Homilia diumenge 28 de febrer 2016

Tercer de Quaresma - 28 Febrer 2016 

      Les tres lectures ens aporten reflexions: 

      La Primera (Ex 3,18ª.13-15) ens presenta una teofania:

      -Déu es revela, es dóna a conèixer a Moisès a la muntanya de l’Horeb. Moisès es tapa la cara (tema repetit a les teofanies).

      -Déu se li revela com aquell que viu atent al patiment del seu poble: “He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arranquen els seus explotadors”.

      -I Deu envia Moisès a alliberar els israelites de la seva esclavitud. (Moisès, no hi va per la seva pròpia iniciativa. Hi va perquè escolta la veu de Déu). 

      Reflexió:

      -Escollim espai i silenci amb ganes d’escoltar Déu?

      -Coneixem el patiment d’avui de moltes persones?

      -Ens sentim cridats a alliberar? Ens hi comprometem? 

      La Segona (1Cor 10, 1-6.10-12): Pau vol que tinguem present una lliçó de la història:

      -La gran majoria del poble d’Israel, el poble escollit per Déu, anant pel desert no li van ser fidels. Van optar pel que no era correcta: “Van murmurar a Déu davant les seves dificultats. Pensaven que per ser israelites la seva vida els seria fàcil”.

      -I Pau els fa una advertència: “Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure”. 

      Reflexió: 

      -Les dificultats són pròpies de tots els humans: dels qui resen i dels qui no resen, dels qui viuen una vida acomodada i dels qui viuen necessitats, ...

      -Si aquesta és la lliçó de la història: Què ens aporta la fe? El no creure té més avantatges que el creure? 

      La tercera (Lc 13, 1-9): Segons Jesús, els qui havien mort en circumstàncies pròpies d’aquell temps no eren més culpables que els altres. Es refereixen a uns galileus que havien estat maltractats i a 18 homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè. I Jesús els diu:

      -Us assegur que si no us convertiu, tots acabareu igual

      -I gràcies a una paràbola, Jesús els fa veure que la paciència de Déu és immensa: “Déu no talla la figuera que avui no dóna fruit. La cava i la fema tot esperant que en doni d’ara endavant”. 

      Reflexió:

      -Som millors noltros que els qui avui són matats a causa de la droga, de l’alcohol, d’una acció familiar violenta, ...? Hi tenim també noltros part de culpa o de responsabilitat d’aquestes i d’altres situacions actuals?

      -Cavam i femam constantment el camí de la nostra conversió? En què hauríem de donar més fruit? De què ens hem de convertir?

Homilia diumenge 21 de febrer 2016

Segon de Quaresma – 21 febrer de 2016 

       El nostre món viu avui, com pràcticament sempre, en una profunda quaresma: sent necessitat de revitalitzar-se a causa de les guerres, violències, corrupcions, dobles intencions, … 

       Pregunta: Amb què desitjam que el nostre entorn i societat canviï? 

       Avui tornam a viure la transfiguració a dins d’aquest clima de Quaresma. Posada la nostra mirada i confiança en Pasqua, reconeixem que Jesús, la seva Paraula i Presència, la seva entrega misericordiosa fins el final, és font de vida!

       La Transfiguració es viu a una muntanya i en un clima de pregària. El que vol dir a l’evangeli de Lluc que es tracta d’una revelació important. 

       1.Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i els seus vestits es tornaren blancs. Pere, Joan i Jaume s’adonen que Jesús és el mateix que fa poc els ha parlat de la seva propera mort en creu.

       Què és el que entenen sentint la veu de Déu entremig d’un núvol misteriós?. Entenen que “no s’han d’equivocar!”. Aquest mateix Jesús amb el qual heu conviscut, que us acaba d’anunciar la seva mort en creu, aquest Jesús que viu per als altres, que acompanya i defensa els més petits i pecadors,... aquest és l’home que Déu més estima, aquest és el seu Fill.

       “No us equivoqueu!”, encara que mori en creu i que la seva vida sembli la d’un fracassat, el seu projecte té futur. El seu projecte és l’únic projecte que té futur. 

       Pregunta: Es creu avui a dins dels nostres ambients que ser cristià és una equivocació? Per què no pocs deixen la formació i la pràctica religiosa? 

       2. “Aquest és el meu Fill. Escoltau-lo!”. Què hem d’escoltar d’ell? Quines són les coses tan importants que hem d’aprendre d’Ell?

       a) És el Fill de Déu. Ell és qui revela Déu Pare. Ell és qui assumeix una mort en creu perquè viu a favor dels altres. Ell és qui revela l’amor de Déu, el voler de Déu.

