Jornada de la Pau - 2018
Text de l'Evangeli (Jn 1,1-18): Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per Ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense Ell. En Ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per Ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d'Ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic,
que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Homilia, Jornada de la Pau - 2018
Quan en aquest final i principi d’any celebram la Jornada Mundial, la 52, a favor de la Pau, crec que és una necessitat tenir present el missatge d’enguany del Papa Francesc amb els seus set consells. Missatge en plena correspondència amb la primera lectura d’avui que diu: “Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. I amb la segona, la de st. Pau als gàlates: “Tenguis present –diu st. Pau- que no ets esclau, sinó fill!”. Tenir present avui, quan obrim sa porta a un any nou, el cor de la Bíblia des del cor del Papa, ens educa evangèlicament.
La paraula del Papa viscuda en ell en cada un dels seus gests i testimonis:
1.En primer lloc i recordant la cita de Lluc, 10, 5-6, mos diu: “Pau en aquesta casa!”. I aclareix: “Que hi hagi pau en cada família, en cada comunitat, en cada país, sobretot en cada persona”. Avui, tots som convidats pel Papa, parlant de la pau i abans de res, a revisar-nos sobre si som portadors o no de pau en el nostre més immediat entorn. I el més immediat entorn que vivim és el nostre interior. A partir del que mos diu el cor de la Bíblia i el cor del Papa, queda clar que sols serem transmissors de pau si som capaços de viure en pau cadascú amb ell mateix. El Papa mos ofereix molta feina a fer durant aquest any nou que estem a punt de començar. La primera pau que hem d’intentar aconseguir és la nostra personal.
2.En segon lloc, el Papa, reconeixent que a tots mos pertany millorar la vida de la nostra societat, aclara que la política és un vehicle fonamental per a construir bons ciutadans. La construcció d’una bona ciutadania implica als responsables de la política global, és clar, però sobretot implica –que és la base de tot- als pares, als educadors, als responsables de les comunitats cristianes, als capellans que som aquí, a tots d’una manera o d’una altra. Uns i altres hem d’estimar i respectar la vida que neix i la vida que creix i madura. Uns i altres hem de procurar no sols fer bé, sinó fer el bé millor! Tots, tu i jo, hem de valorar la dignitat que mereixen no sols els nostres familiars i amics –cosa més fàcil, però no sempre fàcil-, també aquells que no pensen ni actuen com noltros, també aquells que no mos cauen bé cordialment. El respecte de cap els altres sense excepcions s’ha de convertir en un deure nostre molt exigent.
3.En tercer lloc, el Papa mos recorda les «benaurances que hem de viure com a responsables polítics que som tots del bé comú. I mos ho recorda a partir de les Benaurances proposades pel cardenal vietnamita François-Xavier Nguyễn Vãn Thuận, mort l’any 2002. Benaurances que s’expressen així: “Feliç qui té una alta consideració i una profunda consciència del seu paper. Feliç qui irradia credibilitat. Feliç qui treballa pel bé comú i no pel seu propi interès. Feliç qui es manté fidelment coherent. Feliç qui treballa per la unitat. Feliç qui està compromès en dur a terme un canvi radical. Feliç qui sap escoltar. Feliç, finalment, qui no té por”. Imaginem per un moment què passaria si de ver tots mos proposéssim construir un món a l’estil d’aquestes benaurances. El conviure, des de la diversitat, seria –ha de ser!- una riquesa possible en bé de tots.
4. En quart lloc, el Papa Francesc assenyala amb dol els vicis que vivim i que fan malbé el nostre conviure en pau. I enumera: “la corrupció, el mal ús de l’autoritat, el racisme, l’explotació dels recursos naturals, la desconsideració dels qui se senten obligats a emigrar, ...”. En el fons, mos demana coratge per a ser conscients que quan no tenim raó a vegades perdem autoritat i exercim el poder en sa parella, en sa família, en sa Parròquia, en ses relacions, allà on vivim es nostre dia a dia. El Papa, en el fons, mos demana valentia perquè entenguem que cada persona autoritària i corrupte ha crescut en una família i en un ambient concret i, per açò, la corrupció que aplicam als demés possiblement ens acompanya personalment i familiarment. Arran de les paraules del Papa, crec que som els pares, els educadors, els capellans que hem de ser els primers en demanar perdó per no implicar-nos prou en reconduir bé tantes incapacitats que vivim directa i indirectament.
5. En el quint lloc del seu missatge, comenta el Papa que la bona política –la social, la familiar, la cultural, ...- promou la participació dels joves i la confiança en s’altre. La bona política, afirma clar i llampant, dóna lloc al diàleg, allarga sa mà als altres, necessita de tothom. També el Papa en aquesta ocasió accentua que els qui exerceixen càrrecs polítiques i dialoguen, i allarguen sa mà als altres, han estat membres d’una família on el diàleg entre tots -espòs i esposa, pares i fills, veïns i veïnes- ha estat normal, natural, possible... I és que... és difícil que dialogui des d’un càrrec o des d’un altre, qui no ho ha après a fer, qui no ho ha viscut a ca seua.
6. En sisè lloc, el Papa Francesc proclama un “no” decidit a la guerra i a l’estratègia de la por. I aquest “no a la guerra” li surt del cor tot tenint present la desfeta aconseguida entre pobles i persones a causa de la primera guerra mundial ara fa cent anys. Les armes, el terror, dirà, són contraris a la moral i a la recerca de la concòrdia. I diu convençut: “Ningú té dret a privar l’esperança als pobres. Pobres com tants fillets i filletes que la guerra els converteix en soldats”. Llegint i rellegint el missatge del Papa, veig clarament que desitja que a tots se’ns desperti la responsabilitat a favor de la pau. Si no volem guerres, que hi hagi pau a les nostres famílies. Si desitjam la pau, visquem-la en totes i en cadascuna de les nostres relacions diàries. En definitiva, no critiquem les tensions que vivim a nivell social i polític si noltros mateixos som causa de tensió a ca nostra o en el nostre entorn més immediat.
7. I el Papa, en el seu punt final, el set, mos regala un gran projecte de pau tenint present els setanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans i recordant el Papa sant Joan XXIII. “La vivència del nostres drets –diu- exigeix l’assumpció en primer lloc dels nostres deures”. I és ara, al final del seu missatge, quan manifesta el que hi ha constantment en el seu rerefons. “La pau és una conversió de cor i d’ánima”, Conversió que exigeix: “La pau amb noltros mateixos. La pau amb qui és familiar, amic, estranger,... La pau amb qui pateix, la pau amb el pobre... La pau amb la creació”.
I el Papa acaba el seu missatge proposant-nos Maria, Reina de la pau. Ella és, mos diu: “el model que dispersa els homes de cor altiu, que derroca els poderosos del soli, i que exalça els humils”.
Germanes i germans, si els pastors van glorificar Déu havent viscut el testimoni de Josep i de Maria, siguem noltros també testimonis de pau si volem que el món avui glorifiqui Déu. Que hi hagi pau al nostre interior, que hi hagi pau a les nostres famílies. Que la pau que visquem entre tots sigui la millor lloança a Déu. Que la pau sigui el nostre testimoni més fidel. La nostra carta de credibilitat!
