i perfecciona”.
Què
és el que mai pot faltar a una família? Amor, amor! Perdó! Paciència! Serenor! I,
a més, i com insisteix sant Pau: diàlegs
entre uns i altres. Sant Pau diu
clarament: “Que la Paraula de Crist
tengui estada entre voltros” “Instruïu-vos i amonestau-vos” “Dialogau, resau a
Déu. Cantau-li salms, himnes i càntics de l’Esperit” “Tot el que faceu, feu-ho
en nom de Jesús”.
Avui
us deman que les famílies adoptem aquest fragment de la carta de sant Pau als
cristians de Colosses (cap. 3, 12-21), com la norma per una bona educació i
ambient familiar.
I
de l’evangeli d’avui què hem de dir? Prenguem lliçó de Simeó i Anna. De Simeó aprenguem que hem de
donar gràcies a Déu pel do de la fe, per conèixer Jesús que és llum de les
nacions. I d’Anna aprenguem a parlar de Jesús a tots els qui
esperen ser salvats, a tots els qui desitgen ser bones persones i viure per a
Déu.
I, per últim, demanem avui, també, pels qui viuen sols, pels qui no disfruten d’un bon caliu familiar, per les famílies que passen necessitat per problemes econòmics o de convivència. També per les nostres comunitats cristianes, perquè entre noltros hi hagi els mateixos sentiments que demana sant Pau en les famílies, i per l’estima familiar que hem de tenir com a membres de l’Església i de la nostra Parròquia.