Escoltar Jesús és deixar d’escoltar altres veus i presències contraries a les d’Ell. Escoltar Jesús és:

       - Optar perquè hi hagi alegria en una festa de noces

       - Optar perquè hi hagi silenci i pregària en el Temple

       - Optar per acompanyar viudes i orfes, els més pobres.

       - Optar per defensa els qui són violentats, etc. 

       Pregunta: Som alegres? Vivim i cercam el silenci? Ens preocupam dels pobres, dels violentats? 

       b) La vida es viu “regalant-la”. La Transfiguració és com una anticipació de la Resurrecció. La veu que se sent té com a missió animar els apòstols a ser fidels a Jesús. L’entrega, la creu, té com a meta la transfiguració. 

       I ara una anècdota del Papa Francesc. Rebent els membres d’una Congregació religiosa, deixant els papers de la seva intervenció, els va proposar espontàniament un programa amb aquests tres verbs: 

       -Adorar. Si els tres deixebles davant el núvol i la veu es van commoure, el Papa els va dir que anàvem perdent l’experiència de la inquietud, de la sorpresa perquè avui evitam la contemplació, l’adoració. L’evitam?

       -Caminar. Si Pere volia fer tres tendes i Jesús el convidà a baixar, a caminar, el Papa els convidà a estar amb la gent, a conèixer el poble. Hi estem?

       -Acompanyar. Si els tres deixebles amb Jesús van tornar al lloc on estaven els altres, el Papa els va dir que com església hem de ser un “hospital de campanya”, acompanyar als qui més pateixen. Els acompanyam?

Homilia diumenge 14 febrer 2016

Primer Diumenge de Quaresma – 14 febrer 2016 

        Primera lectura. Dt. 26, 4-10. Aquest és un dels text més importants en la història del poble d’Israel. Recorda que Israel ha estat un poble emigrant, que va ser esclavitzat, i que va ser alliberat per Déu. És un text de “memòria històrica”. El poble ha rebut la terra d’Israel i ho agraeix oferint a Déu els fruits de la terra. 

        Diàleg: Les gràcies ens sorgeixen quan som capaços de tenir “memòria històrica” positiva. Més que veure les dificultats, agrair les oportunitats i les realitats avui viscudes. De què donam gràcies avui? 

        Segona lectura. Rm 10, 8-13. La fe en el cor és el motor de la nostra credulitat. Després vindrà “la professió de la fe als llavis”. La fe no és qüestió de paraules. La fe toca al cor o no és fe. No es tracta tant d’anar a catequesi, d’anar a missa, ... Es tracta de tenir “necessitat” d’anar a catequesis, “necessitat” de fer pregària, ...

        Diàleg: Tenim “necessitat” de creure en Déu? Així com la fam la sent qui estar atent al cos, estem atents a la vida “interior”, sentim la fam de l’esperit? Quines són avui les nostres fams? Desitjam, enyoram valors? Quins? 

        Tercera lectura: Lc 4, 1-13. Les tres temptacions pretenen que Jesús “sentint-se Fill de Déu”, faci servir la seva condició divina com un privilegi! 

        1ª Temptació. Si ets Fill de Déu que aquestes pedres es converteixin en pans. O sia, aprofita la teva condició de Fill de Déu a fi de que la vida no et faci sofrir. Però a Jesús no li interessen els privilegis. Sols desitja viure segons les paraules que surten de la “boca de Déu”. 

        Diàleg: Cercam privilegis o serveis essent parella, pares, mares, responsables d’alguna cosa?. Entenem la paternitat com un servei? Quin és el servei que hem de viure avui sobretot a favor dels fills? 

        2ª Temptació. Si ets Fill de Déu tira’t de dalt a baix... El diable diu a Jesús: “No és molt difícil la teva missió? No tens dificultats i contraris?... Aprofita que ets Fill de Déu i, perquè et creguin, fe davant de tots un fet de grandesa i et seguiran. I Jesús respon: La fe ha de ser fruit de la llibertat humana i de l’experiència que cerca viure cadascú. Ningú pot ser creient perquè ha viscut “com un espectacle de circ, de màgia, ...”. 

        Diàleg: Quines dificultats vivim avui com a pares, com a catequistes, com a creients joves, adults o madurs? Ens queixam constantment? Hem abandonat “es barco”? Seguim i intensificam millor la nostra missió, vocació, responsabilitat, ...? 

