Homilia 02 febrer 2014




La presentació del Senyor 
 Diumenge, 2 de febrer,  Dia de la Vida Consagrada 

Introducció 


        Avui l’Església celebra la Jornada de la Vida Consagrada. Aquest dia en que Jesús és presentat en el temple, l’església ens recorda el do que és per el món la Vida Consagrada: molts homes i dones que han trobat Jesús i que volen fer el que ell: arribar als pobres i confortar-los. S’assemblen així a Jesús, que allà en el Temple va ser proclamat llum i salvació de les nacions.

        Per això avui, des del Secretariat Diocesà de Pastoral Vocacional ens recorden que hem de pregar per aquesta realitat de l’església. Potser tots recordarem petits gestos de sacerdots, de religiosos i religioses que ens han ajudat a trobar Jesús.

        També en el temple hi havia una dona que va trobar Jesús, Anna que era profetessa i que al veure’l, va saber de seguida qui era Ell.

Preguem per tant que hi hagi, dintre de les nostres comunitats cristianes, joves que trobin a Jesús i que es consagrin a Déu per portar a tota la humanitat la seva llum, i que com la profetessa Anna, siguin especialistes de les coses de Déu, sensibles a trobar l’Esperit de Jesús en els germans, sobretot en els més pobres i dèbils de la societat. Que siguin ells, els que ens recordin a tots que val la pena ser com Jesús: persones que es consagren totalment a Déu, en una vida de servei joiós a l’anunci de l’ Evangeli.

        Comencem ara la nostra celebració, essent també nosaltres conscients que som aquells que cerquen Déu. Que el sapiguem veure en aquesta celebració i sobretot en els germans. 



Homilia 

        Nadal i Epifania ressonen encara a les celebracions d'avui. Lluc presenta un tema important dels seus escrits: la llum de Jesucrist s'escampa des de Jerusalem i es fa conèixer a tots els pobles.

        Aquell infant de poques setmanes és acollit com a Salvador per dos ancians, Simeó i Anna que simbolitzen el poble que guarda i viu la fe i no perd l'esperança de que amb Jesús, la llum arribi a tots els pobles.

        Simeó el va rebre en els seus braços i el va acollir feliç en el seu cor: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se'n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador. Ell és la llum que es revela a totes les nacions”.

        Anna, viuda, vivia tot el seu temps unida a Déu. Trobant-se en el temple a l'hora de la presentació de Jesús pels seus pares, va fer l'opció de parlar de Jesús a tothom. Jesús fou per ella “el Messies esperat”. Tothom ha de saber -sentia profundament-, que Déu ens estima tant que s'ha fet humà perquè els humans tastem plenament la realitat de Déu.

        La segona lectura, carta als cristians hebreus, aprofundeix en el misteri de l'encarnació i de la redempció amb imatges que si les assaborim bé ens han de calar molt endins: “Jesús s'ha emparentat amb nosaltres” (Déu s'ha fet un més entre nosaltres); “Jesús destrueix la mort” (El seu estar entre nosaltres és del tot compromès. Hi és per a fer-nos lliures de tota mort, de tot pecat, de tota realitat que deshumanitza); “Ell no ha vingut per ajudar als àngels, sinó els descendents d'Abraham” (Ell mira amb gran afecte i conviu amb els pecadors. Són aquests els qui necessiten el metge).

        Com Anna i Simeó desitgem la mirada interior del nostre cor. Desitgem reconèixer que Jesús és Déu. Que ens convé fer-nos amb ell: conèixer-lo, estimar-lo, entrar en amistat -comunió- amb ell.

        Com Simeó, desitgem trobar la pau havent-lo reconegut com el fonament, el sentit de la nostra vida.

        Com Anna, desitgem comunicar l'experiència d'aquesta trobada, d'aquest do que vivim: Jesús és Déu! Jesús, la seva paraula, els seus signes, el seu testimoni... Ell és “el camí, la veritat i la vida”. 


Per açò avui volguem viure agraïts

        o Als avis. Ells, com Simeó i Anna, són no poques vegades els nostres referents creients. Ells són l'arrel de la fe de les nostres famílies.

        o A les nostres comunitats cristianes que ens acompanyen i ens encoratgen en el nostre fer camí: pregària, formació...

        o Als preveres i a les persones consagrades a Déu. Les persones consagrades viuen tres vots que són per a nosaltres, en aquesta hora de crisi de valors, referents perennes i necessaris:
                 Obediència a Déu. Durant la nostra vida es presenten moltes opcions. Els consagrats ens diuen que “sols Déu és Déu”.

                Castedat. Vivim enmig d'un entorn marcat pel materialisme. Els consagrats ens transmeten el valor de la transcendència, de l'Esperit.

                 Pobresa. Front els individualismes existents (el dret a posseir, a ser escoltats, a viure...), les persones consagrades ens parlen del deure a compartir, del deure a escoltar, del deure de respectar la vida dels altres. 

        Preguem avui perquè mai ens manquin els referents, les persones consagrades, que amb el seu estil de vida ens apropen a l'experiència de Déu. 
 
