La presentació del Senyor
Diumenge, 2 de febrer, Dia de la Vida Consagrada
Introducció
Avui l’Església celebra la Jornada de la Vida Consagrada. Aquest dia en que Jesús és presentat en el temple, l’església ens recorda el do que és per el món la Vida Consagrada: molts homes i dones que han trobat Jesús i que volen fer el que ell: arribar als pobres i confortar-los. S’assemblen així a Jesús, que allà en el Temple va ser proclamat llum i salvació de les nacions.
Per això avui, des del Secretariat Diocesà de Pastoral Vocacional ens recorden que hem de pregar per aquesta realitat de l’església. Potser tots recordarem petits gestos de sacerdots, de religiosos i religioses que ens han ajudat a trobar Jesús.
També en el temple hi havia una dona que va trobar Jesús, Anna que era profetessa i que al veure’l, va saber de seguida qui era Ell.
Preguem per tant que hi hagi, dintre de les nostres comunitats cristianes, joves que trobin a Jesús i que es consagrin a Déu per portar a tota la humanitat la seva llum, i que com la profetessa Anna, siguin especialistes de les coses de Déu, sensibles a trobar l’Esperit de Jesús en els germans, sobretot en els més pobres i dèbils de la societat. Que siguin ells, els que ens recordin a tots que val la pena ser com Jesús: persones que es consagren totalment a Déu, en una vida de servei joiós a l’anunci de l’ Evangeli.
Comencem ara la nostra celebració, essent també nosaltres conscients que som aquells que cerquen Déu. Que el sapiguem veure en aquesta celebració i sobretot en els germans.
Homilia
Nadal i Epifania ressonen encara a les celebracions d'avui. Lluc presenta un tema important dels seus escrits: la llum de Jesucrist s'escampa des de Jerusalem i es fa conèixer a tots els pobles.
Aquell infant de poques setmanes és acollit com a Salvador per dos ancians, Simeó i Anna que simbolitzen el poble que guarda i viu la fe i no perd l'esperança de que amb Jesús, la llum arribi a tots els pobles.
Simeó el va rebre en els seus braços i el va acollir feliç en el seu cor: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se'n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador. Ell és la llum que es revela a totes les nacions”.
Anna, viuda, vivia tot el seu temps unida a Déu. Trobant-se en el temple a l'hora de la presentació de Jesús pels seus pares, va fer l'opció de parlar de Jesús a tothom. Jesús fou per ella “el Messies esperat”. Tothom ha de saber -sentia profundament-, que Déu ens estima tant que s'ha fet humà perquè els humans tastem plenament la realitat de Déu.
La segona lectura, carta als cristians hebreus, aprofundeix en el misteri de l'encarnació i de la redempció amb imatges que si les assaborim bé ens han de calar molt endins: “Jesús s'ha emparentat amb nosaltres” (Déu s'ha fet un més entre nosaltres); “Jesús destrueix la mort” (El seu estar entre nosaltres és del tot compromès. Hi és per a fer-nos lliures de tota mort, de tot pecat, de tota realitat que deshumanitza); “Ell no ha vingut per ajudar als àngels, sinó els descendents d'Abraham” (Ell mira amb gran afecte i conviu amb els pecadors. Són aquests els qui necessiten el metge).
Com Anna i Simeó desitgem la mirada interior del nostre cor. Desitgem reconèixer que Jesús és Déu. Que ens convé fer-nos amb ell: conèixer-lo, estimar-lo, entrar en amistat -comunió- amb ell.
Com Simeó, desitgem trobar la pau havent-lo reconegut com el fonament, el sentit de la nostra vida.
Com Anna, desitgem comunicar l'experiència d'aquesta trobada, d'aquest do que vivim: Jesús és Déu! Jesús, la seva paraula, els seus signes, el seu testimoni... Ell és “el camí, la veritat i la vida”.
Per açò avui volguem viure agraïts:
o Als avis. Ells, com Simeó i Anna, són no poques vegades els nostres referents creients. Ells són l'arrel de la fe de les nostres famílies.
o A les nostres comunitats cristianes que ens acompanyen i ens encoratgen en el nostre fer camí: pregària, formació...
o Als preveres i a les persones consagrades a Déu. Les persones consagrades viuen tres vots que són per a nosaltres, en aquesta hora de crisi de valors, referents perennes i necessaris:
Obediència a Déu. Durant la nostra vida es presenten moltes opcions. Els consagrats ens diuen que “sols Déu és Déu”.
Castedat. Vivim enmig d'un entorn marcat pel materialisme. Els consagrats ens transmeten el valor de la transcendència, de l'Esperit.
Pobresa. Front els individualismes existents (el dret a posseir, a ser escoltats, a viure...), les persones consagrades ens parlen del deure a compartir, del deure a escoltar, del deure de respectar la vida dels altres.
Preguem avui perquè mai ens manquin els referents, les persones consagrades, que amb el seu estil de vida ens apropen a l'experiència de Déu.
Pregària dels fidels
1. Perquè tota l’Església sigui, com Jesús, llum de les nacions. PREGUEM AL SENYOR.
2. Pel Papa Francesc, pel nostro Bisbe Salvador, que experimentin la fortalesa de la fe i el coratge de l’Evangeli. PREGUEM AL SENYOR.
3. Pels Monjos i les Monges, especialment avui recordam a les Monges Concepcionistes de Maó i les Monges de Santa Clara de Ciutadella, que no es cansin de donar testimoni de Déu enmig del món. PREGUEM AL SENYOR.
4. Pels seminaristes de la nostra Diòcesi, pels qui estudien a Menorca i pels qui estudien a València, que siguin fidels a la voluntat de Déu. PREGUEM AL SENYOR.
5. Perquè surtin vocacions sacerdotals i religioses de les nostres famílies i de les nostres parròquies. PREGUEM AL SENYOR.
6. Per tots noltros reunits en aquesta Eucaristia, perquè siguem testimonis d’unitat enmig del nostro poble. PREGUEM AL SENYOR.