        3ª Temptació. Tot t’ho donaré si t’agenolles davant meu! El diable el tempta a que servesqui al poder, als honors, a la corrupció... I Jesús li contesta: Sols davant Déu m’agenoll! Jesús opta per estar amb la gent, al costat dels més pobres, de confiar sols en Déu, ... 

        Diàleg: Ens estimam més fer hores extraordinàries per a viure còmodament o fer hores extraordinàries per educar i educar-nos, per ser una bona família, per aconseguir valors humans, per ser persones més amants de la nostra vida interior, ...

Homilia diumenge 7 de febrer 2016

Diumenge V/C 7 febrer 2016 

      Les tres lectures d’avui ens rallen de les crides personals que Déu fa a Isaïes, Pere ( també a Jaume i Joan) i Pau. 

      Déu crida a Isaïes a ser profeta, i crida a Pere, Jaume, Joan i Pau a ser “pescadors d’homes”. I és que Jesús vol persones que portin a terme la vocació a ser “servidors”. Déu, que es presenta mitjançant la creació i les persones, es val de la creació i de les persones per donar-se a conèixer tot revelant la seva voluntat. 

      -Quina és la crida que se sent quan un decideix ser pare o mare?

      -Quina crida, quan un vol viure els sagraments: baptisme, eucaristia, matrimoni, ... 

      Aquestes “crides” es fan a llocs i situacions prou diferents: Isaïes és cridat en el temple, Pere i els seus companys, en el lloc del seu treball; Pau, mentre anava fent el seu camí. Qualsevol lloc i situació pot ser vàlid perquè Déu ens cridi. 

      -Què us provocà les ganes de ser pares, de viure els sagraments? 

      Tota vocació és un “sortir”, és un “tirar endins” (expressió de l’evangeli), un “deixar de banda” els nostres plans individuals i seguretats. 

      Per açò, qualsevol crida exigeix capacitat de risc i una bona dosi de confiança. Així, no és estrany que “els cridats”, quan s’hi senten, manifestin la seva incapacitat o indignitat personal. Isaïes dirà: “Ai de mi, no podré parlar. Som un home de llavis impurs i visc en mig d’un poble de llavis impurs”. Pere: “Senyor, aparteu-vos de mi que som un home pecador”. Pau també ho deixa entreveure quan es col·loca al darrer lloc: “Som el més petit dels apòstols i ni tan sols meresc que em diguin apòstol”. 

      -Avui hi ha que decideix no ser pare o mare. Quines són les seves raons?

      -Avui hi ha que decideix no rebre els sagraments o no oferir-los als fills. Quins són les seves raons? 

      El que és cert i s’entreveu a partir d’aquestes lectures és que Déu no té present tant les nostres qualitats i virtuts sinó la “nostra disponibilitat i confiança. Isaïes, assumint el risc i partint de la seva confiança de cap a Déu, dirà: “Aquí em teniu: envieu-m’hi!”. 

      -Què se necessita per estar disposat avui a ser pare, mare, cristià, capellà, ...? 

      Anam descobrint avui que: 1. La crida sempre pertany a Déu. És ell qui crida sense que tengui present experiències nostres anteriors, cansaments o pecat. 2. La crida sorgeix des de l’experiència personal de trobada amb Jesús. 3. La crida inclou decisió i generositat personal: “Ho van deixar tot i el van seguir”! La decisió inclou un canvi radical en l’escala de valors: deixar el que obstaculitza la tasca que s’ha d’emprendre. 

      Com veiem, la crida inclou una missió, “un sentir-se enviat”: 1. On? La imatge del mar és eloqüent. Els perills que representa són constants. Pere i els seus companys s’adonen que enmig del mar els mitjans que un té no són suficients. És necessari tenir confiança: “Ens hi hem escarressat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes”. 2. Quan el grup segueix les directrius de Jesús, la pesca és abundant: “I agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaren”. 3. La tasca de Jesús i dels seus seguidors consistirà en ser “pescadors d’homes”. Rescatar enmig del mar, enmig de les dificultats diàries, la vida de les persones. 

      També avui Déu ens crida de maneres diverses i en llocs diversos. Déu ens crida estant en el temple, en el treball, fent camí. Hem d’estar atents a la crida. Se’ns demana trobar-nos amb Ell i ser testimonis de la seva persona i paraula. 

      -Combregant, i combregant el vostre fill, a què us sentiu cridats?