        Pregària dels fidels 

1. Perquè tota l’Església sigui, com Jesús, llum de les nacions. PREGUEM AL SENYOR. 

2. Pel Papa Francesc, pel nostro Bisbe Salvador, que experimentin la fortalesa de la fe i el coratge de l’Evangeli. PREGUEM AL SENYOR. 

3. Pels Monjos i les Monges, especialment avui recordam a les Monges Concepcionistes de Maó i les Monges de Santa Clara de Ciutadella, que no es cansin de donar testimoni de Déu enmig del món. PREGUEM AL SENYOR. 

4. Pels seminaristes de la nostra Diòcesi, pels qui estudien a Menorca i pels qui estudien a València, que siguin fidels a la voluntat de Déu. PREGUEM AL SENYOR. 

5. Perquè surtin vocacions sacerdotals i religioses de les nostres famílies i de les nostres parròquies. PREGUEM AL SENYOR.
 
6. Per tots noltros reunits en aquesta Eucaristia, perquè siguem testimonis d’unitat enmig del nostro poble. PREGUEM AL SENYOR.

Homilia 26 de gener 2014


                                            Diumenge III  26 gener 2014

       De l’evangeli d’avui (Mt 4,12-23) veig que d’una experiència difícil en surt una realitat esperançadora. I és que, just quan Jesús va sentir que Joan Baptista havia estat empresonat, carrega piles, se’n va a una regió pagana (la de Zebuló i Neftalí) vora el llac de Galilea i allà dóna acompliment a la profecia d’Isaïes: “El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix als qui vivien al país tenebrós”. 
 
       Jesús, sentint profundament l’empresonament del seu amic Joan, sentint que el poble queda a les fosques d’un gran profeta, es predisposa a prendre la torxa del profeta i a passejar enmig d’un poble incrèdul i indiferent. Jesús opta perquè la flama del sentit del tot no s’apagui. 
 
       I és que la flama del sentit de tot, ben explicada i pronunciada, cura! Cura a la gent. Ens cura a tots. Retorna la llum, l’esperança a qui l’han perduda.

-Què passa, si no, quan algú està trist i sent d’un altre: “Que el teu cor s’assereni, no tenguis por, jo estaré al teu costat sempre” (Jn 14)

-O què passa quan algú conscient que ha fet una mala acció i està penedit sent com algú li diu: “Ningú t’ha condemnat, idò, jo tampoc et condemn. Ves-te’n en pau” (Jn 8)
       El món avui necessita persones que ajudin a pacificar paraules: hem de dialogar, no discutir barallant-nos! Ens hem de trobar per animar-nos i acompanyar-nos, no per deixar-nos més perduts encara a dins de la nostra soledat.
       El món avui necessita persones que ajudin a pacificar actituds: ens hem de tractar respectant-nos, no exigint el que no és exigible.
       El món, noltros, tu i jo, necessitam persones que ens ajudin a educar-nos per a la profunditat: qui és educat per adquirir profunditat tractarà als altres sempre com a persones, retornarà la dignitat als més febles i pobres.

       Els cristians catòlics hem de dur a terme aquesta tasca, hem de passejar la flama que il·lumina paraules, actituds, educació... “units”, no dividits.
St. Pau avui ens diu (1Co 1,10-13.17):Us deman que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre voltros; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer...”

-Hem acabat de viure la setmana per la unitat dels cristians. Preguem perquè hi ha unitat cada dia més entre catòlics, evangelistes, luterans...

-Som membres de diverses parròquies, centres de catequesi, llocs de culte... Preguem perquè hi hagi sempre bona relació i ajuda entre noltros.

- Som cristians i membres d’una família. Preguem també avui perquè hi hagi unitat entre tots. Que les diferències ens enriqueixin i no ens separin.
       Sentim amb ganes, amb passió, la crida que ens fa avui Jesús: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes!”. Jesús ens crida a animar al món. A donar-li l’Esperit!

Homilia 19 gener 2014




Diumenge II 19-gener-2014 

      El Baptisme de Jesús en el Jordà va ser com el punt d’arrencada de la seva missió pública. És en aquest moment quan Joan Baptista reconeix Jesús com a Fill de Déu a partir de dues característiques: 

1. És algú que està totalment ple de l’Esperit Sant.
2. És algú que pren damunt seu el pecat de la humanitat. És algú que es fa solidari de totes les nostres xacres i ens ensenya, amb la seva vida, un camí d’alliberament. 

      El Papa ens repeteix una i altra vegada que els cristians, els batiats, hem de sentir profundament l’Esperit Sant que habita en el nostre interior i hem de ser portadors de l’evangeli de Jesús amb entusiasme. El Papa ens diu amb fermesa: 

1. Prou de complexes enmig d’una societat que viu davant la vida opcions diferents.
2. Prou de posar cara de “pomes agres” davant una societat que ens exigeix ser conseqüents amb la nostra fe: “Som cridats a ser sants com Déu és sant!” (Mt 5,48) 

Les lectures d’avui ens recorden que som un grup, una comunitat cridada a ser “testimonis de Jesús!”: 

1. A sentir, com ell, que l’Esperit Sant ens habita.
2. A ser solidaris, i a mostrar el camí de Jesús per fer de la nostra societat una societat feliç. 

      Crec que el llibre d’Isaïes (49, 3.5-6), primera lectura: ens dóna pautes per aconseguir ser testimonis de Jesús. Ell ens diu: 

1. Recordau que el Senyor us ha format des del si de la mare. No hem vingut a la vida per noltros mateixos. Vivim perquè Déu vol. Si la vida és fruit de l’amor de Déu, el nostre viure ha de projectar aquest projecte d’amor, arreu.
2. El Senyor us ha format per fer tornar a Déu el poble d’Israel, la societat actual. La nostra missió és clara: Déu s’ha de fer present entre noltros. S’hi ha de fer present la seva Paraula, la seva voluntat. Hem de conèixer Déu, hem de conèixer la seva Paraula i voluntat. Els testimonis de Déu ens hem de fer en Déu!
3. La crida de Jesús ens ha de fer sentir honorats. Haver estat cridats, batiats, ha de ser motiu d’una acció de gràcies molt sincera. La nostra pretensió no pot ser fer i a ser com els altres fan i són. Ha de ser: fer i ser com Déu vol!. La felicitat no ens vindrà de pretendre ser, per complex, com els altres són, sinó de voler ser tal com Déu ens vol. I açò vol personalitat, res de complexes. 

      El salm 39, fruit de la pregària de qui es fa amic de Déu, resa: “Aquí en teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”. I aquesta ha de ser avui també la nostra pregària. 

1. Déu ha de poder comptar amb noltros per alliberar, fer feliços, a tots els qui ho necessiten. Hi sols ho aconseguirem si, gràcies a l’Esperit que habita en noltros, noltros som persones i cristians “feliços”.
2. Noltros ens hem de demanar cada dia: “I Déu que vol avui de mi”. Fer el que Déu vol, vat aquí el secret de la felicitat personal i social.

Homilia 12 de gener 2014



Baptisme de Jesús, 12 gener 

     Abans de narrar la seva activitat profètica, els evangelistes ens parlen d'una experiència que transformarà radicalment la vida de Jesús.
 
     Després de ser batejat per Joan, Jesús se sent el Fill estimat de Déu, habitat plenament pel seu Esperit. Encoratjat per aquest Esperit, Jesús es posa en marxa per anunciar a tothom, amb la seva vida i el seu missatge, la Bona Notícia d'un Déu amic i salvador de l'ésser humà. 

     No és estrany que, en convidar-nos a viure en els propers anys "una nova etapa evangelitzadora", el Papa ens recordi que l'Església necessita més que mai "evangelitzadors amb Esperit". Sap molt bé que només l'Esperit de Jesús ens pot infondre força per posar en marxa la conversió radical que necessita l'Església. Per quins camins? 

     -El Papa vol que la gent d'avui escolti el mateix missatge que Jesús proclamava pels camins de Galilea, no un altre de diferent. Hem de "tornar a la font i recuperar la frescor original de l'Evangeli". Els cristians, els capellans, no podem ser rutinaris ni en la fe, ni en la pastoral. 

     Ens hem de demanar constantment avui: 

- Com hem de fer la catequesi?
- Com hem de celebrar i rebre els sagraments?
- Com ha de ser el nostre com portament al carrer, a ca nostra, a la feina...? 

     El Papa està pensant en una renovació radical, "que no pot deixar les coses com estan, ja no serveix viure la fe com l’havíem viscuda fins ara. 

     Hi ha tantes preguntes a fer-nos!: 

- Com acollir els qui avui demanen el baptisme, el matrimoni...?
- Com d’acollir els qui avui pateixen problemes familiars?
- Què fer per a tenir consciència què hem de demanar perdó? 

     Per açò el Papa ens repeteix: 

     -"Convido a tots a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats". 

     -"Més que la por de no equivocar-nos, espero que ens mogui la por a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens tornen jutges implacables, en els costums on ens sentim tranquils, mentre fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: Doneu-los menjar vosaltres". 

     El Papa vol que construïm "una Església amb les portes obertes". Una Església que transmeti l’aroma del seu inici. 

     Una Església que, com diu el llibre d’Isaies: 

- Es deixi posseir per Déu, el seu únic estimat!
- Porti el dret, la justícia, arreu del món. Una església compromesa amb els pobres, tot i les dificultats que açò comporta.
- Escampi la seva veu sense cridar. Sense cercar poders de cap tipus
- Que sigui respectuosa amb els més dèbils en la fe: no rompi sa canya esquerdada, no apagui la flama del ble que vacil·la.
- Valenta, incansable amb la seva missió. El que no s’imposa, quan és acceptat ho és per convenciment. I açò vol temps, formació, diàleg, escolta... 

     Una Església que com diu el Llibre dels Fets dels Apòstols: 

- No faci diferències.
- Aculli els qui volen fer el bé, siguin del color que siguin 

     L’Esperit vol una Església que arreu passi fent el bé!